Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desclassificats Emma Vilarassau Toni Sevilla Abel Folk Teatre Villarroel teatre en català abús de poder. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desclassificats Emma Vilarassau Toni Sevilla Abel Folk Teatre Villarroel teatre en català abús de poder. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de maig del 2011

La finia línia entre la independència periodística i la manipulació informativa del poder


Una visió sobre la relació entre el poder i el quart poder -el periodisme- barrejat amb una recepta d’actualitat: els escàndols de la classe política. Aquestes són les claus de desclassificats, l’obra del jove Pere Riera - autor i director - que reflexiona sobre l’ètica periodística i política, la moral i el poder barrejat amb els conflictes d’interessos personals.

Una periodista molt prestigiosa –interpretada de forma magnífica per Emma Vilarassau, que fugint dels registres habituals en ella, fa el personatge molt creïble i el dota de molta profunditat i dinamisme- ha de realitzar l’entrevista més important de la seva llarga i dilatada carrera periodística al President del Govern, que s’ha vist involucrat en un escàndol sexual, amb una menor, fet que pot ser molt rellevant per la seva trajectòria política i pel país en qüestió. Toni Sevilla, tot i tenir una actuació més breu, interpreta el paper de President del 
Govern amb una gran precisió i fa el seu personatge molt creïble.


És en aquest context on apareix el cap de premsa del President, un personatge sorprenent i maquiavèl·lic que pressiona tàcticament la periodista -que té proves del delicte del màxim mandatari del país- amb la bruta arma del xantatge personal, per tal que no surti a la llum pública l’escàndol sexual. Abel Folk interpreta el seu personatge amb molta credibilitat i és capaç de donar-li aquell punt de perversió que requereix el “representant” d’un personatge corrupte. Així, els personatges, interpretats de forma magistral, donen un toc de qualitat a l’obra i, segurament, sense aquests actors de reconeguda trajectòria, el producte final no seria el que és.

Tot amb un ritme àgil i un argument i un llenguatge senzill i precís explicat de forma lineal, de manera que l’obra s’entén a la perfecció i s’apropa i connecta amb el públic. A més, els acudits sortits de la boca del cap de premsa cap a la periodista fan més amena l’obra i, de pas, menys implícit el xantatge i porten a la periodista a perdre els papers en alguna ocasió, fet que la fa fugir d’un to planer.


El muntatge i la escenografia és correcte i funcional en totes les escenes i tan sobri com ideal, com és habitual en Sebastià Brossa.
L’obra de Pere Riera ens recorda al teatre comercial de Jordi Galceran, segurament l’autor que més s’acosta i vol connectar amb al públic, dels dramaturgs catalans. Així, podem dir que desclassificats és un teatre comercial de qualitat, que enganxa el públic ja que posa en escena temàtiques actuals i populars de les quals se’n vol sentir a parlar. El fet que posi en qüestió la integritat moral dels tres protagonistes i, sobretot, que deixi entreveure la petita i minúscula línia que hi ha entre la independència i la manipulació informativa que es produeix des del poder, donen a l’obra un interès que va més enllà de l’oci. 

Desclassificats no és més que una reflexió dels salts combulsos entre el periodisme i el poder, entre punts de vista oposats, sobre l’ètica i la integritat professional i en definitva, sobre la dignitat de les persones.