Selecció Catalana de futbol

Una nació, una selecció

Diuen que no s'ha de barrejar la política amb l'esport, però arriben els grans esdeveniments mundials de futbol, com és aquest Mundial de Sud-àfrica, i els jugadors catalans se'ns escapen cap a la selecció espanyola.

Molts catalans no seguim a la “roja” perquè no ÉS la nostre selecció, més que res, perquè ja tenim les nostres pròpies seleccions catalanes.

De fet, són molts els esports en els quals les diferents seleccions espanyoles estan conformades per molts jugadors catalans: bàsquet, hoquei, Waterpolo, hoquei herba, etc...

És important tenir present, que des del mateix moment en que la Selecció Catalana no pot participar en competicions internacionals L'ESPORT i la POLÍTICA van ben agafats de la mà.
He enganxat un petit fragment del llibre, Jo no sóc espanyol, del magnífic escriptor Victor Alexandre, que parla sobre nosaltres, els catalans:
"Obligats a explicar-nos en el buit, a reafirmar-nos en les petites victòries d'una quotidianitat captiva, l'orgull, ves per on, és justament allò que ens ha permès arribar fins aquí. Som ben poca cosa, és cert, però som, i qui és té dret a ser.Els catalans som persones que anem per la vida amb unes credencials que no diuen la veritat. Per més que insistim, ningú no ens dóna crèdit, llevat, és clar, que acceptem passar per l'adreçador d'un joc en les regles del qual no hem intervingut. No son pas unes regles difícils, cal reconèixer-ho, fins i tot un nen petit ho entendria: o som espanyols o som espanyols. La veritat és que tanta simplicitat parla per si sola... No és la nostra existència el que els molesta, sinó que tinguem els cullons de proclamar-la. Volen que renunciem a allò que som tot diluint-nos com un terrós de sucre en el cafè. Aquí surgeix un gran problema, darrere tot això hi ha una Espanya que no concep una altre manera de viure que no sigui ofegant identitats alienes, engolint-ne llengüa i cultura i negant-ne a l'existència"

M'he permès el luxe de fer de particular seleccionador català, i configurar un equip format per 24 jugadors que hipotèticament jugarien el Mundial actualment. I dic, jugarien el Mundial, més que res, perquè mirant les seleccions europees, -serien amb les que ens enfrontaríem a la fase de classificació-, hi ha combinats francament fluixos comparat amb el potencial que tindria la selecció catalana.

El plantejament seria bastant defensiu, amb un pes molt important en el mig del camp, i amb l'arma del contraatac molt present en el joc de l'equip. Amb un equip sortint des del darrere, o bé com hem dit, armant el contraatac, la selecció Catalana crec que podria fer un bon paper en una cita mundialista com la d'aquests dies. Potser, i sent realistes, la fita seria arribar a vuitents de final. Arribar aquí ja seria tot un èxit per la selecció futbolística del nostre petit país.


Millors jugadors catalans per la SELECCIÓ ABSOLUTA

A la porteria, convocaríem els 3 porters següents: Valdés com a titular, Jorquera com a suplent i Jordi Codina com a tercer. El primer, el millor porter de la Lliga espanyola, l'avalen els nombrosos premis Zamora a porter menys golejat, i ser el porter titular del millor Barça de l'història. Jorquera, porter titular del Girona, seria el recanvi natural, i finalment Jordi Codina del Getafe, o fins i tot algun porter que destaqués de filials com el “perico” o el blaugrana.

A la defensa convocaríem 8 jugadors, l'eix central titular del Barça, que són dels millors centrals del món, Piqué, Puyol. De lateral dret posaríem Joan Capdevila, gran defensa del Villareal, i finalment per l'esquerra, Damià, jugador del Betis, format a les categories inferiors del Barça, que destaca per el seu impressionant físic.

A la banqueta hi deixaríem a Oleguer, central ex-blaugrana que milita a les files del Ajax, i Albert Lopo, format a les categories inferiors de l'Espanyol i actualment jugador del Deportivo de la Corunya. També tindriem un gran jugador reserva, Bruno Saltor, defensa del València que atesora una gran qualitat. Finalment, inclouríem a una jove promesa, en aquest cas, optaríem per Andreu Fontás, central titular del Barça Atlètic, que apunta molt bones maneres. Observar que tres dels quatre defenses titulars de la selecció catalans són els titulars de la selecció espanyola...

El mig del camp, convocaríem a 8 jugadors: formaríem una mitja de 3 jugadors, Xavi, jugaria per davant de la defensa i Cesc i Busquets, al seu davant, formant un rondo. Què dir d' aquests magnífics jugadors?   Tal com passa amb la defensa, el mig del camp està format per els mateixos jugadors que juguen a aquesta posició a la selecció espanyola.

A la banqueta hi tindríem a Gerard del Girona, Marc Crosas del Celtic de Glasgow, Gabri del Ajax de Amsterdam, Jordi Gomez del Wigan Athletic anglès i Sergio Gonzalez del Deportivo de la Corunya.
D'extrems jugarien  Riera del Liverpool per la dreta i Joan Verdú del Deportivo de la Corunya per l'esquerra.

I finalment a davant, com a únic davanter, i movent-se en la zona d'atac, Bojan Krkic. El de Linyola és un grandíssim jugador, de fet, ja ho ha demostrat a "Can Barça" tot i tenir pocs minuts de joc.
Tindria fins a quatre recanvis, Sergio Garcia del Betis, Corominas de l'Espanyol, Albert Luque del Màlaga i Jonathan Soriano del Barça B.

Hem fet la selecció però evidentment tindríem un seleccionador, si fos l'actual, tot un luxe, Johan Cruyff, un dels millors jugadors de l'història del futbol – això diuen, la veritat mai el vaig veure jugar-, i un dels entrenadors més gloriosos del Barça, que va marcar un model en l'estil de joc del conjunt blaugrana que encara dura, i el que durarà...!

Imaginant un equip així, de fet, el real, el que seria actualment , la selecció catalana optaria a poder passar una fase de grups com a màxima fita, i fins i tot, amb sort i bon joc, podria anar més endavant.

Senyors, somiar és gratuït.

Potser algun dia podrem competir internacionalment, però falta encara molt camí per endavant, i és que a vegades, i tot i estar al segle XXI, la llibertat brilla per la seva absència.
"La llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol escoltar."
-- George Orwell


I ja dura casi 300 anys...
"La traició no és res més que convertir en realitat una mentida sostinguda."
-Pedro Eliécer Gutiérrez