Va per tu P.B

Des de fa unes setmanes a TV3 cada dilluns fan un programa anomenat Mestres. L'espai dóna una perspectiva de la docència des de tots els angles i ensenya en tot moment que ha de ser el mestre el qui ensenyi a l'alumne i, en cap cas, tot el contrari, és a dir que aquest sigui exemple de mala educació i falta de respecte.
Que la correcció d'un treball porti inscrit:" Aquest treball és extramadament deficient comparat amb el de la resta dels teus companys" ens fa fer una idea de la manera de fer d'un professor. En comptes de dir a l'alumne en què ha fallat, com faria qualsevol mestre equilibrat, es ceba completament amb les formes i l'humilla d'una manera que s'acosta molt a la calúmnia personal.



Aquest és el treball, que segons la professora era tan i tan deficient. És cert, hi ha errors, com que no s'ha tingut en compte que és per imprimir en 2 pàgines. Però la resta és una maquetació, com a mínim, normal. Per ella no, va ser un 2 de 10 amb anotacions incorporades com: "no tens ni puta idea de disseny" o "sembla mentida que no sàpigues fer funcionar l'Indesign".

Això van ser les anotacions en el treball. La revisió al seu despatx ja va ser quelcom més preocupant. Em va rebre amb un to dictatorial que va continuar durant tota l'estona que vaig estar dins del seu despatx; gran despatx per cert, en el qual hi havia altres professors que van poder contemplar l'escena que vindria. Des d'un bon principi el meu argument va ser que el meu treball no es mereixia un 2, perquè m'havia esforçat i creia que no estava tan malament com ella creia. La seva resposta va ser: "Obrim el pdf i ho mirem, et penses que en saps molt nen de disseny però no en tens ni idea". Ja era la segona vegada amb menys de 24 hores que l'apreciada professora em deia, sense més, que era un zero a l'esquerra. Des del punt de vista docent, sense cap mena de dubte, l'antònim del què cal fer.

Jo, contrari en el que acostuma a ser normal en mi em vaig anar empetitin, em sentia humillat i trepitjat i no entenia com aquella dona podia estar dient-me allò i quedar-se tan ample.

Però la professora, excitada per poder seguint humiliant a l'alumne, va seguir amb la seva retòrica poc comprensible. "Aquest treball és molt dolent, hi ha companys teus que sí que ho han fet bé, no era tan difícil, sembla mentida que diguis que has estudiat disseny gràfic". Li vaig dir que era molt injust el que m'estava dient, que el meu treball no era per posar-me un 2, i que ja que em deia que semblava mentida, havia estudiat als Salesians de Sarrià. La seva contesta, - estava tota girada- : " Què et penses que és un cicle formatiu?". Podria tenir raó en segons quins aspectes de la seva contesta però en cap cas d'aquesta manera i en aquest to ofensiu. Ja no vaig poder més, sentia una impotència inexplicable i sense volguer-ho i evitant-ho tant com vaig poder em va començar a caure una llàgrima lentament, era pura impotència; mai m'havien humillat d'aqella manera, potser va ser de les poques vegades que m'he quedat quiet, immòbil, paralitzat, em vaig colapsar. Llàstima que no vaig posar a grabar ni que fos amb el mòbil o la càmera, és igual, el cas és que tota aquesta trista història tindria una font irrefutable. El que sí tinc són els e-mails, ofensius, no sé amb quina pretensió de l'esmentada "professora" i el testimoni dels professors i també alumnes ( era el despatx de disseny i és mt gran i hi havien uns alumnes del meu curs parlant amb un professor i més professors en altres taules)

Evidentment, quan és un docent el que es permet el luxe de tenir aquestes actuacions un alumne se sent força desemparat. Per sort, no va ser el meu cas ja que algun d'aquests professors va mostrar la seva cara més humana i davant el que va veure em va fer les coses molt més fàcils. És una història de la qual es poden treure moltes conclusions:

- Hi ha persones que van a fer mal. Casualment són persones que tendeixen a la infelicitat i la volen compartir amb els altres.
- En canvi i per sort, hi ha professionals de veritat, humans, que van a potenciar les capacitats dels seus alumnes, i que, en cap cas, mai de la vida, els atacarien verbalment; l'ajudarien i li diríen en què ha de millorar. Ser mestre és molt difícil, però com a mínim, s'ha de ser humà, senzill i educat.

"no en tens ni puta idea de disseny".

Aquí adjunto els treballs que vaig fer de l'assignatura. Va per tu P.B

són pàgines de diversos treballs juntes