dimarts, 13 d’octubre del 2009

Aquell túnel negre sense fi

Sovint caiem en tòpics innecesaris o simplement pensem coses que no tenen ni cap ni peus, sovint, també, i per un conjunt de situacions o sensacions, ens quedem atrapats, enganxats en aquell túnel negre sense fi en el qual els raonaments perden valor, i les idees, negatives i destructives, s'apoderen de nosaltres, com si fossin un terrible huracà al bell mig del Pacífic. Llavors, és quan la reacció hauria de ser inminent, però ens donem compte que algo està canviant, que allò que ens feia vibrar, somiar i ser feliços trontolla com un terratrèmol i ens anem fent petits, mica en mica, fins arribar a un no res que ens és desconegut...


Vespre

1 comentari:

susi ha dit...

i pensar que la resposta a la foscor no està fora sinó dins nostre.....i que és tan fàcil, i que estem tan cegs i som tan humans......

m'agrada com escrius.