Acaba la temporada 2008-2009, amb el Barça tricampió, la Lliga, la Copa del Rey i la Champions League. Sens dubte, ha sigut una temporada històrica de l'equip català, tant a nivell nacional com europeu. Pocs clubs han aconseguit guanyar els tres títols que disputaven la mateixa temporada, pocs equips han desplegat quelcom similar al joc blaugrana, aquest “tiki-taka” que tant ens agrada, força similar al Dreamteam, que ens ha fet disfrutar i gaudir dels partits com mai. Però bé, clar, desde Madrid, i concretament desde l'equip de Chamartin, aquesta fita històrica aconseguida pel Barça ha fet molt mal. Tant ha sigut aquest dolor intern causat per les històriques fites del Barça, i tant deteriorat ha trobat el club blanc, el nou president, Florentino Perez, que només mitjançant el que ha fet podia cridar l'atenció dels seguidors merengues, dels mitjans de comunicació i en definitiva, del món del futbol. Ha fitxat dos estrelles mundials pagant uns preus extremadament desorbitats. El primer Kaká, un mitjapunta brasiler que atesora una qualitat impresionant, ha estat fitxat per 67 milions d'euros, i el segon, i sense cap mena de dute, el més mediàtic, Cristiano Ronaldo ha estat fitxat per 94 milions d'euros. La suma del preu dels dos jugadors puja a 161 milions d'euros, una quantitat escandalosa, lamentable i realment molt alta, però que serveix a l'equip de la capital d'espanya per captar l'atenció de tothom en aquest període de descans de les competicions de clubs. No cal ser molt llest, però, per veure-hi en aquests dos fitxatges, apart de la incorporació de dos grans estrelles del futbol mundial, un cop d'efecte, amb el clar intent d'eclipsar els elogis cap al conjunt blaugrana i el que ha sigut aquesta temporada, en què el Barça ha mostrat ser l'actual millor equip del món. Per altre banda, comentar com un equip de futbol, o en aquest cas un president pot arribar a gastar-se tants milions d'euros per el traspàs de dos jugadors, tenint en compte la crisis econòmica mundial, tenint en compte els temps en què vivim i sobretot la manca de diners que viu la societat en general. Considero que això ha estat, apart d'un cop d'efecte com ja he dit anteriorment, una demostració de poder tant innecessària com irracional.
M'agradaria poder-li preguntar al president del Real Madrid Club de futbol, d'on treurà tots aquests diners, i sobretot m'agradaria preguntar-li si no em va tenir prou fa unes temporades quan va formar un Madrid galàctic i va acabar fracassant...
I és així, el futbol no només són estrelles mediàtiques i diners, el fubtol és esforç, és il.lusió, és compactar un equip i saber gestionar els jugadors independentment que siguin estrelles, i d'això en sap molt el nostre estimat Pep Guardiola, que ens ho ha demostrat ampliament en aquesta temporada ja acabada. N'hauran d'aprendre molt els nous tècnics blancs perquè entre tanta “estrellita” el vestidor merengue no sigui un polvorí i sobretot per aconseguir formar un conjunt com el Blaugrana. El repte i els diners ja estan sobre la taula però encara queda tota la pre-temporada i que comenci a rodar la pilota...
divendres, 12 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)