Vida Privada, Josep Maria de Sagarra

El retrat d'un grup social barceloní i la seva decadència
El grup social del qual parla l'autor és l'aristocràcia, exemplificada amb la família Lloberola. És una aristocràcia sense iniciativa, improductiva, ociosa, no han treballat mai a causa del seu estatus social i viuen del patrimoni sense preocupar-se de les seves propietats. Mantenen la religiositat lligada als costums i obligacions, però no lligat a la fe. Tenen una doble moral, la interna, segons les conveniències, i l’externa, segons el que marca la societat. Dins aquest grup social hi trobem dos tipus diferenciats, l'aristocràcia rància i la fresca. La primera té una vida social amb un cercle limitat i són d'origen rural. En aquesta hi englobaríem Tomàs de Lloberola. L'altra, l'aristocràcia fresca [d’èxit econòmic i social relativament recent], es relaciona amb molta mes diversitat de gent, com artistes i burgesos. El Baró de Falset en seria un exemple.
La novel.la mostra dues etapes polítiques molt diferenciades, la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, tot i que a la novel.la es parla sobretot del 1927, i la República, a partir de 1931. Aquesta primera fase beneficia l'aristocràcia, i a les acaballes es produeix una revifalla social amb l'exposició internacional de Montjuïc del 1929, tot i que seria un miratge, ja que amb la República canviarien molt les coses per als aristòcrates. N'hi va haver que es va tornar republicans, altres, els més monàrquics, conspiraven i molts es van quedar amb els braços encreuats sense fer res. Van perdre estatus, poder, i l'únic que podien fer era emmirallar-se en el seu passat gloriós. A partir d'aquí s'exagera més la seva decadència moral i econòmica. Tomàs de Lloberola i la seva dona van haver de deixar la casa de tota la vida per anar a viure a un barri socialment menys considerat. El seu fill Frederic acaba en un poble tot sol, amb la soledat i una malaltia com a companyes, i quan es veu molt malalt, decideix tornar a casa. El seu germà Guillem i la filla de Frederic, Maria Lluïsa, la decadència moral. El primer per prostituir-se, fer xantatge a un burgès que s'acaba suïcidant, i després ajuntar-se sentimentalment amb la viuda d'aquest. L'altra, la jove,  per ajuntar-se sentimentalment  amb un home molt més gran que ella per pur interès econòmic i de subsistència. Tot i així, la Maria Lluïsa fa més coses. Al final, se’n va de Barcelona, casada amb un bilbaí. Aquest, potser, és el trencament definitiu amb la seva família.

Els judicis de valor emesos per la veu narradora i els seus recursos  
És un narrador omniscient, és a dir, ho veu i sap tot dels personatges que descriu. Aquests són extrets de la realitat i són criticats per la seva superficialitat i buidor. Transmet una valoració moral de sectors socials, personatges i fets a través de judicis de valor directes i repetits. Per fer-ho utilitza ironia, sàtires, burla, ridiculització (la sàtira i la ridiculització són, pràcticament, sinònims), comparacions, metàfores i elements simbòlics com els mobles vells, les roses o les llums de colors de Montjuïc. Degut a la seva visió subjectiva deforma la realitat amb exageracions. [Deforma la realitat per explicar-la de manera subjectiva; utilitza exageracions, simplificacions esquemàtiques, expressions populars... De fet, la ironia i la sàtira també reforcen la subjectivitat.] També fa servir expressions populars, descripcions desagradables i el llenguatge és detallista, amb precisió i riquesa lèxica. En la narració existeixen grans contrastos, de l'època, dels personatges i socials.
Cal observar que la sexualitat és un element determinant.
Tots aquests recursos i judicis de valor els utilitza per fer una crònica de la decadència de l'aristocràcia a Barcelona, tant econòmica com moral. 

1927-1932: La història viscuda a través dels personatges 
Es parla de la història viscuda a través dels personatges per mitjà del contrast entre dues èpoques de característiques polítiques diferents. Primer, la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment l'inici de la República. La primera època suposava un bon viure de l'aristocràcia ja que d'alguna manera els beneficiava. En canvi, la República fa que perdin estatus i poder. En tot cas , els personatges estan basats en la realitat.
El fil argumental de la novel.la gira al voltant de la família Lloberola, que representa la decadència moral  i econòmica de l'aristocràcia. Tomàs de Lloberola és el representant de l'aristocràcia rancia, clerical i carlí. Juntament amb el seu fill Frederic, que és l'hereu, mantenen un vincle amb el passat gloriós de la família. No treballen, són ociosos i no cuiden gens les seves propietats. Guillem és l'altre fill de Tomàs, el qual uneix la família amb la nova classe burgesa. Aquest és un dels exemples de decadència moral, ja que a causa de la manca d’ingressos, decideix prostituir-se i posteriorment provoca un suïcidi fent xantatge a un burgès. Curiosament acabarà unint-se sentimentalment a la viuda d'aquest. L'altre exemple de decadència moral és Maria Lluïsa, la néta de don Tomàs i filla de Frederic, que, entre altres coses, s'ajunta sentimentalment amb un home molt més gran que ella per pur interès.
Cal observar que tant Guillem, Maria Lluïsa com Ferran, l'altre fill de Frederic representen la voluntat de desvinculació dels llaços familiars ja que no volen saber res del passat de la seva família.
A més dels Lloberola hi ha altres personatges molt significatius; per exemple: Hortènsia Portell i Pilar Romaní. Hortènsia Portell és una burgesa rica que s'adapta als règims polítics organitzant festes a casa seva, que representa el lloc de reunió dels diversos sectors socials de la classe alta en les dues èpoques diferenciades. L'últim personatge és Pilar Romaní, també anomenada viuda Xuclà, que és el símbol de l’antiga aristocràcia barcelonina i espectre del passat. És el contrapunt dels Lloberola, ja que sap viure amb plena dignitat, tot i la caiguda de la seva classe social. El llibre acaba fent referència a la seva mort, per tant, podem interpretar que és un personatge important en la novel.la.