L’Olímpic planta cara al líder però surt derrotat del Berguedà

L’Olímpic planta cara al líder però surt derrotat del Berguedà

L’equip garriguenc, que va lluitar molt durant tot el partit, va donar molt bona imatge en un dels camps més durs de la categoria, tot i el lamentable estat del terreny de joc, que no deixava practicar un bon futbol. La derrota és immerescuda ja que l’actitud dels jugadors vallesans va ser excel.lent

La primera part va començar amb els dos equips molt concentrats. L’Olímpic va apostar per un mig del camp més nombrós per parar la potent mitja de l’equip del Berguedà. Cal dir, també, que l’estat del terreny de joc, de gespa natural, era bastant pèssim.
Durant la primera meitat l’Avià va dominar el partit, i va tenir fins a quatre ocasions de gol, que cap d’elles va pujar al marcador. L’equip garriguenc va arribar poques vegades a la porteria rival, i tot el perill ofensiu va venir de xuts des de fora l’àrea. Amb el 0 a 0 es va arribar a la mitja part.

Durant la segona part les coses van canviar, i l’Olímpic va començar a dominar el partit, basant-se en el toc de pilota, i en un brutal esforç físic dels seus jugadors. Tant és així que Carlos Granados va tenir una bona ocasió però el seu xut va sortir desviat.
El minut 60 va arribar el primer gol, quan Noguera, l’extrem dret local, va fer una gran paret amb un company, i amb una gran definició, va marcar el 1 a 0. A partir d’aquí els garriguencs es van espavilar. Pocs minuts més tard, concretament el 65, Josep Almeda va llençar una falta uns metres més endavant del córner, amb la intenció de centrar la pilota, i davant de la sorpresa de tothom, aquesta va botar de forma extranya al terreny de joc i va entrar a la porteria. Era l’empat a un i l’Olímpic entrava de forma directe en el partit. Instants després, el mateix autor del gol visitant, Josep Almeda, va ser expulsat i l’equip garriguenc es va quedar amb 10 jugadors. El minut 70, l’equip de casa va aconseguir el 2 a 1, amb un gol de cap després del llançament d’un córner. Les coses es posaven magres pels garriguencs, però, tot i així, van continuar lluitant i no es van rendir en cap moment. Uns minuts abans d’acabar el matx un migcampista local va ser expulsat amb vermella directe per endossar un duríssim cop de colze a un rival.

Els homes de Toni Martinez van anar a buscar l’empat amb totes les seves forces però la sort no va estar de cara dels jugadors. Un minut abans d’acabar el partit, un defensa local va fer una falta a Ferran, que tot i això, va seguir corrents, i quan anava a encarar el porter, l’àrbitre amb molt mal criteri, en comptes d’haver deixat la llei de l’avantatge, va xiular falta, trencant així la ocasió dels garriguencs. La decisió va ser molt discutida tant pels jugadors, com per l’afició de La Garriga que s’havia desplaçat fins al Berguedà, i es que si l’àrbitre no s’hagués equivocat en la seva decisió, l’Olímpic hagués tingut l’opció d’empatar. En temps afegit el col•legiat va expulsar a un altre jugador visitant, Polo, amb vermella directe.

Observar que durant la segona part l’Àvia pràcticament no va arribar a porteria, deixant de banda els dos gols, fet molt rellevant si es té en compte que és el líder de la lliga.

Així doncs resultat injust per l’Olímpic, tenint en compte la bona segona part, i sobretot, l’excel•lent treball, esforç i actitud de tots els jugadors, que van donar una molt bona imatge, i a més, van aconseguir plantar cara al líder d’aquest grup 4 de la primera territorial.

Amb aquesta derrota l’Olímpic continua ocupant la setzena posició en lliga, a 4 punts del quinzè, el Sant Cugat, i a 6 punts del catorzè i el tretzè, Juventud 25 de Setptiembre i Can Boada, respectivament.

El Dissabte que ve l’equip de la Garriga té un important partit a casa, contra el Taradell, que amb 33 punts, ocupa la novena posició. Assegurar els punts de casa serà vital de cara a assolir la permanència.

Derrota de l'Olímpic a casa davant un eficaç Castellar

Derrota de l’Olímpic a casa contra un eficaç Castellar que va saber aprofitar les poques ocasions que va tenir

L’equip garriguenc, que va jugar els últims vint minuts amb 9 jugadors, va fer un bon partit, però el poc encert de cara a porteria, i les polèmiques decisions arbitrals el van sentenciar. Així doncs, resultat força injust, ja que l'Olímpic va merèixer molt més

__________
Diumenge 14 de de Març 2010
La Garriga
Jordi Calls

Dissabte a la tarda molt assolellat, el d’ahir al camp de futbol de La Garriga.
Els primers minuts l’equip local va sortir molt fort i mentalitzat, tant és així que el minut 5 ja va tenir la primera ocasió de gol, quan Ferran, molt aprop de la porteria, hagués pogut xutar però va decidir fer una passada a la frontal on estava situat Zeus, que no hi va poder arribar, i la defensa visitant va refusar a camp contrari.

Passaven els minuts i l’equip garriguenc s’anava desinflant, li costava jugar, i el Castellar, dominava el mig del camp. Val a dir, però, que tampoc tenia un domini clar del partit. De fet, no va ser fins el minut 40 de la primera quan va tenir la primera ocasió de gol, però el xut va sortir desviat. Minuts després, concretament el 42’, la defensa local no va poder fer res per evitar un contraatac ràpid dels visitants que els va permetre marcar el 0 a 1, inagurant així el marcador.

Instants abans d’acabar la primera part l’Olímpic va tenir dues bones ocasions. La primera el 44’, quan Ivan va robar la pilota a un rival en molt bona posició, i va centrar però Ferran no va poder rematar. La segona va ser un centre a l’àrea, que el davanter local, Zeus, va rematar per damunt de la porteria.

La segona part va començar amb un Olímpic més ben posicionat, amb la mateixa fortalesa que havia demostrat en l’inici de la primera part. El minut 55’, un defensa del Castellar va fer una clamorosa falta als voltants de l’àrea que l’àrbitre va xiular. Almeda va fer un gran llançament, molt ben col•locat a l’escaire de la porteria, però el porter va refusar a córner amb una gran intervenció.

Els locals passaven a dominar el partit, però la sort de cara al gol no arribava. El minut 63, Alberto va controlar una bona passada, i trepitjant l’àrea per la banda, va rebre una forta entrada que el va fer caure. L’àrbitre va xiular falta, però cal dir que hagués pogut xiular penal perfectament ja que va semblar que el jugador havia caigut dins l’àrea, i no fora d’aquesta, tal i com va acabar assenyalant.


La falta va ser executada per Almeda que va fer una centrada al mig de l’àrea petita que la defensa visitant va allunyar de cap. El minut 65, Riu, jugador de l’Olímpic va veure la segona targeta groga, i per tant, l’àrbitre li va ensenyar targeta vermella. Segons el col•legiat el jugador garriguenc havia tocat la pilota amb les mans.

El partit es va trencar completament al minut 68, quan Toni Cruz, defensa local, va fer una entrada a dins de l’àrea a un davanter visitant, qui amb un xic de teatre va caure, i l’àrbitre va assenyalar penal. Els visitants no van fallar la pena màxima i van anotar el 0 a 2.

Quedaven 22 minuts de joc i l’Olímpic amb 9 jugadors havia de remuntar el partit. El col.legiat continuava obsequiant als espectadors amb la seva falta de criteri, i va ensenyar varies targetes grogues a diferents jugadors locals en molts pocs minuts. Sens dubte, les seves decisions d’expulsar de forma rigurosa als jugadors garriguencs va condicionar els últims vint minuts del matx.

Tot i anar perdent, amb inferioritat numèrica, i les males decisions arbitrals en contra, els homes de Toni Martinez no es van enfonsar, sinó tot el contrari, van lluitar fins l’últim minut per aconseguir un gol que donés l’esperança de remuntar.

Els minuts finals del partit l’equip garriguenc va tenir varies ocasions, la majoria a pilota aturada i no gaire clares. Menys la última, el minut 87 quan un defensa visitant va fer una entrada a Alberto, davanter local que va caure clarament dins l’àrea i l’àrbitre, per una vegada encertat, va xiular penal. Almeda va ser l’encarregat de llençar-lo, amb poca fortuna ja que el porter visitant va refusar el seu xut.

Així doncs, bon partit de l’equip garriguenc, que tot i la derrota, va merèixer molt més. El Castellar no va jugar millor sinó que va ser més eficaç ja que va aprofitar les poques ocasions que va tenir.

Amb aquesta derrota l’Olímpic es complica la seva posició en la classificació, ja que depenent dels resultats d’aquesta tarda, el Sant Cugat guanyant el seu partit li robaria la 15ena posició.

Tot i així, encara queden 10 partits, i 30 punts en joc, per tant l’equip garriguenc encara té opcions d’assolir la permanència.

Si l’equip de La Garriga continua jugant en aquesta línia, amb aquesta lluita i aquest esforç acabarà aconseguint la permanència. Els resultats han de començar a arribar tard o d'hora.

De fet, té molt mérit el que aquest equip porta fent des de fa tres anys. La temporada 2007-2008 es van quedar a un sol punt de poder fer la promoció d’ascens, i la següent, la 2008-2009 van fer una temporada esplèndida, que va permetre a l'equip garriguenc assolir l’ascens a primera regional. Aquest any, el canvi de divisió es nota força, però l'equip està donant el millor de si per aconseguir l'objectiu, la permanència. Estem convençuts que ho aconseguiran.

Què li passa al Henry?

Els fitxatges milionaris no asseguren títols

El segon equip galàctic de Florentino Pèrez torna a perdre l'òrbita

Se'l va veure per última vegada ahir a la nit dins d'un forat negre

El Real Madrid s'estrella per sisè any consecutiu a vuitens de final de la Champions League.

L'equip blanc, que havia de remuntar un 1 a 0 del partit d'anada, no va ser capaç de remuntar l’eliminatòria, i va caure eliminat al Santiago Bèrnabeu, el mateix any que es juga la final a la capital d'Espanya.

I és que eren moltes les il.lusions posades en aquest equip, configurat aquest passat estiu a cop de talonari. Ni la quantitat desorbitada de milions pagats per Cristiano Ronaldo, Kaka i Benzema, entre altres, han fet que l'equip espanyol pugui avançar, trencant així la fatal estadística, a la següent fase de la competició europea.

El partit va començar molt bé per els blancs, quan el minut 6 de la primera part C.Ronaldo marcava el primer gol. S'esperava així una golejada plàcida, però els minuts van anar passant i el Madrid no marcava. Amb el 1 a 0 l'eliminatòria estava empatada i s'hagués hagut d'anar a la pròrroga. Fins i tot, l'equip francès, es va permetre el luxe de desaparèixer en varies etapes del partit, però aquest fet tampoc va ser aprofitat per el Madrid per marcar el gol que li faltava. Durant la segona part van tenir algunes ocasions, fins i tot un gol cantat, que Higuain va enviar al pal. Però va arribar el moment fatídic per l'equip espanyol, el minut 75, quan una gran passada a l'àrea d'un jugador visitant, va permetre a Pjanic marcar el 1 a 1 i deixar amb un pam de nas a tota la parròquia merengue.

El Bèrnabeu es va quedar glaçat, i els jugadors van anar a per totes, però es van trobar amb un Lió totalment crescut que, fins i tot, va disposar de dues clares ocasions de gol abans d'acabar el matx. Minut 93, "piiip piiip" final del partit. El Madrid dels milions d'euros queda eliminat d'Europa.

Aquí no va acabar però, al túnel de vestidors, els jugadors blancs tocats per la ràbia, la ira i la impotència es van encarar amb els jugadors del Lió, que celebraven molt efusivament la victòria. I es que no és d'extranyar, ja que només C.Ronaldo ja cobra més que tot el 11 titular del equip francès. Alguns haurien d'aprendre a acceptar les derrotes, i es que la “xuleria” i la prepotència a vegades es paga cara.

Ningú s'imaginava que passaria això, quan aquest passat cap de setmana el Real va posar-se líder de la lliga, remuntant al Sevilla i aprofitant-se de l'empat del Barça a Almeria. La premsa sensacionalista de les Espanyes es va omplir la boca, o més ben dit, va omplir els diaris d'elogis cap al conjunt blanc, i donaven per feta la victòria contra el Lió. Però a vegades l'alegria dura poc, i les coses es torcen, i si no que li preguntin als senyors Jorge Valdano i Florentino Pèrez, que han patit a les seves pròpies carns una frase, que els entesos en futbol van vaticinar durant l'estiu passat: Els fitxatges milionaris no asseguren títols. Sembla ser, doncs, que el cop d'efecte donat per el president merengue la pre-temporada passada ha servit de ben poc.
I és que no cal ser molt llest per veure que si l'equip blanc va tirar la casa per la finestra per reforçar-se per aquest exercici, va ser per quelcom. I aquest té varis motius:
El primer i força clar, que de fet ja hem comentat, que es jugui la final de la Copa d'Europa al Bèrnabeu. Poder-la guanyar a la seva pròpia casa treia el son als dirigents blancs. Així els hi ha anat..
L'altre i claríssima, s'havia d'eclipsar la gesta aconseguida pel Barça la temporada passada, i es que l'equip blaugrana va fer la millor temporada de la història del futbol, i això va escoure i de quina manera a la casa blanca. La Lliga, la Champions i la Copa del Rei blaugranes, però sobretot, la golejada històrica per 2 a 6, encara no s'ha paït.

Però així són les coses, uns creen equips de futbol, altres fitxen "estrelletes", que ja s'ha demostrat que són insuficients per aconseguir gestes. I és que un equip, tal com diu el nom, no es nodreix d'individualitats mediàtiques sinó del grup


La prensa madrilenya almenys és realista, això si, amb 3 dies de diferència, no poden passar a dir que el Pellegrini és el millor entrenador de la lliga, a volguer fer-lo fora... coherència senyors?

Els rotatius barcelonins destaquen la derrota del Madrid amb un tret comú: KO!

És cert que la prensa fa molt mal a la competició. Vegin "villaratos... Com va dir en Pep " ara ja és tard, no hi ha res a fer". Es deuria referir al Madrid, en la champions d'aquest any...

Un paradís a la Costa Brava

Situada al bell mig del Baix Empordà, Calella de Palafrugell és una de les poblacions costaneres amb més encant de tota la costa catalana. Històricament havia sigut un poble de pescadors, però actualment, i sobretot a l’estiu, és un nucli de turisme molt important.

Les platges son magnífiques ja que la majoria són petites caletes molt acollidores, amb l’aigua transparent i de notable vegetació. La verdor de la vegetació, sobretot pins, i el blau intens de l’aigua, fan que el contrast entre mar i muntanya sigui extraordinari.

Anant direcció Palamós, i encara dins del municipi, trobem el Jardí Botànic de Cap Roig, un conjunt paisatgístic de gran valor estètic i ornamental amb més de 500 espècies botàniques. És un dels jardins botànics més importants de tota la Mediterrània. És aquí també, concretament a l’auditori del recinte, on cada any s’organitza el Festival Internacional Jardins de Cap Roig, en el qual hi actuen artistes internacionals de gran renom.

El camí de ronda, que va vorejant el mar per un caminet de sorra, et permet visitar racons allunyats del nucli urbà realment paradisíacs. Aquest mateix camí paral•lel al mar, també uneix Calella amb la població del costat, Llafranch, i per l'altre amb Palamós, que està a una quants quilòmetres, i en el recorregut trobem una platja magnífica, allunyada de tot, digne de les millors platges mediterrànies, Ca l'Estreta.

Cal dir, però, que l’esdeveniment per excel.lència de la població, és la tradicional cantada d’havaneres, que es fa la platja de Port Bo des del 1967. És un referent d’aquest gènere i un dels espectacles més emblemàtics i encantadors de la Costa Brava.

Empat sense gols de l'Olímpic a Sant Cugat

Empat sense gols de l'Olímpic a Sant Cugat

El partit va ser molt disputat des del primer minut.

Tot i la lluita i el desgast físic per part dels dos equips, van tenir poquíssimes ocasions de gol.

L’empat no és un mal resultat per a l’equip garriguenc.

Partit molt disputat el de diumenge al migdia al camp municipal de Sant Cugat del Vallès. Els dos equips van sortit molt forts des del primer moment, i és que era un partit vital, ja que abans de començar tenien els mateixos punts, 24, i ocupaven la quinzena i setzena posició, respectivament.

Així, els nervis i la pressió van influir molt en que el matx fos molt poc lluït. L’Olímpic va sortir molt ben posicionat, amb les idees molt clares i intentant jugar la pilota, però l’equip local no va deixar d’ensenyar les dents, sense excessiva duresa, però amb molta contundència. No hi va haver cap ocasió de gol fins el minut 40 de la primera part, quan el Sant Cugat va marcar i l’àrbitre el va anul·lar, ja que un dels atacants va fer falta sobre el porter garriguenc. Així doncs, el gol no va pujar al marcador, tot i les protestes d’alguns aficionats locals.

La segona part va començar igual que la primera, amb els dos equips lluitant al màxim, sobretot al mig del camp, on la disputa era aferrissada. Un xut llunyà, que va sortir desviat a la dreta de la porteria visitant, va ser l’única ocasió de l’equip local en tot el partit, deixant de banda el gol anul·lat.

 Al minut 78 l’equip garriguenc va disposar d’una gran oportunitat per inaugurar el marcador quan després d’una molt bona centrada, Albert va trepitjar l’àrea, des de la banda, molt escorat, i va xutar, però el porter va refusar a córner.

Pocs minuts abans d’acabar el matx, Almeda, migcampista visitant, va ser expulsat al veure la segona targeta groga. El jugador va passar trotant molt a prop del porter local quan aquest anava a servir amb les mans des de la seva àrea i l’àrbitre va interpretar que el molestava, ensenyant-li la segona amonestació.

Polèmica decisió arbitral en l’expulsió tot i que, cal dir, el col·legiat va estar força encertat durant tot el partit.

Així doncs, resultat totalment just i un punt per a cada equip. Sens dubte, sumar sempre és bo i l’empat no és un mal resultat.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Com seria l'edició impresa

Link a l'espaidigital.cat

 http://www.lespaidigital.com/index.php?option=com_content&view=article&id=68:olimpic&catid=34:esports&Itemid=41

Publidisa Barcelona es veu obligat a tancar les seves portes