divendres, 31 de gener del 2014

Entrevista delegat Federació Catalana de Futbol al Vallès Oriental

“Tots els clubs s’han conscienciat molt en el fet que han de treballar dur a nivell formatiu”

Joan Sayós és el delegat de la Federació Catalana de Futbol al Vallès Oriental des de l’any 2011. Farmacèutic de professió, porta més de 35 anys lligat al món del futbol, temps en el qual ha entrenat molts equips de la comarca i ha estat en l’organigrama tècnic d’importants conjunts formatius catalans com el Granollers o el Mercantil. A Gol Esports repassem la seva trajectòria, parlem sobre el seu càrrec i coneixem la seva visió de l’actualitat del futbol a la comarca.

El president del Mollet, Feliu Tura, amb el delegat de la FCF a Vallès Oriental, Joan Sayós

Pocs entrenadors poden presumir de tenir una trajectòria similar en el futbol comarcal. De la desena d’equips que vas entrenar quins recordes amb més nostàlgia?
Amb tots ells he tingut bones experiències, algunes més bones que altres però en línies generals estic molt content de tot el que he pogut aprendre. Més que destacar-ne un o un altre, el que m’he emportat de cada un d’ells són bones amistats, tant de directius, com de jugadors, com també d’entrenadors.

Després de tants anys entrenant què et va fer decidir a deixar-ho? Va tenir-hi a veure que fossis nombrat delegat de la FCF al Vallès Oriental?
No, no va tenir a veure amb el nomenament com a delegat, ja que tenint aquest càrrec podria continuar entrenant. El que penso és que també s’ha d’anar donant pas a la gent més jove. De fet, aquesta temporada he tingut l’oportunitat de tornar-hi ja que he rebut vàries ofertes, però no és quelcom prioritari per a mi ara mateix. Cal dir, però, que no descarto tornar-hi l’any que ve, ja sigui com a entrenador o dirigint algun club en concret. El que sí que és cert és que és difícil compatibilitzar les dues coses.

Quins reptes et vas marcar en assumir el càrrec?
Cal tenir en compte que la Federació és una empresa molt gran en la qual l’objectiu comú és intentar unir el futbol català. En aquest cas, dins la meva parcel·la del Vallès Oriental, des del primer moment em vaig posar a disposició dels clubs. Al cap i a la fi, la Federació no deixa de ser una empresa que dóna serveis, en aquest cas als equips de futbol i també de futbol sala de Catalunya.

“Andreu Subies va entrar a la Federació  amb molta empenta, amb moltes ganes de donar-li aires nous i d’intentar millorar-ne alguns aspectes”

Quines funcions té el delegat de la Federació Catalana en una comarca com en aquest cas en el Vallès Oriental?
Les funcions són molt clares: estar en contacte permanent amb presidents i coordinadors dels clubs de la comarca per intentar solucionar els problemes que els hi puguin sorgir. També tinc una relació directe amb el col·legi tècnic d’àrbitres, en aquest cas amb la delegació del Vallès Oriental que presideix el senyor Diego de la Torre. Així, coordino tot tipus de temes, ja sigui d’assessorament, de directives, a nivell de competicions i també de normatives. De fet, en aquests moments estem fent unes jornades de delegats, en les quals anem a parlar amb els clubs de tota la comarca perquè tinguin molt clares totes les normatives que han de portar a terme.

Què creus que ha aportat a la Federació el president, Andreu Subies, a diferència del seu antecessor, el senyor Jordi Casals?
Jo no els puc comparar perquè no conec el senyor Jordi Casals ni la gestió que va fer. El que sí que puc afirmar és que Andreu Subies va entrar amb molta empenta, amb moltes ganes de donar-li aires nous a la Federació i d’intentar millorar-ne alguns aspectes. Crec que en aquests tres anys li ha donat una cara nova a l’organisme, tot i que encara hi ha molta feina per fer.

En quins aspectes creus que ha de millorar la Federació Catalana en quan al tracte amb els clubs. I en el seu conjunt?
És difícil de dir ja que depèn de la persona i el càrrec que tingui dins del món futbolístic tindrà una opinió o una altra. El que és cert és que hi ha unes normatives de convivència i de treball a la Federació que les creen els mateixos presidents dels clubs quan van a l’assemblea i llavors s’han de dur a terme. El problema és que molts d’ells després no actuen com havien acordat.

“L’Esport Club Granollers està fent una feina progressiva excel·lent gràcies als seus coordinadors, que estan realitzant un treball de formació increïble”

El fet de ser delegat de la FCF et fa conèixer interiorment els clubs de la comarca. De fet, ja en coneixies molts d’ells de la teva etapa com a entrenador. Quina radiografia fas dels clubs del Vallès Oriental?
Sí, és cert que he tingut un cert avantatge ja que coneixia un tant per cent molt elevat dels clubs de la comarca. En aquests moments l’entorn que estem vivint és molt complicat a tots els nivells, sigui familiar, social, laboral i repercuteix en totes les esferes. A nivell de clubs les sponsoritzacions no són com abans i aquest fet els hi ha retallat moltes opcions. El que és cert, i em fa estar molt content, és que veig que tots els clubs s’han conscienciat molt en el fet que han de treballar dur a nivell formatiu i això és molt positiu ja que veuen que el més important és construir sempre des de baix de tot, és a dir ja des de les categories més baixes a nivell d’edat.

Quin club creus que ha evolucionat més a la comarca des que ets delegat?
El que ha evolucionat més, sens dubte, ha estat el Mollet que en aquests moments és el referent de la comarca per quantitat d’equips i per categories. Tot i així, crec que l’Esport Club Granollers està fent una feina progressiva excel·lent gràcies als seus coordinadors, que estan fent un treball de formació increïble. A més, també vull destacar que hi ha molts clubs a la comarca que estan treballant molt bé l’aspecte formatiu com el Cardedeu o el Santa Perpetua, entre molts d’altres. 

“Vull destacar per sobre de tot la gran col·laboració que he tingut per part de totes les entitats que m’han facilitat en tot moment la meva feina”

Saps de primera mà que l’Esport Club Granollers havia estat el referent a la comarca i és que vas entrenar el juvenil A durant dues temporades i també vas ser segon entrenador del primer equip amb Dani Rizaldos a la banqueta. Des de fa uns anys, el Mollet li ha passat per davant, si més no en l’aspecte formatiu. Perquè creus que ha estat?
En un moment donat les entitats aposten per una política o una altra i possiblement es descuiden alguns aspectes importants. Potser aquest és un dels raonaments, però el que és cert és que des de fa uns anys han reconduït la situació i tornen a anar per bon camí i considero que això ara és el més important i el que s’ha de tenir en compte.

Quin balanç fas d’aquests tres anys com a delegat de la Federació Catalana al Vallès Oriental?
Personalment molt positiu i estic molt content ja que gaudeixo fent aquesta tasca. Com he apuntat abans, estic molt satisfet que els clubs apostin fermament per la base, però el que vull destacar per sobre de tot és la gran col·laboració que he tingut per part de totes les entitats que m’han facilitat en tot moment la meva feina.


Grup 4 Segona Catalana

El CF Lliçà de Vall debuta amb nota a Segona Catalana 
El conjunt vallesà, tot i debutar a la categoria, està donant molta guerra i ocupa una meritòria cinquena posició després d'haver-se disputat ja més de la meitat de la competició
Els homes de Joan Casals estan donant molta guerra a la nova categoria// Foto: Sergi Vargas

El CF Lliçà de Vall està sent la gran revelació del grup cinquè de Segona Catalana. Els vallesans debutaven aquesta temporada a la categoria després d’haver aconseguit un meritori ascens en l’anterior exercici, en el qual van quedar campions del grup novè de Tercera Catalana. Tot i ser debutant a la categoria, l’equip s’ha adaptat de meravella a la nova divisió i és que després de 18 partits disputats ocupa la cinquena posició, a nou punts de les dues primeres places que donen dret a l’ascens. Una plaça que no esperaven assolir, però que no deixa de ser la confirmació del bon treball que porta realitzant des de fa tres temporades el tècnic Joan Casals.

L’objectiu del club de cara a aquesta nova temporada era conservar la categoria i per mirar d’aconseguir-ho l’entitat va fitxar fins a onze jugadors amb experiència a la divisió que acabaven d’assolir: l’interior esquerra Kevin Caballero procedent del Sabadell Nord; el central Jordi Canadell procedent de la Gramenet; el davanter Víctor Martínez, el lateral dret Pol Montsant i el central Gerard Nogueras procedents del Parets; el lateral esquerra Marc Bonet procedent del Lliçà d’Amunt, Angel Jaimez, procedent del Montornès i Agustí Planes procedent de la Sabadellenca.

Així la renovació de la plantilla va ser força contundent i és que dels 22 jugadors que actualment formen part de l’equip, onze van ser fitxatges per mirar de reforçar-lo. D’aquesta manera, doncs,  el tècnic del conjunt vallesà, Joan Casals, ha pogut gaudir d’una equip molt equilibrat, amb dos jugadors de garanties per posició, fet que ha creat una competència i una exigència que ha fet créixer futbolísticament la plantilla. Casals ha sabut gestionar una plantilla molt jove, molt ben equilibrada, però també ha sabut introduir els elements necessaris perquè l’equip estigui molt unit i sigui una autèntica pinya. De fet, aquesta ha estat una de les claus de la bona trajectòria del conjunt vallesà en la primera volta de la competició.



Pel que fa al planter, el CF Lliçà de Vall compta amb nou equips: un prebenjamí, tres benjamins, dos alevins, un infantil, un cadet i un juvenil. La filosofia del club en aquest sentit és treballar la formació i intentar millorar dia a dia, tot i la limitació pel fet que la localitat només té una població de 6.000 habitants. Un dels equips que més destaca de les categories inferiors del club és l’Aleví A, que milita al grup 24 de la Tercera Divisió de la categoria. Els de Gerard Guerrero són segons a només tres punts del primer, amb 122 gols a favor i només 28 en contra, després d’haver aconseguit dotze victòries en tretze partits. Aquest és un dels equips que ha creat més perspectives dins del club, que es marca com a objectiu clar pujar-lo de categoria. L’altre conjunt que també destaca del futbol formatiu de l’entitat és el Benjamí A, que va pujar a Segona Divisió la passada temporada i està fent un gran exercici.

 Per últim, el club des de fa 13 anys també disposa d’un equip filial que milita a Quarta Catalana. Abans del canvi de categories en el futbol català, l’equip sempre havia militat a Tercera Regional. Més que fixar-se en els resultats o en aconseguir l’ascens, actualment estan situats a mitja taula, l’objectiu de l’equip és que els jugadors juvenils que pugin puguin tenir la oportunitat de seguir jugant al club, que d’aquesta manera també pot donar opcions, abans de pujar al primer equip, als jugadors sorgits de la pedrera.


El nou camp de futbol de la Unió Esportiva Aiguafreda

Aiguafreda estrena camp de futbol amb un projecte de futur a l’horitzó



El passat 1 de desembre es va inaugurar el nou camp de futbol de la Unió Esportiva Aiguafreda, l’entitat més antiga del municipi, que va ser fundada el 1922. L’acte es va iniciar amb la presentació dels equips de les categories inferiors del club i va continuar amb els parlaments del president, Ricard Campasol, de l’alcalde d’Aiguafreda, Joan Vila, i del diputat d’esports de la Diputació de Barcelona, Josep Salom. L’esdeveniment va posar el seu punt i final amb la disputa de dos partits de lliga de la categoria d’alevins.
El nou recinte ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de la localitat i la Diputació de Barcelona, que han pagat la mitat del cost del nou recinte, 350.000€. L’altre meitat ha anat a càrrec del club i d’empreses i veïns del municipi, que hi han volgut col·laborar de forma totalment desinteressada. L’empresa encarregada de dur a terme el projecte ha estat Playgreen, especialitzada en muntatges de recintes esportius. L’empresa barcelonina ha aconseguit crear un camp atractiu, amb unes instal·lacions magnífiques i unes petites graderies amb un aforament de poc menys de 100 persones.



D’aquesta manera la Unió Esportiva torna a tenir un camp de futbol 11, en aquest cas de gespa artificial, després d’estar prop de 7 anys sense un camp d’aquestes característiques. El cas és que al 2006, previ acord amb l’Ajuntament, l’entitat va decidir tirar el camp de sorra a terra per construir-hi unes noves instal·lacions, que havien d’anar en concordança amb el projecte faraònic que s’estava portant a terme amb el primer equip.  El problema va ser que un cop el camp va ser derrumbat hi va haver un canvi de govern al consistori i el nou govern va cancel·lar el projecte per manca de pressupost. Així, el club es va quedar sense camp i va haver de llogar diverses instal·lacions per poder participar en les competicions corresponents. Vistos els problemes, l’any 2008 van decidir construir un camp de futbol 7 en el mateix recinte que s’havia derrumbat, pagat pel propi club, perquè d’aquesta manera els equips que tenia el club en aquell moment, deixant de banda el primer equip, (benjamí i aleví) poguessin gaudir d’un camp propi.




La temporada passada el club ja tenia un equip infantil i perquè els nens poguessin jugar van haver de llogar les instal·lacions del Centelles. El fet que el club no tingués un camp de futbol 11 propi, va fer que els dirigents de la Unió Esportiva es posessin en contacte amb l’Ajuntament per mirar de trobar una solució. En un primer moment el consistori s’hi va negar, però finalment van acordar amb el club que l’ajudarien a construir unes noves instal·lacions, les mateixes que el passat mes de desembre van ser inaugurades.


La desaparició del primer equip

El setembre del 2005 la Unió Esportiva Aiguafreda va iniciar un projecte molt ambiciós que pretenia portar el primer equip el més amunt possible del futbol català. Gràcies a l’esforç econòmic de la directiva, l’entitat va poder configurar diversos equips de gran nivell que en tan sols mitja dècada van portar el club de militar a Tercera Regional a aconseguir l’ascens a Primera Catalana, a un sol pas de Tercera Divisió. La gesta que va aconseguir l’entitat va ser extraordinària ja que en només cinc temporades va passar de jugar a l’última categoria del futbol regional a ser el millor equip de la comarca. Però un cop l’equip va assolir l’ascens a Primera Catalana, el juny del 2010, els seus dirigents al no tenir cap suport econòmic i no disposar d’un camp propi (portaven anys jugant al camp del Sant Julià de Vilatorta) van decidir donar per acabat el projecte. Així, el club va decidir fusionar-se amb el Vic, que d’aquesta manera assolia l’ascens a Primera Catalana, que havia aconseguit l’Aiguafreda sobre el terreny de joc. El ja llavors president de l’Aiguafreda, Ricard Campasol, i el cos tècnic, Pere Vila i Jordi Larraz, van passar a formar part del Vic. Campasol com a director esportiu i Vila i Larraz, com a primer i segon tècnic, respectivament. A més, fins a dotze jugadors de l’Aiguafreda van passar a formar part de la plantilla del conjunt osonenc. Amb tot, però, la fusió amb l’entitat vigatana va provocar que el primer equip de la Unió Esportiva Aiguafreda desaparegués.

Projecte de futur

Actualment el club compte amb 5 equips, dos benjamins, dos alevins i un infantil. L’objectiu actual, molt allunyat de l’últim projecte, és arribar a tenir un equip amateur format amb els propis jugadors de casa, però perquè això sigui possible abans volen crear les categories de cadet i juvenil, i així poder completar les categories inferiors de l’entitat, seguint el procés que segueixin els jugadors que vagin pujant de categories. Per tant, doncs, la idea principal de l’entitat és fomentar la fase de formació amb educadors de primera línia. De fet, el club ja compte amb una escola de porters i una escola de tecnificació que vol anar ampliant a mesura que es puguin anar creant més categories. L’experiència és un grau i és que si fa deu anys el projecte era fer un primer equip a cop de talonari, actualment els dirigents del club tenen molt clar que per construir un club potent primer s’ha de començar per la base.