La Vall del Congost 2014

Una experiència brutal a la cursa de muntanya de la Vall del Congost, gravant trams de la cursa per VOTV.

La Cursa de Muntanya de la Vall del Congost arriba a la majoria d'edat




Els voluntaris, peça clau a la Cursa de Muntanya de la Vall del Congost




La vertical, la primera prova de la Cursa de Muntanya de la Vall del Congost

Primera crònica per VOTV

Bellavista MIlan 1 - Polinyà 1 (Tercera Catalana, grup 9)


http://votv.xiptv.cat/infovalles/capitol/11-marc-2014?s=949&e=1069#.UyA2VRmnQcA.facebook

A la recerca d'un món lluminós

Volia crear un món on la premissa era ser feliç, sense més. Un món en el qual la tristesa ja no hi tenia cabuda, en el qual cada dia en obrir els ulls i veure el primer raig de llum l'única paraula que li vingués a la ment fos vida. Un món diferent del d'aquells últims mesos, hi ha coses que són eternes, la gran majoria no, tot i que n'hi ha algunes que es resisteixen a morir, quan a l'altra riba ja estan més que mortes.

Nous camins cognitius, aprenentatges, vivències, necessitava viure plenament per deixar enrere el passat; necessitava volar, volar molt amunt, concentrar-se amb una cosa que li obria un camí que no era fàcil, però que després de molta lluita havia pogut aconseguir. Ara tocava treballar, ocupar-se, créixer, aprendre, però sobretot, viure, viure amb la certesa que, tot i les circumstàncies, començava a estar en el camí que anys enrere havia somiat. Era l'hora de la veritat, de deixar enrere totes aquelles ombres; ho sabia, era a temps d'abraçar la vida, d'alliberar el dolor, de perseguir els seus somnis i bolcar les estrelles del cel, encara que només fos per veure-les amb la seva soledat. Havia tocat el cel i el terra amb la punta dels dits, sabia que no hi havia cap ferida que no curés el temps, volia obrir les finestres i que l'aire corrés, sense pressa, volia acceptar el repte, acceptar la realitat, recuperar el somriure, estendre les mans, encara que el fred cremés i la por mossegués aquell bocí tan íntim que volia començar a reconstruir.

Qui ha dit fred?

El comiat de Gerard Piqué a Carles Puyol

"El meu àngel de la guarda"

Ha arribat el dia. Te’n vas. Tot i que és llei de vida, és impossible imaginar-me un Barça sense tu. Si miro enrere i recordo París o Roma, la primera imatge que em ve al cap ets tu aixecant la Copa d’Europa. A Wembley li vas cedir l’honor a l’Abi, detall que encara et fa més gran. La meva generació i les que venen darrere no saben el que és un Barça sense el Puyi a la defensa, amb el braçalet i el ‘5’ a l’esquena. Suposo que ja res serà el mateix.

Et vaig conèixer fa quasi 6 anys. Tu eres el capità i emblema de l’equip i jo un juvenil que venia a menjar-me el món. Des del primer dia vam tenir una gran relació, tant dins com fora del camp. Al teu costat em sentia protegit, sabia que si un dia fallava, tu estaries allà per salvar-me. Eres el meu àngel de la guarda.

Vull que sàpigues que trobaré a faltar les nostres xerrades al vestidor, els teus consells i sobretot, les teves "bronques" sobre el terreny de joc. Ets únic i irrepetible. Em fa molta gràcia quan parlen de fitxar ‘el nou Puyol’. Que segueixin buscant, perquè mai el trobaran.

Gràcies per tot, Puyi.

 Gerard Piqué

Bolcaria les estrelles...