Independència

És bastant evident que un ampli sector de la població espanyola, per dir-ho de manera que no els pugui ofendre, pensa que la independència de Catalunya és simplement cosa d'un sentiment patriòtic radical, però no és així, deixant de banda això últim, Espanya, -aquell país que mai ens ha estimat-, ens roba de forma descarada, una quantitat més que alarmant de diners cada any. La diferència entre el que donem a madrid i el que ens torna és realment impresionant. Una nació encara que produeixi molta riquesa econòmica, si li prenen una part importantísima d'aquesta i només n'hi tornen una petita part no arribarà mai a poguer valdres per ella mateixa, i això bé ho saben allà a les Espanyes. L'any 2004 ens van usurpar uns 8 milions €, el que serien uns 1400 € per habitant. Es com tenir un veí, que tot i que estàs a casa teva, et fa pagar cada any una quantitat enorme de diners perquè diu que també estàs a casa seva, valgui l'exemple com a intent d'entendre el que vull explicar. Aquest realment és un tema molt important per entendre el perquè d'una voluntat d'autodeterminació catalana. La independència és imprescindible si volem arribar a assolir un veritable estat del benestar, posant com exemples països petits com Suïssa o Dinarmaca que ho han aconseguit amb unes característiques força similars a les del nostre territori. El primer té 7 milions d'habitants i 42190km quadrats i el segon 5 milions i mig d'habitants i 43100km quadrats. Si els comparem amb els casi 7 milions i mig d'habitants i 31932km quadrats del nostre petit país veiem que el que estic dient no és tant descaballat.
Cal ser molt realista i independitzar-se d'Espanya a dia d'avui és algo diria que casi utòpic. Portem 32 anys de democràcia i encara son moltes les ments que no entenen que els estats no son inseparables, ni son cap desig diví. Ells només entenen aquell "españa una grande y libre" que van mamar desde que eren ben petits, i d'aquí no els treguis perquè no te'n surtiràs pas. Tot plegat, entre tonteries i demagògia... no els hi vull dedicar cap paraula, no s'ho mereixen. Crec que si tant odi ens tenen ens podriem separar, no entraria pas a parlar de quina manera, n'hi ha moltes certament, i fins ara encara no l'hem pas trobat. Fa uns anys ho tenia molt clar, ara també però tampoc ho escriuré aquí. És curiòs, aquesta doble cara, per una part ens odien i per l'altre no volen que siguem independents, comencem a entendre perquè no? La demagògia més barata va ser d'aquell que va dir que els catalans erem agarrats, ho deuria dir amb ironia, - sort que allà a Madrid hi ha anat a treballar el buenafuente, que si no encara no la coneixerien - perquè si mires les balances fiscals queda clar que agarrats, o tacaños com diuen ells no som pas. Ja que no escriuré el que no es pot escriure si que faré referència a precedents de separacions democràtiques d'indepèndencia per la via pacífica. Anant molt enrere Portugal es va separar de Castella l'any 1640. Islàndia fins l'any 1944 formava part de Dinamarca, que va permetre convocar un referèndum nacional i posteriorment va proclamar Islàndia república sobirana independent. Txèquia i Eslovaquia per la seva part, Suècia i Noruega per l'altre, i les tres repúbliques bàltiques: Lituania, Letònia i Estònia independitzades de la URSS l'any 1991, també són clars precedents històrics de separacions per la via democràtica i pacífica.
No som espanyols, som catalans, no ens agraden els toros, ni l'alonso, ni la roja, ni les sevillanes, no volem formar part d'espanya, no ens sentim identificats amb res d'aquest antic gran imperi que la història ha anat fent petit. Després de les pérdues de la totalitat de les seves colònies la única colònia que els queda som nosaltres... ja ho va fer bé el hijoputisimo General encarragant-se personalment que es produïs la immigració d'extremenys, andalusus i més raçes rares espanyoles a la nostre terra. El producte de tot allò és la Catalunya actual... amb fills d'immigrants espanyols, que viuen aquí creien que això és Espanya, i això senyors no és españa, és una Catalunya ocupada, on s'hi parla molt, massa... el castellà... estudieu Història... i potser entendreu perquè cullons escric tot això. Si, és cert, com molt bé diu en Cape, Catalunya comença en el pont del Figaró...

Cançó del Miquel del Roig fent referència a les balançes fiscals...

la gallineta i l'estaca

Más feliz, mucho mejor

Hi ha coses que no tenen preu...

Hi ha coses que no tenen preu i aquesta n'és una...



Guanyar a l'Espanyol a Montjuïc, de penal i a l'últim minut...

de fons la viva imatge de la impotència...

Quina gran cançó

Caic, a poc a poc me´n vaig, la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus, caic, al mateix temps desfaig, els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc, d´aquest país d´aire, mai tornaré a viure mai amb el pes que arrossega la mentida, la rotina, el trist engany, sense final jo caic, el món s´encén, s´estimba contra els vidres dels meus dies, caic, m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta prop del meu país d´aire, ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre caic, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc del vell país d´aire, l´impuls d´un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, l´impuls d´un instant, dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc, la vida es desfa, arribes te´n vas invisible en el mar dels anys...

Gerard Quintana - caic

Municipal La força de les 4 barres

Tijuana in Blue

Tijuana in Blue, petit homenatge

Chicago Fire Catalunya

. Després de la temporada passada, denominada de traspàs, la política de filial i les tàctiques comencen a donar el seu fruit. La gran golejada a casa contra el fins llavors líder, cdcalasanz de Madrid, per un contundent i clar 6-0 ha provocat que els catalans, per primera vegada en la seva història, ocupin el 1er lloc de la taula clasificatòria del grup 2203 de la 10ena espanyola. No serà fàcil conservar-lo ja que l'ascens és molt difícil d'aconseguir ja que només puja el que queda 1er, i justament aquí és on està la lluita de l'equip...

El tontu

Qui el va parir, si, la Padrós, igual que a mi, cosa que fa que sigui el meu germà.
Quin personatge, això si tot i ser un vengut desprén bondat per tot arreu.
Quan tenia 18 anys era independentista i votava ERC, però suposo que el temps canvia a tothom ( potser és que va anar a viure a Montmeló...) i és va anar fent de dretes, de dretes catalanes, com diu ell, molta gràcia amb el típic " si perquè aquests hippies i okupes que només saben fumar porros i fan el que sigui per no fotre brot..", o " els d'esquerres sou la polla", acompanyat d'una cara d'indignació o el seu més que típic " el psoe és l'enemic". Ara bé la millor i sense cap mena de dubte la més acertada " El Psoe i el PP son la mateixa merda...". No molt difícil d'arribar-hi però a mi em va costar. I de música, ui vigilem tots, que ell en sap molt, amb el Bruce Springsteen que me'l va fer escoltar desde que era ben petit, la paret de la meva habitació tocava amb la seva així que m'havia de menjar els seus "concerts d'adolescencia". De tot li agradava i agrada... passant per Sopa de Cabra i el Gerard QUintana, a Metallica, Ac/dc, Aerosmith, Guns'n'Roses, Pearl Jam, The Jayhawks fins a Ramones, i molts que em deixo...

ho haveu vist

Si, ha passat una setmana ja desde que va acabar el partit Llerona - Olímpic de la jornada passada. I escric ara perquè si ho arribo a fer abans hagués escrit de forma totalment subjectiva i amb algun que altre insult barrejat. Ho podriem dir amb una sola paraula: lamentable. Sí, l'actitud dels 4 pallassos del llerona B que com k son tant dolents i no poden jugar amb l'A van a animarlo i a insultar als jugadors visitants, que tristos, que patètics, que gamarusus, que desgraciats.
Es pensen que estan a la champions i van de craks del futbol al més pur estil "Oliver i Benji", quan tenen tots els bitllets per baixar a tercera regional i un equip francament mediocre, que és dedica a obsequiar als espectadors amb faltes i més faltes. A mi, personalment, em fan fàstic i me'n alegraria molt que baixesin de categoria, per aquest simple fet i perquè de rebot els del B és quedarien sense equip. Si... hi ha ràbia i odi, i son ells els que s'han dedicat a crear-ho, com diuen a les espanyes, "donde las dan las toman".

- l'idol dels indignats

Les millors cançons del Miquel del Roig

la farola


la santa espina


Catalunya



"...Yo no te pido la luna..."




la gallineta + l'estaca



imagine



Trobarem a faltar el teu somriure


sobreviurem + hotel catalunya


Que volen aquesta gent


lliure



"... com fan a l'empordà..."


"la manta al coll..."



"... que miedo da..."



és inútil continuar



a les carpes, a la disco, a l'incognit, a l'ei bi si canten aquella de...




antimadridista



alegria + els catalans no som espanyols


Que tinguem sort




"agarruti, agarruta..."



"... para hacer bien el amor ..."


la farola - sencera


puff era un drac màgic


rumbeta

una mica de Punk Rock

The Ramones - I Wanna Be Sedated


Bad Religion - Generator



.Amb la cançó que vaig conèxier el punk rock. Green Day - Basket Case



. Nofx-Leave it alone


. Lagwagon Alien 8


. Milencollin - Random I Am


. Pennywise - Bro Hymn


. Green Day - Time of your life


. No Use for a Name - Not your savior

. The Ataris - My so called life


. Blink 182- I miss you

"Són els pitjors guanyadors del món"

" El 16 de juliol les barreres de la frontera entre el Líban i Israel es van obrir per deixar pas als fèretres de dos soldats israelians i a 200 milicians àrabs, que van creuar la línia de separació en direccions contràries.

L’odi entre Israel i certes organitzacions musulmanes és profund, terrible. Però ningú no va gosar discutir aquella escena. Des que el món és món que els que lluiten han permès que l’enemic, derrotat o no, reculli els morts. Per tant, no puc imaginar què fa dir a certs polítics espanyols que desenterrar els ossos dels assassinats durant la Guerra Civil i la repressió posterior no condueix a res. Em sembla que són els pitjors guanyadors del món."

Adaptat de Salvador Cot, diari Avui (4 de setembre, 2008)

- M'encanta aquest final, contundent i clar, l’autor manifesta obertament la seva indignació per les paraules de molts polítics espanyols, ja que defensa que s’haurien de trobar les fosses comunes i els cadàvers de la Guerra Civil. Quan es refereix als pitjors guanyadors del món, ho fa parlant del bàndol guanyador de la guerra, aquell bàndol feixista que va assasinar milers de persones i ens va fer caure en una dictadura durant 40 anys. Avui en dia encara estan representats, de diferent forma (ara vivim en una teòrica democràcia...), dins d’alguns partits polítics espanyols, els mateixos que tremolen en pensar que tot això reobrirà ferides ja mig tancades. És evident, és clar, que són molts els interessats en que tot això no passi, però els agradi o no, la memòria històrica forma part de tots nosaltres.