Espanya, el país de la vergonya democràtica

Per desgracia és una realitat que vivim en un país imposat, Espanya, però no només és això, sinó que hi ha milers i milers de detalls que ens fan veure que aquest Imperi vingut a menys en els anals de la història, és un autèntic circ, i el que és pitjor, té una clara herència franquista, que disfressada de democràcia va cosint el fil del nostre present i el passat que vindrà.

Hi ha una cosa que mai entendré, i és la llei per la qual tots els franquistes i poderosos d'aquell règim autoritari que va viure el nostre país durant 40 anys, no van pagar tots els crims, assassinats i barbaritats que van arribar a realitzar durant tots aquells anys d'absència de llibertats. És la llei aprovada l'any 1979, la llei d'amnistia, que deixava sense càrrecs a tots els assassins, torturadors i feixistes que van actuar amb total impunitat durant aquella trista època.

És cert que eren temps de transició, que les ferides de la dictadura i les ments arcaiques que la recolzaven eren moltes, però d'aquí a deixar en l'absolut oblit totes les barbaritats que "el movimiento" havia perpetrat va ser de pura injustícia.

L'herència del pensament franquista no va tardar gaire a materialitzar-se com a partit polític, teòricament democràtic, primer com a confederació de partits i després ja com a partit polític, Alianza Popular, que va ser creat per ex ministres franquistes i per falangistes. Veritables criminals de guerra, veritables feixistes, disfressats llavors de demòcrates. Com aquella societat podia legalitzar o donar veu a un partit format per feixistes? Es veu que des de llavors s'havia d'oblidar la història i fer com si res hagués passat.

Hi ha una persona, que va ser ministre franquista, Manuel Fraga, que s'ha rigut de la democràcia ja que va formar part durant molts anys del règim, -si aquell règim feixista que oprimia nacions i imposava el seu caràcter autoritari-. Doncs aquest senyor, va fundar Alianza Popular i anys més tard passaria a ser el president d'honor del Partido Popular. Si, el Partido Popular, aquell partit polític que defensa la democràcia, la llibertat i la justícia. Aquell mateix partit polític que no vol ni sentir a parlar del franquisme, que vol enterrar en el passat la història tràgica d'aquest país. Potser serà que no són més que l'herència d'aquell pensament, això si transformat en un marc democràtic...
Cal dir que la justícia espanyola és la única del món que deixa impunes els crims d'una dictadura. Tant Argentina, Xile, Brasil com Alemanya van marcar la via jurídica per investigar els milers i milers de desapareguts durant les diverses èpoques de cada un dels diferents règims. Us podeu imaginar que els nazis que van sembrar el terror abans i durant la Segona Guerra Mundial no haguessin pagat els seus crims?
Això només pot passar en un país de broma, com és Espanya, en un país on es volen amagar les injustícies, un país inventat el 1714 i que va conquerir Catalunya per les armes i la violència.
Com pot ser que senyors que van ordenar assassinar milers i milers de persones siguin lliures i que se'ls hi hagin perdonat els seus crims? I dic perdona't, tot i que per molts no sigui així, perquè és el que la realitat ens mostra.

Espanya encara té molta herència del franquisme, i la més estesa és una simple frase que ho exemplifica, tot i que cal dir que ja era present abans de la dictadura, però amb aquesta es va intensificar: " la unidad nacional de la patria española"

He trobat un fragment que va escriure Manuel Fraga l'any 1967, sí, el mateix senyor que és el president d'honor del Partido Popular, perquè veiem quin és el seu pensament vers Catalunya.

"...hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España. Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Catalunya fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario, y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aqyí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar..."

És a dir, aquest discurs mostra un pensament clar i rotund d'imposició i d'utilització de la violència per aconseguir uns objectius, en aquest cas la "conquesta" de Catalunya, sigui com sigui, amb la conseqüent "espanyolització" del que és a dia d'avui la nació catalana. Que un president d'honor d'un partit democràtic com diuen que és el Partido Popular tingués aquest pensament diu moltíssim del que és la ment de tota aquesta colla de senyors. Després de la dictadura, van deixar la violència de banda, i des de llavors han utilitzat la violència de paraula, la demagògia i la mentida, amb la conseqüent sembrada d'odi que ha comportat, i amb una sèrie de mitjans de comunicació al darrere, que podríem dir que són el "NO-DO" del segle XXI...

La legitimitat històrica per la qual Catalunya actualment és Espanya es fruit d’una conquesta, d’una guerra que va acabar el 1714, la guerra de successió, però cal dir que llavors en va començar una altre, una històrica lluita identitària que a ple segle XXI no ha acabat…

Senyors, nosaltres tenim paraules, i una història, la mateixa que ens mostra que si som espanyols és per pura imposició, per un imperialisme, l’espanyol, que fa molts segles que dura…

Si no ho va aconseguir fa 300 anys Felip V amb el decret de Nova Planta, si no ho va aconseguir Primo de Rivera amb el famós “real decreto ley para la represión del separatismo”, si no ho va aconseguir el règim de Franco amb la seva política autoritària i feixista, permeteu-me que us digui que mai ho aconseguirà ningú. Els catalans no som espanyols per més que ens ho vulguin fer creure.

Hi ha un factor molt important que pesa en l’actualitat, i que si l’anomenes, segons qui et tracta de xenòfob. Però no és ni molt menys això, és una pura realitat. Ens situem als anys 50, 60 i mitjans dels 70 del segle XX, quan van arribar aquí a Catalunya onades d’immigració vingudes de Extremadura, Andalusia, Murcia, etc. Totes aquestes persones van arribar aquí en uns temps en els quals hi havia una dictadura instaurada, aquella que oprimia la nació catalana –entre altres, i entre altres coses-, aquella que va abolir les institucions catalanes, aquella que criminalitzava l’ús de la nostra llengua. En definitva, totes aquelles persones van arribar aquí pensant i creient que arribaven a una terra espanyola. Aquí neix un greu conflicte ja que el que la dictadura va aconseguir va ser que totes aquestes persones es creiessin que estaven a Espanya. Han de tenir present que era i és Espanya per imposició, que Catalunya era una nació oprimida per una dictadura feixista i que per tant van ser enganyats de forma terrible.

El que es va aconseguir amb aquella immigració, -n’hi ha hagut altres però no tant nombroses-, va ser espanyolitzar Catalunya, fer creure a tots aquells immigrants que arribaven que estaven a Espanya i per tant van actuar i han continuat actuant en conseqüència.

Evidentment totes aquelles persones que van arribar llavors ja són avis o fins i tot ja estan morts però evidentment han tingut descendència a la qual han inculcat que Catalunya és Espanya. Aquest és un dels principals motius pels quals dins de la terra catalana trobem tantes persones que creuen firmament que Catalunya no és més que una comunitat autònoma d’Espanya. I també és un motiu pel qual si mai s’arriba a fer un referèndum per l’autodeterminació del nostre país és molt probable que surti el no.

En cap moment estic en contra de tota aquesta gent, ni crec en una raça catalana, simplement vull i volem que se’ns respecti, que siguin conscients de la història, i que no es tanquin amb la seva genètica que pensa únicament “en la unidad de españa”, més que res, perquè ja estem al segle XXI i per tant la llibertat hauria d’estar present en la nostre societat, i en aquest cas en el país que ENS IMPOSEN...

No em vull extendre gaire, per no dir gens en el tema de l’estatut, el mateix que va votar el poble català en referèndum, és a dir, un estatut democràtic i escollit pel poble català, però que ha sigut retallat per un tribunal que anomenen constitucional, donant clares mostres amb això que aquest no és un país democràtic, ans al contrari, però de fet, és el que ens volen fer veure.

La democràcia es basa en la voluntat del poble, i repeteixo, aquesta voluntat ha estat retallada... Que s’ho facin mirar, i que continuin amb aquesta política imperialista i agressiva, n’estic segur que un dia tot això se’ls hi girarà en contra...

Jo per aquí ja no hi passo, una vegada més, i ja en van moltes al llarg de la història, Espanya s’ha rigut de nosaltres a la nostra cara.