Tu ja no hi ets, i el temps, ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes
i aquell esforç que prou coneixes, de persistir quan res no és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso, mentre la tarda suaument declina; tots els colors
proclamen vida nova, i jo la visc, i en tu se'm representa, sorprenentment, vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures en les coses, i en mi, de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre.
