Quina gran cançó

Caic, a poc a poc me´n vaig, la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus, caic, al mateix temps desfaig, els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc, d´aquest país d´aire, mai tornaré a viure mai amb el pes que arrossega la mentida, la rotina, el trist engany, sense final jo caic, el món s´encén, s´estimba contra els vidres dels meus dies, caic, m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta prop del meu país d´aire, ningú ens duu un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre caic, res no dura gaire, moble sóc d´enlloc del vell país d´aire, l´impuls d´un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfa, invisible en el mar dels anys, l´impuls d´un instant, dibuixo el meu cant, travesso els espais en blanc, la vida es desfa, arribes te´n vas invisible en el mar dels anys...

Gerard Quintana - caic