Pau Puget, cedit per tres partits al BM Aragón

Dissabte d'handbol al Vallès Oriental

Després de perdre en la darrera jornada de lliga davant el Puerto Sagunto, el Fraikin BM Granollers vol recuperar les bones sensacions davant la seva afició davant el Huesca, 9è classificat. Els de Carlos Viver segueixen tercers classificats a 15 punts del líder, el FC Barcelona, i a 5 del segon, el Naturhouse la Rioja. Tanmateix, però, els vallesans gaudeixen d’un bon avantatge respecte els seus perseguidors, i és que tenen l’Helvetia Anaitasuna i el Frigorificos Morrazo, 4art i 5è classificats respectivament, a un marge de 7 punts a la classificació.

En el partit d’anada el Fraikin va patir de valent a la pista del conjunt aragonès, i tot i que va aconseguir una meritòria victoria, ho va fer per la mínima, 25 a 26.

Una victòria que pot ajudar al conjunt granollerí a refermar la seva moral i intentar retallar o no perdre distàncies amb el Naturhouse, per poder aspirar a una plaça de Champions League.

A la Divisió de Plata, El BM La Roca, per la seva part, té un important partit a casa davant el Meridiano Antequera, 11è classificat. Els roquerols s’enfronten a un rival directe i és que tenen l’equip que visita el pavelló vallesà a només dos punts. Tenint en compte el factor afició, un actiu molt important del BM la Roca,  els de Guillem Estapé tenen a l’abast plantar cara al conjunt malagueny i és que en el partit d’anada, tot i acabar empatant a 31, van anar per davant al marcador.

Un matx que és una autèntica final i en el que s’espera que el pavelló Nou de la Roca del Vallès estigui ple fins a la bandera, com ja ha passat en els darrers compromisos importants dels de Guillem Estapé. El que estant fent els jugadors del BM La Roca aquesta temporada és espectacular, històric, un exemple que l’esforç, el treball i al constància tenen el seu premi. Segueixent tocant el cel de la Divisió de Plata, el seu cel, i com sempre, amb els peus a terra.

Vida Privada, la crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina

“Sagarra és un dels escriptors més endinsats a l’entranya viva del nostre país. Llegir una ratlla d’ell és com posar-se un corn de mar a l’orella: la seva ressonància és profunda i dilatada, i us sembla sentir-hi la bonior de la vida del nostre país”. Així va definir Josep Pla, el 1923, Josep Maria de Sagarra (1894-1961), l'autor de Vida Privada, l'última de les tres novel·les i la més reeixida, que va escriure l'any 1932, el que ha estat un dels grans poetes i escriptors catalans.

A Vida Privada, Sagarra teixeix un retrat fidel, irònic, sarcàstic i crític de l'entranya viva de la decadent borgesia catalana que vivia a Barcelona, entre els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera i els primers de la República. Amb un narrador omniscient, l'autor va saber mostrar a la perfecció la decadència social, moral i econòmica de la vella aristocràcia, de la qual formava part, fent ús del seu ampli ventall de recursos literaris, sempre amb una gran precisió i riquesa lèxica, i aprofitant-se, en tot moment, de la seva posició social i, per tant, beneficiant-se dels esdeveniments que havien tingut lloc al seu voltant.

Així mateix, l'obra, va ser tot un escàndol en el seu moment, no tant perquè era un testimoni dels pecats i de les disbauxes d’una certa societat degenerada, que va cosir amb precisió i destresa, sinó per com va fer públic i notori que es tractava d’una novel·la amb clau. Gairebé tots els personatges que hi va fer aparèixer eren personalitats de l'alta societat barcelonina, cares conegudes fàcilment reconeixibles pels lectors que sabien posar, en certa mesura, rostre a aquells personatges hàbilment construïts i retrats per Sagarra. Fruit de les crítiques rebudes, l'autor va voler reafirmar la seva obra en una entrevista realitzada per Melcior Font l'any 1933: “No tenen raó quan diuen que és moralment tendenciosa. Al costat de la realitat, no passa de ser una modesta novel·la rosa”.

Les descripcions acurades i adjectivades fins a la exageració, amb el conseqüent relat de la vida i peripècies de personatges que va poder observar gràcies a la seva particular situació dintre d’aquella societat, treuen a la llum la doble moral, els escàndols sexuals i les misèries econòmiques d'aquella alta societat. Tot plegat flueix en un to i en una forma que transformen l'obra en un aparador altament fidedigne del que va ser la decadència de l'alta societat barcelonina, durant dues etapes polítiques extramadament diferenciades.

Una correlació de fets històrics verídics novel·lats que no són casualitat, i és que serveixen a Sagarra per treure a la llum els contrastos polítics que viu la societat i, per tant, l'aristocràcia barcelonina, entre els anys 20 i 30 del segle XX. L'autor sap relatar amb excel·lència les vergonyes d'una aristocràcia parasitària, que viu dels títols nobiliaris durant la dictadura de Primo de Rivera, però que no pot evitar perdre poder, importància i estatus amb l'entrada de la Segona República.

El ritme de l'obra gaudeix d'una acció que va progressant i creixent de manera biològica de la mà de tres generacions d'una mateixa família de l'aristocràcia barcelonina: els Lloberola. Personatges vistos per dintre i per fora, components d'una classe social ociosa i absolutament perduda, que representen el passat de la ciutat.

L'escenari dels fets, la Barcelona de la dècada dels anys 20, amb mencions específiques i intencionades de racons grisos de la ciutat, és una façana externa, amb cases i llocs de diversió, però també és una excusa per parlar de la manera de ser dels que l'habiten, deixant entès que les ciutats són organismes vivents com les persones. Sagarra va voler fer un paral·lelisme entre la ciutat que el va veure créixer i la decadència de les classes dominants de les quals formava part i va acabar aconseguint un retrat fidel de la hipocresia, corrupció i absoluta decadència de l'aristocràcia.

Una crònica de la societat benestant barcelonina implacable, que és considerada una de les novel·les barcelonines més emblemàtiques i una de les poques novel·les de to europeu que va produir Catalunya durant el segle XX. Així mateix, la va definir Josep Pla, en el seu llibre Retrats de Passaport: ”Vida privada és una crònica social d’excel·lent adjectivació, un llibre maliciós, pensat, ple d’interès, d’una normalitat europea inqüestionable”.

L'equip vallesà es juga el líderat

Examen exigent de l'EC Granollers davant el Júpiter

Els de Raul Matito han cedit un empat en quatre dels cinc últims partits i necessiten sumar una victòria per no perdre el liderat. El rival, el conjunt barceloní és tercer amb 48 punts, a només dos dels vallesans.

Després de portar des del novembre de líder en solitari del grup 1 de Primera Catalana, l'EC Granollers veu perillar el liderat quan encara queden 9 jornades perquè s'acabi la temporada. Els de Raul Matito han empatat 4 dels últims 5 partits de lliga, -entre ells una important victòria a Salt, al camp del Girona B, però, tanmateix, el fet de cedir punts amb els empats ha fet que els seus immediats perseguidors li puguin pugnar el liderat.

I un d'ells, el Júpiter, un dels grans favorits per pugnar per l'ascens amb el conjunt vallesà, visitarà aquest diumenge a les 12 del migdia el camp del Carrer de Girona. Els barcelonins saltaran a la gespa del camp granollerí amb molta confiança, després de sumar tres victòries en els últims quatre partits i estar situats en la tercera posició, amb 48 punts, a només dos punts de l'EC Granollers.

Els de Raul Matito porten jornades desplegant un joc més gris del que tenia acostumats als seus aficionats a principis de temporada, tot i que, curiosament, a mesura que han anat passant les jornades cada vegada han anat omplint més les grades del municipal vallesà. Un dels grans maldecaps del tècnic vallesà han estat les baixes que ha anat patint l'equip, entre altres, al mig del camp, on Uri Vila primer per motius físics, i ara motius tècnics ha deixat de tenir-hi protagonisme. Un fet que ha portat a l'Esport Club a perdre un dels seus punts vitals, el joc fluïd i de toc al centre del camp, i passar a desplegar un joc molt més directe que no està sent gens eficaç pel conjunt de Granollers.

El gol de la temporada en el futbol català

El va marcar Arnau Fortuny, davanter del CF Caldes de Montbui en en un duel de Segona Catalana que enfrotava els vallesans amb el CF Sabadell Nord. Un gol increïble molt celebrat pels jugadors de Santi Castel i és que significava l'empat del conjunt calderí al minut 89 de joc.

El BM Villa de Aranda deixa glaçat el Palau d’Esports (27-32)

.La crònica per VOTV

Després d'un mes i mig sense lliga Asobal, dissabte el Fraikin BM Granollers va començar la segona volta del campionat amb una derrota per 27 a 32 davant el BM Villa de Aranda. Els de Carles Viver van estar pobres en atac, davant un rival poderós que en tot moment va anar per davant al marcador i es va aprofitar de la continua fragilitat defensiva dels vallesans.

El conjunt granollerí va notar el desgast físic del partit de quarts de final de Copa contra l'Abanca Ademar de Lleó de dimarts, i va estar molt per sota del seu nivell habitual, mostrant una manca absoluta de solidesa defensiva, fet que també es va traduir en nerviosisme, precipitació en atac, i molt poca eficàcia en el llançament exterior.

Els de Carles Viver van sortit molt poc intensos, amb una defensa que ja des dels primers compassos feia aigües, davant un BM Villa de Aranda explosiu que ho va aprofitar per fusilar la porteria granollerina amb un parcial de 2 a 7 els primers 10 minuts de joc. L'explosivitat del conjunt entrenat per Jacobo Cúetara, amb un atac absolutament eficaç i mortífer, va deixar glaçat el Palau d'Esports en el primer tram de la primera meitat.

Mica en mica, però, el BM Granollers va començar a tirar d'orgull i ensenyar les dents i amb un parcial de 5 a 1 va acostar-se a tres gols, la renda de gols més curta que tindria en tot el partit. Un marge de millora ofensiu però no defensiu, que serviria al Fraikin per arribar al descans amb un 13 a 16 a l'electrònic.

A la represa, però, els homes de Carlos Viver van seguir freds, imprecisos en atac i tous en defensa i el Villa de Aranda ho va saber gestionar a la perfecció, convertint ràpids contraatacs en la seva millor arma per escapar-se al marcador.

La reacció vallesana tornaria a arribar a falta de 10 minuts pel final, amb el 21-24 a l'electrònic, que obria una escletxa d'esperança pels de Viver, però que es truncaria, i és que es tornarien a topar amb un mur, el porter Santana que amb continues aturades de mèrit no va deixar posar a l'equip vallèsa en el matx. Dos punts que viatgen cap a Villa de Aranda i que suposen el quart partit consecutiu dels de Viver sense aconseguir la victòria.

La nota positiva, Marc Cañellas, una de les grans perles del filial granollerí que brilla amb llum pròpia amb l'equip de Nacional de Sergio Pozo i que va tornar a tenir minuts amb el primer equip. Carles Viver va apostar per ell en moments complicats del matx i el jove central va respondre.

Una jornada amarga pel conjunt de Granollers que va veure com el segon classificat, el Naturhouse La Rioja, després de la seva victòria a Conca s’escapava en la segona posició, deixant els vallesans tercers cinc punts per sota. Just d’aquí una setmana, dissabte que ve, el Fraikin debutarà a la lligueta de grups de la EHF. Abans, però, els de Carlos Viver disputaran una altra jornada de lliga, el proper dimecres a la pista del Sagunto de Gijón, cuer de la classificació