Entrevista entrenador BM Granollers que es publicarà a la revista Gol Esports el proper mes de gener.
“El 2013 ha estat un any estratosfèric
per al BM Granollers”
Toni García
Guerrero ha estat un dels responsables d’una de
les etapes més brillants del primer equip del BM Granollers. Durant quatre
temporades va ser assistent de Llorenç Rueda (2008-2010) i després de Manolo
Cadenas (2010-2012), temps en el qual l’equip va aconseguir recuperar l’orgull,
arribar a una final de la Recopa d’Europa i augmentar el seu estatus dins la
lliga Asobal. Des de l’estiu del 2012 és el primer entrenador del conjunt
vallesà, amb el qual està assolint les cotes competitives més altes de la seva
història recent.
El BM Granollers ha tancat
l’any com a subcampió d’hivern de la lliga Asobal, us esperàveu assolir aquesta
fita a començaments de temporada? Quin objectiu es va marcar el club al
començar l’exercici?
La veritat és que no ho esperàvem, el nostre objectiu era assolir les fites
de l’any anterior, és a dir, quedar sisens o setens. Arribar al final de la
primera volta com a subcampions ha estat complir un petit somni que teníem tots
els que formem part del club.
Després d’algunes
derrotes, la primera contra el Barça, l’equip ha aconseguit recuperar el segon
lloc amb un balanç d’onze victòries en quinze partits. Com s’explica aquesta
bona dinàmica que ha agafat el conjunt?
Fonamentalment ha estat gràcies al gran treball que està fent tot el grup. Van
a totes, tant en els entrenaments com en els partits, i setmana rere setmana
van creixent, i això fa que la dinàmica sigui molt bona i puguem competir amb
plenes garanties. També és veritat que hem guanyat partits a l’últim moment o
de només un gol, però la dinàmica del grup està fent que siguem diferents als
altres equips.
Des de les temporades
1991-92 i 1992-93 que l’equip no queda segon a la lliga Asobal. Creus que podeu
aspirar al subcampionat també a final de temporada?
Per nosaltres seria un somni, però això ja són paraules majors. Hem de
deixar el futur que faci el seu camí i ja veurem on arribem. Hem d’anar setmana
a setmana, partit a partit i amb la nostra lluita, la nostra entrega i el
nostre treball, anirem a totes per aconseguir aquesta fita.
Quints punts forts i quins
punts dèbils creus que té l’equip?
Els punts forts són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva,
que ens ha portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats. Per contra, el
punt dèbil és el ‘handicap’ del nostre atac, ja que cometem moltes errades en
els llançaments i moltes vegades no passem dels 25 gols i crec és un punt que
hauríem de millorar.
“Els punts forts de
l’equip són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva, que ens ha
portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats”
Com has vist l’adaptació a
l’equip dels dos fitxatges d’aquesta temporada, el central Álvaro Ruiz i el
porter Matías Schulz? L’argentí sota pals està sent providencial...
Sí, Matías Schulz està sent una peça clau, ja que és molt regular i ha
aconseguit substituir amb garanties el gran porter que teníem l’any passat,
Gonzalo Pérez de Vargas. Pel que fa a l’Álvaro Ruiz és un central jove que està
creixent molt i està ajudant moltíssim a l’equip. Són dos fitxatges que s’han
adaptat plenament al grup i que estan posant el seu granet de sorra perquè
l’equip funcioni.
Després de 20 anys el
Granollers tornarà a participar a la Copa Asobal. Quines expectatives teniu
vers la competició?
Sortirem a totes, a les semifinals contra el Naturhouse la Rioja ho donarem
tot, i intentarem fer el nostre joc, que és el que ens ha funcionat fins ara,
per intentar arribar a la final. Està clar que el Naturhouse és un equip molt
poderós, que ha crescut molt els últims anys, que juguen la Champions i tenen
un equip molt compacte. Per tant, costarà molt guanyar-los, i haurem de fer un
gran partit, però ho intentarem amb totes les nostres forces.
Deixant de banda el mateix
Barça, que està molt per sobre de la resta d’equips, creus que és la temporada
en la qual els equips d’Asobal estan més igualats?
Sí, certament la competició així ho mostra. Hi ha molt poca diferència
entre equips a nivell de punts i classificació, i amb quatre jornades pots
pujar o baixar fàcilment quatre llocs a la taula. Això indica una igualtat
absoluta i per tant pots guanyar contra qualsevol equip, però també pots perdre
contra qualsevol. El que està clar és que hem de mostrar el nostre caràcter i
la nostra intensitat per poder ser competitius. Tal com està la lliga Asobal,
el més fàcil és perdre i el més difícil és guanyar.
“La lliga Asobal està més
igualada que mai”
La desaparició de
l’Atlético de Madrid va ser, sens dubte, una mala notícia per l’handbol, però
si pensem només en el Granollers podríem afirmar que us beneficia, ja que teniu
més possibilitats de quedar segons i per tant podeu aspirar a jugar la
Champions...
Jo crec que la desaparició d’un equip no és una bona notícia per ningú i
encara menys un equip històric com l’Atlético. Això denota que l’handbol està
una mica ferit i que qualsevol club pot passar per aquesta situació. Hi sigui o
no l’equip madrileny, nosaltres només hem de pensar en ser competitius.
Un dels grans mèrits i a
l’hora trets distintius del Granollers és que és un dels millors planters de
l’handbol estatal. De fet, 12 dels 17 jugadors del primer equip es van formar
al planter granollerí. L’aposta de la gent de casa amb tres o quatre jugadors
que marquen la diferència pot ser la recepta de l’èxit?
Sí, aquesta seria una bona filosofia però és molt difícil portar tres o
quatre jugadors que puguin marcar una diferència en aquesta lliga Asobal. És
molt complicat, primer per pressupost, però també perquè els millors jugadors
estan preferint anar a altres lligues més competitives i on l’economia està més
sanejada. El que és cert, però, és que seria una bona fórmula, tot i que
nosaltres hem de tenir molt clar que la nostre realitat és la de treballar amb
la gent jove i intentar atreure jugadors importants, que vulguin créixer amb
nosaltres i creguin amb aquest projecte esportiu.
A l’estiu el club va
decidir no participar a la Copa EHF per culpa de temes econòmics. Després que
l’equip s’hagués guanyat la participació a la pista deuria ser un cop dur pels
jugadors...
No va ser un cop dur. Jo porto molts anys al club i les he vist de tots
colors, hem arribat a una final de Recopa, hem estat un any sense cobrar i crec
que hem de ser molt realistes amb el que podem fer i a on podem arribar. Encara que esportivament ens pot fer mal
perquè sempre vols jugar el màxim nombre de competicions possibles, la realitat
del club i de l’economia és una altra i vam entendre perfectament que es
prengués aquesta decisió.
Aquesta temporada el
pavelló està presentant aforaments més notables que en darrers exercicis. Des
de l’equip sentiu que el caliu de l’afició és major que en altres temporades?
Sí, cada vegada ve més gent. Crec que el que està fent aquest equip és molt
gran, anar per darrere del Barça, que és el totpoderós, té un mèrit increïble i
potser ens agradaria que el pavelló estigués ple. Tot i això, haig de dir que
el públic que ve ens dóna molta força. Per exemple, fa uns dies contra el
Cangas vam estar molt desencertats en la primera part, però el públic va ser un
jugador més en el segon període i ens va empènyer a aconseguir la victòria.
Crec que és fonamental que el camí el fem el club, l’equip i l’afició.
“El públic ens dóna molta
força, és un jugador més i ens empeny a aconseguir victòries”
Com portes el fet de
compaginar la teva feina de professor a l’escola Jardí amb el de ser entrenador
del primer equip de l’handbol Granollers¿
La veritat és que és complicat. Combinar dues feines que són tan intenses i
tan apassionades és difícil. Mentalment has d’estar molt fort perquè són dos
àmbits molt diferents. Tanmateix, intento portar-ho de la millor manera
possible.
El pròxim mes de juny
finalitza el teu contracte amb el club. Seguiràs més temporades al capdavant de
l’equip?
No ho sé. Sempre he estat entrenador del club, menys els sis anys que vaig
estar a l’handbol base del Barça i realment estic molt content. Tot i això,
crec que no ho haig de dir jo si continuaré, sinó que ha de ser la directiva
qui ho decideixi. Per part meva, crec que el més important és valorar si el
projecte que vam iniciar l’any passat té continuïtat i camí per endavant. Jo
crec que sí i, si tot això segueix com fins ara, seria una bona possibilitat
continuar.
Aquest 2014 el Fraikin
Granollers complirà 70 anys d’existència. Quin desig demanes a aquest any que acaba de començar?
Demanaria que fos igual que el 2013. Durant aquest any hem crescut, hem
madurat i hem tirat endavant i ha estat un any estratosfèric pel que fa als
resultats de l’equip. Si miren els números i els partits de la segona volta de
la temporada passada i els ajuntem amb la primera volta d’aquesta, seríem un
equip classificat per la Champions. Intentarem tornar a fer un altre any tan bo
com aquest darrer 2013 que ja hem deixat enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada