06/06/2011
La victòria del Barça B abans-d’ahir al camp del Rayo Vallecano -nou equip de Primera Divisió- va ser la gran culminació d’una temporada històrica dels homes de Luis Enrique. L’asturià, juntament amb dues peces clau de l’èxit, com Soriano i Nolito, es va acomiadar deixant d’herència el millor equip filial de la història del club.
Luis Enrique deixa el filial amb la màxima satisfacció: “A Madrid jugàvem davant un equip de Primera, i volíem fer un bon partit per acomiadar la temporada. Estem molt satisfets de tots els fronts que teníem oberts, primer, perquè hem guanyat un equip de Primera, i després, perquè som el millor filial de la història blaugrana.”.La més que meritòria tercera posició final a la classificació de Segona Divisió A, amb 71 punts, converteix el Barça B en el millor filial de la història del club. Una posició que dóna dret a disputar el play-off d’ascens, però com que el filial no pot pujar a Primera, serà el Valladolid, setè classificat, qui el jugarà. Els petits de Can Barça s’han confirmat com la gran revelació d’aquesta Liga Adelante i, juntament amb el campió, el Real Betis, han estat els màxims golejadors, amb 85 gols.
L’estil de joc del millor Barça de la història
El clàssic 4-3-3 amb alguns matisos, la possessió de pilota -amb un joc directe i ofensiu-, la pressió a camp contrari, els dos laterals ben oberts i la defensa avançada -que arrisca amb la tàctica de buscar el fora de joc-, són algunes de les claus del filial, com també ho són del primer equip. Potser és per això que al llarg de tota la temporada, l’equip de Luis Enrique ha estat comparat amb l’actual campió d’Europa. Sigui com sigui, el joc que ha desplegat ha estat magnífic i ha aconseguit ser temut arreu del territori estatal. Les golejades per 4-6 a Los Pajaritos de Sòria, per 1-4 a l’Heliodoro Rodríguez López de Tenerife o per 4-0, en el darrer derbi català disputat al Mini contra el Nàstic, no són més que tres detalls representatius d’una temporada per emmarcar. Com va dir un periodista de RAC1: “El filial del Barça té el joc de Guardiola i la força de Luis Enrique”.
La gran revelació de la temporada
Van començar la temporada fora de casa guanyant, de forma sorprenent, tot un històric de Primera com el Celta, i l’han acabat també lluny del Miniestadi, guanyant un futur equip de Primera Divisió, com el Rayo Vallecano. La trajectòria durant tot l’exercici ha estat força regular i, tot i algun petit sotrac, han aconseguit ratxes de victòries i golejades espectaculars. Fins a nou partits seguits sense perdre o quatre partits seguits golejant el seu rival, són dinàmiques que han sorgit d’un equip que ha estat destacat i elevat allà on ha viatjat.
Una tornada molt dolça a Segona A
Una tornada molt dolça a Segona A
Després de l’ascens, l’estiu passat, del Barça B a la categoria de plata del futbol estatal, el repte de Luis Enrique de cara a aquesta temporada, que ahir va acabar, no era un altre que assolir la permanència, mantenir l’equip filial a Segona Divisió A. Però el seu treball ha anat molt més enllà: ha format un equip competitiu, ofensiu i guanyador, i ha estat capaç d’encomanar aquell esperit de lluita i de sacrifici a tots els seus homes, que s’ha vist plasmat sobre el terreny de joc en espectacle futbolístic. Al veure com avançava la temporada i que l’objectiu inicial s’havia complert -l’equip estava entre els cinc primers classificats- va anunciar que marxaria al final de la temporada, però es va posar com a repte aconseguir la millor classificació del filial a la seva història. Així ha estat i, tal com va fer quan era jugador, marxa de l’entitat deixant un gran llegat.
Tres veterans que faran les maletes
Soriano s’ha convertit en el gran anotador de l’equip amb 32 gols // FCB
Aquesta fita aconseguida és un premi, sobretot de l’equip, però també de noms propis. Un d’ells, Jonathan Soriano, que va ser una peça clau en l’ascens a la divisió de plata de l’any passat -marcant 22 gols-, i ha explotat aquesta temporada. El del Pont de Vilomara ha estat el pichichi de la categoria amb 32 dianes i s’ha convertit en el tercer màxim golejador de la història de Segona A. L’excel·lent temporada de Soriano li pot servir de trampolí per fitxar per algun equip de Primera Divisió. El duet que han conformat juntament amb Nolito ha estat molt rellevant en el joc ofensiu blaugrana. L’andalús s’ha convertit en un extrem absolutament desequilibrant, i les seves internades per la banda han creat molt de perill a les defenses rivals. Els seus gols i les seves assistències van fer que, al desembre, el Benfica li fes una oferta que no va poder refusar. Acabava contracte, però no va voler escoltar la contraoferta blaugrana que li oferia formar part de la primera plantilla.
Un altre dels veterans que deixarà la plantilla és Víctor Vázquez. El jugador, de 24 anys, que va formar part de la generació de Messi i Piqué, entre altres, buscarà sort a la lliga belga a les files del FC Bruges.
Projecció internacional
Tres veterans que marxen, però molts joves de camí cap a l’èxit professional. Ha estat la temporada de molts d’ells, i no és casualitat, perquè un gran nombre de jugadors del filial són internacionals. La majoria dels defenses, Andreu Fontàs, Marc Muniesa, Marc Bartra, Martín Montoya, Sergi Gómez i Carles Planas, com els migcampistes, Thiago, Sergi Roberto, Oriol Romeu o el davanter Gerard Deulofeu, són fixos en els combinats estatals sub-19 i sub-21, respectivament. Igual que Jonathan dos Santos, que ha estat l’encarregat de portar el timó de l’equip durant tota la temporada. Molt bona feina la del mexicà que ha jugat molt motivat, després de quedar-se a un pas de jugar amb la selecció del seu país, al passat Mundial de Sud-Àfrica. Aquest bon rendiment, a més, li ha servit per treure’s l’espineta i poder jugar la Copa Amèrica, que es disputarà a l’Argentina aquest estiu. Un cop acabada, a finals de juliol, decidirà el seu futur.
Èxit esportiu, futbolístic però també formatiu
El gironí Andreu Fontàs completarà la defensa del primer equip la temporada que ve // somosche.com
A part del bon joc i els èxits en competició, aquest equip ha complert amb una de les característiques que requereix tot equip filial: acabar de formar jugadors amb garanties i nodrir el primer equip dels més destacats. De fet, durant aquesta temporada, l’entrenador del primer equip, Josep Guardiola, ha comptat amb fins a deu jugadors del filial. Miño, Bartra, Thiago, Dos Santos i Oriol Romeu ja van participar amb el primer equip a la Supercopa d’Espanya, però durant la temporada -tant en la Lliga, com en la Champions, com en la Copa del Rei- s’hi van unir Nolito, Andreu Fontàs, Víctor Vázquez i Sergi Roberto, entre altres. Els que han disposat de més minuts amb l’equip del de Santpedor són Thiago i Andreu Fontàs, que és probable que ja formin part del primer equip de cara a la propera temporada. El fill de Mazinho ha estat el que més minuts ha disposat a les ordres de Guardiola, i ha demostrat ser una perla, però que encara cal llimar. Pel que fa a Andreu Fontàs, es convertirà en un jugador important per Josep Guardiola de cara al futur. El fet que el de Banyoles sigui polivalent i pugui jugar en tres posicions diferents (central, lateral o mig defensiu) és molt valorat pel tècnic del primer equip, que continuarà donant oportunitats als joves catalans sorgits del planter.
Els juvenils truquen a la porta
El fet que Guardiola utilitzés jugadors del filial, juntament amb algunes baixes que ha tingut l’equip per lesió, ha obligat Luis Enrique a utilitzar fins a vuit jugadors del juvenil A d’Òscar Garcia al llarg de la temporada: Sergi Gómez, Rafinha, Albert Dalmau, Ivan Balliu, Espinosa, Gerard Deulofeu, Pepe Palau i Jordi Massó. Alguns d’ells poden tenir més rellevància en el nou filial d’Eusebio Sacristán de la propera temporada. S’acaba el cicle amb més èxits del Barça B, l’era Luis Enrique, que deixa el filial al més amunt possible i obre noves expectatives de cara al futur.
