"Dir-li al sol... que s'amagui rere el mar.. que no torni a brillar si no ets amb mi..."

Dir-li al sol

Si pogués fer que un instant
S'adormís entre els meus braços
I robar l'eternitat...

Si pogués fer que les ombres
Descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recordant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans

He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula
No parava de bufar...
Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensible
I et parlaria un huracà
Transportant imatges d'aquell temps sense paraules
Retornant com una onada
Veuràs tota una vida dins d'una mirada 

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si tu ja no ets aquí...