Entrevista publicada al diari La Portada, novembre 2013

“Les lleis educatives les han de fer els professionals que viuen el dia a dia als centres d’ensenyament”

Professor de Secundària, economista i escriptor de diferents llibres relacionats amb l'educació, la política i l’economia, Toni Argent és el coordinador del Projecte Educatiu MILLOREM, un estudi que pretén posar el seu granet de sorra en la millora del sistema educatiu a Catalunya. Molts dels nostres polítics que es dediquen a legislar sobre la matèria tenen una vocació i formació més gestora que no pas pedagògica, circumstància que els pot impedir tenir una visió real de les necessitats de l'alumnat. Aquest fet origina la necessitat de crear projectes alternatius, com el que coordina en Toni, encapçalats per professionals que sí que tenen una relació directa amb el dia a dia en un centre escolar i que, per tant, saben quina direcció cal seguir per a acompanyar els alumnes en el seu procés de desenvolupament integral

A grans trets, què és el Projecte educatiu MILLOREM? Qui intervé en el seu desenvolupament?

És un estudi educatiu realitzat a diferents comarques de la província de Barcelona amb l’objectiu de detectar quins són els factors que provoquen que els alumnes de secundària no aconsegueixin l’èxit escolar. És una iniciativa que sorgeix de l’Associació Educativa i Formativa TBCLASS de Les Franqueses del Vallès i intervenen els alumnes, que són els principals agents per dur-lo a terme, però també els professors que són els encarregats de recollir les enquestes i dirigeixen el debat que permet als alumnes reflexionar sobre els aspectes relacionats amb les mateixes. La bona predisposició dels equips directius i coordinadors pedagògics han permès realizar l’activitat ja que han vist la importància de l’estudi per recollir dades interessants en l’etapa de secundària.

El títol del projecte MILLOREM fa referència a l’aspecte merament acadèmic?

No, quan vam posar-li el nom de “MILLOREM” no volíem fer referència només a l’aspecte acadèmic sinó també al fet de “millorar” com a persones. No únicament és important que els alumnes aprenguin i es formin sinó que siguin bones persones, generosos, solidaris, honrats i treballadors. Recordar que aquests alumnes seran les generacions de catalans i catalanes del futur i que els alumnes del present són els treballadors del futur. Una de les hipòtesi amb les quals neix aquest estudi és que ens cal millorar.

Com va néixer la idea de crear el projecte? Quin és el seu objectiu principal?

La idea va sorgir per diversos motius. En primer lloc, veia que hi havia molts alumnes que no estaven motivats i feia molts anys que el fracàs escolar era molt present a les aules. Vaig voler posar el meu granet de sorra i veure què estava passant per tal de poder ajudar als alumnes. El més important és detectar quins factors provoquen que els alumnes no aconsegueixin l’èxit escolar, però sobretot ser conscients que l’educació és cosa de tots i que realment hem de millorar.

En la primera edició l’informe es va fer al Vallès Oriental; en la segon a Osona, i en aquest tercer s’ha fet a l’Anoia, a l’Alt Penedès, al Berguedà i al Garraf. Al ser diferents comarques, els resultats varien molt d’un any a l’altre? Quines són les grans conclusions d’aquest últim?

Una de les sorpreses que ens hem trobat durant aquests tres anys és que els resultats i dades han estat molt semblants entre les diferents comarques participants. Les conclusions són que hi ha una gran falta d’hàbits de treball i d’estudi i també molta falta de motivació i d’interès. També es nota la incidència de la crisi econòmica que molts alumnes transmeten i relacionat amb aquest àmbit, la falta d’expectatives de futur que tenen. Per altra banda, hem vist que s’ha d’intentar ajudar tant els alumnes que tenen dificultats i trastorns d’aprenentatge com aquells que tenen altes capacitats. A nivell general, hem vist que cal millorar a nivell d’alumnat i de professorat. Però cal tenir en compte que no fan falta reformes educatives sinó una revolució en el sistema i tenir molt clar de què estem parlant, del futur de la societat. Una societat educada i formada constitueix la millor garantia pel seu progrés.

Totes les edicions dels informes s’han fet arribar a diverses institucions com el mateix Departament d’Esenyament i la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya. De fet, vostè va fer una compareixença al Parlament explicant el primer informe el 27 d’octubre del 2011. Creu que ha s’ha tingut en compte? Han tingut algun reconeixement a la feina feta?

De les propostes que fem al Departament d’Ensenyament s’han adoptat un parell, la que fa referència a augmentar el nombre d’hores de matemàtiques i la de realitzar un curs de 2 anys de durada pels professors que volen dedicar-se a la tasca docent. En tot cas, segurament no les han aplicat pel nostre estudi però el temps ens donarà la raó en les altres mesures.

El Departament d’Ensenyament ha quedat molt sorprès de la feina realitzada però no hem tingut cap mena de reconeixement acadèmic. La Universitat de Barcelona (ICE) i la Universitat Ramon Llull sí que ens han reconegut via certificat la feina feta.

El fracàs escolar és el principal problema que volen combatre amb el projecte. Quines en són les causes principals?

La principal és la falta d’esforç. Sembla que sigui un tòpic però no ho és. També el fet que els alumnes facin les activitats acadèmiques amb el mínim esforç, que tinguin altres prioritats i també cal tenir molt en compte la falta de suport a casa, en alguns casos, i és que l’àmbit familiar és una peça molt important en l’engranatge educatiu i formatiu. Altres causes, són la manca d’hàbits de treball i estudi, l’excés d’activitats extraescolars, el consum de drogues i, fins i tot, el mateix sistema educatiu que obliga a alumnes de 15 i 16 anys a estar en una aula sentats sis hores cada dia. A més, els problemes d’adaptació a l’ESO, l’addicció a les noves tecnologies, l’absència d’il·lusió i interès per aprendre, les influències negatives, el baix nivell d’autoestima, la falta d’implicació familiar i la no correlació entre el que aprenen i la realitat que viuen provoquen que els alumnes no assoleixin l’èxit escolar.

Com podem identificar que un alumne està fracassant o ha fracassat escolarment?

Podem veure que un alumne fracassa quan no dóna el màxim de si mateix. Si un alumne treu un 6 però s’ha esforçat al màxim per mi és excel·lent. En canvi, si treu un 7 o un 8 però no s’està esforçant al màxim crec que està fracassant perquè no aprofita el seu potencial. El més important no són les notes sinó l’esforç i les ganes d’aprendre que té l’alumne. Per altra banda, un alumne fracassa quan no fa la feina que se li demana, quan no participa a classe o en les diferents activitats proposades, quan no posa interès, etc. Tot i això, hem de tenir en compte la motxilla que porta l’alumne, no carregada de llibres o el netbook sinó de problemes familiars, preocupacions, etc.

Creu que s’haurien de treballar més les emocions des d’un punt de vist acadèmic?

Sí, totalment. Nosaltres avaluem a través de competències bàsiques però, fent autocrítica, els docents hauríem de formar-nos en temes com la gestió de les emocions, sentiments, etc. Jo crec que s’hauria de tenir més en compte ja que els alumnes que estan en secundària són adolescents i és una edat que necessiten ser acompanyats, tant a casa com a l’institut. Els professors hem de ser propers als alumnes, que ens vegin que els volem ajudar en el seu aprenentatge però també en el seu creixement personal.

Creu que realment hi ha professors poc motivats i poc formats?

Sí, com a pràcticament totes les professions. El que passa és que cada cop més es troba a faltar el factor vocacional, indispensable en la tasca de qualsevol docent. Crec que falta molta més formació, més motivació i més interès per part de molts professors que simplement entren a classe, deixen anar el “rollo” i marxen. Això no és ser professor o mestre. S’ha d’intentar animar els alumnes, motivar-los i fer activitats a classe que els interessin per fer més amè i dinàmic l’aprenentatge.

Tenint en compte que el fracàs escolar no és un problema exclusiu en els adolescents, sinó que també afecta els infants, no creu que seria convenient iniciar accions com les del seu projecte a l'etapa de Primària? S'han plantejat dur-ne a terme en aquest sentit?

 Sí, ens ho hem plantejat el que passa és que obrir el projecte a nivell de Primària implica multiplicar la feina per tres perquè hi ha moltes més escoles que instituts. A més, a nivell d’estructura que tenim no possibilita aquesta opció i encara menys a nivell econòmic.

Però tenint en compte que el vostre informe revela les mancances del sistema educatiu en l’etapa de Secundària, des de la Conselleria d’Educació no poden finançar el projecte MILLOREM a nivell de Primària? Qui més indicat que professors que viuen el dia a dia per fer-ho.

La resposta per part del Departament sempre ha estat la mateixa: no hi ha diners. Però llavors la Generalitat es gasta milions d’euros en el Grup Godó per publicitat institucional. No és coherent de cap de les maneres. Ens diuen que està molt bé la proposta d’obrir-la a Primària però res més.  Ens donen tot el suport, això sí. He demanat reunir-me amb la Consellera Rigau però no hi ha manera.

Una de les dades de l’estudi diu que el 77% dels alumnes creuen que es poden esforçar més a fer els deures i preparar els exàmens. Com creu que podem inculcar als més petits la cultura de l’esforç i deixar de banda la ”llei del mínim esforç”?

 Primer de tot, cal educar amb l’exemple, crec que això és fonamental. El que és cert és que en general es volen aconseguir les coses sense esforç, però a la vegada crec que ha de ser al revés, perquè quan una cosa ens costa és quan pensem i raonem. En comptes de fer més hores de classe, crec que la clau dels mestres ha de ser ajudar els alumnes a pensar, ja que si pensen s’esforçaran més perquè veuran que tenen una recompensa.

Hem d’educar que l’esforç porta sempre associat una recompensa, ja sigui a curt o a llarg termini. Però el més important és el camí recorregut per aconseguir els nostres objectius. La satisfacció personal d’haver-nos esforçat és un primer pas però el que està clar que una societat que s’esforça arriba lluny.

Què li sembla que els pares ofereixin recompenses als seus fills per premiar la seva bona trajectòria acadèmica? Com creu que s'han de motivar als alumnes?

Jo crec que premiar l’esforç és positiu, tot i que és veritat que una de les responsabilitats dels alumnes és formar-se. El més important és que ells creixin com a persones. Jo crec que el mateix aprenentatge ja hauria de ser de per sí la motivació. Com deia es pot motivar, educant amb l’exemple. El fet que els pares els hi diguin als fills que si volen ser quelcom a la vida han d’estudiar ja ha de ser prou motivació.

Les retallades en educació es poden traduir en un augment del fracàs escolar? Quines altres conseqüències originen?

Sí, les retallades afecten a les xifres de fracàs escolar. No és el mateix tenir 20 alumnes a l’aula o tenir-ne 40, ja que amb tants alumnes no pots mantenir un tracte personalitzat i veus que hi ha alumnes que es perden i no pots atendre’ls com es mereixen. Els polítics no paren de parlar de qualitat en l’ensenyament quan són ells qui fan les retallades i ens deixen sense recursos. Les altres conseqüències són un malestar en el col·lectiu de professors. Hem de treballar més hores, tenim més alumnes, se’t valora menys la feina que fas i, com deia, no pots atendre’ls com es mereixen. Si realment volem tenir una educació de qualitat les retallades van totalment en contra.

Quines propostes de millora es formulen des del Projecte Educatiu?

Primer de tot cal eliminar electoralismes en matèria d’educació. Segon, les lleis educatives les han de fer els professionals que viuen el dia a dia dels centres d’ensenyament. També molt important és creure en l’educació que, tot i que sembli molt obvi, hi ha molta gent que no hi creu. Si eduquem més i millor a les generacions del futur crec que podrem sortir endavant. Invertir en educació és invertir en futur.

Cal reduir el nombre d’alumnes per aula, invertir més recursos i invertir-los millor. Crear Programes d’Innovació Pedagògica, introduir noves matèries (Tècniques d’Aprenentatge i Estudi, Actualitat, etc). Crear un Curs de Preparació per a la Secundària...

Creu que és possible eliminar electoralismes en matèria d’educació?

 És molt difícil perquè, com sempre, la política posa molts pals a les rodes. No s’eliminaran els electoralismes perquè l’educació és una arma electoral molt potent avui en dia. Com més inculta i ignorant és una societat més se la pot manipular. Això ho saben molt bé els polítics.

Quins objectius bàsics creu que ha de tenir l’educació?

Crec que és molt important formar ciutadans i saber quins són els reptes educatius del futur. Hem de tenir molt clara la direcció a seguir.

Creu que el canvi de la societat, sobretot pel que fa a noves formes d’oci i noves tecnologies, pot fer més fàcil l’aprenentatge? O tot el contrari?

Cito a Rosseau: “Doneu al nen el desig d’aprendre i qualsevol mètode serà bo”. Tant els llibres, com les noves tecnologies, com l’aprenentatge oral i escrit són vàlids si dotem a l’alumne de les ganes d’aprendre.

En l'àmbit de la comunitat educativa, a banda d'actuar en una mateixa direcció, què poden fer els mestres o professors per motivar i acompanyar als alumnes en la seva trajectòria acadèmica?

Els mestres han de tenir molt clar quins alumnes tenen davant, és a dir, quins problemes tenen, quines capacitats tenen, si tenen necessitats educatives especials. Crec que seria bo tenir un informe de cada un i conèixer el seu historial, ja que com més coneixes l’alumne més facilitat tens per arribar a entendre’l i poder donar una resposta vàlida a les seves actituds. La família, per la seva part, ha de recolzar l’alumne en tot moment.

El treball conjunt entre família-centre escolar-alumne és una de les vies més efectives per aconseguir l’èxit escolar.

Des d'alguns sectors de l'Educació s'afirma que hi ha una falta de línia pedagògica entre l'etapa de Primària i Secundària, segurament donada per la diferència de formació i vocació del professorat en un nivell i l'altre. Creu que en el professorat de Secundària prima més la transmissió del coneixement formal i s'oblida la part més humana i personal de l'alumne?

Jo crec que no. Hi ha molts tipus diferents de professors, però jo en particular intento tenir molt en compte la part humana, fins i tot, a vegades més que el que és merament acadèmic. El professor sempre ha de ser proper a l’alumne, ha d’intentar resoldre les seves inquietuds, si perdem la part humana no estarem fem bé les coses, tinguis més o menys en compte els exàmens.

Creu que surten preparats els alumnes de la ESO per afrontar el Batxillerat?

Alguns sí, però altres no. El fracàs escolar és molt més elevat al Batxillerat que a la ESO, el que passa és que no se’n parla. Cal tenir en compte que un 35% d’alumnes abandonen els estudis a primer de Batxillerat. A vegades hi ha alumnes que surten de la ESO sense tenir uns hàbits de treball i d’estudi necessaris i això no s’adquireix d’un dia per l’altre. El Batxillerat no és l’ESO...

Què creu que ha millorat i ha empitjorat respecte l’educació actual amb quan vostè era un alumne?

Primer de tot, cal tenir en compte que en els últims 30 anys hi ha hagut molt canvis a nivell social, econòmic, familiar, etc. Aquests canvis han incidit en el sistema educatiu. La introducció de noves matèries crec que és un aspecte positiu ja que la societat actual és molt més diversa. El desenvolupament de les competències bàsiques també comporta un aspecte positiu ja que abans es prioritzaven molt més els continguts. De fet, el desenvolupament de les competències bàsiques 25 anys enrere no hi era i com he dit, ara hi és. El que crec que ha empitjorat és la qualitat de l’ensenyament per culpa de la massificació de les aules i el fet que cada cop hi hagi menys inversió en educació. També ha empitjorat la situació laboral dels professors (retallades de drets laborals, sou, etc).

Com diu, el fet que us retallin els drets laborals fa que molts dels professors no tinguin aquella actitud vital necessària per ensenyar i, per tant, l’ensenyament empitjori?

Sí, es evident, quan et baixen el sou i encara has de treballar més que abans la motivació baixa. Però el que molesta més al col·lectiu és la desvaloració de la tasca docent. Cal canviar la imatge del professor, ja que no es reconeix prou la tasca que realitzem. Si volem anar a més s’ha d’invertir més en educació, tal i com fan la majoria de països europeus, però precisament s’està fent tot el contrari.

Per últim, tenint en compte que s’han fet tres edicions del projecte de forma consecutiva, hi haurà un quart projecte MILLOREM?

No. Realitzar-lo suposa un esgotament molt elevat i ara el que s’ha de fer és difondre l’informe a tots els centres de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals, biblioteques, Universitats, pares i mares. etc. Ara és moment de difondre tota la informació que tenim i que arribi al màxim nombre de gent possible. El llenguatge de l’informe és molt fàcil d’entendre amb l’objectiu que arribi als pares i mares i, fins i tot, als mateixos alumnes. Sovint, els informes educatius són difícils de llegir i entendre perquè utilitzen tecnicismes. Es van posar amb contacte amb mi la FAPAES, federació de pares i mares de les terres de Lleida, i també de Tarragona i Girona. Però per seguir fent l’informe a altres zones cal finançament, ja que fer-lo suposa uns costos molt elevats, a part de molt temps i desplaçaments i amb l’estructura que tenim ara no ho podem fer.