En busca de l'objectivitat perduda

En el dia a dia, ja sigui en mitjans de comunicació, diaris, cadenes televisives, com en simples foros de grups de futbol, hi ha una cosa que es va perdent cada dia més, l'Objectivitat. És fàcil caure en l'error de mirar-se les coses desde el nostre propi punt de vista i després transmetreu als altres com nosaltres ens interessa, és aquí on neix el problema ja que donem una informació totalment subjectiva. Per molt que et miris les coses amb els teus propis ulls, això no vol dir que hagis de manipular la veritat, la cosa està en que la realitat només és una, ja sigui en política, futbol, com altres temes diaris de la nostre societat. Per dir-ho de manera fina, hi ha molts manipuladors i en conseqüencia mentiders, començant desde els que estàn més amunt i tenen més seguiment fins als propis foreros dels grups de regional catalana, que alguns d'ells per no saber no saben ni escriure. Això ha passat sempre en molts àmbits però aquest últim tema m'indigna moltísim i evidentment explicaré el perquè. Vaig anar a veure el partit Olímpic - Voltregà del grup 5 de la segona regional catalana, i en conclusió vaig marxar del camp havent vist que l'equip local havia tingut moltísimes ocasions i que de bon tros havia merescut guanyar. Quina sorpresa vaig tenir quan al entrar al fórum de futbolcatalunya.com vaig veure que el propi entrenador del Voltregà ( curiosament és el que fa les cròniques), s'havia permès el luxe de manipular per complet la crònica del partit i escriure que era el seu equip el que havia merescut guanyar. Fet ampliament lamentable ja que crec que al explicar un partit i encara més si és del teu propi equip, has de ser el primer en remetret a la realitat i en buscar la veritat. No m'agrada aquesta gent, mentidera i manipuladora que escombra cap a casa seva, faltant el respecte a l'equip rival i sobretot a la gent que llegeix aquell fórum per informar-se. Espero que amb el temps aprenguin que ser mentider, al cap i a la fi, no porta enlloc...

Jordi Pujol i Quim Monzó denuncien l'empobriment de la cultura i la llengüa

Xitxarel·los o gilipollas? El cas és que hi ha molts catalans que de seguida es passen al castellà. I que així es va empobrint la llengua, i de retruc la literatura, i que si no vigilem ens carregarem el país tal com l’hem conegut durant alguns segles, amb alguns alts i baixos, esclar, però vaja... Això és del que ahir van explicar davant la premsa Jordi Pujol i Quim Monzó, en un distès esmorzar al Majestic. Sí, collons, o joder, l’hotel aquell del pacte amb un senyor molt castellà que ens feia la gara-gara, o ens donava coba, dient que parlava català en la intimitat.
Bé, Pujol i Monzó parlaven d’això i més o menys coincidien. Però l’un, l’Honorable i incombustible, ho feia mirant “d’aixecar la moral de la gent” perquè al país “també hi ha moltes coses que van bé”. I l’altre, el de la magna tragèdia, mirant de no enganyar la mateixa gent: “Jo dic el que veig”. I si el que veu és la decadència, doncs ens la serveix amb unes bones dosis d’humor.
Monzó i Pujol s’entenen a l’hora de fer diagnosis –ep, que no anem bé!– però no a en la manera de posar-hi remei. I no sabem quin camí és el millor, si el monzonià de cantar-les ben clares o el pujolià de sermonejar amb aquella gràcia. Doncs quedem-nos amb el diagnòstic: “El català s’està convertint en un dialecte del castellà”, alerta l’escriptor. “Sí, existeix el perill de convertir-nos en una llengua calc”, remata el polític. “La immersió lingüística és una mentida, conec molts professors de català que a classe parlen en castellà perquè si no els parteixen les cames”, deixa anar Monzó. “Sí, la immersió en part està en perill per la immigració i pel cansament de la gent a causa del sobreesforç que han fet i fan”, matisa Pujol. “La literatura catalana està molt bé, però el país no. I si l’escriptor es queda sense el seu grup lingüístic de referència passa a ser una peculiaritat ètnica”, diu l’un. “El nostre món intel·lectual i mediàtic ha fallat molt, els mitjans no han ajudat gaire al desenvolupament de la cultura catalana”, respon l’altre... I així fins que es van esgotar els arguments i els croissants, i el presi va fer la jugada final: “Però ara, tu, Monzó, tens molta més responsabilitat que jo”. I Monzó, ai, es va mossegar la llengua. Sí, la pobra llengua.

Ignasi Aragay ´
Diari Avui

Espanyol - Barça , Copa del Rei

Les circumstàncies de la copa han fet que el Barça i l'Espanyol s'enfrontin als quarts de final de la Copa del Rei. No cal saber-ne molt de futbol per veure que el contrast que existeix en aquests moments entre els dos equips és realment exagerat.
L'equip Blaugrana pràctica un futbol què si l'haguèsim de definir amb nota, estaria molt aprop del 9-10, mentre que els pericos realitzen un joc realment mediocre, no és d'extranyar, per tant, que ocupin les últimes posicions de la classificació lliguera.
Cal tenir present, però, que la eliminatoria de copa consta de dos únics partits, 180 minuts en què pot passar de tot. Seria un error que pensesim que ja està guanyat. La Copa és l'única esperança pels blanc i blaus ( com sempre, vaja...) i per tant és d'esperar que surtin a totes, molt probablament, en aquests dos partits, veurem el millor Espanyol de tota la temporada. Els hi falten dues peces claus en el seu esquema, l'Ivan de la Peña i el Raul Tamudo, però tot i així n'estic segur que donaràn guerra.
Aquest últim jugador esmentat, per cert, és el millor en una faceta: aiguar la festa a l'equip blaugrana. Si certament els pericos sempre han viscut dels partis contra el Barça, els hi és igual no quedar amunt, per tal, això si, de guanyar-nos. Disfruten veient com perd el Barça i ens odien si, segurament perquè com és diu en la llengüa de la majoria d'ells " la rabia les corroe" tal vegada també, perquè com bé diuen des de fa molts anys l'enveja poques vegades és sana...
Per últim esmentar la lamentable actuació de la directiva blanc i blava, que prohibirà l'entrada a tot soci i simpatitzant blaugrana al partit de demà a l'Estadi Lluís Companys. Què vol dir això? Són un clar exemple de mala gestió, i de buscar problemes i raons. Crec jo, desde el meu punt de vista, tenint en compte que fan això pels incidents que hi van haver a l'últim derbi, que la cosa és realment molt senzilla. Qui va llençar bengales? tota l'afició blaugrana o només quatre penjats que no tenen dos dits de front? Es fa una trucada als Mossos d'Esquadra perquè organitzin una potent vigilància a l'estadi perquè no entrin aquests gamarusus i assumpte tancat, no creieu? Fent això és com si posesin tota l'afició culè al mateix sac, però no dubteu gens, ni per un moment, que ho han fet amb tota la "mala llet" del món. El senyor Sanchez Llibre i tot el carrussel de directius que van darrere seu son de riure,realment patètics,rabiosos, curts i ignorants. Encara recordo l'últim partit de lliga contra ells, que el senyor no es va poguer comportar i va dir que la lliga espanyola estava "prostituida", per no reconèixer que aquella nit el Barça els hi havia donat una lliçó de futbol.



Cal dir que amb aquesta decisió tan absurda que han prés sembla que tinguin una afició exemplar, i que em perdonin ignorants meus però l'afició perica en general és la més maleducada, garrula i patètica del que és tot el territori català. La gran majoria es passa el partit increpant i insultant a l'àrbitre, això si, per ells hi hauria 90 faltes en un partit perquè es queixen per tot. Després seguiriem amb el ja típic per ells "Puta Barça" que ho diuen més i tot del que animen al seu equip, cosa que et fa treure una conclusió ràpida i assenyada, aquesta gent tenen un greu problema d'inferioritat amb el Barça. I com no anomenar la magnífica sintonia que hi ha entre ells i els senyors Luis Garcia i Tamudo, grans especialistes en tirar-se a la piscina dins de l'àrea...
Per acabar desitjar que tinguin el millor camp de 2ona divisió de l'història, seria tot un honor per el filial del Sevilla, per el Girona o per el Nàstic, no creieu?

I sense més, salut i visca el Barça!

Miquel del Roig a Pals

I continuem seguint al gran Miquel del Roig, aquest cop a Pals, al bell mig del baix empordà. Encara riem quan al entrar al lloc on es feia el concert ens trobem un panorama realment atípic, una orquestra amb tot d'avis ballant. Sort que en Cape va decidir fer una reunió en caràcter d'urgència i vem abandonar el lloc en menys de 15 segons, fins que toquès en Miquel, molt tard per cert, a dos quarts de dues de la nit...
Aquí alguns videos del concert...


Si jo també la tiraria... la puerta de Alcalà...


Una de les cançons més makes del rock en català


Versió de have you ever seen the rain dels Creedence


El cant de la senyera i +!


Qualsevol nit por surtir el sol, despedida amb salutacions incloses

Hi ha coses que no tenen preu

27 de Setembre de 2008, Estadi Lluís Companys

Hi ha coses que no tenen preu, i futbolisticament parlant, guanyar al camp de l'Espanyol, el minut 90 i de penalti, realment n'és un gran exemple.
Nits com aquella se't queden grabades a la ment. El Barça va dominar el partit i va tenir innombrables ocasions de gol, mentre que els pericos, una sola ocasió que van tenir, la van aprofitar per materialitzar el primer gol. Realment era molt injust, l'equip blaugrana va mostrar un joc exquísit, i sobretot, ser molt superior a l'equip blanc i blau.
Era impresionant veure la ràbia i impotència que sentia l'afició de Montjuïc, quan el Lionel marcava el 1-2 i donava la victòria als culès...

El millor Barça de la història

Pocs haurien pensat després de les 2 primeres jornades en què el Barça encara no havia guanyat cap partit, que a dia 12 de Gener aniriem líders a 12 punts del segon, en aquest cas el Madrid. No vull fer cas a molts mitjans de comunicació que a dia d'avui ja donen la lliga al barça, però el que si és cert es que estem davant el millor Barça de l'història, entre moltes altres coses, així ho diuen els números. Són molts factors que units donen a aquest equip un valor realment altísim. La enorme qualitat del que és la totalitat de la plantilla, sumada a l'esforç i al treball de cada un dels jugadors fa que presenciem un equip d'aquells que poden arribar a fer història, això sí, necesitarem aquell puntet que necesiten tots els equips campions, la sort. Sortim desde darrere, tocant la pilota en la majoria d'ocasions al primer toc, amb una defensa contundent, un mig del camp lluitador, potent i tècnic i un atac mortífer... allà a les Espanyes que diguin el que vulguin, la veritat és que m'importa ben poc perquè acostumen a dir "xuminades" però si no reconeixen la superioritat del Barça és que no en tenen "ni puta idea" de futbol. M'agrada veure els partits i veure com els jugadors rivals surten al 200%, saben que, o fan això, o acabaràn els 90 minuts amb un sac de gols en contra. Quan temps feia que no ens temien tant com ara pels camps de 1era divisió? Estic content perquè el Barça torna a ser aquell equip temut allà on va, aquell equip respectat...´
És fàcil caure en el parany de comparar-lo amb el Dream team, crec que són dos equips amb un marc molt diferent. Si algo té aquest Barça és que no depén de cap jugador en concret, en totes les seves línies hi ha jugadors capaços de marcar la diferència. I no només això sinó que la marca de la casa està ben present en l'actual equip, Puyol, Xavi, Valdés, Iniesta, Bojan, Messi, Piqué... jugadors que han crescut al costat del Camp Nou, que s'enten els colors i s'estimen el Barça com qualsevol de nosaltres. Ens omple d'orgull a tots que en un 11 titular del Barça hi hagi fins a la mitad de jugadors catalans, això és símptoma de que algo comença a funcionar bé desde ben avall...

El Valdés està molt millor que altres temporades, L'Abidal sembla ser que ens torna a demostrar perquè el vem fitxar, el nostre gran capità, el Carles Puyol segueix com sempre en la seva línia de treball i vitalisme, el Rafa Márquez és dels defenses més complets del món juntament amb el Gabi Milito, tot i que a aquest últim no l'haguem pogut veure molt aquesta temporada. L'Alves va començar fluix però ja està demostrant què és capaç de fer, el Piqué ens està demostrant que és un gran central, dóna confiança i lluita com el que més, el Xavi és el cervell de l'equip, la seva presència al mig del camp fa que tinguem una verticalitat excel.lent, l'Andresito Iniesta és el Ronaldinho espanyol, el Keita ho dóna tot al camp, el Sergio Busquets és sense cap mena de dubte la revelació de la temporada a can Barça, un mig amb totes les qualitats desitjades, esforç, tècnica, potència, lluita, agresivitat, toc de pilota.. què més li podem demanar? el Yaya Toure és un mig completísim, amb una tècnica digne del millor davanter, entre altres qualitats és una garantia al mig del camp, del Lionel Messi crec que poques coses puc dir que no sapiguem, és sens dubte el millor jugador del món, l'única manera que tenen els rivals de prendre-li la pilota és a base de patades, fet que parla per si sol, el Bojan és el més jove de tots però sembla que no sigui així, un davanter completísim amb una gran técnica i unes ganes de triomfar com poques vegades hem vist, quin futur li espera al de Linyola!, l'Henry que va començar desganat i molt fluix li estem començant a veure detalls bonísims, aviam si despega d'una vegada, ho agraïriem tots, el Samuel Etoo és el gran golejador de l'equip, sempre hi és quan el necessitem, els 16 gols que porta fins ara són l'aval de l'olfacte golejador que posseix, sort que no va marxar la temporada passada! I em deixo alguns jugadors però crec que aquests esmentats anteriorment són els principals d'aquest Barça campió.


I sense més amb l'intenció de fer callar manipuladors de la veritat, com els redactors madridistes amb l'objectivitat molt aprop del cul del diari As o els estimats periodistes esportius de la cadena cope, els hi agradi o no estem davant el millor Barça de la història, ara el que falta i realment el més important és que arribin títols, posarem paciència i esperança que aquest any crec que podrem dir amb el cap ben alt, AQUEST ANY SI!