Pocs clubs tenen una història tan
curiosa al darrere com el Club Bàsquet La Roca. Tot va començar un 22 de febrer
del 2008, quan una veïna del municipi aficionada al basquetbol, l’Àngels
Castellet, va deixar un missatge al fòrum de debat de la web de l’Ajuntament de
la Roca, en el qual animava a la gent del municipi a formar un club de bàsquet
a la localitat. Lluny del que s’esperava l’Àngels, el seu missatge va tenir
molta repercussió i ben aviat un conjunt de veïns del poble va crear
l’Associació d’Amics del Bàsquet de la Roca del Vallès, que seria l’ens que
faria totes les gestions pertinents per crear el club. La premissa era molt
clara: el municipi necessitava un club perquè els joves poguessin gaudir del
bàsquet.
No va ser fins el 13 de maig del 2009, però, que es van
signar els estatuts del nou Club Bàsquet La Roca. Els impulsors van ser
diferents persones de la localitat: Quique Luengo, que va ser el primer
president; Mònica Torroella, vicepresidenta; Roger Forns, secretari i la
mateixa Àngels Castellet, la impulsora de la iniciativa que va veure la llum, que
va esdevenir tresorera. En aquest grup de creadors també hi havia Jordi
Andilla, que en un primer moment actuava com a vocal i col·laborador de
l’entitat, però no va poder formar part de la primera junta per motius
laborals. Tot i això, en tot aquest temps ha seguit la marxa del club i està
previst que formi part de la junta la temporada vinent.
Sigui com sigui, el club va poder
fer el primer pas gràcies al programa de la Federació Catalana “Bàsquet Arreu”,
que va consistir en una subvenció pel monitoratge i per obtenir pilotes de
bàsquet i tot el material relacionat amb el basquetbol. Pocs dies després, el
25 de maig, l’entitat va ser inscrita a la Direcció General de l’Esport i només
dues setmanes després, el 10 de juny, va entrar a formar part de les entitats
esportives locals. Gràcies a la feina de la junta, l’entitat va ser una
realitat i va començar la seva història amb un total de 46 nens i nenes
inscrits.
Mica en mica es va anar afegint
gent a la junta i Josep Piñol va ser nombrat el nou president de l’entitat. El
bon treball que va realitzar tot l’equip directiu va portar a que la temporada
2010-2011, el club ja pogués gaudir dels primers equips federats: un infantil
masculí, un mini femení, un mini mixta i un pre-mini mixta. A més, ja des de la
seva creació l’entitat va comptar amb dos equips d’escola, un cadet mixta i un
equip de veterans mixta, tot i que aquests sense federar. Així, en el primer
any d’existència el club ja tenia un total de 70 jugadors i 7 tècnics. Cal
destacar que en la seva primera temporada en competició l’entitat ja va
aconseguir el primer títol i és que el mini femení va quedar campió de lliga.
Els dos anys següents el club va
anar creixent en nombre d’equips i de jugadors.
Si la temporada 2011-2012 en tenia 78 a les seves files, la següent, la
2012-2013, va pujar fins a la xifra de 92 jugadors, tot un èxit tenint en
compte la curta vida de l’entitat. A més, durant aquests dos exercicis també es
van aconseguir dos campionats: en la segona temporada d’existència el mini
masculí va quedar campió de lliga i en la tercera, va ser el mini femení el que
va aconseguir el títol de lliga, igual que el primer any.
En la present temporada, el club
compta amb 85 jugadors, alguns menys que l’anterior, però en canvi el nombre
d’equips ha pujat fins a sis: un junior masculí, un cadet femení, un infantil
masculí, un mini masculí, un mini femení i un pre-mini masculí A més, també
compten amb una l’escola de bàsquet on els més petits poden començar a
practicar amb la pilota a partir de 4 anys. Així, per primera vegada des de la
seva creació, el club compte tant amb un junior masculí com amb un cadet
femení. La intenció de l’entitat és anar creant equips a mesura que els jugadors
vagin cremant categories i així en un futur poder configurar una sènior tant
masculí com femení. Els 9 entrenadors que formen part de l’entitat són titulats
i el club té la sort de poder amb el tècnic Oscar Cervantes, jugador
retirat que havia militat a les files del CB Granollers, el Breogan i el
Festina, tots ells a la lliga ACB, durant la dècada dels 90. Amb un entrenador
de la talla de Cervantes, però, les fites del club no són els resultats
esportius, sinó que els jugadors i jugadores gaudeixin fent esport i que amb el
seu treball i esforç millorin la seva tècnica de joc.
Tanmateix, cal destacar que el
nombre de jugadors ha baixat enguany respecte la temporada passada pel fet que
aquest any el club no pot disposar de l'equip de veterans. L'Ajuntament els va
cedir les pistes d'entrenament amb hores molt ajustades i van haver de
‘sacrificar’ l'hora d'entrenament dels veterans per cedir-la al junior masculí,
prioritari en el futur del club.
Cinc anys després de la seva
creació, doncs, el Club Bàsquet La Roca gaudeix d’una salut envejable. Aquella
idea que va néixer en el fòrum de debat de la web de l’Ajuntament ha acabat
sent una gran realitat. Josep Piñol segueix al capdavant de la presidència i
des d’aquesta temporada també és el director tècnic. Si bé és cert que la majoria
de la directiva ha canviat, actualment la conformen 7 persones, entre elles
encara hi ha l’Àngels Castellet, que segueix al peu del canó sent la tresorera:
“Gràcies a un cúmul de circumstàncies, i gràcies a molta gent que ens va
donar suport, per fi el bàsquet ha tingut un ferm arrelament a La Roca del
Vallès. Volem agrair el suport de totes les famílies i tècnics que formen el
club, especialment als que porten amb nosaltres des del començament, que va ser
molt dur”. L’autora d’aquella idea embrionària a la xarxa que va
acabar desembocant en la creació de l’equip, ha vist com el seu somni es feia
realitat: “Comporta un gran sacrifici
d'hores del nostre temps, però aquest esforç es veu compensat en veure tots aquests
nens, nenes i joves que gaudeixen practicant el seu esport favorit sense haver
de desplaçar-se fora del municipi. Són ells els que han d'escriure el futur del
Club Bàsquet La Roca”. Així doncs, l’entitat va creixent i els joves de la
Roca del Vallès poden gaudir del bàsquet amb l’escut del seu poble al pit. Un
esforç col·lectiu que ha valgut molt la pena.
