Aquesta setmana santa va tenir lloc a la Costa Brava la desena edició del
Mic ( Mediterranean International Cup), un mundialet de futbol d'equips d'arreu del món i de seleccions nacionals que es juga en 17 seus diferents de la costa gironina. Amb més de 172 equips, la competició compte amb quatre categories: aleví, infantil, cadet i juvenil.
Gràcies a un company de classe, el David, vaig tenir l'oportunitat de seguir 4 partits per televisió de girona, tots ells a Vilartagües, Sant Feliu de Guíxols.
Ell va fer la narració del partit, boníssima sens dubte, i jo vaig pecar una mica d'inexperència sense saber massa què dir i molt nerviós en els primers partits. En els 2 últims, el Dissabte pel matí, però, que eren semifinals la cosa ja va funcionar molt millor.
Els dos primers, el Dijous a la tarda, van ser primer, el Sant Feliu F.C contra l'Aspire Football Dreams, que va acabar amb golejada del sorprenent i prometedor projecte de l'escola Aspire de Qatar, que ha fet un gran equip format per jugadors africans trobats per cercapromeses catalans. Un projecte el del Aspire, de formació de joves i futbolistes amb una qualitat humana i competitiva excel.lent, sens dubte. Darrere aquest projecte hi ha el experimentat i conegut entrenador serbi Bora Milutinovic, amb una llarga carrera a la seva esquena.
Ha entrenat a 8 seleccions nacionals: Mèxic, Costa Rica, Honduras, Nigeria, Xina, Estats Units, Jamaica, Irak, algunes d'elles en Mundials. Abans d'iniciar el projecte amb l'Aspire era l'ajudant de Radomir Antic a la selecció serbia. També cal dir que havia entrenat en clubs d'arreu del món, com el Pumas de Mèxic, el San Lorenzo d'Argentina, el Udinese de Itàlia, el MetroStars de Estats Units i el Al Sadd de Aràbia Saudita.
En el projecte del Aspire també hi ha personalitats del futbol català, com Pere Gratacós, ex-seleccionador català, o Josep Colomé, que va ser encarregat del futbol base de can Barça però va dimitir juntament amb Sandro Rosell.
L'entrenador del Aspire ens va explicar que només portaven 2 mesos entranant junts, i es que són una selecció dels millors jugadors que van trobar en el llarg viatge per trobar promeses per Àfrica. Hi havia jugadors de Argelia, Camerun, Ghana, Kenia, Nigeria, Senegal y Sud-àfrica.
Ens van sorprendre moltíssim, tots ells amb una qualitat individual altíssima, amb un toc de pilota exquísit, una potència enorme, i sobretot, una actitud boníssima, lluitant per totes les pilotes, i amb un ritme constant altíssim, van estar al 100% els 50 minuts que van jugar.
Destacar sobretot un d'aquests jugadors africans, el número 7, Stephen, que ens va demostrar una gran qualitat ens els dos partits que el vàrem veure jugar. Un jugador molt semblant a una de les grans promeses del futbol base blaugrana de fa uns anys, Haruna Babangida. Aixó doncs, n'haurem d'estar pendents ja que pot ser que d'aquí uns anys el veiem en qualsevol important equip europeu.
A més el seu físic, per l'edat que tenien, -categoria infantil-, era molt exagerat. Perquè ens en fem una idea, els seus rivals, els jugadors infantils del Sant Feliu eren la mitat d'alts i la mitat de forts que els brillants i forts jugadors africans. El resultat del partit ho va dir tot, un contundent 13-0.
L'equip d'aquesta cerca de talents africana està donant els seus fruits, i és que l'equip va acabar guanyant el MIC en categoria infantil contra el Girona F.C. En categoria d'alevins l'Atlètic de Madrid va guanyar per 4 gols a 2 al Futbol Club Barcelona, que també va perdre la final en la categoria cadet contra la Selecció Nacional del Brasil.
El segon partit de la tarda el van disputar l'equip local, el Sant Feliu contra la selecció nacional de la Xina, que van guanyar aquests últims després d'una gran segona part. L'equip xinès va demostrar ser un bon conjunt demostrant que el nivell del futbol asiàtic s'ha de començar a tenir en compte. Més endavant ho confirmariem amb un conjunt nipó...
Així, ja havíem vist un combinat africà, l'Aspire, un asiàtic, la selecció xinesa, i dos catalans, el Sant Feliu en categoria infantil i juvenil.
El segon dia va ser el Dissabte, ja eren les semifinals del torneig i es jugaven qui jugaria la final al camp del Palamós F.C.
El primer partit va ser un derbi brasiler, s'enfrontava la selecció nacional del Brasil contra un equip d'aquell mateix país, el FCZ Brasilia, un equip creat per Zico, llegenda del futbol carioca.
Així doncs el partit es presentava interessant, ja que la qualitat dels dos conjunts prometia moltíssim. Abans de començar el matx vàrem poder entrevistar als dos entrenadors.
El partit va ser molt disputat i per sopresa nostre el jugador més destacat va ser Leandro, el porter del CFZ Brasilia .
Els jugadors del combinat nacional no van fer un mal partit però cap d'ells va destacar per sobre dels altres. Ens vem emportar una petita decepció de la canarinha juvenil, ja que tot i no ser dolents n'esperàvem molt més d'ells.
Així doncs, els 50 minuts van acabar amb un 0 a 0, i en el Mic no es juga prroròga i es va directament a tanda de penals.
La selecció nacional del Brasil es va emportar el partit al guanyar en els llençaments des dels 11 metres. L'equip brasiler es classificava així per la final, i havent guanyat les dues últimes eliminatories a la tanda de penaltis. També ho va fer així contra el Vilafranca del Penedès en els quarts de finals de la competició.
El segon partit del Dissabte enfrontava un altre equip brasiler, el Deportivo Brasil, contra un equip japonès, el Gamba Osaka.
En aquest matx vam poder veure jugadors amb una gran qualitat que destacaven sobre els demés, com un dels davanters brasilers, Jonathan Renato, que tots els seus companys el buscaven mitjançant pilotes aèries, i es que la seva velocitat s'havia d'aprofitar. Molts detalls tècnics ens va mostrar el jove davanter centre.
Pel que fa a l'equip nipó, ens va soprendre, ja que tots els seus jugadors eren força bons, sobretot els dos centrals, que tenien qualitats força similars, contundència, domini de joc aeri, toc de pilota, i bona defensa.
Els 50 minuts també van acabar amb 0 a 0 i altre cop els penals decidiríen el finalista. L'equip brasiler va ser el vencedor així que la final del Mic en categoria juvenil tindria un clar color carioca, la selecció nacional del Brasil contra el Deportivo Brasil. Cal observar que un dels finalistes, el Dep. Brasil va ser el botxí de la selecció catalana ja que la va eliminar als quarts de final.
Finalment, la selecció del Brasil es va emportar la final, disputada el Diumenge al camp municipal de Palamós. Sense una gran samba, però amb efectivitat, intensitat i actitud, el combinat d'un dels països amb més cantera futbolística, el Brasil, va acabar sent el vencedor del torneig.
