dimecres, 8 d’octubre del 2008

Encara estas aquí



Em vaig passar moltes, masses hores i dies perdent el temps,

i aquest no para i arriba un dia que sents que t'ha faltat

fer moltes coses, que canviaries moltes coses del teu propi

passat, però que el que està fet, fet està i si, realment

crec en que els errors ens fan aprendre, ens fan crèixer.

A vegades en el camí, el dia menys pensat marxa aquella

persona que sense saber-ho, era el teu punt de referència

i sembla ser que això crea dins teu algo rar, algo extrany

que no ets capaç de treure i que se't queda aquí dins tancat

amb clau. Hem quedaré amb tot allò que em vas dir, i em

quedarè amb les ganes de poguerte dir que si, que tenies raó,

i que pensaria en tu quan ho veiés...

quanta raó tenies... com ho sabies? pk vas marxar? si...

el destí ens té preparades sorpreses que mai acabem d'acceptar,

perquè per mi encara estàs aquí, i et noto, sobretot a les nits,

quan la mare ja dorm, hi ets. Et diria tantes coses que no sé ni

per on començar, però una no me la deixo, que t'estimo, i que

donaria el que fos per poguer-te tornar a escoltar, perquè és

cert, molt cert, que quan més valorem les coses es quan ja les

hem perdut. I amb el Louis Armstrong de fons, desitjant i pensant

en un món perfecte... what a wonderful world , bonanit, demà

serà un altre dia.



#