Entrevista Juan Antonio Dopozo, Coordinador EC Granollers

Article publicat al diari Gol Esports, num. novembre 2013

“Hem posat els fonaments per tornar l’Esport Club Granollers al lloc que es mereix”

 Juan Antonio Dopozo ha gaudit del futbol des que tenia 8 anys, quan va començar a donar les primeres passes al futbol base del Canovelles. Va jugar al primer equip durant cinc temporades fins que la seva inquietud futbolística el va portar a enrolar-se a les files de diversos equips capdavanters de la comarca. Un cop va penjar les botes va seguir amb la seva passió pel futbol que el va portar a ser el segon entrenador de diversos equips vallesans. Quan fa tres temporades una nova junta directa es va fer càrrec de l’Esport Club, va comptar amb ell per ser un dels coordinadors d’un projecte que pretenia deixar enrere els anys de foscor que portava l’entitat. Des de llavors, s’està treballant de valent i el club del carrer de Girona comença a mirar el futur amb un cert optimisme i amb l’esperança de tornar a ser algun dia una referència en el futbol formatiu català.

Quina es la filosofia de l’Esport Club en quant a futbol base? I l’objectiu principal?

Està enfocat purament a la formació. Intentem ser diferents respecte a altres clubs que prioritzen més la competitivitat i les categories. Nosaltres sense renunciar a això, volem optar per formar no només jugadors de futbol sinó persones valides per la societat i pel dia de demà i que no només sàpiguen jugar a futbol sinó que siguin persones de profit.

En la actualitat, l’entitat compta amb 22 equips entre l’escola i el juvenil. El club havia estat un referent a la comarca i a Catalunya del futbol formatiu, amb la majoria d’equips a les divisions més altes del futbol base. Què va passar perquè això canviés?

Es van fixar uns objectius que no tenien res a veure amb la formació de futbolistes. Es van voler fer molts equips per tenir més recursos econòmics, però es va començar a treballar massa de forma extensiva sense intentar millorar la qualitat dels equips i dels jugadors. Es va centrar tot únicament en tenir molts jugadors i molts equips per tenir molts recursos i, sense voler, es va abandonar la filosofia que sempre havia tingut el club. Vist en perspectiva, ens adonem que no va ser una bona política i ara n’estem recollint els fruits.

De fet, com dèiem, fa anys el Granollers era com la selecció del Vallès Oriental i un dels clubs en quan a futbol base més admirats del territori català. Per què s’ha arribat a aquesta decadència?

Les polítiques de juntes directives anteriors no van ser les correctes, perquè es van perdre categories, es va perdre prestigi. Quan jo jugava el Granollers era un referent del futbol base català. Hi havia Barça, Espanyol, Damm i Granollers. Estaven entre els quatre millors equips de base i ara hi ha molts clubs davant nostre per molts factors.

Amb la junta directiva actual fa tres temporades vam començar un camí difícil, perquè vam agafar el club amb un espiral destructiu bastant gran i ara ja hem aconseguit recuperar una mica de terreny. Tot i això, ens costa reclutar talent sense tenir els equips a les màximes categories. Volem aconseguir la fidelitat dels bons jugadors i tornar a ser un club important tot i que no podem pretendre recuperar tot el que s’ha espatllat amb poc temps.

A què et refereixes quan dius espiral destructiu?

Els darrers 10 anys el Granollers ha anat perdent prestigi, categories i, en conseqüència, els bons jugadors optaven per altres clubs. També va coincidir amb la baixada del primer equip de Tercera. Cal dir que fa tres anys el club estava molt malament i més veient el que havia estat feia 20 anys. Crec que s’ha de valorar la junta directiva que va agafar el club, primer la valentia que van tenir i sobretot la feina que han estat fent i s’està fent. És una feina lenta que va donant fruits poc a poc, però sense pausa.

Per tornar a tenir equips de base amb talent, teniu cercatalents pels camps del Vallès?

Els propis entrenadors ens passen informes sobre els equips rivals i ens parlen d’algun jugador interessant. A partir d’aquí tenim una base de dades de jugadors interessants i  els hi fem un seguiment. Si el rendiment i l’evolució ha estat bona, a finals de temporada, ens posem en contacte amb les famílies, els hi proposem el nostre projecte i els intentem convèncer que venir al club és una bona opció. Cal destacar que d’aquí poc tindrem una figura de scouter o cercatalents que es dedicarà només a això i ens serà d’una gran utilitat perquè ara aquesta tasca la fem els mateixos coordinadors.

Com veus la salut del futbol base de la comarca?

Crec que alguns clubs estan portant una política massa agressiva en el sentit que no respecten ni els clubs ni els jugadors.  En el futbol base, en general, malauradament, els jugadors, famílies i entrenadors i, fins i tot, coordinadors estan prioritzant assolir categories sigui com sigui. I això, precisament, fa que s’oblidin que estan tractant amb nens en la majoria dels casos, amb il·lusions, amb persones, i que no tot val per guanyar una categoria o un partit. Crec que s’està perdent l’arrel del futbol base, que ha de ser purament formatiu, ens hem de dedicar a formar jugadors i persones. A través de l’esport hem d'inculcar una sèrie de pautes i de conductes que puguin servir el dia demà als joves. Està clar que ens agrada guanyar i assolir fites esportives, però sense perdre de vista i deixant de banda el creixement integral dels jugadors.

Teniu contactes o acords amb els clubs de la comarca?

No tenim cap acord concret, però sí que hi tenim una relació cordial. Per exemple, si ens interessa algun jugador parlem amb el club i li expliquem els nostres interessos, sempre amb total cordialitat. També, per altra banda, si tenim jugadors que creiem que no tindran recorregut amb nosaltres intentem portar-los a altres clubs necessitats de futbolistes i en els quals podran tenir els minuts que es mereixen. Tinc molta bona relació amb els coordinadors dels altres clubs i els tinc informats de qualsevol moviment o afer que els pugui interessar. De fet, si volem tornar a ser un referent a la comarca hem de tenir una relació bona i cordial amb tots ells i, de fet, si els podem ajudar en qualsevol cosa, aquí estarem.

Alguns clubs modestos es queixen que l’Espanyol i el Barça els hi “roben” els joves valors. Creus que els grans roben als equips més petits o es pura naturalesa?

La societat en general i en l’esport en particular hi ha una aspiració a ser millor que els altres molt present i latent. Sempre volem ser millors que els del costat i en el futbol passa el mateix i mentre l’ésser humà tingui aquesta ambició, sempre voldrà millorar i estar en les categories més altes. Sí, fa dos anys va marxar un noi a l’Espanyol i també algun en el Barça. Però anys enrere marxaven molts més jugadors que ara. Tot això és culpa de la mala política dels últims anys. No s’ha treballat bé i ara estem pagant aquesta factura. De fet, és un peix que es mossega la cua.

A part de Barça i Espanyol, quin club d’àmbit català creus que està cuidant més el seu futbol base i n’està traient fruits?

Crec que la Damm és el gran referent en el futbol base català, gràcies a tenir un sponsor que hi posa molts diners i fa que puguin gaudir de millors entrenadors i d’una millor estructura en general. També hi ha clubs, com el Cornellà, que han crescut molt, amb molt bona feina, igual que el Jabac Terrassa i ara, sobretot, el Sabadell que, des que el va comprar un empresari japonès, ha fet una aposta pel futbol base i ha destinat molts recursos per reclutar els millors jugadors i poder aspirar a tocar l’excel·lència en aquest àmbit.

Parlant del primer equip, per què va renunciar l’anterior entrenador del primer equip Dani Rizaldos?

Abans d’agafar l’equip era el secretari tècnic i a mitja temporada es va optar per rellevar l’entrenador que hi havia per trencar amb la dinàmica negativa de resultats. Els darrers 5 mesos va agafar ell l’equip, però va ser una solució temporal fins acabar la temporada. Actualment segueix de secretari tècnic de l’entitat.

L’objectiu la temporada passada quin era? Us esperàveu salvar la categoria a l’últim partit in extemis?

L’objectiu era salvar la categoria, però no amb el patiment que vam tenir. La veritat és que esperàvem assolir la permanència d’una altra manera, no a última hora i amb “l’ai al cor”.

Raul Matito es va fer càrrec de l’equip el mes de juny. El de Montornès debutava així a les banquetes, després d’haver estat preparador físic al Palamós i al mateix Granollers. Què destacaria de  Matito com a tècnic? No creu que era una aposta arriscada al ser un debutant?

És un noi jove, amb moltes ganes de progressar, aprendre i millorar. Crec que està sobradament capacitat per fer el que està fent i crec que el club l’ha premiat per la seva evolució dins de l’entitat. Ja portava dos anys de preparador físic i fer-se càrrec del primer equip ha estat un premi a la feina ben feta.

No crec que fos arriscat, cap entrenador quan ha començat ha tingut experiència. Si un noi que puja del juvenil amb 19 anys té capacitats ha de jugar, doncs amb un entrenador passa el mateix, si es creu que està capacitat per dirigir l’equip per què no donar-li una oportunitat?

Després de 5 jornades disputades, el primer equip és setè  a vuit punts del Peralada. Què li ha semblat aquest inici?

Ha estat un inici una mica irregular, amb partits molt bons i alguns més fluixos. El més idoni hagués estat assegurar tots els partits a casa i, de fet, ja n’hem perdut dos aquí al camp del carrer de Girona. Crec que en els partits que juguem com a locals és on hem de reafirmar el nostre “poder”. A fora és on hem de sumar el màxim possible per aspirar a fites més altes.

Aquest any, el grup primer de Primera Catalana està més difícil que mai amb els filials de Girona i Sabadell, històrics com el Júpiter o el Vic i equips molt consolidats. Com està veient aquest inici?

A priori els dos filials per entitat, per nom, per historial i per pura necessitat, necessiten pujar el seu equip a Tercera ja que tenen l’equip a Segona Divisió i per ells és com una obligació. I després hi ha clubs i entitats històriques com el Júpiter, que tenen una plantilla molt poderosa o el Peralada que ha començat molt fort i ho ha guanyat tot. Amb aquestes primeres jornades ja ens hem fet una idea que serà una temporada dura perquè hi ha equips amb molta qualitat.

Tot i que l’inici no ha estat del tot bo, creu que l’equip pot aspirar a pujar a Tercera Divisió en l’any del seu centenari?

Jo crec que això són paraules majors. Renunciar no podem renunciar a res, perquè tenim una plantilla més forta que la de l’any passat, per tant, crec que ho podem fer millor. El temps dirà on podem estar, ens hem de plantejar rendir al màxim, a casa no deixar escapar més punts i a fora pescar tot el que puguem. El dia a dia ens dirà a què podem aspirar. A totes les categories pujar és molt complicat, però nosaltres tenim il·lusió i si es treballa bé, podem parlar de fites més importants. El més important és treballar dia a dia i no perdre la visió real que tenim, que continua sent salvar la categoria. A hores d’ara dir que lluitem per pujar seria un greu error.

El club havia estat molts anys a Tercera, fins i tot, va fer la promoció d’ascens a Segona B l’any 2004 sense èxit, però la següent temporada va perdre la categoria. Quin creu que és el lloc del club en el futbol català?

Tenint en compte que som un club centenari, que som l’equip de la capital de la comarca i tenint present la història i el prestigi que havíem tingut, crec que ens hauríem d’exigir a llarg termini recuperar la categoria, ja que crec que és la que ens pertoca. Tant de bo tardem poc temps en assolir-la perquè sent realistes és la categoria que ens pertoca per la història del club. Crec que ens ho mereixem.

En els últims anys hi ha hagut equips catalans que amb poques temporades han  pujat de regional a Segona Divisió B, com és el cas de l’Olot i el Llagostera. Què en penses de les fites d’aquests equips?

En aquests dos clubs hi ha una feinada al darrere molt gran, però tenen la sort de tenir empresaris al darrere que els ajuden econòmicament. El que m’agradaria personalment és, que sent el club de la capital del Vallès Oriental, amb una història important al darrere,  tenir més suport del teixit comercial, dels comerços, tot i que entenc que la crisi ofega a tothom. Igual que a Olot i Llagostera ho han pogut fer i ha estat un èxit, seria genial que alguna empresa vallesana apostés pel futbol granollerí, via sponsor o el que sigui i ens ajudés a fer aquest pas endavant.

Fa un parell de setmanes, en un dels actes del centenari en el qual també es va homenatjar a un ex jugador del club, Alex Delmás, el Granollers es va enfrontar amb la selecció catalana amateur i tot i que va perdre per 0-2 va donar una gran imatge. Què li va semblar?

Vam fer un bon partit contra la selecció catalana amateur que no deixa de ser la selecció dels millors jugadors de Tercera i vam demostrar que la nostra plantilla té nivell. El resultat va ser enganyós perquè els hi vam plantar cara. Tot i que es va veure que hi ha diferències en els jugadors segons la categoria, també es va poder observar que aquest fet no és tan exagerat com abans.

Com creu que ha afectat la crisi econòmica global als clubs amateurs i al futbol base?

El futbol ha viscut molts anys del boom immobiliari i de tota la indústria que hi tenia a veure que provocava que es dediquessin molts recursos econòmics al futbol. A hores d’ara, els clubs de futbol modestos com nosaltres vivim de les quotes que paguen els jugadors i de les subvencions institucionals, en aquest cas de la bona aportació que fa l’Ajuntament de Granollers. Això ens obliga una mica a reinventar-nos i buscar altres formes de finançament. Tant de bo tinguéssim algun empresari que apostés pel futbol de Granollers i ens ajudés a créixer.

El camp actual del carrer Girona ja té més de 90 anys i actualment està força descuidat. L’Ajuntament pensa en el camp de futbol de Palou per traslladar-hi la seu i activitats de l’Esport Club Granollers. Com està el tema?

És una llàstima, però malauradament no tindrem camp nou fins d’aquí molts anys. El tema és que l’Ajuntament no disposa de recursos per fer un camp nou i el de Palou necessita una renovació perquè ja té molts anys. Podrien fer una inversió mínima per millorar la situació perquè actualment les instal·lacions son precàries. Filtracions d’aigua als vestidors, les tanques rovellades, etc, etc. Si volem tornar a ser el club de referència, necessitem unes instal·lacions com Déu mana perquè aquest fet també és molt important.

Per últim i després d’haver repassat tota l’actualitat de l’Esport Club. Què esperes del futur?

Jo crec que hem deixat enrere aquesta “travessia pel desert”, crec que en aquests tres últims anys hem reconduït una mica la situació i hem trencat amb l’espiral negativa i també crec que hem posat els fonaments per començar a créixer. Mica en mica, però penso que a hores d’ara ens hem de plantejar tirar endavant sense precipitar-se, però sense pausa, el pitjor ho hem passat i ara és hora que ens autoexigim cada vegada més i que anem pujant esglaons. En definitiva, crec que hem rentat la cara del Granollers i podem ser positius, ja que estem posant les bases del nou Granollers per arribar a aconseguir el mateix prestigi que un dia va tenir.