Ha arribat el dia. Te’n vas. Tot i que és llei de vida, és impossible imaginar-me un Barça sense tu. Si miro enrere i recordo París o Roma, la primera imatge que em ve al cap ets tu aixecant la Copa d’Europa. A Wembley li vas cedir l’honor a l’Abi, detall que encara et fa més gran. La meva generació i les que venen darrere no saben el que és un Barça sense el Puyi a la defensa, amb el braçalet i el ‘5’ a l’esquena. Suposo que ja res serà el mateix.
Et vaig conèixer fa quasi 6 anys. Tu eres el capità i emblema de l’equip i jo un juvenil que venia a menjar-me el món. Des del primer dia vam tenir una gran relació, tant dins com fora del camp. Al teu costat em sentia protegit, sabia que si un dia fallava, tu estaries allà per salvar-me. Eres el meu àngel de la guarda.
Vull que sàpigues que trobaré a faltar les nostres xerrades al vestidor, els teus consells i sobretot, les teves "bronques" sobre el terreny de joc. Ets únic i irrepetible. Em fa molta gràcia quan parlen de fitxar ‘el nou Puyol’. Que segueixin buscant, perquè mai el trobaran.
Gràcies per tot, Puyi.
Gerard Piqué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada