Entrevista Feliu Tura, president del CF Mollet

Entrevista que es publicarà a la revista GOL ESPORTS el proper mes de gener

“Hem aconseguit que el CF Mollet sigui un referent a la comarca”

Feliu Tura, de 52 anys, treballa com a periodista a Televisió Espanyola de Catalunya. Des de fa sis anys és el president del CF Mollet, període en el qual ha viscut els millors anys de l’entitat des de la presidència. A Gol Esports repassem la seva experiència al capdavant del club, les fites que ha assolit l’entitat i els reptes que vol aconseguir en el futur.

Aquesta és la teva sisena temporada presidint el Mollet. Durant aquests anys com has viscut l’evolució del club?

Hem tingut una evolució extraordinària, sobretot pel que fa al futbol base; fa sis anys quan ens vam fer càrrec del club, els equips inferiors estaven a categories força baixes i, amb tot aquest temps, hem aconseguit que puguin arribar a competir en divisions molt més altes i competitives.

De fet, el club s’ha convertit en un dels grans referents de la comarca en quan a futbol base amb més de 30 equips inferiors i amb totes les categories, com a mínim, amb un equip a Preferent i amb el juvenil a Lliga Nacional. Quina ha estat la recepta de l’èxit?

La recepta ha estat treballar, treballar i treballar. Hem tingut la sort que la coordinació esportiva ha fet una tasca excel·lent, primer de captació i després de treball al camp de joc. Aquí no hi ha miracles, per aconseguir aquesta fita s’han de fitxar els millors jugadors de la zona i llavors s’ha de fer que evolucionin com a futbolistes i com a persones. El més important ha estat tenir un engranatge magnífic perquè tot plegat funcionés a la perfecció.

A part de les esmentades, quines fites creus que has aconseguit al capdavant de l’entitat ?

Tenim l’assignatura pendent del primer equip. Aquest és el tercer any que estem a Primera Catalana i podríem millorar els resultats. Pel que fa als altres equips estan tots on creiem que els hi correspon. Podríem intentar que el cadet o l’infantil pugessin a Divisió d’Honor, però no és una prioritat. El que realment és difícil i és el que volem és mantenir aquestes categories, que és el que més costa.

El Granollers sempre havia estat el gran equip de la comarca, tant com a primer equip com a futbol base. Què creus que va canviar per què el Mollet li passes per davant?

No sé què li ha passat ni m’afecta. El que sé és que quan fa 6 anys vam entrar al club volíem que el Mollet fos un referent a la comarca i ho hem aconseguit. Crec que vam fer un tomb important, sobretot quan fa 3 anys vam poder gaudir d’un segon camp de gespa. Crec que som dels pocs equips de la comarca que tenen dos camps, a part de dos annexos per entrenar i, per tant, això ens permet tenir els 41 equips que tenim ara.

Hi ha hagut varis clubs de la comarca que s’han queixat de les formes del Mollet a l’hora de fitxar jugadors de futbol base perquè contacta directament amb el jugador i no amb el club. No creus que aquesta filosofia embruta la imatge de l’entitat?

A mi no m’ha arribat cap queixa ni de clubs, ni de coordinadors, ni de la Federació. De tota manera, jo et diria que quan el Granollers era capdavanter també es parlava del mateix per part seva. Els nostres coordinadors saben que s’han d’adreçar als clubs per fitxar jugadors i si no ho fan és cert que és una mala pràctica.

“Els nostres coordinadors saben que s’han d’adreçar als clubs per fitxar jugadors i si no ho fan és cert que és una mala pràctica”.

Per què creus que la teva candidatura va ser l’única que es va presentar ara farà dos anys per optar a la presidència de l'entitat?

És evident que els primers quatre anys es va fer una tasca molt important i vam acabar totes les temporades amb superàvit econòmic . A més, hem portat al Mollet a ser un referent de la comarca, per tant, crec que és per això que no hi havia una oposició.

Pel que fa al primer equip,  en la temporada del debut a Primera Catalana van quedar sisens, en la passada novens. Actualment ocupen la onzena posició. Quin objectiu teniu fixat aquest exercici?

En principi l’objectiu era estar el més amunt possible, però ara podríem dir que seria salvar la categoria sense problemes. En la situació actual si quedem setens o vuitens ja haurem fet una temporada correcte.

És curiós el que dius perquè Claudio Festa va ser destituït com a entrenador del primer equip a principis de novembre, quan l’equip ocupava la novena posició i després de dues derrotes consecutives per “no complir amb les previsions de la temporada”.

Claudio Festa havia entrenat en una dinàmica molt negativa i en el futbol, com en tot, s’ha de prevenir abans que curar i es veia que la tendència de resultats era dolenta.

El club va fer una aposta de qualitat amb el nou tècnic, Albert Cámara, entrenador del Badalona la temporada passada i jugador de l’entitat a Segona B durant 8 anys. Tot i així, de moment, després de tres partits l’equip encara no coneix la victòria i ha baixat fins a la dotzena posició. Què s’espera del nou entrenador?

Amb Albert Cámara hem empatat els últims tres partits, dels quals dos, tant a Girona com a Avià, ens van empatar als últims minuts, quan portàvem tot el partit guanyant. Per tant, creiem que l’evolució és més positiva, tot i que els resultats sembla que puguin dir el contrari. Cámara és l’entrenador més serio que he tingut en tots aquests anys en el club, per tant, si es treballa seriosament, com està fent ell, estic segur que arribaran els resultats.

“Albert Cámara és l’entrenador més serio que he tingut en tots aquests anys en el club, per tant, si es treballa seriosament, com està fent ell, estic segur que arribaran els resultats”.

Fa 60 anys, l’any 1954, el club va debutar a Tercera Divisió i s’hi va mantenir fins a tres temporades. Veus factible a curt o llarg plaç repetir aquesta fita?

Aquesta era la voluntat que teníem des de fa uns anys, però deixant de banda el fet merament esportiu, crec que realment no sé si ens mereixeríem estar a Tercera. Jo sempre m’he queixat del suport social que tenim; tenim pocs socis, i la ciutat crec que dóna una mica l’esquena al club de futbol.

De fet, tot i que l’equip porta temps desplegant un bon futbol, costa molt veure el municipal Germans Gonzalvo ple. A què creus que es degut?

És molt difícil veure camps de Primera Catalana plens. De tota manera, en algun partit amb els juvenils que ens hem enfrontat al Barça o a l’Espanyol hem tingut el camp amb més de mil persones. Pel que fa al primer equip, ens hauríem de remuntar tres anys i mig enrere, quan vam pujar a Primera Catalana contra el Gironella, que també es va omplir. Tot i això, costa molt omplir el camp, acostumem a tenir una mitjana d’assistència de 200-250 persones.

El fet que assisteixin pocs espectadors pot tenir a veure amb el fet que les entrades per veure futbol regional són massa cares?

És possible que afecti una mica, però la gent que vindria encara que fos gratuït no seria molta més. És una qüestió de tenir l’hàbit de seguir l’equip del poble. El diumenge a les 12 del migdia, en comptes de mirar els partís que fan a GolTV o Canal Plus, els aficionats al futbol de Mollet podrien pujar a veure l’equip al Germans Gonzalvo.

Quina creus que és la principal assignatura pendent del club?

Sobretot que pugin més jugadors del juvenil al primer equip. Aquest any n’han pujat tres, però crec que hauríem de tenir més jugadors del planter a l’equip de Primera Catalana.

Encara et queden quatre anys a la presidència de l’entitat. Després de tot el que ha aconseguit el club en aquests anys, quins objectius teniu de futur?

Un dels nostres objectius és que el primer equip sigui més competitiu i que els equips inferiors conservin les categories. L’equip  juvenil que segueixi donant guerra a Nacional i que l’infantil i el cadet aconsegueixen fer el salt a Divisió d’Honor, però tampoc ens treu el son.

“Un dels nostres objectius és que el primer equip sigui més competitiu i que els equips inferiors conservin les categories”

Què li demanes a aquest 2014 que acaba de començar?

Per davant de l’esport, sense cap mena de dubte, poso el benestar social, i el meu desig per aquest any nou és que la gent pugui viure millor i que tots plegats puguem començar a sortir d’aquesta crisi econòmica que ja fa massa anys que dura.