Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i un trist esguard,
seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut
perseguint el teu rumb...
Una nit més t´he navegat
entre els barrancs d´albades tristes,
allà on el mar escriu al fang
cartes d´amor en versos lliures...
A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record,
sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb...
Obrint Pas - Camins
Les cançons ens transporten cap al passat, de forma indirecte però directament, et tornen sensacions, emocions i pesics de vida...
dilluns, 28 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)