El president del Barça Josep Sunyol va ser assassinat per tropes franquistes
Jordi Calls Publicat: 6 agost 2011El 6 d’agost del 1936, ens els primers dies de la Guerra Cívil, el president del FC Barcelona, Josep Sunyol i Garriga, va ser assassinat per les tropes franquistes a les rodalies de Madrid
- Josep Sunyol ha passat a la història del Barça com el ‘president màrtir’ a causa de la seva tràgica mort
Josep Sunyol i Garriga és un dels milers de catalans que van perdre la vida durant la Guerra Cívil. Sunyol era un personatge molt polifacètic i un dels polítics i dirigents esportius més estimats del país. Era molt present en la vida esportiva, editorial i política catalana. De fet, en els anys de la República va assolir molta notorietat gràcies a la seva activitat política a les files d’ERC, on va ser diputat a Madrid, el 1933 i el 1936. Sentia una gran admiració pel President Francesc Macià i quan l’any 1931 va tornar de l’exili, va ser ell l’encarregat de preparar la seva benvinguda. L’octubre de 1934, quan Lluís Companys va declarar l’Estat Català, Sunyol es va salvar d’anar a la presó perquè en aquell moment no era al país. Quan va tornar va organitzar una campanya per alliberar autoritats i polítics catalans empresonats pel govern de la República. Així, Sunyol va ser un polític molt compromès i va apostar sense embuts per un catalanisme popular i desacomplexat.
La política va ser una de les seves grans dedicacions, seguida del periodisme, concretament, el periodisme esportiu. Va ser l’impulsor i propietari del setmanari “la Rambla”, una publicació que va néixer el 10 de Febrer del 1930 amb la intenció de treballar per Catalunya a través d’un mitjà que informés de política i fés vibrar els apassionats de l’esport, especialment del futbol. En aquesta faceta periodística Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. El lema del setmanari “Esport i Ciutadania”, resumeix a la perfecció la seva voluntat de millorar la societat a través d’un ideal democràtic del poble i de l’esport. L’últim article que va publicar va ser el juliol del 1936, setmanes abans de ser assassinat, on reafirmava els seus principis de llibertat i democràcia social.
Tot i la seva joventut -només tenia 30 anys quan va iniciar la seva trajectòria com a directiu del Barça, l’any 1928-, Sunyol va aconseguir ser molt respectat per tot el barcelonisme. Va assolir la presidència del FC Barcelona en un dels moments més difícils de la història de l’entitat, l’any 1935, en l’anomenat Bienni Negre, quan els membres de la Generalitat van ser empresonats pels fets d’octubre en què Lluís Companys havia proclamat l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
- Sunyol amb Lluís Companys a la llotja presidencial del camp de les Corts // FCB
Així, el 27 de juliol de 1935 va ser elegit president del FC Barcelona gràcies a la confiança dels socis que el van veure capaç de redreçar la complicada situació econòmica del club. Les figures d’Esteve Sala, expresident de l’entitat i tresorer en l’etapa de Sunyol, i del comptable Francesc Xavier Casals, van ser claus perquè el club finalitzés la temporada amb un superàvit força considerable. El primer any de Sunyol al capdavant de l’entitat va servir per refer l’aspecte econòmic del club però també per revifar l’aspecte esportiu: l’equip es va proclamar campió de Catalunya i va quedar cinquè a la lliga, després de dues temporades força dolentes. A més, va arribar a la final de la Copa del Rei contra el Real Madrid . Tot i perdre-la, amb una actuació memorable del porter blanc, Ricardo Zamora, els blaugrana van donar molta bona imatge i van demostrar ser un equip altament competitiu. L’últim acte que es va celebrar amb Sunyol com a president va ser el 31 de juliol de 1936, quan la junta directiva va decidir suspendre nous contractes de jugadors però mantenir les activitats del club amb tota la normalitat que fos possible.
Comença la guerra cívil
La temporada acabava amb derrota però amb molt bon sabor de boca i molt pocs podien imaginar l’aixecament militar que es produiria tant sols un més després, el 18 de juliol. El Barça no va ser aliè a l’esclat de la Guerra Cívil i per exemple, el que havia estat l’estrella de l’equip aquella temporada, l’uruguaià Enrique Fernàndez, ja no va tornar a Catalunya. Alguns dels jugadors catalans de l’equip es van exiliar a França (Balmanya i Escolà) o a Mèxic (Martí Ventolrà).
El fet més tràgic per l’entitat, però, es va produir poques setmanes després de l’aixecament militar. A causa de les seves activitats polítiques, el president blaugrana va anar a visitar les tropes republicanes a Madrid, però amb tanta mala fortuna, que el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l’exèrcit franquista, a la Serra madrilenya de Guadarrama. Josep Sunyol va ser identificat i detingut, juntament amb el periodista Ventura Virgili, el conductor del cotxe i un tinent republicà, i sense judici previ, ell i els seus acompanyants van ser afusellats. El quilòmetre 52 de la carretera de Madrid a A Coruña encara recorda tal brutalitat. Després d’uns dies d’incertesa, el 9 d’agost, el diari “La Rambla” va publicar la notícia. La seva mort va causar una gran commoció en tots els àmbits de la societat i va oferir un mirall a la població del que serien les barbaries franquistes.
Des del club, se li va fer un homenatge pòstum: entre el 16 de novembre del 1937 i el 17 de gener del 1939 la junta directiva barcelonista va decidir considerar Josep Sunyol com a president absent del FC Barcelona. L’afusellament del President del Barça va ser el preludi de l’època més difícil de la història de l’entitat catalana.
La seva figura no va ser recordada fins 60 anys després. El 1996 es va col·locar una làpida en la seva memòria al lloc on va ser assassinat i també és va col·locar una placa commemorativa just davant del local on havia regentat el seu setmanari: “La Rambla”. A més, aquell mateix any, Josep Maria Solè i Sabaté, Carles Llorens i Antoni Strubell, van escriure un llibre per recuperar la seva memòria: “Sunyol, l’altre president afusellat”.
75 anys després, la seva memòria segueix viva…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada