dimarts, 22 de desembre del 2009

Allà on els nazis practicaren la seva absoluta crueltat



Aquest és un mapa dels Camps de concentració, i d’extermini, del tercer Reich nazi, del 1933 al 1945. Com es veu en la il•lustració estaven dispersats per tots els territoris conquerits per les tropes nazis de Hitler: estaven a la mateixa Alemanya, Àustria, Polònia, Txecoslovàquia, Letònia, Holanda, etc..


Cal observar que no eren presons, ja que estaven al marge del sistema judicial alemany. Es tancava als individus per el que són, és a dir, jueus, gitanos, comunistes, etc.

Els camps de concentració evolucionen als camps d’extermini que serviran per liquidar aquests col•lectius. L’objectiu dels camps de concentració era crear un nou ordre, polític, social, i racial, a l’estil feudal, en el que hi havia uns senyors, els alemanys, i els seus presoners que eren els seus esclaus. Eliminaven totes aquelles vides que consideraven inútils. Estaran en funcionament del 1933 al 1945, i volien establir un nou ordre mundial basat en la desigualtat. Apliquen la tecnologia més moderna de l’època per dur-ho a terme.



Tanmateix, els camps de concentració no són conseqüència de la guerra. Pretenien reprimir de manera impecable tota la oposició interior alemanya i la resistència, explotaven la mà d’obra esclava, i eliminaven aquelles persones considerades indesitjables.

Les diferències entre camps de concentració i camps d’extermini està en el seu funcionament, i sobretot en la altíssima mortalitat dels últims.

Hi ha 4 etapes diferenciades del procés dels camps de concentració i extermini:

1era etapa, del 1933 al 1937, és l’inici del sistema de camps de concentració. es desenvolupa el sistema de camps de concentració, on es confinen els opositors, reals o suposats, al règim (comunistes, socialistes, demòcrates...). Són detinguts en virtut dels poders que Hitler otorga a la policia després de l'Incendi del Reichstag, segons el sistema de la detenció preventiva de seguretat, que permet l'internament arbitrari, sense possibilitat d'apel•lació. Les SS ho controlen tot. Els camps van funcionant bé així que es crearà una unitat específica per controlar-los tots: “ Les calaveres de la mort”. Així, els primers anys són tancats l’oposició política.

2ona etapa, del 1938 al 1941. El març el tercer Reich s’annexiona Àustria, (Anschluss).

Es produeix la internacionalització dels camps de concentració. Es crea el primer camp específic per dones, el de Ravensbruck. L’abril del 1939 els nazis retenen unes 290.000 persones i es crea a Àustria el camp de Mauthausen, en el qual hi van anar a parar 5.000 republicans espanyols. Dels camps de concentració només el 5-10% seran alemanys. Els presoners són utilitzats com a mà d’obra.

3era etapa, del 1942 al 1944. És l’etapa en que els camps es massifiquen i en la que hi ha absolut extermini.
A partir de 1942 s’aprova la solució final Endgültige Auslösung, el que serà el major genocidi de l’història. Aquesta solució consistia en l’eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, dels jueus internats en camps d’extermini, com Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka, i comença la deportació massiva cap als camps d’extermini. Es produeix el genocidi, que fou la culminació d’un llarg procés que es desenvolupà de forma paral•lela a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional, Volksgemeinschaft, racialment pura. El que Hitler es proposava –i així ho havia anunciat el 30 de gener del 1939- era l’extermini de la raça jueva d’Europa. Tot una bogeria digne d'un complet psicopata.



Les SS es converteixen en gestors econòmics dels camps i la ma d’obra és utilitzada per la indústria de guerra. Els dirigents nazis van incrementar l'eficiència del procés d'assassinat en massa. L'eliminació eficient dels cadàvers eren objecte d'estudi en termes econòmics, cercant la màxima eficàcia. És aquest fet deshumanitzador, la industrialització de l'assassinat, el que produeix més horror en el sistema de camps d'extermini nazis, on la logística de les fàbriques de cadàvers anirà a càrrec d'Adolf Eichmann.

4arta etapa, del 1944 al 1945 Desaparició final dels camps. L’estiu del 1944 les coses van molt malament pels nazis i l’Exèrcit Roig arriba al primer camp d’extermini. Esfondrament final del sistema de camps. Els alemanys, conscients de que han perdut i seran jutjats intenten destruir totes les proves de l’holocaust.

Surt a la llum el sistema de negoci de les SS, les quals tenien un control directe dels camps de concentració. Eren propietaris de tots els detinguts, els venien a les empreses. Cada empresa pagava 6 marcs diaris per presoners. D’aquesta marcs, dedicaven 0,60 a l’alimentació, 0,10 a la vestimenta, i els 5,30 marcs restants eren de benefici per les SS, i en conseqüència, el Tercer Reich nazi. El fet d’exprimir els presoners arribava al punt de ser un pur càlcul, com si els presoners fossin una simple matèria prima, per calcular el benefici que donava. Sense escrúpols, sense humanitat. Calculaven que el promig de vida d’un presoner era de 9 mesos. Per un sol presoner guanyaven 1431 marcs. Fins i tot, treien profit dels cadàvers, els quals n’aprofitaven el cabell, les dents i la pell. Tot plegat molt macabra. Entre camps de concentració i extermini hi va arribar a haver 18 milions de persones.


Els jueus foren objecte d'exterminació sistemàtica, i certs camps d’extermini, foren especialment determinats, per aquesta tasca: Auschwitz, Chelmno, Treblinka, Belzec, Majdanek, Sobibor. Curiosament els 5 camps formen un quadrat en el mapa, i la seva poca distància i proximitat són fets rellevants.



La major part dels jueus són assassinats des de la seva arribada, asfixiats amb cyclon B a les cambres de gas, o en camions de gas. Els seus cossos eren cremats en forns crematoris. Al voltant de 6 milions moriren d'aquesta manera, així com gitanos, i altres grups diversos que foren objecte, el 1944, d'assassinats massius i indiscriminats.

Esperem, que, almenys la història serveixi, perquè mai més tornin a passar coses així, perquè el que van fer els nazis, és una de les crueltats més sagnants, i un dels assassinats en massa més grans de l'història.