dimecres, 18 de novembre del 2009

Tor, tretze cases i tres morts







Resum
El llibre comença amb l’encàrrec que rep el periodista Carles Porta, juntament amb dos ajudants més, el Pep i el Pol, per fer un reportatge sobre la muntanya de Tor, pel programa “30 Minuts” de TV3. És a través de la seva feina, que entrem dins d’una història al voltant de la propietat d’una muntanya que, a dia d'avui, s'ha cobrat tres morts, un d’ells, encara sense aclarir. Els tres s’endinsen dins la història de Tor, un petit poble del Pallars just al costat de la frontera amb Andorra, per desxifrar i investigar sobre els conflictes, odis i desavinences dels seus habitants. El conflicte va començar a finals del segle XIX (1896), quan es va constituir la Societat de copropietaris de la muntanya de Tor, formada per les tretze famílies que llavors hi vivien. Segons els estatuts, per ser propietari de la muntanya calia viure-hi tot l’any, i tenint en compte, que el poble quedava incomunicat per la neu durant casi sis mesos, el que deien els estatuts era pràcticament impossible. És per això que neixen les disputes i topades entre ells, sobretot entre els hereus i els cacics més forts, Josep Montané “Sansa”, i Jordi Riba “Palanca”. Dins el llibre hi ha tres fets que expliquen els trets més importants per entendre els tràgics aconteixements. El primer succeeix el 1944, després d’una baralla al poble, entre maquis i guàrdia civil, es cremen quatre cases i les famílies afectades han de deixar Tor. A conseqüència, els altres copropietaris de la muntanya decideixen que els que se’n van ja no tenen drets sobre aquesta, i per tant això crea grans rancors. El segon té a veure amb Rubèn Castañer, un promotor immobiliari d’Andorra que arrenda la muntanya a “Sansa” i “Cerda”- un dels altres copropietaris i cacic -, prescindint dels altres, entre ells el “Palanca”. Aquest, per contrarestar l’acció, forma una junta paral.lela i contracta dos llenyataires de Vic perquè treguin profit de la fusta de la muntanya. La tensió entre els dos grups acaba per petar un dia de 1980 quan dos guardaespatlles - investigadors, diu ell -, de Castañer, maten a trets els dos llenyataires. L’últim fet, el més misteriós i sobre el qual gira la investigació dels reporters, és la mort de “Sansa”, el juliol de 1995. Se’l troben brutalment apallissat i en plena descomposició. Això passa cinc mesos després que el jutge de Tremp el declari l’únic amo de la muntanya. Es troben dos presumptes culpables de l’assassinat, Josep Mont i Marli Pinto, que passen un any a la presó, però finalment són absolts per l’audiència de Lleida, ja que el testimoni que els va denunciar, Antonio Gil José, creuen els magistrats que no és creïble i que no es pot demostrar la seva presència en els fets denunciats.
El 2002, l’Audiència de Lleida dicta una nova sentència afirmant que la muntanya és dels hereus dels fundadors, i el 2005, aquesta és ratificada per el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Així, el llibre acaba amb l’assassinat sense resoldre, però amb un munt d’idees i hipòtesis, que ens fan tenir una gran idea sobre el que va passar a Tor.


                                                                                     foto d'un des d'un racó de Tor




Crítica

Per començar cal observar que és una història totalment real. És un llibre molt interessant des del punt de vista de la investigació periodística, això si, portada fins l’extrem. El seu estil, amb una petita pinzellada literària, és bàsicament periodístic, ja que l’autor basa el llibre en la seva experiència fent el reportatge, amb tots els fets viscuts, literalment explicats. A vegades, però, ens parla de manera més col•loquial que periodística, degut sobretot, a els personatges que es troba pel camí. És emocionant i intrigant, així que quan comences a llegir-lo no pots parar fins que arribes al final.
El que comença per l’autor com un simple reportatge periodístic sobre la muntanya de Tor, s’acaba convertint per ell, i els seus ajudants, en una rigorosa investigació per arribar a aclarir els fets i trobar qui va ser l’autor del assassinat de “Sansa”. De fet, aquesta va ser tant treballada que fins i tot obtenen més dades d’interès i arriben més lluny que la pròpia Guàrdia Civil. Es documenten mitjançant els personatges que s’ajunten dins la tràgica història. Dins de la mateixa decadència del món rural d’alta muntanya, per mitjà dels dos grans cacics de Tor, un, tot i estar mort, “Sansa”, s’entrevisten amb el seu germà i el seu nebot, intentant treure valuosa informació. Amb l’altre, “Palanca”, que els hi fa viure escenes veritablement grotesques i estranyes, sobretot per culpa del seu ajudant “Lázaro”. Tot i així, d’ell també en treuen un grapat d’informació. També parlen amb els protagonistes dels negocis bruts d’Andorra, entre ells, Ramon Castañer, amb contrabandistes, com Batallé, amb perdularis o pelacanyes, que els descriu com a “hippies”, i que tenien una relació d’interès amb “Sansa”. També intercanvien informació amb el sergent “Yanes” de la Guàrdia Civil, amb advocats, alguns d’ells falangistes, i fins i tot amb jutges. També parlen amb els pocs membres de les famílies que quedaven a Tor quan es va cometre l’últim assassinat, amb el testimoni de la mort de “Sansa”, Antonio Gil José, i amb els dos presumptes homicides absolts, Marli Pinto i Josep Mont. Així doncs, es relacionen amb tots els móns que tenen a veure amb la “muntanya maleïda”-així es diu el reportatge realitzat al “30 minuts” fruit de l’investigació-, per treure el màxim de suc i informació, i ho fan a través de diferents llocs com Tor, Alins, la Seu d’Urgell, Sort, Lleida, Andorra, Tremp, Barcelona, etc.
El llibre m’ha agradat moltíssim. Puc dir que el vaig començar a llegir i ,tot i les seves 422 pàgines, amb dos dies me’l vaig acabar. El que més m’ha agradat és la forma com el Carles Porta explica els fets, sense saltar-se cap part que podria ser més col•loquial, escrivint tal i com li parlaven els personatges que entrevistava. També m’ha agradat com explicava la seva relació amb el Joan Salvat, el seu cap del 30 Minuts de Tv3, sense cap pèl a la llengua. Del llibre se’n pot extreure la base de com fer un reportatge periodístic i sobretot la importància del rigor periodístic. També m’ha agradat molt el contrast entre les escenes més grotesques i les més tenses, que surten relatades de forma excepcional. He gaudit molt llegint el llibre ja que els aconteixements van succeint molt ràpidament i sobretot per la varietat de personatges, curiosos i estrafolaris, que hi apareixen, que li donen un toc especial, i fins i tot humorístic, sense deixar de banda la serietat del tema exposat. Cal dir que els vuit anys en els quals el seu autor va investigar sobre la mort, és digne d’admiració ja que no era fàcil extreure tanta informació, sobretot, tenint en compte els personatges, molts d’ells difícils i complicats, plens d’odi, de rencor i alguns de por, cosa que feia la seva tasca encara més difícil.
Tot i que no s’acaba trobant l’assassí, durant el llibre es deixen a l’aire varies teories, que porten a un mateix a fer-se una idea pròpia de qui va ser el que va fer perdre la vida a “Sansa”, tenint en compte, que pel fet de passar a ser l’únic propietari de la muntanya, hi havia moltes persones que desitjaven veure’l mort.
Per l’autor, Carles Porta, aquest llibre ha estat una feina de més de vuit anys d’investigació, en la qual, hi ha posat tot el que estava en el seu abast per treure l’entrellat del assassinat i del conflicte. Tot i així, en la mateixa obra reconeix obertament la seva decepció per no haver arribat més lluny, tot i que cal dir, que els que l’hem llegit, hem vist de forma sobrada que el seu treball d’investigació reflexat en el llibre és excel•lent.


El currículum professional de Carles Porta és molt extens. Va començar treballant al diari Segre, es va especialitzar en reportatges i documentals a TV3, on va treballar als serveis informatius i al “30 Minuts”, tal i com mostra el llibre. Va dirigir el programa “Efecte mirall”, i va ser enviat especial en conflictes bèl•lics a Bòsnia, Ruanda, Haití, Algèria, Kosovo, Pròxim Orient i Pakistan. Per tant, i en conclusió, aquesta obra significa molt per l’autor ja que és la primera vegada que escriu un llibre. Hi va dedicar molt de temps, i s’ho va prendre, fins i tot, com un repte personal, fins al punt, que va arribar a afirmar que estava obsessionat amb la història de Tor. Va investigar un crim en el seu propi país i molt a prop de la seva terra, el Pla d’Urgell, i va trencar així amb tota la feina que havia fet fins aleshores.






.