Entrevista a Josep Maria Via, denunciant revista "Cafè amb Llet"

"Que s’han fet informes falsos sobre sanitat i s’han cobrat milions d’euros ho sabem tots"

Josep Maria Via és un vell conegut de la sanitat catalana. És doctor en medicina, màster en gestió de serveis sanitaris i diplomat en gestió hospitalària. Va ser directiu de l’Institut Català de la Salut i del Servei Català de la salut (1984-1994), entre molts altres càrrecs, i una de les peces claus de la construcció del model sanitari català. Actualment és un dels assessors d’Artur Mas en termes sanitaris i President del Consorci Parc de Salut de Barcelona. Via, abans de passar-se a l’empresa privada, el 1999, va formar part durant molts anys de l’organigrama de CIU i, per tant, disposava de centenars de contactes dins de l’administració pública i evidentment, dins del partit del qual va formar part.

Josep Maria Via, home de rereguarda política i conseller a l’ombra, va denunciar la revista Cafè amb Llet per la publicació d’ un vídeo titulat “El major robatori de la història de Catalunya”.

La Revista Cafè amb Llet,  va explicar en aquest vídeo el resultats obtinguts de la investigació de l’Albano Dante i la Marta Sibina, els seus editors, que conjuntament amb membres del servei sanitari públic van acusar públicament varis grans dirigents de les empreses privades que aprovisionen el sistema sanitari català. En definitiva el vídeo denunciava la opacitat i la corrupció a la sanitat catalana i el jutge va decidir imposar una indemnització de 10.000 € perquè "atemptava contra el dret a l'honor del demandat". Un any després, però, i després que els demandats presentessin recurs, el jutge finalment ha decidit retirar la condemna emparant-se en el dret de llibertat d'expressió. 

El mateix dret que tinc jo, per tant, de fer pública l'entrevista amb Josep Maria Via, feta amb el seu total consentiment fa poc més de 7 mesos, per un treball de Periodisme d'Investigació de la facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i ser molt llarga, pot fer arribar a moltes conclusions. Sóc periodista, i per tant, puc fer preguntes, és així de senzill. Llibertat d'expressió, senyor Via, el mateix que ha dit un jutge. Que l'entrevistat amagui quelcom o no ja és una altra cosa. Val la pena una lectura acurada. Comencem suau però a la que fem preguntes que no li agraden s'estressa i fa com qualsevol ésser que se sent atacat, contraatacar. Ens va mig faltar el respecte en bona part de l'entrevista, amb un to moltes vegades autoritari i després d'una conversa un pèl tempestuosa va arribar la calma amb un final més que plàcid. Tanmateix, val la pena aprofundir en l'entrevista al complet.

Quina ha de ser la dinámica de la nova sanitat pública per poder sobreviure als temps que corren?

És evident que fan falta diners i els ha de posar qui els pot posar. Més enllà d’això, que és de sentit comú, la resta són posicions ideològiques interessades. Sense diner no hi haurà sanitat.

És un problema mundial. Fa 5 anys posar un medicament al mercat costava 800 milions d’euros amb tot el seu procés, ara costa 1.300 milions d’euros. Els costos es multipliquen, els avenços tecnològics, les noves possibilitats de diagnòstic tenen uns costos inassolibles. El ritme de creixent de la despesa es molt superior del PIB de tots els països. En cap país la riquesa creix més que la despesa sanitària. No es pot finançar amb diner públic nomes.

“Crear un clima social general que tothom roba, la gran ciència dels vostres amics periodistes d’investigació com el Cafè amb Llet, l’Oriol Güell i tota aquesta gent; és així: si ets veí o amic d’un imputat tu també ets sospitós”

Per què va fer del nostre sistema sanitari públic la seva vocació professional?

Cent per cent casualitat. No tinc cap vocació especifica. Vaig triar medicina com hagués pogut triar qualsevol altre cosa. Un cop vaig acabar l’especialitat mèdica buscava feina i la primera que em van donar va ser en àmbit administratiu de salut pública i m’hi vaig quedar. Va ser totalment atzar.

Tot i defensar la sanitat pública i la gestió pública, vostè va apostar per l’empresa privada, esdevenint president i CEO de Gesaworld, empresa especialitzada en gestió sanitària i assessoria... A què es dedica concretament aquesta empresa?

(S’indigna i ens comença a atacar...) La pregunta està mal formulada... per què què te que veure apostar per la sanitat pública amb treballar amb una empresa de consultoria privada? L’empresa fa consultoria i fa gestió de sanitat pública i també privada. Gesaworld la vaig fundar jo el 2000.(mentida), [la va fundar el 1999...] Vaig deixar el sector públic el 1999.

Així doncs, és una empresa de raó privada que viu gràcies a l’existència dels serveis públics sanitaris entre d’altres coses no?

(S’indigna més i ens ataca de nou...) No.. Escolta sou estudiants... aquestes preguntes són tendencioses... són tendencioses... I de què treballa l’empresa Philips? De vendre els seus productes; doncs els hospitals públics també, els aparells de ressonància magnètica, les taules de quiròfan... les fabriquen empreses privades...

Segons tenim entès, l’empresa Gesaworld ha prestat serveis al Govern de la Generalitat en matèria d’avaluació i assessoria durant molts anys. Quines són les principals tasques que l’empresa realitzava i realitza per la Generalitat i les administracions públiques?

L’empresa Gesaworld des que es va crear i durant dos anys no treballa a Espanya i es guanya la vida amb fons públics del banc mundial. Jo no he treballat mai per la Generalitat des de Gesaworld. Heu d’anar a preguntar a la gent de Gesaworld.

El creixement de Gesaworld ha estat exponencial... 

Escolta jo us recomano que feu una cosa que no fan els periodistes que és contrastar fonts... Aneu a parlar amb Gesaworld... Jo em jugo quelcom que la facturació de Gesaworld nacional és 10% i la internacional 90%.

Vosaltres teniu un component ideològic amb les vostres preguntes perquè em dius 'això és públic i això és privat i vosaltres us heu enriquit'. Les empreses que funcionen van així, comencen amb poc capital i després creixen i progressen, si et dediques a estudiar empresarials en sabràs una mica... Aquí hi ha una connotació d’enriquiment a partir de el que és públic.. (es torna a posar nerviós) escolta! La teva pregunta indueix una idea tendenciosa. Què passa que la gent es guanyi la vida amb el sector públic? Veig que sou amics del Cafè amb Llet, de la CUP i d’aquesta gent d’esquerres anticapitalistes...

"No estic d’acord amb el mecanisme administratiu que es fa servir per evitar la corrupció"

El que volem saber és el perquè d’aquest creixement exponencial de Gesaworld des que es funda fins ara...

Doncs aneu i els hi pregunteu a ells... 

Sí, però vostè també en va formar part..

(Torna a l'atac i ens denigra!) Abans de parlar us documenteu millor perquè m’esteu demostrant... Estàs fent afirmacions sobre informació que no és correcte, per tant el que m’indiques és que no t’has documentat. Afirmo radicalment (ho diu amb veu autoritària) que el que dius que el creixement exponencial amb contractes amb l’admnistració pública de Gesaworld és totalment fals.

I de què es finança doncs Gesaworld? 

Continuo pensant que feu preguntes molt tendencioses. El temps que jo vaig estar a Gesaworld vam viure de consultoria internacional, no vam moure diners a Espanya per decisió meva. Vam treballar amb empreses privades a Mèxic i l'Argentina, i he treballat amb tots els governs de Sudàmerica excepte el de Bolivia. També he muntat lleis de sanitat a tots els països de l’Amèrica Llatina, a bastants d’Àfrica i a uns quants de l’Amèrica de l’Est.

Què fa ineficient segons vostè el sistema sanitari català i tota la seva administració?

El plantejament funcionarial, és a dir el fet que el mecanisme de funcionament de base sigui el de la funció pública: places en propietat, places garantides, drets exagerats, negociacions col·lectives absolutament impensables en un marc econòmic competitiu, en definitiva, mals vicis de l’administració pública.

“Veig que sou amics del Cafè amb Llet, de la CUP i d’aquesta gent d’esquerres anticapitalistes...”

Vostè diu que els controls anticorrupció fan l’administració totalment ineficient. Per què ho diu això?

Ho dic perquè hi ha molts controls que fan perdre el temps als gestors dels hospitals i que no serveixen de res. Tot i així, del vostre ram només hi ha un periodista que és capaç d’entendre el que us explicaré ara. Hi ha la comptabilitat pressupostària i la comptabilitat financera. Les administracions públiques funcionen amb comptabilitat pressupostària que vol dir que el Parlament respectiu aprova un pressupost que té una sèrie de capítols. I la comptabilitat financera funciona per balanços i comptes de resultats, tinc una partida d’ingressos, una de despeses i un balanç amb un actiu i un passiu. El primer és com funciona el que és públic i el segon com funciona el que és privat. Aquesta segona és molt clara, jo sé el que ingresso, el que gasto i sé el resultat que tinc, que pot ser positiu, pot ser equilibrat o pot ser negatiu. Aquí es pot controlar el resultat i el balanç i per tant ja controlo la situació econòmica de l’empresa. Jo estic d’acord amb aquest mecanisme de control. No estic d’acord amb el mecanisme administratiu que es fa servir per evitar la corrupció.

Tot ve de la Llei de contractes de les administracions públiques, per les licitacions quan has de fer compres del sector públic, és de l’any 1997 i ve del Cas Luis Roldán. Es va fer aquesta llei per evitar-ho, però això ha evitat el Cas Millet, el Cas Gurtel, el Cas Oriol Pujol, el Cas Palau de la Música? No... Tot això ha portat a una parafarnàlia de control que no hi ha déu que l’aguanti. Què passa? Que no hi paren d’haver controls. Saps què vol dir controls? Que ara nosaltres estem estudiant els costos que té per nosaltres, les hores que hem de dedicar a atendre gent que demana papers, que demana informació, que ve allà, que fa preguntes...

Però vostè mateix ho diu, si hi ha hagut tots aquests casos és normal que es facin controls...

El cas Roldán provoca la llei que he nombrat però aquesta llei no ha evitat cap dels casos de després del que hem anomenat. Jo crec que hi ha d’haver controls però no aquests. Mecanismes de control sí però raonables, que serveixin, que siguin útils. Tens a sobre l’administració que hauria de controlar, la llei que va sortir amb el Roldán, la intervenció general de l’estat, tens la sindicatura de comptes, tens la justícia.. A qui hi ha deu “tius” tocant els cullons tot el dia. No sé que ve a fer el gestor de l’hospital, a gestionar o a atendre aquests “tius”? Afortunadament en aquest país la majoria de la gent és honesta.

Jo no m’atreviria a fer aquesta afirmació... 

Doncs vosaltres sou víctimes de la vostre pròpia professió. Vosaltres esteu a punt d’incorporar-vos en una professió que només li interessa el morbo i el conflicte. El que és normal no interessa al periodista. Escoltem, en aquest país ha passat una cosa que no passa a cap altre lloc del món, que és que el mes de juliol el Departament de Salut va fer pública la central de resultats, això és al·lucinant. No hi cap ministeri del món que ho hagi fet públic. És més fàcil, si tens tres lladres sobre 30 milions, concentrar-te amb això, publicar notícies sobre això i crear un clima social general que tothom roba. La gran ciència dels vostres amics periodistes d’investigació com el Cafè amb Llet, l’Oriol Guell i tota aquesta gent és aquesta: si tu ets veí d’un imputat tu també ets sospitós. 

“Vosaltres esteu a punt d’incorporar-vos en una professió que només li interessa el morbo i el conflicte. El que és normal no interessa al periodista”

Vostè coneix el senyor Ramon Bagó?

Clar que el conec. I el seu cas ja està arxivat. També sé que no l’ha condemnat cap jutge. Jo no sé d’on heu tret tot això del Bagó.. el Francesc Josep Maria us ho explicarà perfectament això. Això no té cap ni peus. Jo crec que Ramón Bagó no és culpable. Jo crec que de corrupció n’hi ha tot arreu on hi ha humans. El problema de la nostre societat és el relativisme i la tolerància. Si tu et poses a estirar el fil en aquesta societat, trobaràs el que vulguis, començant per la justícia.

Vostè va denunciar 'Cafè amb Llet' per aquell vídeo, però hi ha altres mitjans que també han parlat malament de la seva persona i no ha fet cap pas semblant.

'Cafè amb Llet' va dir que jo robava. Si jo dic que el teu pare és traficant d’armes què et sembla? El dissabte que jo tinc coneixement de l’existència del vídeo era un dia en el qual el dijous anterior havia tingut una entrevista a Brusel·les amb un empresari belga. Aquest home em fa un encàrrec professional als Estats Units. No em coneix de res. Arriba al seu despatx i veu el vídeo. Jo de fet, vaig saber de l’existència del vídeo perquè el senyor belga em va enviar un correu dient-me què era això i no em va dir res més. A partir del moment en el que jo m’estic jugant un contracte important tinc dues possibilitats, "quién calla otorga" o el que vaig fer.

Si no hagués tingut un prejudici no hagués posat una demanda. Quan la gent fa l’animal, com fan amb el vídeo del youtube... Si jo ara dic que la teva mare ven cocaïna i el teu pare vent armes què faries?

Jo em vaig trobar allò i encara no entenc perquè i de què m’acusen. De mi no han trobat res...

"Crec que de corrupció n’hi ha tot arreu on hi ha humans"

Si de vostè no han trobat res, cert, però és l’únic que ha posat la demanda...

Quan tu un dia ets titular d’un mitjà de comunicació per infàmia poca gent rectifica. La justícia encara no els hi ha fet complir la sentència... ells tenien que penjar la sentència judicial tal qual surt del jutjat. No ho han fet i no han pagat encara...Jo he actuat, he presentat la demanda i he guanyat però si el meu país és una merda que no funciona ja no és culpa meva. (després del recurs ha acabat perdent). Jo vaig posar la demanada perquè tu no pots anar per aquest món posant gent al mateix sac de coses que no té a veure.

Això ho van fer perquè abans dels dies que surtis el vídeo van veure un article del diari "El País" que no els hi va agradar. Van pensar aquest senyor que era de CIU que escriu això, que està assentat al consell amb l’altre, saps què? Pose’l a dintre! Aquest és tot el periodisme d’investigació que hi ha.

Per cert, no han pagat perquè encara no els toca pagar perquè han presentat un recurs. (Que repetim, han guanyat!).

El vídeo no desapareixerà mai més de la xarxa. Passava per aquí despistat i m’han enganxat... això és el gran periodisme d’investigació.

“Passava per aquí despistat i m’han enganxat... això és el gran periodisme d’investigació”

Quina relació té amb Ramón Bagó i Josep Prat?

Amb el Prat sempre m’hi he portat malament, ho sap tothom. Si mireu el que dic al bloc sobre l’Hospital de Reus ja ho veureu... no entenc com ha costat tants diners. Amb el Ramón Bagó tinc bona relació, però fa deu anys que no parlo amb ell.

Però si es porten bé és estrany que no es truquin per dir-se això de la demanda...

El senyor Ramón Bagó és un “tiu” que està per sobre de tot això. Té setanta anys, ho té tot fet i clar que li toca els pebrots que parlin malament d’ell, però deu pensar que ja s’ho faran. És un personatge molt llest, molt bon empresari, el demés no ho sé.

Canviant de tema, perquè creu que CIU va vetar que els periodistes compareguessin en la comissió de sanitat?

És que ho trobo una “xurrada”. La feina dels periodistes no està al Parlament. Jo discrepo que 'Cafè amb Llet' es dediqui a la investigació, em sembla un adjectiu generós aquest, es dedica a una altre cosa. (Gràcies a ells Ramón Bagó va ser investigat...)

Escoltem, al Parlament els parlamentaris i els periodistes a la premsa, així de senzill. Només falta que els periodistes s’hagin de dedicar a anar al Parlament. El que han de fer és anar al jutge i aportar proves i no fer aquestes coses estranyes. El Parlament no és la justícia... Era una comissió de sanitat que cap diputat té la més mínima idea de sanitat... Tu t’imagines algú que diu que fa periodisme d’investigació? el xou que és barrejar gent que es dediquen a airejar coses que no s’han demostrat? d'això n’hi diuen periodisme d’investigació? I a més, amb un conjunt de diputats que no tenen ni idea de sanitat¿ Això no serveix per res!

Sí, poden no saber res de sanitat però si van al Parlament aquests periodistes i diuen: mira tenim això això i això i tenim aquestes proves... 

Aquests periodistes que vagin al jutjat, per què no les porten davant d’un jutge aquestes proves? O al fiscal? Si tu ets una persona com Déu mana i tens proves que algú ha comès un delicte cap al fiscal i tot el demés són tonteries!

"Tu pots fer totes les mesures de pressió social que vulguis, totes... però l’únic que pot fer quelcom és la justícia".

Potser no ho han fet perquè saben que la justícia no funciona...

Doncs què fem? Posem l’Oriol Guell i els de Cafè amb Llet de jutges? Perquè ens cremem tant tots plegats per res? Que som imbècils o què?

Reitero, sabem perfectament que la justícia d’aquest país no funciona...

La solució no està en que un diari dicti sentència o que la Comissió del Parlament dicti sentència, no estan per això. Però per algo es fa una comissió al parlament... Es fa senzillament perquè hi ha hagut una sèrie de notícies en uns mitjans molt concrets, que han tingut el suport d’uns grups polítics molt concrets, molt concrets... escoltem... diputats d’ICV van insultar per twitter durant la comissió... els mateixos mullant-se a favor del diari 'El País'...

Els seus motius tindran, portar una mesura així és fer pressió social...

Tu pots fer totes les mesures de pressió social que vulguis, totes... (to irònic), però l’únic que pot fer quelcom és la justícia. Portar-lo al Parlament és per l’interès de dos empreses periodístiques i de dos grups polítics. Uns per vendre diaris i altres per guanyar vots, i no hi ha més interès que aquest, no us enganyeu... Si les proves fossin contundents quelcom passaria... Aquest camí només serveix per fer soroll, no hi ha més bondat.

Sí, sí, però vetar que periodistes puguin comparèixer en una comissió de sanitat se’n diu censura...

Pels diputats del PSC i de CIU aquests periodistes no gaudeixen de credibilitat professional...

No serà per què PSC I CIU, que porten molts anys manegant la sanitat, no els interessa que aquests periodistes treguin coses que els pot fer mal?

Expliqueu-me quelcom que hagi dit el Güell que sigui veritat. Escolteu, tot això està molt bé però és una cosa de la premsa i no traslladem les coses d’un lloc a l’altre (es fa l'orni amb el tema de la por...) Ho veten perquè no els mereixen cap credibilitat... jo et dic el que m’han dit a mi diputats importants del PSC. La gent de 'Cafè amb Llet' no em mereixen cap credibilitat professional. Jo et desitjo que et puguis guanyar vida d’una forma diferent.

“La gent de 'Cafè amb Llet' no em mereixen cap credibilitat professional. Jo et desitjo que et puguis guanyar vida d’una forma diferent”

Tornant al tema... Quin control faria per controlar els temes de corrupció?

Jo posaria un sistema d’auditoria convencional com el que passa a cada empresa privada i un control anual per part de la Sindicatura de Comptes a partir d’un determinat pressupost. No tinc res contra la Sindicatura de Comptes, però contra la Intervenció General de la Generalitat sí, perquè és una pèrdua de diners i no serveix per res. Tenim una administració que és l’enemic numero u de la gestió eficient en organitzacions complexes com la sanitària. Aquests sistemes de control acaben paralitzant.

“Tenim una administració que és l’enemic número u de la gestió eficient en organitzacions complexes com la sanitària. Aquests sistemes de control acaben paralitzant”

Què modificaria de la sanitat pública?

Treient qualsevol vestigi d’administració pública en la seva organització i funcionament arreglaríem el 95% dels problemes. Si no estiguéssim obligats a les normes de la funció pública tot aniria molt millor. Que vinguin més “tios” més hores a tocar els cullons no vol dir que hi hagi més control. El control que fan no serveix per res i es demostra cada dia.

En lloc de malalts a l’hospital estarà ple de funcionaris controlant. Els “fotarem” als llits a dormir i ja no cal que vinguin malalts. Al final es controlaran a si mateixos... És que fa riure...

Bé, se'n va del tema pel qual hem vingut avui aquí... així que digui'ns, existeix alguna relació directe entre la seva vinculació a l’Institut Català de la Salut i la crescuda exponencial dels beneficis de Gesaworld durant els anys que vostè en va ser president?

(Ens posa mala cara i  no contesta la pregunta) Jo vaig estar a l’Institut Català de la Salut del 1983 al 1986 i el 1988.

Sí, però després va estar en càrrecs públics fins el 1999...

Sí.. però quan vem fundar Gesaworld fins que vaig marxar no vam treballar amb cap administració pública.Gesaworld comença a créixer quan jo ja no hi era i governava el tripartit...

"Treient qualsevol vestigi d’administració pública en la seva organització i funcionament, arreglaríem el 95% dels problemes de la sanitat pública"

I per què va marxar de Gesaworld?

Perquè els meus socis tenien una visió d’estratègia comercial que jo no compartia. És a dir, a les empreses tens perfils gestors i perfils comercials. Jo trobava que la política comercial i les despeses no estaven fonamentades en un judici raonable. La discrepància va ser professional. De fet ja vaig començar amb poques ganes, tenia ganes de fer coses diferents.

Ha afirmat que mentre va estar a Gesaworld no es va firmar cap contracte amb l’administració pública...

( Ara diu que si) Al final de tot es va firmar un contracte amb l’Aliança i es va acabar d’executar quan ja no hi era. Jo vaig marxar en la mitat de la gestió.

I en què consistia¿

Primer va haver-hi un encàrrec de diagnòstic de situació i després es va fer un contracte de gestió dels hospitals del Sagrat Cor, el de Tortosa, el de Lleida i algun més.

És a dir Gesaworld gestionava aquests hospitals?

Sí, en aquell moment també. Ara ho gestiona Capio. Però és que no passa res perquè una empresa privada gestioni un hospital públic... el meu fort d’aconseguir contractes era internacional.

"No passa res perquè una empresa privada gestioni un hospital públic..."

I els contactes com els vas fer? Com a polític o com a empresari?

Jo vaig començar a mourem en el món internacional l’any 1994 quan vaig deixar el departament de Salut. Vaig anar a Washington i a Brussel·les a vendre la moto i no coneixia ningú. Tenia una idea i un bitllet d’avió d’un mes per vendre-la. Al cap de tres anys ens vam transformar en la consultora número u de salut a l’Amèrica Llatina. Era competència mundial contra alemanys, francesos, britànics. Un contracte a l’Amèrica Llatina sempre és multimilionari i té uns costos molt elevats.

"Aviam, tampoc us enganyaré, que s’han fet informes falsos i s’han cobrat milions d’euros ho sabem tots, això ha passat i en sóc conscient..."

Per quant es pot pagar per un informe de sanitat? Què hi diu? Què hi posa?

Aquí pots tenir des d’un paper que te l’escric jo ara i muntem el que vulguis fins a un treball de 3 anys en el que t’hi puc posar 20 consultors a un promig de 40 hores setmanals i et facturo hores home.

És molt tècnic... imagina’t que el govern de Costa Rica té un institut semblant a l’ICS i ens diu escolti vull segregar aquests hospitals, vull donar-lis personalitat jurídica pròpia, vull crear una estructura de gestió; la vull professionalitzar, i vull posar un òrgan de govern, vull definir els perfils, vull triar la gent, vull definir un sistema de contractació, m’ha de definir el model de contracte, m’ha de definir el sistema de pagament, m’ha de definir el sistema informàtic... puc estar-me una hora explicant...

Tot això amb uns països que no tenen competència tècnica per fer aquest treball. Què passa? Que acabes fent tu de ministeri de Sanitat. No en tots els països però en molts sí... A Perú, per exemple, necessiten molta ajuda. Si firmes un contracte de consultoria amb ells fàcilment pot ser de 3 o 4 anys, hi hauràs de posar 50 persones a treballar, si multipliques salaris, més bitllets d’avió, més hotels, més dietes, et surt a una milionada.

Aviam, tampoc us enganyaré, que s’han fet informes falsos sobre sanitat i s’han cobrat milions d’euros ho sabem tots, això ha passat i en sóc conscient. Però crec que ara ja no passa pel soroll que hi ha amb tota la corrupció. Tot i així, jo personalment mai n’he vist cap de cas com aquest...

Entrevista realitzada a Josep Maria Via per JCP i un acompanyant que vol mantenir el seu anonimat, en el seu despatx de la Diagonal de Barcelona. 

Les perles a part

“ A mi no em poden acusar de res i ja poden buscar perquè no trobaran res”

“Afortunadament en aquest país la majoria de la gent és honesta”

“Jo crec que de corrupció n’hi ha tot arreu on hi ha humans”

“La tolerància a la manca de rigor es mama des del parvulari”

"Aprendre a renunciar, encara que sigui a base de cops i patacades, també vol dir fer-se gran. Vol dir acceptar que no som amos i senyors de la nostra vida; vol dir saber posar les coses en una balança i meditar-les; vol dir aprendre la lliçó de la humilitat i començar a entendre que malgrat no aconseguir tot el que semblava que necessitàvem per ser feliços, podem trobar una via alternativa que ens acabi portant, si no al mateix lloc, a una destinació molt semblant."

Tatiana Sisquella