Héctor Moreno: “L’objectiu aquesta temporada és aconseguir la permanència”
Entrevista a Héctor Moreno, jugador de la Unió Esportiva Vic
El d’Aiguafreda compleix la seva tercera temporada al Vic // JORDI CUTRINA
Fa una tarda molt gèlida a la capital d’Osona. La Unió Esportiva Vic acaba de perdre contra el líder, l’Olot, en un partit en el qual els vigatans han fallat un penal i ho han acabat pagant molt car. Pocs minuts després del xiulet final i després d’haver jugat els últims 13 minuts de l’encontre, l’Héctor em convida a entrar a les entranyes del Municipal. (Aiguafreda, 1986). Estudiant d’INEF i una de les peces claus de la Unió Esportiva Vic, la seva posició al terreny de joc va en concordança amb el seu esperit guerrer. Rebel, potent i fidel destructor de joc, és el punt d’unió necessari en cada equip entre la defensa i el mig del camp
Vas començar a donar cops a la pilota a l’Aiguafreda i després de jugar tres temporades al club del poble veí, el Centelles, vas marxar a formar-te primer al Granollers i després al Badalona. La primera experiència lluny de casa, com la recordes?
Sí, vaig estar a l’Aiguafreda fins a l’edat d’aleví i com que no vam poder fer equip vaig marxar al Centelles. Ja en etapa juvenil vaig passar al Granollers, que m’hi vaig estar dos anys i després vaig fer l’últim any de juvenil amb el Badalona. Posteriorment vaig passar a jugar amb el filial del Badalona a Primera Catalana i l’any abans de tornar a aterrar a Aiguafreda vaig jugar amb el Vilassar. Amb el Badalona, però, va ser com la clausura de l’etapa més important perquè vaig aprendre molt sobretot a la Divisió d’Honor de juvenils i posteriorment a Primera Catalana amb el filial dels badalonins.
Després de tants anys jugant lluny d’Osona, què et va fer tornar a la Unió Esportiva Aiguafreda?
Era un projecte molt maco que acumulava molta gent de la comarca i, a més, funcionava a la perfecció perquè no paraven d’aconseguir ascensos. Últimament havia jugat més a la zona del Vallès i volia tornar a casa amb la gent d’aquí i conèixer una mica la dinàmica de futbol que tenia Osona en aquella època. Recordo les bones vibracions que teníem amb tot l’equip tècnic i els jugadors i el feeling que vam aconseguir. Que un poble de menys de 3.000 habitants com Aiguafreda aconseguís pujar el seu equip a Tercera Divisió va ser una gesta molt important.
APUNT La Unió Esportiva Aiguafreda, el club de futbol d’un poble de 2.500 habitants, situat a la frontera entre el Vallès Oriental i Osona, va aconseguir la gesta d’ascendir 5 divisions en només 6 anys, de Tercera Regional a Tercera Divisió, però un cop a Tercera no va poder assolir el cost i es va fusionar amb la Unió Esportiva Vic. La filosofia del conjunt era fer un equip amb els millors jugadors de la comarca d’Osona.
Fa tres anys vas arribar al Vic procedent de l’Aiguafreda després que els dos clubs es fusionessin, com vas viure aquell canvi?
Ho vaig viure de manera nostàlgica ja que sent nat a Aiguafreda sempre vols que l’equip del teu poble estigui al màxim amunt possible. Però també amb molta il·lusió ja que si a algun lloc havia de finalitzar aquell projecte d’unir els millors jugadors d’Osona havia de ser a Vic, la capital.
Si a algun lloc havia de finalitzar aquell projecte d’unir els millors jugadors d’Osona havia de ser a Vic, la capital
Els dos clubs es van fusionar però l’entrenador que es va quedar amb el Vic va ser Pere Vila, que ja l’havies tingut els dos anys anteriors amb l’Aiguafreda. Després de 5 anys de coneixe’l àmpliament, com el definiries com a tècnic?
És un entrenador que busca el créixer, a nivell personal i futbolístic, i que busca que tots els seus jugadors entrin en una dinàmica d’ascens, de sumar, d’evolucionar; no en té mai prou, sempre vol una passa més, és exigent molt exigent i a l’hora molt expressiu amb la gent que té sota les seves ordres.
Quin és l’objectiu marcat pel club des de l’inici de la temporada?
L’any passat vam salvar la categoria les dues últimes jornades i aquesta temporada l’objectiu és estar en una zona tranquil·la i aconseguir la permanència. Som un equip molt jove i amb molta il·lusió i penso que perquè poguéssim aspirar a més coses el projecte hauria de ser a llarg plaç.
El seu treball al mig del camp és molt important per l’esquema de Pere Vila // JORDI CUTRINA
Després de 15 jornades sou l’equip més abonat a l’empat de tota la Tercera amb 8 empats. Com veus l’equip en aquest inici de competició? Sou quinzens… només dues victòries…
L’equip està confiat perquè sobre el terreny de joc posem totes les nostres armes i tot el que està a les nostres mans. El tema dels empats més que una anècdota penso que sempre que no podem guanyar hem d’intentar no perdre. I en aquest aspecte, doncs, sí, hi ha rivals i equips molt durs, i hi ha petites jugades que decideixen els partits. En aquest aspecte, en la línia que portem, d’un equip molt jove amb una mitjana d’edat molt baixa, el que hem de fer és intentar sumar, agafar molta experiència en els camps que anem rondant i en definitiva créixer a nivell individual i col·lectiu.
El Vic és el cinquè equip menys golejat de la categoria, de qui és el mèrit?
A nivell de defensa és una línia molt sòlida, ens coneixem molt, portem molt temps jugant junts: de fet, és una de les línies que menys ha variat. Sempre hi ha molta comunicació, un treball molt clar i molt definit on ens intentem ajudar i saber que el nostre primer defensa és el davanter.
Per altra banda, com es pot solucionar la manca de gol de l’equip?
Doncs entrenant (riu) això és una de les coses que va així, el futbol és ficar-la dins i sempre ser-hi, voler-ho, molt treball, molt esforç i moltes ganes.
Quan veus el futbol des de fora i et fixes en els detalls, et fa créixer i madurar
La temporada passada entre que vas patir una lesió de creuats i que vas ser apartat de l’equip et va costar molt agafar ritme de partit? Com vas viure aquests moments complicats…?
Sempre que a un futbolista el priven de tenir la família del futbol a prop, d’anar a entrenar, d’agafar rutines, sempre és molt difícil i és fa molt dur perquè encara que t’apartin tens necessitat d’estar amb els teus companys. Per altra banda, quan veus el futbol des de fora i et fixes en els detalls, et fa madurar, et fa créixer. Crec que superar una lesió tan important com aquesta és important i és gràcies a que hi ha un bon treball a darrere, de molt gent que se’n preocupa. La veritat és que van ser moments molt difícils però es van fer més portables, si realment tens a la gent que estimes i que necessites a prop, tot es fa més fàcil.
El club va dir que t’apartava de l’equip per un tema d’actituds… què va passar ben bé?
Va ser el cúmul de tot, va ser una escala de problemes. Tot va començar quan em van rebaixar el sou per motius que no entenia, que no anaven en consonància amb el que havíem acordat. Arrel d’això vam entrar en una disputa amb la directiva i es va fer una bola que va fer que se m’apartés de l’equip.
Moreno destaca per la seva capacitat física// JORDI CUTRINA
Tenint en compte això que expliques, et veus al club la temporada que ve?
Sí, tinc contracte, estic firmant any a any, perquè les exigències són molt grans. I també després de la lesió et fa veure que si no estàs al nivell, o no tens el ritme, o si tens una competència que es superior a tu i no creus que tinguis minuts, al cap i a la fi el futbolista el que vol és jugar i sentir-se protagonista. En definitiva, encara queda molt per arribar a la temporada que ve. Jo em veig al club però no depèn de mi.
Sempre has jugat de mig defensiu?
Dins de la meva trajectòria, a la línia defensiva, com a central m’hi sento molt còmode perquè és una posició que l’he “mamat” des que era petit. A vegades per lesions o per sancions m’ha tocat sortir des de la línia de darrere. De fet, jo vaig començar jugant de central però en el meu primer any de juvenil, quan jugava al Granollers, l’entrenador que tenia llavors, el Xavi Gurri, em va fer jugar de mig defensiu i arrel d’això he crescut en aquesta posició i ha anat sorgint aquest “perro de presa” que m’ha anat caracteritzant.
Em van apartar de l’equip perquè no vaig estar d’acord que em rebaixessin el sou
Quins són, i quins van ser els teus referents en quan a jugadors?
Un dels futbolistes més grans que he tingut la sort de veure és Zinedine Zidane. Per la seva manera de jugar, ja sé que no és semblant a mi, però sí que entenc el futbol fàcil i elegant que desenvolupava i que feia que al seu voltant tot anés sol.
L’entrenador que t’ha marcat més? O que l’ha fet créixer més com a futbolista?
Jo tinc gran record de tots els entrenadors però en especial d’Àngel Alcolea, entrenador que vaig tenir a Vilassar abans de tornar a Aiguafreda. Ha estat un dels entrenadors que més m’ha ensenyat, que més m’ha aportat, que més l’he tingut quan l’he necessitat i, que a més, ha sabut treure de mi les grans coses i m’ha fet créixer tan esportivament com personalment. El vaig tenir uns anys al Badalona B i quan va desaparèixer el filial dels badalonins ell va marxar com a tècnic al Vilassar i es va emportar el bloc de l’equip cap al Maresme. Vam fer un gran any i vaig tornar a casa, a l’Aiguafreda. D’això ja fa cinc anys!
Un desig per aquest any 2013 que està a punt d’arribar?
A dia d’avui evolucionar i créixer en tot moment. Gaudir del futbol és el meu gran objectiu perquè he estat deu mesos allunyat dels terrenys de joc per la lesió. Un altre desig és no patir i que salvem la categoria quan abans millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada