Porto molts dies fullejant la nova antologia poètica de Miquel Martí i Pol, he trobat poemes que ja recordava, brutals, i alguns de nous, però amb la mateixa pinzellada. Aquí en deixo un...
Em fan ressó la pluja i la mar tan llunyana
d'aigua recent les mans i els ulls i tot.
Voldria purificar el silenci amb un gest
i omplir secretament de llum els horitzons més íntims.
Llavors, un enfilall de coses no sabudes encara:
gavines i silenci, i els teus ulls, i silenci, i la tarda concreta
pensant-se novament en tot, i jo i l'espai
en una desigual recerca de colomes,
i el prodigi només pressentit del teu cos
fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.
Miquel Martí i Pol
No convenceràs
Fa 4 anys
