Són moltes emocions, molts sentiments a flor de pell i una absència d'aquelles que dolen molt endins. Empatia, energia positiva, somriure, tendresa, amor pur, estima, són molts els adjectius que definirien a la tieta, una persona que no es mereixia marxar d'aquest món, un món que va veure com es desvivia per totes les persones que estimava i ho feia de tot cor. Només amb la seva mirada et transmetia una energia i una força que són difícils d'explicar amb simples paraules. Arribo al carrer de casa i penso que ja mai més em cridarà des de la cuina i em dirà com estic, què faig, que cuidi a la mare... com la trobarem a faltar, que injusta pot arribar a ser la vida i que difícil es fa pensar que mai més la podrem sentir a prop. Queda el record, un record preciós, d'una persona que va deixar una impremta inesborrable al cor de les persones que durant la seva vida van estar a prop seu.
Sempre va estar al meu costat, sempre va creure en mi i sempre es va preocupar perquè fos feliç. Era la persona que quan feia les coses malament m'agafava i sempre des del carinyo em volia fer veure que estava equivocat i que havia de fer les coses d'una altra manera. Sempre l'hi agrairé la paciència i l'amor que em va regalar; ella era així.
Però sí, quanta raó per favor. Poques vegades trobarem una família tan unida. La vida ens ha donat cops molts forts però aquí estem. Han marxat persones que estimàvem i que ens van fer qui som i que ens van ensenyar molt, però aquí seguim, endavant, amb el record dels que han marxat i amb l'esperança d'algun dia poder acceptar aquestes absències i viure amb elles sense que un petit racó del nostre cor ens recordi que un dia van ser tan i tan importants a la nostra vida. De fet, ho seguiran sent; i sí ahir li vam dir adéu a la tieta, però no és un adéu, és un per sempre i és que l'amor que ens va regalar és impossible d'esborrar per més que passin els anys.
