No m'agrada el Nadal, de fet, mai m'ha agradat. Són aquells dies que la gent és torna com boja, amb els factors del consumisme i la falça felicitat com a principals elements. És bastant comú caure en l'engany que tot això suposa. I per no parlar dels que falten, suposo que en aquestes dates és quan hi pensem més, quan recordem aquells anys que estaven aquí, entre nosaltres i sovint és fa difícil evitar que una tímida llàgrima faci presència. No és tristesa, és enyorança, un llarg nus de melangia que el destí va convertir en etern.
Vist el friquisme absolut en el que em veig abocat, crec que és completament necessari fer la recopil.lació dels millors videos d'aquest any que d'aquí poc acaba... Sempre és agradable mirar enrere i recordar..
En el número 1 i amb **********(10)
En el número 2 i amb *********(9) Viure - Obrint Pas
En el número 3 i amb ********(8) La chica del batzoki - betagarri
En el número 4 i amb *******(7) ara vinc d'enlloc - Gertrudis
En el número 5 i amb ******(6) La santa espina - Miquel del Roig
En el numero 6 i amb *****(5) canciu d'amor - Dixebra
En el número 7 i amb ****(4) borracha - Strombers
En el número 8 i amb ***(3) Trobarem a faltar el teu somriure - Miquel del Roig
En el número 9 i amb **(2) volant - La troba kung fu
En el número 10 i amb *(1) No per la música en si, que en Miquel té cançons molt millors, sinó per l'escena de tots agenollats...
i molts que hem deixo... n'he triat 10 pero n'hi ha moltísims més, Gertrudis, Los Manolos, Betagarri, Strombers, Obrint Pas, Miquel del Roig, Dixebra, La troba kung fu, Extremoduro... En pots trobar molts més a http://es.youtube.com/user/CaisJ
És bastant evident que un ampli sector de la població espanyola, per dir-ho de manera que no els pugui ofendre, pensa que la independència de Catalunya és simplement cosa d'un sentiment patriòtic radical, però no és així, deixant de banda això últim, Espanya, -aquell país que mai ens ha estimat-, ens roba de forma descarada, una quantitat més que alarmant de diners cada any. La diferència entre el que donem a madrid i el que ens torna és realment impresionant. Una nació encara que produeixi molta riquesa econòmica, si li prenen una part importantísima d'aquesta i només n'hi tornen una petita part no arribarà mai a poguer valdres per ella mateixa, i això bé ho saben allà a les Espanyes. L'any 2004 ens van usurpar uns 8 milions €, el que serien uns 1400 € per habitant. Es com tenir un veí, que tot i que estàs a casa teva, et fa pagar cada any una quantitat enorme de diners perquè diu que també estàs a casa seva, valgui l'exemple com a intent d'entendre el que vull explicar. Aquest realment és un tema molt important per entendre el perquè d'una voluntat d'autodeterminació catalana. La independència és imprescindible si volem arribar a assolir un veritable estat del benestar, posant com exemples països petits com Suïssa o Dinarmaca que ho han aconseguit amb unes característiques força similars a les del nostre territori. El primer té 7 milions d'habitants i 42190km quadrats i el segon 5 milions i mig d'habitants i 43100km quadrats. Si els comparem amb els casi 7 milions i mig d'habitants i 31932km quadrats del nostre petit país veiem que el que estic dient no és tant descaballat. Cal ser molt realista i independitzar-se d'Espanya a dia d'avui és algo diria que casi utòpic. Portem 32 anys de democràcia i encara son moltes les ments que no entenen que els estats no son inseparables, ni son cap desig diví. Ells només entenen aquell "españa una grande y libre" que van mamar desde que eren ben petits, i d'aquí no els treguis perquè no te'n surtiràs pas. Tot plegat, entre tonteries i demagògia... no els hi vull dedicar cap paraula, no s'ho mereixen. Crec que si tant odi ens tenen ens podriem separar, no entraria pas a parlar de quina manera, n'hi ha moltes certament, i fins ara encara no l'hem pas trobat. Fa uns anys ho tenia molt clar, ara també però tampoc ho escriuré aquí. És curiòs, aquesta doble cara, per una part ens odien i per l'altre no volen que siguem independents, comencem a entendre perquè no? La demagògia més barata va ser d'aquell que va dir que els catalans erem agarrats, ho deuria dir amb ironia, - sort que allà a Madrid hi ha anat a treballar el buenafuente, que si no encara no la coneixerien - perquè si mires les balances fiscals queda clar que agarrats, o tacaños com diuen ells no som pas. Ja que no escriuré el que no es pot escriure si que faré referència a precedents de separacions democràtiques d'indepèndencia per la via pacífica. Anant molt enrere Portugal es va separar de Castella l'any 1640. Islàndia fins l'any 1944 formava part de Dinamarca, que va permetre convocar un referèndum nacional i posteriorment va proclamar Islàndia república sobirana independent. Txèquia i Eslovaquia per la seva part, Suècia i Noruega per l'altre, i les tres repúbliques bàltiques: Lituania, Letònia i Estònia independitzades de la URSS l'any 1991, també són clars precedents històrics de separacions per la via democràtica i pacífica. No som espanyols, som catalans, no ens agraden els toros, ni l'alonso, ni la roja, ni les sevillanes, no volem formar part d'espanya, no ens sentim identificats amb res d'aquest antic gran imperi que la història ha anat fent petit. Després de les pérdues de la totalitat de les seves colònies la única colònia que els queda som nosaltres... ja ho va fer bé el hijoputisimo General encarragant-se personalment que es produïs la immigració d'extremenys, andalusus i més raçes rares espanyoles a la nostre terra. El producte de tot allò és la Catalunya actual... amb fills d'immigrants espanyols, que viuen aquí creien que això és Espanya, i això senyors no és españa, és una Catalunya ocupada, on s'hi parla molt, massa... el castellà... estudieu Història... i potser entendreu perquè cullons escric tot això. Si, és cert, com molt bé diu en Cape, Catalunya comença en el pont del Figaró...
Cançó del Miquel del Roig fent referència a les balançes fiscals...
Caic, a poc a poc me´n vaig, la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus, caic, al mateix temps desfaig, els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc, d´aquest país d´aire, mai tornaré a viure mai amb el pes que arrossega la mentida, la rotina, el trist engany, sense final jo caic, el món s´encén, s´estimba contra els vidres dels meus dies, caic, m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta prop del meu país d´aire, ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre caic, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc del vell país d´aire, l´impuls d´un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, l´impuls d´un instant, dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc, la vida es desfa, arribes te´n vas invisible en el mar dels anys...
. Després de la temporada passada, denominada de traspàs, la política de filial i les tàctiques comencen a donar el seu fruit. La gran golejada a casa contra el fins llavors líder, cdcalasanz de Madrid, per un contundent i clar 6-0 ha provocat que els catalans, per primera vegada en la seva història, ocupin el 1er lloc de la taula clasificatòria del grup 2203 de la 10ena espanyola. No serà fàcil conservar-lo ja que l'ascens és molt difícil d'aconseguir ja que només puja el que queda 1er, i justament aquí és on està la lluita de l'equip...
Qui el va parir, si, la Padrós, igual que a mi, cosa que fa que sigui el meu germà. Quin personatge, això si tot i ser un vengut desprén bondat per tot arreu. Quan tenia 18 anys era independentista i votava ERC, però suposo que el temps canvia a tothom ( potser és que va anar a viure a Montmeló...) i és va anar fent de dretes, de dretes catalanes, com diu ell, molta gràcia amb el típic " si perquè aquests hippies i okupes que només saben fumar porros i fan el que sigui per no fotre brot..", o " els d'esquerres sou la polla", acompanyat d'una cara d'indignació o el seu més que típic " el psoe és l'enemic". Ara bé la millor i sense cap mena de dubte la més acertada " El Psoe i el PP son la mateixa merda...". No molt difícil d'arribar-hi però a mi em va costar. I de música, ui vigilem tots, que ell en sap molt, amb el Bruce Springsteen que me'l va fer escoltar desde que era ben petit, la paret de la meva habitació tocava amb la seva així que m'havia de menjar els seus "concerts d'adolescencia". De tot li agradava i agrada... passant per Sopa de Cabra i el Gerard QUintana, a Metallica, Ac/dc, Aerosmith, Guns'n'Roses, Pearl Jam, The Jayhawks fins a Ramones, i molts que em deixo...
Si, ha passat una setmana ja desde que va acabar el partit Llerona - Olímpic de la jornada passada. I escric ara perquè si ho arribo a fer abans hagués escrit de forma totalment subjectiva i amb algun que altre insult barrejat. Ho podriem dir amb una sola paraula: lamentable. Sí, l'actitud dels 4 pallassos del llerona B que com k son tant dolents i no poden jugar amb l'A van a animarlo i a insultar als jugadors visitants, que tristos, que patètics, que gamarusus, que desgraciats. Es pensen que estan a la champions i van de craks del futbol al més pur estil "Oliver i Benji", quan tenen tots els bitllets per baixar a tercera regional i un equip francament mediocre, que és dedica a obsequiar als espectadors amb faltes i més faltes. A mi, personalment, em fan fàstic i me'n alegraria molt que baixesin de categoria, per aquest simple fet i perquè de rebot els del B és quedarien sense equip. Si... hi ha ràbia i odi, i son ells els que s'han dedicat a crear-ho, com diuen a les espanyes, "donde las dan las toman".
" El 16 de juliol les barreres de la frontera entre el Líban i Israel es van obrir per deixar pas als fèretres de dos soldats israelians i a 200 milicians àrabs, que van creuar la línia de separació en direccions contràries.
L’odi entre Israel i certes organitzacions musulmanes és profund, terrible. Però ningú no va gosar discutir aquella escena. Des que el món és món que els que lluiten han permès que l’enemic, derrotat o no, reculli els morts. Per tant, no puc imaginar què fa dir a certs polítics espanyols que desenterrar els ossos dels assassinats durant la Guerra Civil i la repressió posterior no condueix a res. Em sembla que són els pitjors guanyadors del món."
Adaptat de Salvador Cot, diari Avui (4 de setembre, 2008)
- M'encanta aquest final, contundent i clar, l’autor manifesta obertament la seva indignació per les paraules de molts polítics espanyols, ja que defensa que s’haurien de trobar les fosses comunes i els cadàvers de la Guerra Civil. Quan es refereix als pitjors guanyadors del món, ho fa parlant del bàndol guanyador de la guerra, aquell bàndol feixista que va assasinar milers de persones i ens va fer caure en una dictadura durant 40 anys. Avui en dia encara estan representats, de diferent forma (ara vivim en una teòrica democràcia...), dins d’alguns partits polítics espanyols, els mateixos que tremolen en pensar que tot això reobrirà ferides ja mig tancades. És evident, és clar, que són molts els interessats en que tot això no passi, però els agradi o no, la memòria històrica forma part de tots nosaltres.
* D'aquí una semana el gran mestre, el senyor Miquel del Roig ve a tocar molt aprop de casa, concretament a Granollers, aquest mateix divendres. Quan quedin pocs dies us posaré tots els videos d'en Miquel perquè aneu obrint boca però avui va dedicat a aquesta versió del Lluís Llach, una de les millors cançons que s'han escrit en català.
* Obsessionats i repetitius amb el seu "esos separatistas catalanes", periodistes amb poder informatiu, tertuliants de ment franquista, la extrema dreta disfraçada, maleducats en potència, instal.lats en grans tribunes de mitjans de comunicació espanyols, com la cope o la basura de libertad digital, encapçal.lats per el Senyor Gimenez Losantos, que prediquen una catalanofòbia preocupant i que vénen milers i milers de llibres per les Espanyes fomentan idees falces, odi i el que és més preocupant, enganyant i manipulant a la opinió pública, és molt lamentable tot plegat, no sé vosaltres però jo no em sento espanyol, ni ho sóc, més que res perquè m’està imposat, a mi ningú m’ha preguntat si ho vull ser i tot i així ho sóc, on està aquí la llibertat? Busqueu-la… Aviam si l’ha trobeu perquè jo encara no l’he trobat…
- Portava temps rebotat, mirant videos i escoltant el que deia aquest cuc i no vaig poguer més, vaig enviar una carta a Libertad Digital, dirigida amb molt de carinyo a l'ésser més repulsiu del periodisme modern.
Un gran honor escriure en aquest gran mitjà de comunicació (pura ironia…), on per desgràcia hi treballa la persona més resentida de la història moderna actual. Si, és ben cert senyor Losantos que odies als catalans, ets pur odi i pur resentiment, això si, barrejat amb una extrema dosis de manipulació de l'informació, la mateixa que fas servir cada dia per enganyar la opinió pública espanyola. Si et referisis a mi ho faries amb la teva típica dosis de estupidesa " esos separatistas i radicales catalanes", no senyor Losantos no, hauria de dir aquella gent que només vol el que és seu, només vol ser un país lliure, un país no oprimit per l'estat espanyol igual que Euskal Herria. Som un cas molt semblant, dues nacions dins d'un estat que diu ser democràtic però que a l’hora de la veritat, no deixa que és faci un referèndum, entre altres coses, perquè té por de perdre els dos pilars bàsics de la seva economia. I diguim senyor Losantos, que seria Espanya sense Catalunya i Euskal Herria? ens critiquen, ens fan mal amb terrorisme informatiu, això si, tenen una por extrema a que algun dia arribem a ser independents. Jo crec que aquell tret a la cama et va tocar el cervell, tot i que cal dir que ja el tenies tocat, perquè tenir els grans nassos de dir l'any 1982 que el castellà estava perseguit a Catalunya, és ser un gran manipulador, un gran mentider, i el que és pitjor, un gran feixista espanyol renegat. Diuen que cadascú té el que és mereix i tu sembres rencor, odi i ràbia. No és pot anar així per la vida, més que res, perquè dia a dia, ofens a milions de persones, i tot, bàsicament perquè no ets, ni seràs mai, capaç de superar el que un dia et va fer Terra Lliure. Llavors, i ara, existeix la democràcia i tu ets un cuc que se n'aprofita a la seva manera, les teves paraules fan molt mal i indignen a molta gent a qui humilies, calumnies, menyspreas i insultes. És molt trist que ningú et paris els peus… Tard o d’hora ho pagaràs. No, això que estic escrivint no és cap amenaça, només és una opinió comú a molts catalans indignats amb les tonteries i bestieses que arribes a treure per aquesta bruta i fastigosa boca. Ets l'ésser més repulsiu que mai ha trepitjat la terra. Espanyol, nascut a Barcelona, curiós no? Diuen que en l'odi hi ha un puntet d'amor, però tu senyor meu, m'has fet veure que aquesta frase no és certa, és impossible sentir ni que sigui un 1% d'amor per algú amb cara de nomo resentit i malformat com tu. I així sense més, em despedeixo pensant que algún dia deixaràs de treure merda per la boca, ja sigui de mort natural o accidental…
La Fira de la Castanya de Viladrau és una fira única situada en un entorn privilegiat, el Parc Natural del Montseny. La gastronomia, l’ oci i l’espectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya i la tardor com a protagonistes. Cultura, tradició i activitat comercial es donen la mà.
- Aquesta fira neix l’any 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament d’una activitat comercial, econòmica, social i mediambientalment sostenible. Una proposta respectuosa i coherent amb el medi ambient, mitjançant la recuperació d’un producte tant nostre i a vegades tan desconegut com és la castanya de Viladrau i del Montseny.
- Cal dir que Viladrau és un poblet molt maku, situat al bell mig de la natura, transmet calma i tranquilitat, és d'aquells indrets que t'enamoren.
- Pel que fa a l'edició d'aquest any, tot i que força gent del mateix poble i d'altres indrets s'han desplaçat fins a Viladrau, la tónica general pel que fa a l'opinió de comerciants era " és cert aquest any hi ha hagut una lleugera baixada de visitants a la fira...". Molts d'ells també atribueixen aquesta baixada a la crisi ecònomica global, "degut a la crisi la gent és mira molt més a l'hora de comprar..." - Paradetes de menjar, ja siguin embotits de tota classe, pastissos de formatge, pastissos de xocolata, creps,panallets, bombons de tota mena, etc..., paradetes de castanyes i de tot tipus de cosa relacionada, una paradeta de pesca, una altre amb un pagès ensenyant de forma interactiva (amb tv i tot...) com plantar castanyes, paradetes de formatges de tota mena, paradetes de bolets i de cabassos per anar a buscar-ne, paradetes de flors, i sobretot la paradeta de la Padros i la Dioni, de davantals per nens i per grans pintats a mà, regadores i galledes pintades a mà, teules pintades per decoració, espelmes decorades, mocadors amb punta, sense punta i amb punta ample, bosses grans i petites per nens amb un dibuix pintat, caixetes de fusta i de cartró pintades a mà, draps de cuina pintats a mà, cubiteres de cava pintades i galledes pintades a mà, etc, etc, etc..
- Caixes i espelmes... - Davantal amb dibuix pintat a mà
- Un dels derbis més interessants de la contrada, el Fire Catalunya contra el Kuruhoo, un partit que alguns només saben guanyar fent trampes, o bé dient mentides de la tàctica que faràn, o bé, dient que jugaràn amb els suplents i acaben jugant amb fins a 6 titulars.. jo ho entenc, si no fa trampes tant rancies com aquesta, li pot caure un 0-5,un 6-1 o un 9-0...
.Seguirem amb un petit balanç dels partits jugats entre els dos equips
. I l'últim.. tot i jugar amb tots els suplents i ell jugar amb 5 titulars, les estadístiques diuen que el Fire va tenir 4 ocasions i només va marcar un gol, i en canvi, el kuruhoo, va tenir 3 ocasions i va marcar 2 gols.. més efectivitat, això si amb el mig del camp titular... això és jugar brut :)
. Aquests dibuixos animats ens fan tornar a quan erem petitons, el Son Goku i l'arare és coneixen i tot i que està en xino i no s'entén res, fa molta gràcia, sobretot l'arare que no para de liarla i vacilar al Son Goku... la gatxans fent els seus típics sorollets, poi poi, el núvol kinton i el bastó que s'allarga i les buscades boles de drac que no faltin, son mt bons :)
Si, és cert, quan t'expresses lliurament i parles amb alguna persona de pensament més aviat " de la españa unida" i li exposes que realment som catalans, et diuen allò que ja s'ha fet tant típic " que pone en tu DNI..." si, és cert en el meu DNI posa que sóc espanyol, això si, totalment en contra de la meva voluntat. És injust, extremadament injust. Tenim la nostre història, cultura i llengüa propia, som un país no reconegut. I si amb això no n'hi ha prou, ens roben els diners i el que és pitjor, fomenten l'odi amb mentidesi demagogia informativaMai em sentiré identificat amb Espanya i tota la "parafarnalia" que la rodeja. I per acabar, ( no tinc ganes d'escriure i menys sobre això) l'inspiració em va venir a buscar el passat 12 d'octubre..
Si, un titol innovador xD, és aquest però, el que designo per fer aquesta petita recopil.lació de videos de la boireta, desde que era petita fins ara. No té desperdici...
De les moltes cançons amb que ens obsequia el Miquel, aquesta una de les més makes, " que tinguem sort" del Lluís Llach i que també versiona de forma excel.lent el Dani Flaco.
Si em dius et vull que el sol faci el dia molt més llarg i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg.
Homenatge al Puff, aquell drac que estimavem tant quan erem petitons...
"Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s'avurria molt i sortia a jugar
Hi havia un nen petit que se l'estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol. Tots dos van preparar un viatge molt llarg, volien anar a veure món travessant el mar.
Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, enfilant-se a la cua d'en Puff vigilava el vent. Nobles reis i prínceps s'inclinaven al seu pas i quan Puff els va fer un crit els pirates van callar.
Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans, i van conèixer altres jocs que li van agradar tant, que una nit molt gris i trista el nen el va deixar, i els brams de joia d'aquell drac es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar, semblava que estava plovent quan es va posar a plorar. Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar i poc a poc, molt lentament, se'n tornà al fons del mar..."
Derbi català a l'estadi de Montjuïc, tot i que ho podriem anomenar "semi català", ja que això que l'espanyol sigui considerat equip català, quan el Lluís Companys està plegat de banderes espanyoles, i anargúmens sense control que parlen una llengüa que diriem que no s'assembla gaire a la nostra, no sé a vosaltres, però a mi em causa certa amargor. És realment lamentable anar a veure un partit rodejat d'espanyolistes, es queixen per TOTES les faltes, encara que sigui clarament justa, ells es queixen i criden i sobretot insulten, no paren d'insultar, de dir barbaritats, i el putu barça que no falti, el diuen més que no pas animen al seu equip. Això si, tenen un tic, a la mínima, s'aixequen i comencen a cridar " manos arriba esto es un atraco", que dius, perquè sempre culpeu a l'àrbitre? Perquè no toqueu de peus a terra? TENIU UN EQUIP MEDIOCRE I HO HEU d'AFRONTAR, Pots acabar realment molt histèric, son lamentables i rabiosos, son el clar fruit de la impotència i del no saber perdre, com a clar exemple, el seu president, el senyor Sànchez Llibre, quina persona mes estúpida i manipuladora per favor, com pot dir que és una injusticia? a la 1era part hem tingut 5 ocasions clares de gol i ells arriben una i marquen, i a la segona hem tingut fins a 8 ocasions de gol amb els pericos tancats al seu camp defensant a lu ranci, i amb un atac del Barça, un defensa de l'espanyol entra per darrere a un davanter blaugrana dins l'àrea, clar penalti, xuta Messi gol! 1 a 2 i el barça guanya, de que es keixa? i encara té els cullons de dir: "si hay que apoyar a los grandes para que estén en la parte de arriba de la clasificación, hacemos otra Liga los demás y punto". serà pallaso! que poc en sap de futbol, que poc en sap de perdre, i realment com en sap d'enganyar i de fer-se la víctima, si l'espanyol és un equip que lluita per quedar entre els 10 primers no és culpa nostra, si el Luis Garcia no para de fer "piscinazos" encara menys, res, que avui el Barça ha guanyat a l'Espanyol perquè ha jugat millor, perquè ha tingut moltes més ocasions i perquè ha dominat casi tot el partit, per cert, els hi podeu preguntar als defenses de l'Espanyol on està el Messi, aviam si ja l'han trobat... o a la riuada de pericos k surtien del kamp rabiosos que on estan els 3 punts? com dirien a les espanyes "en su pesar"... estan baixant per la ronda litoral cap a Can Barça... ;)
Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau mai no l'he pogut obrir però pels seus vidres resistents puc veure un món de bojos on la vida és diferent.
En un món de bojos només plores al teatre ningú riu quan dius per sempre perquè els cors de les persones són d'acer inoxidable.
En un món de bojos els cobards no aixequen torres per fugir dels enemics ni se n'adonen que amb les presses s'han tancat amb ells a dins.
M'agrada aquest món però no hi puc entrar i només puc esperar, respirar i somiar fins que obris la finestra fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo, en el nostre món de bojos.
En un món de bojos el que deixes escapar sempre torna en cinc minuts i es que el temps farà adonar-te'n que tot sol estàs perdut.
M'agrada aquest món però no hi puc entrar i només puc esperar, respirar i somiar fins que obris la finestra fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo, en el nostre món de bojos...
El més gran de tots els cantautors catalans, simplement amb una guitarra i amb el seu ampli pupurri de cançons catalanes i gambades sense fi, que és capaç de fer ballar a tot un pavelló i animar la festa fins a límits insospitats, cantant i enllaçant temazos durant més de 2 hores casi sense parar xD és ell el gran Miquel Roig...
Gran concert del mestre a Llagostera, dels més de 55 videos que vaig fer, aquí sense cap mena de dubte el millor... "... i.. la farola la farolaaa" :)
" A vegades penso que l'alcohol, el tabac i els vicis varis m'han espremut tant el cervell, m'han desintegrat tant les neurones que alhora de reflexionar, raonar o fer imperar la lògica, actuo com un nen innocent que de l'exterior només en sap les cuatre coses bàsiques perquè tot rutlli dins el seu món únic, intern, personal i intransferible..."
