La nit de Reis

El desembre és molt fosc, però les llums fan molt maques les coses, la gent omple els carrers, disfressats semblen bones persones. Veig els rics empobrir, com malgasten la seva misèria, convertint-la en tendresa.
El desembre és molt llarg, però el gener sempre truca a la porta, veig uns nens molt contents, ells no saben que els reis són els pares, però tothom no té reis, hi ha qui espera que vinguin els patges, per tornar-los la vida.
Estaré més tranquil, quan la droga comenci a fer efecte, no és la droga el que vull, que el que vull no es pot prendre amb recepta, que estic fart d'esperar, aquesta vida m'ha maltractat massa, m'han fet gran massa depressa.
El gener és molt injust, hi ha dinars on tothom és a taula, però a mi els llums del carrer, m'il·luminen la casa tan fosca, ja estic fart d'esperar, tancaré aquesta puta finestra, que el Nadal no m'agrada.


Una de les cançons més maques de la Nit de Reis, de Glaucs, el grup que el cantant era el Jofre Bardagi.