El modernisme, conflicte entre individu i societat
El modernisme era un moviment artístic i cultural que, a Catalunya, pretenia una transformació de la cultura del país. Consistia a fer-la més moderna, europea i nacional. Els modernistes consideraven l'art una activitat superior, fins i tot mística, i rebutjaven la burgesia i la societat industrial de la qual eren fills. Per tant, el conflicte sorgeix en la diferent manera de veure la vida entre els modernistes i la resta de la societat d'aquells temps.
Altres punts importants: individualisme, marginació...
Aigües encantades, conflicte entre individu i societat
En l'obra de teatre de Joan Puig i Ferreter es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els propis principis, seguint així una clara actitud vitalista.
Puig i Ferreter. Model teatral
Puig i Ferreter és un dels principals autors del modernisme català. Feia teatre compromès i d'idees. El seu principal autor de referència va ser Henrik Ibsen. Els aspectes que analitza en l’obra són les idees, referint-se a valors positius i negatius. Els primers els associava a la modernitat i al procés d'individualització ( consciència, voluntat ,acció). Pel que fa als negatius els vinculava al conservadorisme i la manipulació religiosa. De l'autor noruec es va fixar sobretot en el conflicte individu i societat que queda molt ben exemplificat al llarg d'Aigües encantades.
Pels modernistes, utilitzar un autor europeu de referència com a model per a les obres de teatre pròpies ja era una manera de renovar el teatre.
Aigües encantades. Característiques importants
L'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida [de fet, més que comparar-les, convé relacionar-les].
El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccions, la voluntat de sacrificar-se per la comunitat i el convenciment que l'acte heroic té valor per ell mateix encara que sigui estèril. I considerar la vida com a valor suprem.
El segon és el regeneracionisme, que s'oposava al conservadorisme de la burgesia. Se sentien capaços de transformar la societat d'una manera objectiva, documentada i científica. Van intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art. I, en l’obra, per mitjà del coneixement social i científic.
Conflictes de l'obra
El primer conflicte que apareix és el de la Cecília i Amat (pare i filla), degut al desig de llibertat d'aquesta i la ment extremadament tancada i arcaica del seu pare, per tant, podríem parlar d'un primer conflicte familiar.
El segon conflicte és ideològic, amb dos tipus de mentalitats diferents. Una basada en el progrés, el coneixement, el vitalisme i el valor científic. Ho exemplifiquen el Foraster i la Cecília, que estan disposats a lluitar i canviar la manera de pensar del poble. Pensen que la vida és un valor màxim i representa l'energia, l'impuls i la lluita pels ideals. Tenen una clara actitud vitalista i regeneracionista.
I l'altre mentalitat, totalment contrària, és la de la fe religiosa. Volen mantenir els costums i els violenta que algú els faci dubtar del que sempre han cregut. El poble (la massa anònima) que es revolta contra el Foraster, Pere Amat o el Mossén en son tres grans exemples.
I l'últim conflicte que reflecteix l'obra és el masclisme evident per part de Pere Amat, que minimitza i menysprea la seva dona de forma continuada. Ella és la Juliana, que ho accepta i es resigna fins que la Cecília l'ajuda a veure que no pot seguir així. Potser no és un conflicte molt evident però crec que val la pena remarcar-lo tot i que sigui cap al final i quedi una mica a l'aire.
Aigües encantades, Personatges importants
- Els personatges positius principals són:
La Cecília és una persona inconformista, no vol quedar-se al poble. Rebutja les creences religioses. Té amb unes idees molt clares. Des de la consciència acaba prenent una decisió que la individualitza respecte a la resta de la societat. És un personatge vitalista i regeneracionista.
El Foraster és un personatge atrevit, de característiques molt semblants a la Cecília. Les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals. És un verdader heroi, capaç d'establir una relació profunda i completa amb el món que l'envolta.
- Els personatges principals amb valors negatius
Pere Amat és una persona autoritària, masclista, molt feta a l'antiga. És creient, però a la seva manera, i totalment tradicional, ja que està molt interessat ___ que les tradicions es mantinguin. És propietari rural i un tirà.
El Mossèn és un personatge molt influent en el poble. Té un gran domini de la parla oral, sovint parla de forma metafòrica i és totalment manipulador. Per ell, no hi ha punts intermedis, i maneja el bé i el mal segons els seus interessos.
divendres, 19 de juny del 2009
Pilar Prim de Narcís Oller
Funció del paisatge i tècniques de descripció
El paisatge és el recurs per emmarcar els personatges, és un element protagonista en la primera part de l'obra, que serveix per a la creació d'ambients, i sobretot és el mirall on es reflecteixen les emocions i els sentiments dels personatges. Aquests espais són descrits pel narrador perquè se'ls miren i provoquen en ells alguna mena d'efecte. Per tant, existeix una relació constant entre paisatge i personatge.
En les tècniques de descripció Narcís Oller utilitza molts detalls, una gran precisió i riquesa lèxica, i recursos poètics com metàfores, comparacions, enumeracions, etc., per explicar al lector la llum, els colors, l’espai, les formes... En aquestes descripcions intenta acostar-se als modernistes Víctor Català i Raimon Casellas, entre d'altres.
En la segona part de la novel.la, el narrador canvia radicalment de tècnica i trasllada l'acció a Barcelona, on reclou els personatges en espais tancats i en dóna molts pocs detalls de descripció. És aquí on apareix la introspecció, és a dir, el narrador se situa en el mateix indret on neixen els pensaments i els dubtes dels dos protagonistes (la Pilar i en Deberga), però sobretot d'ella: ens n'ofereix una visió psicològica i de pensament completa. Per tant, podríem dir que en aquesta segona part predomina l'acció, a diferència de la primera, en que l'acció és emmarcada pel paisatge.
Personatges femenins; afinitats i antagonismes
Podríem parlar de cinc personatges femenins importants dins de la novel.la, entre els quals hi ha afinitats i antagonismes. La més important és la Pilar Prim, una dona somiadora, d'aparença fràgil, idealista, sentimental i romàntica que s'acabarà revoltant contra el seu destí. Amb qui té més afinitats és amb les seves dues amigues, Osita i Clotilde, les quals li donen suport moral, totalment incondicional i sincer, sense interessos econòmics per darrere. Cal observar que són més actives que la pròpia protagonista.Curiosament amb qui no es porta gaire bé la Pilar és amb la seva pròpia filla, l'Elvireta, ja que són molt diferents de caràcter i les distancia molt la seva rivalitat amorosa amb en Deberga. També cal tenir en compte la dependència de la jove envers els seus oncles amb qui la Pilar desgraciadament no té una bona relació. Per tant, podríem dir que la relació mare-filla és força freda i tensa.
L'altra antagonista és la viuda Roig, una persona grotesca, xafardera, traïdora i maliciosa, que posa molts impediments a la protagonista, i que a més, és una adversària amorosa, ja que també se sent atreta per en Deberga.
La viuda Roig i Pilar Prim tenen algunes afinitats: pertanyen a la classe alta, són viudes, se senten atretes pel mateix home, i són mares d’una filla o fill per casar. Pel que fa als antagonismes, a més de tenir personalitats oposades, físicament són personatges de característiques molt diferents.
Individu i Societat
L'entorn social de Pilar Prim és una societat burgesa i masclista, tant per homes com per dones. Existeixen molts prejudicis socials que generen por i incomunicació, i s'han de mantenir les aparences, ja que hi ha moltes conductes sancionades. És una societat de classes, és a dir, classista i, per tant, tenen molta importància els interessos econòmics. El motiu argumental de la novel.la gira al voltant de l'usdefruit condicional, és a dir, Pilar Prim només disposa de la renda del difunt marit si no es torna a casar.
L'individu és la Pilar, marcada pel que diu la societat i per l'entorn familiar, que li nega l'autonomia, tant el marit amb la decisió del testament com l'Ortal i la filla amb les seves respectives accions. Primer se sent indefensa, frustrada, rabiosa, sola i oprimida, però mica en mica acaba optant per viure, estimant en Deberga; així prevalen el sentiment i el desig de viure, abans que les normes establertes per la pròpia societat. Per tant, podríem dir que el seu nom és un símbol per remarcar uns trets essencials de feblesa, que acaba vencent al lluitar contra la seva naturalesa i conviccions. També es mostra activa pel que fa a la gestió de la fàbrica.
Estil i Llengua
Té elements del realisme, però no ho és del tot, és un realisme poc ortodox. Narcís Oller parla d'una realitat que coneix (època, espais geogràfics, entorn social...), i de l'usdefruit condicional, és a dir, que la viuda només disposa de la renda del difunt marit en cas de no casar-se. Aquest és el motiu de l'argument de la novel.la. Al llarg de l’obra, es posa de manifest que Narcís Oller no estava d'acord amb aquest tipus d’imposició. També cal destacar que en els diàlegs s’hi observen una gran varietat de dialectes.
Té elements que escapen del realisme ortodox, ja que és una novel.la narrada des de dins dels personatges, s’hi narren processos anímics i s'hi fa un retrat psicològic de la personatge principal; per tant, podríem considerar que s'inclina cap al realisme psicològic. El narrador és omniscient, ja que ho sap tot dels personatges. Però, en la segona part, renuncia a l’omnisciència total, ja que és quan els personatges monologuen més. En les introspeccions manté un estil indirecte, és a dir, s'endinsa dins el personatge encara que sovint hi utilitza la tercera persona.
Dins la novel.la existeixen alguns elements romàntics, com el personatge de la Pilar Prim, la relació entre el personatge i el paisatge, i entre els sentiments i el paisatge, etc.
Per finalitzar, destacar la gran influència d'autors modernistes com Víctor Català o Raimon Casellas, entre d'altres. Es nota sobretot en la descripció de paisatges, el gran nombre de detalls, la riquesa i la precisió lèxica, i els recursos poètics.
El paisatge és el recurs per emmarcar els personatges, és un element protagonista en la primera part de l'obra, que serveix per a la creació d'ambients, i sobretot és el mirall on es reflecteixen les emocions i els sentiments dels personatges. Aquests espais són descrits pel narrador perquè se'ls miren i provoquen en ells alguna mena d'efecte. Per tant, existeix una relació constant entre paisatge i personatge.
En les tècniques de descripció Narcís Oller utilitza molts detalls, una gran precisió i riquesa lèxica, i recursos poètics com metàfores, comparacions, enumeracions, etc., per explicar al lector la llum, els colors, l’espai, les formes... En aquestes descripcions intenta acostar-se als modernistes Víctor Català i Raimon Casellas, entre d'altres.
En la segona part de la novel.la, el narrador canvia radicalment de tècnica i trasllada l'acció a Barcelona, on reclou els personatges en espais tancats i en dóna molts pocs detalls de descripció. És aquí on apareix la introspecció, és a dir, el narrador se situa en el mateix indret on neixen els pensaments i els dubtes dels dos protagonistes (la Pilar i en Deberga), però sobretot d'ella: ens n'ofereix una visió psicològica i de pensament completa. Per tant, podríem dir que en aquesta segona part predomina l'acció, a diferència de la primera, en que l'acció és emmarcada pel paisatge.
Personatges femenins; afinitats i antagonismes
Podríem parlar de cinc personatges femenins importants dins de la novel.la, entre els quals hi ha afinitats i antagonismes. La més important és la Pilar Prim, una dona somiadora, d'aparença fràgil, idealista, sentimental i romàntica que s'acabarà revoltant contra el seu destí. Amb qui té més afinitats és amb les seves dues amigues, Osita i Clotilde, les quals li donen suport moral, totalment incondicional i sincer, sense interessos econòmics per darrere. Cal observar que són més actives que la pròpia protagonista.Curiosament amb qui no es porta gaire bé la Pilar és amb la seva pròpia filla, l'Elvireta, ja que són molt diferents de caràcter i les distancia molt la seva rivalitat amorosa amb en Deberga. També cal tenir en compte la dependència de la jove envers els seus oncles amb qui la Pilar desgraciadament no té una bona relació. Per tant, podríem dir que la relació mare-filla és força freda i tensa.
L'altra antagonista és la viuda Roig, una persona grotesca, xafardera, traïdora i maliciosa, que posa molts impediments a la protagonista, i que a més, és una adversària amorosa, ja que també se sent atreta per en Deberga.
La viuda Roig i Pilar Prim tenen algunes afinitats: pertanyen a la classe alta, són viudes, se senten atretes pel mateix home, i són mares d’una filla o fill per casar. Pel que fa als antagonismes, a més de tenir personalitats oposades, físicament són personatges de característiques molt diferents.
Individu i Societat
L'entorn social de Pilar Prim és una societat burgesa i masclista, tant per homes com per dones. Existeixen molts prejudicis socials que generen por i incomunicació, i s'han de mantenir les aparences, ja que hi ha moltes conductes sancionades. És una societat de classes, és a dir, classista i, per tant, tenen molta importància els interessos econòmics. El motiu argumental de la novel.la gira al voltant de l'usdefruit condicional, és a dir, Pilar Prim només disposa de la renda del difunt marit si no es torna a casar.
L'individu és la Pilar, marcada pel que diu la societat i per l'entorn familiar, que li nega l'autonomia, tant el marit amb la decisió del testament com l'Ortal i la filla amb les seves respectives accions. Primer se sent indefensa, frustrada, rabiosa, sola i oprimida, però mica en mica acaba optant per viure, estimant en Deberga; així prevalen el sentiment i el desig de viure, abans que les normes establertes per la pròpia societat. Per tant, podríem dir que el seu nom és un símbol per remarcar uns trets essencials de feblesa, que acaba vencent al lluitar contra la seva naturalesa i conviccions. També es mostra activa pel que fa a la gestió de la fàbrica.
Estil i Llengua
Té elements del realisme, però no ho és del tot, és un realisme poc ortodox. Narcís Oller parla d'una realitat que coneix (època, espais geogràfics, entorn social...), i de l'usdefruit condicional, és a dir, que la viuda només disposa de la renda del difunt marit en cas de no casar-se. Aquest és el motiu de l'argument de la novel.la. Al llarg de l’obra, es posa de manifest que Narcís Oller no estava d'acord amb aquest tipus d’imposició. També cal destacar que en els diàlegs s’hi observen una gran varietat de dialectes.
Té elements que escapen del realisme ortodox, ja que és una novel.la narrada des de dins dels personatges, s’hi narren processos anímics i s'hi fa un retrat psicològic de la personatge principal; per tant, podríem considerar que s'inclina cap al realisme psicològic. El narrador és omniscient, ja que ho sap tot dels personatges. Però, en la segona part, renuncia a l’omnisciència total, ja que és quan els personatges monologuen més. En les introspeccions manté un estil indirecte, és a dir, s'endinsa dins el personatge encara que sovint hi utilitza la tercera persona.
Dins la novel.la existeixen alguns elements romàntics, com el personatge de la Pilar Prim, la relació entre el personatge i el paisatge, i entre els sentiments i el paisatge, etc.
Per finalitzar, destacar la gran influència d'autors modernistes com Víctor Català o Raimon Casellas, entre d'altres. Es nota sobretot en la descripció de paisatges, el gran nombre de detalls, la riquesa i la precisió lèxica, i els recursos poètics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
