dijous, 21 d’abril del 2011

El Barça va caure amb el cap ben alt




A la final de la Copa del Rei, disputada ahir a Mestalla, vam poder veure els dos extrems de la pràctica del futbol: un equip elegant que crea joc i fa gaudir a l’espectador i l’altre que el destrueix, sense miraments i amb l’agressivitat com a bandera. Però el futbol és capritxós i no sempre guanya el millor, sinó el que té més efectivitat. I precisament això és el que va tenir el Real Madrid i li va faltar al Barça de Josep Guardiola, que això si, va lluitar, es va entregar fins el darrer instant i va caure amb el cap ben alt.

Les claus de la final

La tàctica antifutbol

Mourinho va guanyar la batalla tàctica durant el primer temps. Els seus jugadors van mostrar una agressivitat que rosava de ben a prop la violència, exercien una pressió absoluta sobre els blaugrana i no només sobre l’equip rival sinó també sobre l’àrbitre: a cada decisió arbitral fins a cinc jugadors blancs s’acostaven al col·legiat per recriminar-li l’acció. I no un cop, sinó un rere l’altre. Trepitjades, cops de colze, tot un seguit d’accions que van convertir el Madrid en un autèntic equip de rugbi, segurament i com es va demostrar, la forma més eficaç de parar el joc de toc del conjunt català.
DSC_1618.JPG
PHOTO Messi ho va intentar de totes maneres // PERE ARAGAY
A tot això cal afegir la muralla defensiva dels blancs, que tancats al darrere s’incorporaven a l’atac amb molta rapidesa. A més a més, van tapar i ofegar els elements organitzatius blaugrana, fet que va comportar que els catalans no xutessin entre els tres pals en tot el primer temps.

Casillas i la poca eficàcia
Tot el desgast físic desplegat durant la primera part pels blancs es va notar en el segon temps i vam poder tornar a veure el Barça de sempre. Els blaugrana trobaven molts més espais, podien realitzar un joc molt més fluid i van convertir el matx en un autèntic monòleg de futbol ofensiu. Les ocasions arribaven de les botes de Messi, de Pedro i de David Villa però el poc encert i, sobretot, la gran actuació d’Iker Casillas van ser providencials perquè s’arribés a la fi dels noranta minuts reglamentaris amb el 0-0. Sens dubte, el porter titular de la selecció espanyola va ser el gran salvador del seu equip.

L’arma del contraatac acaba decidint
El cansament va ser la nota dominant en els dos conjunts en la mitja hora que va durar la pròrroga. El Barça va afluixar el ritme que havia portat durant el segon temps i els blancs es van créixer: continuaven tancats al darrere però sortien amb molta facilitat al contraatac, l’arma blanca que acabaria decidint la final. Després d’una gran jugada col·lectiva, Di Maria va centrar la pilota dins l’àrea i Cristiano Ronaldo amb un gran cop de cap va enviar la pilota al fons de la xarxa. Seria el gol definitiu. Quedaven minuts i els homes de Guardiola ho van seguir intentant, amb més cor que cap, però per enèsima vegada es van topar amb la muralla defensiva madridista.
Els tècnics i jugadors blaugranes van encaixar la derrota amb total esportivitat, demostrant que tot i haver-ho guanyat tot també saben perdre.  Una derrota dolorosa, però una autèntica lliçó que els ajudarà a ser més forts i a estar més units en aquest últim tram de la temporada.

El Barça va caure amb el cap ben alt




A la final de la Copa del Rei, disputada ahir a Mestalla, vam poder veure els dos extrems de la pràctica del futbol: un equip elegant que crea joc i fa gaudir a l’espectador i l’altre que el destrueix, sense miraments i amb l’agressivitat com a bandera. Però el futbol és capritxós i no sempre guanya el millor, sinó el que té més efectivitat. I precisament això és el que va tenir el Real Madrid i li va faltar al Barça de Josep Guardiola, que això si, va lluitar, es va entregar fins el darrer instant i va caure amb el cap ben alt.

Les claus de la final

La tàctica antifutbol

Mourinho va guanyar la batalla tàctica durant el primer temps. Els seus jugadors van mostrar una agressivitat que rosava de ben a prop la violència, exercien una pressió absoluta sobre els blaugrana i no només sobre l’equip rival sinó també sobre l’àrbitre: a cada decisió arbitral fins a cinc jugadors blancs s’acostaven al col·legiat per recriminar-li l’acció. I no un cop, sinó un rere l’altre. Trepitjades, cops de colze, tot un seguit d’accions que van convertir el Madrid en un autèntic equip de rugbi, segurament i com es va demostrar, la forma més eficaç de parar el joc de toc del conjunt català.
DSC_1618.JPG
A tot això cal afegir la muralla defensiva dels blancs, que tancats al darrere s’incorporaven a l’atac amb molta rapidesa. A més a més, van tapar i ofegar els elements organitzatius blaugrana, fet que va comportar que els catalans no xutessin entre els tres pals en tot el primer temps.

Casillas i la poca eficàcia
Tot el desgast físic desplegat durant la primera part pels blancs es va notar en el segon temps i vam poder tornar a veure el Barça de sempre. Els blaugrana trobaven molts més espais, podien realitzar un joc molt més fluid i van convertir el matx en un autèntic monòleg de futbol ofensiu. Les ocasions arribaven de les botes de Messi, de Pedro i de David Villa però el poc encert i, sobretot, la gran actuació d’Iker Casillas van ser providencials perquè s’arribés a la fi dels noranta minuts reglamentaris amb el 0-0. Sens dubte, el porter titular de la selecció espanyola va ser el gran salvador del seu equip.

L’arma del contraatac acaba decidint
El cansament va ser la nota dominant en els dos conjunts en la mitja hora que va durar la pròrroga. El Barça va afluixar el ritme que havia portat durant el segon temps i els blancs es van créixer: continuaven tancats al darrere però sortien amb molta facilitat al contraatac, l’arma blanca que acabaria decidint la final. Després d’una gran jugada col·lectiva, Di Maria va centrar la pilota dins l’àrea i Cristiano Ronaldo amb un gran cop de cap va enviar la pilota al fons de la xarxa. Seria el gol definitiu. Quedaven minuts i els homes de Guardiola ho van seguir intentant, amb més cor que cap, però per enèsima vegada es van topar amb la muralla defensiva madridista.
Els tècnics i jugadors blaugranes van encaixar la derrota amb total esportivitat, demostrant que tot i haver-ho guanyat tot també saben perdre.  Una derrota dolorosa, però una autèntica lliçó que els ajudarà a ser més forts i a estar més units en aquest últim tram de la temporada.

El Madrid es proclama campió de la Copa del Rei (0-1)


DSC_1620.JPG

PHOTO Messi no ha pogut marcar // PERE ARAGAY

21/04/2011
Per Jordi Calls
El Real Madrid ha aconseguit la divuitena Copa del Rei de la seva història en una final que s’ha hagut de decidir a la pròrroga. La primera part ha estat pels blancs i els blaugrana s’han refet a la segona, amb un clar domini del matx, però tot i les múltiples ocasions no han pogut inaugurar el marcador. Ho han acabat pagant car i és que el gol de Ronaldo a la primera part de la pròrroga ha acabat sent decisiu.21 anys després, els dos grans equips del futbol estatal s’han tornat a veure les cares en una final de Copa del Rei, en el mateix escenari, Mestalla, plegat de banderes catalanes, de blanc, de blau-i-grana, d’estelades i de banderes espanyoles. Un partit amb ingredients de política, de sentiments, d’orgull, de sensacions, però sobretot de lluita i de futbol. Un clàssic convertit en final on els nervis i la tensió han estat a flor de pell durant els 120 minuts.

El Madrid ha sortit molt endollat
El partit ha començat amb una gran intensitat per part dels dos conjunts que s’han encomanat de la força de les graderies. Els nervis dels jugadors estaven a flor de pell i les picabaralles han estat contínues. El Madrid pressionava molt la sortida de pilota blaugrana i arribava amb certa facilitat a la porteria de Pinto. La primera ocasió dels blancs ha sortit de les botes de Cristiano Ronaldo, després d’una gran assistència d’Ozil però Mascherano l’ha refusat des de la mateixa línia de gol.
Els homes de Guardiola sortien amb la pilota jugada des del darrere però es topaven amb el mur defensiu dels blancs que tapaven els espais a la perfecció, pressionaven amb molta agressivitat i sortien a la contra amb molt perill.
Primer temps de color blanc
Al quart d’hora de joc ha semblat que els blaugrana revifaven però ha estat un miratge i és que el Madrid tapava molt bé la línia de creació blaugrana: Xavi i Iniesta estaven massa pressionats per organitzar amb garanties el joc de l’equip. A més, el Barça no se sentia bé sobre el terreny de joc i els homes de Mourinho anaven portant el matx a la dinàmica que els interessava: enfrontament, polèmica i molta agressivitat. Tan és així, que en una jugada en què Arbeloa ha fet caure a Villa, el defensa li ha endossat un cop de colze i tan ell, com Sergio Ramos, l’han aixecat de la gespa amb total violència.
El joc del Madrid, molt ben tancat al seu camp i sortint a la contra a la perfecció, ha portat més d’un ensurt a la parròquia culé. Cristiano Ronaldo ha tornat a tenir el primer gol a les seves botes, als 35 minuts, però Pinto ha estat providencial amb una gran aturada. Els blancs han utilitzat les seves millors armes i han deixat indefensos als homes de Josep Guardiola que no han sabut com plantar cara a l’eficàcia tàctica de l’equip de Jose Mourinho.  De fet, no han xutat entre els tres pals en tot el primer temps. A falta d’un minut per la fi del primer temps, el Madrid ha estat a punt d’avançar-se amb un gran cop de cap de Pepe que s’ha estavellat al pal.

Clar domini blaugrana
A la represa, la dinàmica ha canviat molt i hem pogut veure un Barça molt més viu, que tocava i tocava, trobava més espais i aconseguia arribar amb més facilitat a la porteria del conjunt de la Castellana. El Madrid s’ha apagat molt, fruit del desgast físic del primer temps i ha baixat molt la pressió sobre els blaugrana, fet que ha provocat que els catalans es fessin totalment amb el control del matx.

El domini no es materialitza
Una gran assistència de Messi cap a Pedro hagués significat el primer gol blaugrana, però el col·legiat l’ha anul·lat per un dubtós fora de joc. El monòleg de joc dels de Guardiola ha continuat i semblava que el gol de la victòria podria arribar en qualsevol moment. El Madrid estava fos i ja no donava sensació de perill: els seus homes ja no pressionaven i es veien clarament superats en cada acció. El minut 74, una gran jugada d’Alves l’ha culminat Messi amb un gran xut que Casillas ha refusat i Villa no ha pogut aprofitar el refús. El Barça no parava d’avisar i, tan sols, un minut després, Pedro l’ha tornat a tenir amb una gran vaselina, però Casillas l’ha tornat a desviar amb la punta dels dits.
DSC_1815.JPG
PHOTO Puyol i Xavi, després de rebre la medalla de subcampió // PERE ARAGAY
Tots els forats que els de Guardiola no han trobat en el primer temps els han trobat en el segon, i és que el Madrid es mostrava indefens davant l’huracà ofensiu blaugrana, que provocava que el partit es jugués en camp contrari. Iniesta l’ha tornat a tenir a falta de deus minut pel final, però una altra vegada Casillas ha desviat a córner amb la punta dels dits. Els últims minuts del temps reglamentari el Madrid ha portat perill a la contra i fins i tot, Di Maria ha estat a punt de marcar amb un gran xut des de fora l’àrea, però Pinto ha estat providencial i l’ha enviat a córner.  Amb tot, s’ha arribat a la pròrroga.

Reneixen en el moment clau
A la pròrroga, el Barça ha continuat dominant, però el Madrid ha tornat a renéixer. Portaven molt perill al contraatac, sobretot amb Cristiano Ronaldo, que ja ha avisat amb un xut creuat. I l’avís s’ha convertit en el primer gol del matx, en el minut 103 de la pròrroga, quan una gran centrada de Di Maria l’ha aprofitat Ronaldo per inaugurar el marcador, amb un gran gol de cap. A la segona part de la pròrroga els blancs s’han tancat al seu camp i els homes de Guardiola ho han continuat intentant amb més cor que efectivitat.  No hi ha hagut temps per més i la Copa del Rei viatjarà cap a la capital de l’estat.
El Real Madrid ha tornat a guanyar una Copa del Rei divuit anys després. El Barça ho ha donat tot i ha lluitat fins al final però li ha faltat l’eficàcia de cara al gol necessària per guanyar partits i finals. Sens dubte, però, una derrota dolorosa que traurà l’amor propi dels jugadors  blaugrana i de ben segur que farà que donin el millor de si mateixos i treballin amb més força per arribar a la final de la Champions League.
La fitxa tècnica
  • Barça: Pinto, Alves, Piqué, Mascherano, Adriano (Maxwell 119′), Busquets (Keita 107′), Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa (Afellay 105′).
  • Real Madrid: Casillas, Arbeloa, Ramos, Carvalho (Garay 118′), Marcelo, Pepe, Xabi Alonso, Khedira (Granero 103′), Cristiano, Di María i Özil (Adebayor 70′).
  • Gols: 0-1 :Cristiano Ronaldo (103’).
  • Àrbitre: Undiano Mallenco (col·legi navarrès). Ha ensenyat targeta groga a Pepe (25′), Pedro (33′), Xabi Alonso (49′), Messi (63′), Adebayor (73′) i Adriano (117′).  Ha expulsat Di María, per doble amonestació (120′).
  • Incidències: 50.000 espectadors a Mestalla.