Laia Pons, medalla de bronze als JJOO de Londres i subcampiona mundial, entre altres títols

Article publicat a Gol Esports, novembre 2013
Cal observar que la revista Gol Esports va publicar l'entrevista amb cites inventades, amb faltes d'ortografia i sense destacar els destacats que jo vaig enviar. Si per desgràcia veieu el número de novembre veureu com de malament van maquetar l'entrevista i el poc suc que en van treure. És per això que faig aquesta aclaració, perquè en el diari imprès hi ha el meu nom però tots aquells errors no els he comès jo. És una pena que facis una bona feina i després el responsable de maquetar-la se la carregui. Aquí sota adjunto l'entrevista tal i com la vaig enviar i tal i com hauria d'haver estat impresa. 

“La clau de qualsevol èxit és la constància, no parar mai de treballar encara que hagis guanyat o perdut”

Farà poc menys d’un mes que la Laia Pons va deixar la seva Granollers natal per emprendre una aventura als Estats Units. Amb només 20 anys ha estat una de les millors sincronistes que ha donat el CN Granollers i la primera esportista de la ciutat que aconsegueix una medalla en  uns Jocs Olímpics. Guanyadora de la medalla de bronze als JJOO de Londres i subcampiona mundial, entre altres títols, Pons va decidir abandonar la natació sincronitzada d’elit aquest passat estiu i acceptar la beca que havia rebut per estudiar i entrenar a la Lindenwood University, a l’estat de Missouri.

Com han estat les primeres setmanes als Estats Units?

Durant els primers dies una sensació molt rara t’envaeix el cos: què faig aquí? Això no és lo meu... tot és diferent i estàs sol. A més la gent es comunica amb un idioma amb el qual a tu se’t fa difícil comunicar-te. Els primers dies són durs, sí. Tot i això, jo no em puc queixar, des del moment en el que vaig aterrar a l’aeroport de Sant Louis he tingut al costat un grup de noies, el meu equip de sincronitzada, que ha estat al meu costat, m’ha ensenyat el campus universitari i m’ha ofert tot el que ha pogut perquè em senti com a casa .

Segueixes fent natació sincronitzada però només en competicions universitàries amb les Lady Lions de la Universitat de Lindewood. Per què Lady Lions?

És tradició que cada universitat tingui un nom per als seus atletes. Els atletes de Lindenwood University s’anomenen Lions, tal com a Florida hi ha els Gators o a Sant Louis els Cardinals. El nom de Lady Lions, doncs, ve donat perquè a l’equip de sincronitzada som totes noies. I, sí com dius segueixo fent sincronitzada, tot i que amb una altra mentalitat i amb objectius diferents.

A part de l’aspecte merament esportiu, quina carrera universitària estudies als EEUU?

Aquest semestre he començat el grau d’International Business que tinc la intenció de completar amb un doble grau en Màrqueting.

Què et va fer decidir a emprendre aquesta aventura nord-americana?

Des de molt petita he somiat en viatjar i conèixer món. Ja havia aprofitat algun estiu per escapar-me i anar a estudiar a Anglaterra però em quedava pendent l’experiència de poder instal·lar-me i viure a l’estranger, aprendre una cultura diferent, estudiar amb un altre idioma i formar-me com a persona.

Et va ser difícil marxar de Granollers després de tot el reconeixement que et va mostrar la gent i la ciutat?

Sí, sabent el que tinc a Granollers, la família, els amics i el suport del Club i de la ciutat, la decisió de marxar no va ser gens fàcil. D’alguna manera he renunciat a tot allò que ja conec, que estimo, per endinsar-me en un món nou i desconegut on no sé què m’espera en cap moment. Enfrontar-te a la incertesa és quelcom difícil.

Per què vas decidir deixar l’elit després de tot el que havies aconseguit?

Considero que he après moltíssim amb tot el que he aconseguit. Es veritat que sempre em quedaré amb la incertesa de saber què més hagués pogut aconseguir si hagués continuat a la selecció, els humans som així mai estem satisfets, sempre en volem més i més. Però de totes maneres, el que ja tinc ho porto carregat en un sac i ara aposto per seguir omplint el sac d’una altra manera.

"Sempre em quedaré amb la incertesa de saber què més hagués pogut aconseguir si hagués continuat a la selecció, els humans som així mai estem satisfets"

El 2011 et vas proclamar campiona d’Espanya junior en totes les modalitats possibles. Aquest va ser el teu trampolí cap a l’èxit. T’esperaves la trucada d’Anna Tarrés per participar als Jocs Olímpics?

Sí, va ser un gran èxit. De totes maneres, aquell any ja formava part de l’equip d’Anna Tarrés, era la nouvinguda en aquell moment, la més petita de totes. Tot i així, guanyar el campionat d’Espanya per a mi no significava anar als Jocs Olímpics. Per anar als Jocs vaig haver de treballar molt durant tot l’any 2012 fins que finalment ho vaig aconseguir.

Amb només 19 anys vas fer historia guanyant la medalla de bronze als jocs olímpics de Londres. Com recordes aquella fita?

Guanyar la medalla de bronze és un dels dos records més especials que guardo dins meu, l’altre és la medalla de plata als Mundials de Barcelona. Moltes vegades m’han preguntat pel moment olímpic i crec que mai trobaré les paraules adequades per descriure’l, és algo que s’ha de viure per poder entendre lo emocionant que és: la villa, els esportistes, les grades, la tensió durant la competició, la celebració...

"Guanyar la medalla de bronze és un dels dos records més especials que guardo dins meu, l’altre és la medalla de plata als Mundials de Barcelona"

No et queda el “gusanillo” de tornar a competir en uns Jocs Olímpics per guanyar la medalla d’or?

Quan vegi els Jocs Olímpics per la tele em moriré de ganes de ser allà dins i de tornar-ho a viure, ja sigui per guanya la medalla d’or o la de xocolata. De totes maneres, espero haver madurat lo suficient quan arribi el moment per saber valorar la quantitat de noves experiències que ara estic vivint i que també m’estan enriquint molt.

Quin record tens de la teva entrenadora a la selecció espanyola durant els Jocs, l’Anna Tarrés? Creus que va ser just tot el que es va dir d’ella per part d’algunes companyes teves?

L’Anna Tarrés és una entrenadora perfeccionista que com a persona té, com tothom, les seves coses bones i les seves coses dolentes.

La seva forma d’entrenar-vos creus que era la correcta? Tens una bona relació amb ella?

Els entrenadors marquen entrenaments durs perquè els esportistes rendeixin al seu màxim. L’Anna era dura. La meva relació amb ella és cordial, com la relació que tinc amb qualsevol de les altres entrenadores que he tingut.

En la teva última participació amb la selecció, vau guanyar una medalla de Plata en el Mundial de Natació de Barcelona aquest passat estiu. Com vas viure guanyar l’última medalla a l’elit? Ja havies pres la decisió i sabies que era la teva última participació?

L’experiència del Mundial a casa va ser única. Sé que mai tornaré a sentir res igual. Fer gaudir a TOTA la meva gent amb allò que m’agrada fer i que tant he treballat per aconseguir. Satisfacció és el que vaig guanyar al Mundial de Natació de Barcelona. Satisfacció i felicitat. En el moment del mundial no havia pres cap decisió, de fet ni hi pensava en el meu futur.

Haver guanyat un campionat europeu, ser subcampiona mundial, una medalla de bronze a uns JJOO, una plata en un Mundial... Com s’arriba a aconseguir tots aquests títols?

Sent constant, diria que la clau de qualsevol èxit és la constància, el no parar mai de treballar hagis guanyat, perdut o no hagis participat. Hores i hores, anys i anys, ficada en una piscina.

Podríem dir que vas creure que ja ho havies donat tot per la sincronitzada?

Jo no considero que ho hagi donat tot per la sincronitzada, “sempre es pot fer més”, en canvi, considero que la sincronitzada m’ha donat suficient com perquè jo pugui desviar el meu camí cap a una altra banda.

Amb quina edat et vas iniciar a la sincronitzada? Sempre vas estar al CNN Granollers?

Vaig començar als sis anys a fer el peix a l’aigua i des de llavors sempre he estat del CN Granollers.

Quins objectius tens de cara al futur?

Ara el meu objectiu principal és formar-me acadèmicament tot gaudint de les oportunitats que m’estan oferint aquí als Estats Units.

Un cop acabis els estudis als EEUU, tornaràs a Granollers?

Tal com estan les coses per les nostres terres potser em valdria la pena buscar vida per algun altre indret, almenys temporalment. Però, de totes maneres, no tinc cap intenció de deixar de ser Granollerina i de seguir formant part de la meva ciutat.

Un somni que et quedi per complir....

Recórrer tots els racons del món i aprendre alguna cosa de cadascun d’ells.