Entrevista a Gerard López, nou seleccionador català

Entrevista Gerard López publicada revista Gol Esports num.desembre 2013

“La selecció catalana seria protagonista a nivell mundial per la qualitat dels seus futbolistes”

Gerard López és un dels vallesans més mediàtics de l’última dècada. Exfutbolista del Barça, el València i el Girona, entre altres clubs, des de fa un any i mig és comentarista tècnic en els partits del Barça a TV3 i des del passat mes d’octubre és el nou seleccionador català de futbol. Repassem la seva carrera futbolística i parlem sobre el seu nou càrrec, un gran repte al capdavant de la selecció catalana, que tindrà el seu tret de sortida el proper 30 de desembre, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, davant la selecció de Cap Verd.

Dirigint la selecció catalana debutes com a entrenador, un càrrec que mai havia tingut tanta significació simbòlica com ara. Com afrontes aquest gran repte?

Sobretot il·lusionat. Sóc molt conscient que és un moment especial pel que significa a la nostra terra la selecció catalana i per tot el que els catalans podem fer i aconseguir. Em sento molt privilegiat de ser el seleccionador nacional en aquesta època. Intentaré que la selecció arribi a tenir repercussió a nivell Mundial i pugui comptar amb els millors jugadors.

Què és el que més et motiva de ser seleccionador tenint en compte que a hores d’ara la selecció catalana no pot competir oficialment?

El que més em motiva és poder ajuntar uns quants jugadors, encara que sigui per un partit, que segurament si la selecció fos oficial serien capaços de competir a un gran nivell en qualsevol competició  internacional. Estic segur que podríem ser competitius en un Mundial, una Eurocopa o en qualsevol competició. A la selecció tenim campions del món i jugadors de molt nivell.

Tenint en compte la qualitat col·lectiva que la selecció podria assolir, és una llàstima que només jugui un amistós a l’any. Creus que podrà competir en competició oficial algun dia?

Seria una selecció molt competitiva i se la tindria en compte. No seria una selecció passatgera, seria protagonista a nivell mundial per la qualitat dels nostres futbolistes. Molts d’ells formen part de la selecció espanyola i molts d’ells són titulars a Primera Divisió i en moltes lligues estrangeres. Tant de bo la feina de les Plataformes Esportives Catalanes, de les Federacions  i dels polítics tregui els seus fruits i d’aquí un temps podem parlar de quelcom més que d’un sol partit a l’any. Realment nosaltres, els entrenadors, com també els jugadors, poc més hi podem fer, simplement acudir a la cita amb la màxima il·lusió i predisposició possible.

Què et sembla la selecció de Cap Verd, proper rival de la Selecció en el teu debut?

És una bona selecció. Jo he sigut dels que he apostat més perquè siguin el nostre rival. Hi ha diferents condicionants. Per una banda, el partit és el dia 30, proper a fi d’any, no és data oficial FIFA i per tant moltes seleccions no tenen predisposició. Per altra banda, la Federació no pot fer una inversió gegantesca com ja va passar amb el Brasil o l’Argentina. Així, un cop vaig tenir 5 seleccions sobre la taula no vaig tenir cap dubte de triar Cap Verd, em semblava la més atractiva. De fet,  s’havia classificat pel Mundial però va quedar fora per alineació indeguda; cal tenir en compte que és la numero 42 FIFA, està per davant de seleccions com Japó o Paraguai, i que fan un futbol atractiu i estan il·lusionats per jugar contra Catalunya.

 Ja tens clara la llista de jugadors que convocaràs pel partit del 30 de desembre? Tens previst convocar algun jugador de la selecció catalana amateur que va arribar a la final de la Copa Regions UEFA?

Tinc un gran maldecap a l’hora de posar-me a fer la llista de convocats. En la primera preselecció van sortir 45 jugadors a nivell professional, podríem fer dos o tres seleccions competitives. Tinc clar els jugadors que vindran,  i crec que és molt important que puguin venir els jugadors del Barça i de l’Espanyol. A mi m’agradaria poder convocar algun futbolista de la selecció amateur, però és complicat perquè s’haurà de quedar gent fora de Primera Divisió i tampoc seria just.

“Tinc un gran maldecap a l’hora de posar-me a fer la llista de convocats. En la primera preselecció van sortir 45 jugadors a nivell professional, podríem fer dos o tres seleccions competitives”

Creus que els esportistes catalans s’haurien d’implicar més per què es reconegués la selecció catalana?

Jo crec que ells ja fan molt venint el dia 30 amb tota la il·lusió, realment poc més poden fer. Als jugadors no els hi puc demanar més que vinguin a jugar i a competir. No és un partit oficial i poden tenir lesions i crec que s’ha d’estar molt agraït que acudeixin a la cita. Si algun dia tenen la llibertat de poder elegir amb la selecció que volen jugar ja es posicionaran d’alguna manera.

Ser seleccionador català et pot obrir les portes a entrenar altres clubs. Et veus a la banqueta d’algun equip en un futur?

De moment no m’ho plantejo. Estic content amb la meva tasca de comentarista a TV3. Sóc feliç i estic on volia estar. Estic vinculat al món del futbol amb la meva feina a la televisió i sent seleccionador català, així que a hores d’ara poc més puc demanar.

L’estiu del 2000 vas disputar L’Eurocopa d’Holanda i Bèlgica amb la selecció espanyola. Si la selecció catalana hagués sigut oficial i t’hagués convocat, quin combinat haguessis triat?

No ho sé, no he tingut mai la possibilitat de poder triar. He de reconèixer que quan vaig debutar amb la selecció espanyola va ser una il·lusió molt gran. És el màxim que hi ha per un futbolista competir en tornejos internacionals. Clar que si hagués tingut la oportunitat de jugar amb Catalunya hagués decidit. Això sí, tant de bo algun dia els jugadors catalans puguin competir de forma oficial.

Vas arribar a Can Barça amb només 11 anys procedent del Granollers. Després de passar per les categories inferiors, una gran temporada amb el Barça B et va permetre fitxar pel València de Jorge Valdano, amb només 17 anys i amb l’etiqueta de “El nou Guardiola”. Quin record tens del teu debut com a professional amb el conjunt valencià? I del tècnic argentí?

En tinc un record molt bo. Vaig tenir molta sort de gaudir d’una formació molt bona tant a Granollers com a les categories inferiors del Barça i això em va permetre tenir els fonaments adequats quan vaig fer el pas a professional. Valdano em va ajudar molt i en vaig aprendre molt d’ell, va ser l’entrenador que em va permetre fer el pas del futbol base al futbol professional. La meva irrupció va ser molt forta; sens dubte, dels 18 als 22 anys van ser els millors anys de la meva carrera.

“Vaig tenir molta sort de gaudir d’una formació molt bona tant a Granollers com a les categories inferiors del Barça i això em va permetre tenir els fonaments adequats quan vaig fer el pas a professional”

Després de tres temporades al València, una cedit a l’Alabès, el Barça et va “recuperar” pagant 3.400 milions de les antigues pessetes, en una de les èpoques més convulses de l’entitat. Com recordes aquella etapa?

Vaig dir que no a moltes ofertes per tornar al Barça. La llàstima es que ni per mi ni pel club van ser anys bons. Vaig complir el somni de jugar al Barça però el fet d’haver-hi estat cinc anys i no haver pogut guanyar quasi cap títol va ser com una espineta que tinc clavada. Val a dir, però, que l’últim any com a blaugrana vam guanyar la lliga.

Vas deixar enrere 5 temporades a Can Barça i vas fitxar pel Mònaco. Com definiries els teus dos anys al principat?

Van ser dos anys difícils. Primer vaig començar molt bé, jugant partits i marcant gols, amb Didier Deschamps a la banqueta, que havia estat el meu principal avalador, però al mes de novembre em vaig lesionar al tendó d’Aquil·les, que era la pitjor lesió que havia patit en la meva carrera. L’any següent vaig patir una desgràcia personal que va ser la mort del meu germà. A partir d’aquí les meves prioritats van canviar i vaig demanar al Mònaco la rescissió del contracte perquè volia tornar a prop de casa i estar amb la família.

Després d’una temporada al Recreativo de Huelva on no vas gaudir de gaires minuts, vas passar mig en blanc fins que et va fitxar el Girona. Què destacaries de l’etapa al club gironí?

Vaig començar amb mal peu a Girona, concretament amb una lesió, tot i que quan em vaig recuperar vaig fer bons partits. Tinc un bon record de l’època de Narcís Julià i Javier Salamero, però el que realment vull oblidar és l’última temporada amb Raúl Agné a la banqueta perquè va ser molt injust amb mi. Quan vaig saber que continuaria entrenant una temporada més vaig decidir deixar-ho. Jo tenia molt clar el meu rol al Girona: era el capità, intentava ajudar els joves, intentava fer pinya al vestidor i intentava treballar per jugar cada setmana, però Agné no ho veia així i vaig decidir posar punt i final a la meva etapa al club gironí.

Així, amb 32 anys, després de dues temporades casi en blanc, vas decidir penjar les botes. Què et va portar a prendre aquesta decisió?

L’última temporada a Girona vaig perdre la il·lusió per seguir jugant. Quan el club va fitxar Raúl Agné de seguida em vaig adonar que no comptava amb mi. Encara que entrenés fort i donés el millor de mi mateix no em tenia en compte i això, setmana rere setmana, em va cremar molt. Vaig parlar amb el club perquè tenia un altre any de contracte i entre les dues parts vam decidir rescindir-lo. Realment, el senyor Agné em va treure molta energia i vaig perdre totes les ganes de seguir jugant a futbol.

 “L’últim any a Girona vaig perdre la il·lusió per seguir jugant. Quan el club va fitxar Raúl Agné de seguida em vaig adonar que no comptava amb mi. Encara que entrenés fort i donés el millor de mi mateix no em tenia en compte”

Has pensat mai seguir jugant en categories més baixes? Per exemple al Granollers de la teva ciutat natal podries ser un reforç de luxe...

No, mai m’ho he plantejat, la meva etapa com a jugador ja va acabar. Per entrenar o ajudar-los en el que sigui sí però jugar ja no. Tots tenim un rol i un dia de dir adéu i jo tenia molt clar que volia viure d’una altre manera les coses. El que està clar és que sempre col·laboraré amb l’Esport Club amb tot el que em demanin.

Segueixes habitualment la trajectòria de l’equip de Raúl Matito a Primera Catalana?

Els segueixo des de fa anys. Tenen un bon equip i han fet bons fitxatges a la part ofensiva com el Masip i el Diego. Com sabeu, tinc bons amics a la plantilla i sempre que puc els vaig a veure tant a Granollers com a fora. Aviam si segueixen amb aquesta bona dinàmica i poden acabar la temporada a la part alta i, de pas, tenir la opció de tornar l’Esport Club al lloc que li toca, a la Tercera Divisió.

Amb una trajectòria professional de 15 anys a les esquenes, amb quin equip creus que vas assolir la plenitud esportiva? En quin equip vas gaudir més jugant a futbol?

La segona temporada amb el València va ser la més productiva a nivell personal i quan més vaig poder explotar les meves virtuts. Vaig arribar-hi de la mà de Jorge Valdano però va ser destituït i van fitxar Héctor Cúper que va saber com explotar al màxim les nostres qualitats. Ens vam ajuntar una sèrie de jugadors boníssims com Farinós, Mendieta, “Piojo” López i Kily González, que vam fer del conjunt valencià un equip potentíssim. De fet, vam arribar a la final de la Champions, tot i que el Madrid ens va tombar. Aquella per mi va ser la millor època com a futbolista.

Quin va ser l’entrenador que més et va marcar en la teva carrera esportiva? I amb quin vas aprendre més?      

     

Cal dir que en el futbol professional no tens tanta captació de coneixements com en el futbol base. Jo tinc molt bons records del Ramonet, a l’època del Granollers, i del Joan Vilà i del Joan Martínez Vilaseca, a l’època del Barça. A nivell professional he d’estar molt agraït a molts entrenadors per la confiança que em van donar durant la meva carrera: Juande Ramos, Jorge Valdano, Mané,  Hector Cúper, Serra Ferrer, Rexach, Rikjaard, Narcís Julià, Salamero i també Iñaki Saez, a la selecció espanyola sub-21, i a Camacho, amb l’absoluta. He tingut la sort de tenir grans entrenadors i poder aprendre una mica de cada un d’ells.

“La segona temporada amb el València va ser la més productiva a nivell personal gràcies a Hector Cúper que va saber explotar al màxim les meves virtuts”

Un cop deixes el futbol professional fitxes per TVE per comentar els partits de Champions. Com va ser aquell inici com a periodista?

Van contactar amb mi varies televisions i ràdios per incorporar-me, entre elles Televisió Espanyola, que era la més potent. Per una banda em vaig treure el carnet d’entrenador i per l’altre vaig voler seguir vinculat al món del futbol, en aquest cas participant en els mitjans de comunicació. En aquesta nova faceta de periodista podia aplicar els coneixements que havia anat adquirint durant la carrera i fer valdre, d’alguna manera, la meva experiència sobre els terrenys de joc.

El setembre de l’any passat TV3 t’ofereix la possibilitat de substituir “Pichi” Alonso com a comentarista tècnic en els partits del Barça acompanyant el Bernat Soler. Com vas viure aquell repte? 

Per mi “Pichi” Alonso havia estat un gran referent durant molts anys i està clar que no era fàcil substituir-lo. Em van contactar i van decidir que el més capacitat per fer la seva feina era jo i vaig estar molt orgullós de poder-ho fer. Va ser a finals d’agost i vaig debutar quan la lliga ja havia començat.

“Estic molt content de poder seguir vinculat a l’actualitat del Barça i del futbol català des de TV3. Amb el Bernat Soler vam tenir molt “feeling” des de l’inici i això es nota en els directes”.

Quin balanç fas d’aquest primer any i mig com a periodista esportiu a TV3?

Molt bo. La veritat és que estic molt content perquè em permet seguir vinculat a l’actualitat del Barça i del futbol català i em permet poder transmetreu a tota la gent que ens veu. A més, estic rodejat de grans professionals com el Joan Maria Puig, el Xavi Valls, el Jordi Grau i sobretot el Bernat Soler. Per sort amb el Bernat hem tingut molt “feeling” des del primer dia i això s’ha traslladat als programes i a les retransmissions. En definitiva, estic molt a gust a Esports de TV3 i haig de dir que m’han ajudat molt a que la meva adaptació hagi estat tan ràpida.

Futbolista, comentarista tècnic, ara entrenador. Et veurem en alguna faceta més de cara al futur?

De moment ja n’hi ha prou (riu). A la vida s’ha d’intentar estar el màxim actiu possible però sobretot posar-hi tot l’esforç i les ganes perquè surti bé. Per exemple, quan se’m va plantejar el tema de la selecció, si jo no hagués tingut la disponibilitat, ni les ganes de fer més coses, a part del partit de Nadal, hagués dit que no. Vaig ser jo el que li vaig dir al president de la Federació que m’agradaria col·laborar de forma més extensa de manera que el futbol base, la selecció i el futbol amateur també puguin créixer. Crec que totes les coses que fem han de tenir la màxima implicació per part nostra perquè surtin bé i això és el que intento fer i seguiré fent.