Entrevista Toni Garcia Guerrero, entrenador BM Granollers

Entrevista entrenador BM Granollers que es publicarà a la revista Gol Esports el proper mes de gener.

“El 2013 ha estat un any estratosfèric
per al BM Granollers”

Toni García Guerrero ha estat un dels responsables d’una de les etapes més brillants del primer equip del BM Granollers. Durant quatre temporades va ser assistent de Llorenç Rueda (2008-2010) i després de Manolo Cadenas (2010-2012), temps en el qual l’equip va aconseguir recuperar l’orgull, arribar a una final de la Recopa d’Europa i augmentar el seu estatus dins la lliga Asobal. Des de l’estiu del 2012 és el primer entrenador del conjunt vallesà, amb el qual està assolint les cotes competitives més altes de la seva història recent.

El BM Granollers ha tancat l’any com a subcampió d’hivern de la lliga Asobal, us esperàveu assolir aquesta fita a començaments de temporada? Quin objectiu es va marcar el club al començar l’exercici?

La veritat és que no ho esperàvem, el nostre objectiu era assolir les fites de l’any anterior, és a dir, quedar sisens o setens. Arribar al final de la primera volta com a subcampions ha estat complir un petit somni que teníem tots els que formem part del club.

Després d’algunes derrotes, la primera contra el Barça, l’equip ha aconseguit recuperar el segon lloc amb un balanç d’onze victòries en quinze partits. Com s’explica aquesta bona dinàmica que ha agafat el conjunt?

Fonamentalment ha estat gràcies al gran treball que està fent tot el grup. Van a totes, tant en els entrenaments com en els partits, i setmana rere setmana van creixent, i això fa que la dinàmica sigui molt bona i puguem competir amb plenes garanties. També és veritat que hem guanyat partits a l’últim moment o de només un gol, però la dinàmica del grup està fent que siguem diferents als altres equips.

Des de les temporades 1991-92 i 1992-93 que l’equip no queda segon a la lliga Asobal. Creus que podeu aspirar al subcampionat també a final de temporada?

Per nosaltres seria un somni, però això ja són paraules majors. Hem de deixar el futur que faci el seu camí i ja veurem on arribem. Hem d’anar setmana a setmana, partit a partit i amb la nostra lluita, la nostra entrega i el nostre treball, anirem a totes per aconseguir aquesta fita.

Quints punts forts i quins punts dèbils creus que té l’equip?

Els punts forts són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva, que ens ha portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats. Per contra, el punt dèbil és el ‘handicap’ del nostre atac, ja que cometem moltes errades en els llançaments i moltes vegades no passem dels 25 gols i crec és un punt que hauríem de millorar.

“Els punts forts de l’equip són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva, que ens ha portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats”

Com has vist l’adaptació a l’equip dels dos fitxatges d’aquesta temporada, el central Álvaro Ruiz i el porter Matías Schulz? L’argentí sota pals està sent providencial...

Sí, Matías Schulz està sent una peça clau, ja que és molt regular i ha aconseguit substituir amb garanties el gran porter que teníem l’any passat, Gonzalo Pérez de Vargas. Pel que fa a l’Álvaro Ruiz és un central jove que està creixent molt i està ajudant moltíssim a l’equip. Són dos fitxatges que s’han adaptat plenament al grup i que estan posant el seu granet de sorra perquè l’equip funcioni.

Després de 20 anys el Granollers tornarà a participar a la Copa Asobal. Quines expectatives teniu vers la competició?

Sortirem a totes, a les semifinals contra el Naturhouse la Rioja ho donarem tot, i intentarem fer el nostre joc, que és el que ens ha funcionat fins ara, per intentar arribar a la final. Està clar que el Naturhouse és un equip molt poderós, que ha crescut molt els últims anys, que juguen la Champions i tenen un equip molt compacte. Per tant, costarà molt guanyar-los, i haurem de fer un gran partit, però ho intentarem amb totes les nostres forces.

Deixant de banda el mateix Barça, que està molt per sobre de la resta d’equips, creus que és la temporada en la qual els equips d’Asobal estan més igualats?

Sí, certament la competició així ho mostra. Hi ha molt poca diferència entre equips a nivell de punts i classificació, i amb quatre jornades pots pujar o baixar fàcilment quatre llocs a la taula. Això indica una igualtat absoluta i per tant pots guanyar contra qualsevol equip, però també pots perdre contra qualsevol. El que està clar és que hem de mostrar el nostre caràcter i la nostra intensitat per poder ser competitius. Tal com està la lliga Asobal, el més fàcil és perdre i el més difícil és guanyar.

“La lliga Asobal està més igualada que mai”

La desaparició de l’Atlético de Madrid va ser, sens dubte, una mala notícia per l’handbol, però si pensem només en el Granollers podríem afirmar que us beneficia, ja que teniu més possibilitats de quedar segons i per tant podeu aspirar a jugar la Champions...

Jo crec que la desaparició d’un equip no és una bona notícia per ningú i encara menys un equip històric com l’Atlético. Això denota que l’handbol està una mica ferit i que qualsevol club pot passar per aquesta situació. Hi sigui o no l’equip madrileny, nosaltres només hem de pensar en ser competitius.

Un dels grans mèrits i a l’hora trets distintius del Granollers és que és un dels millors planters de l’handbol estatal. De fet, 12 dels 17 jugadors del primer equip es van formar al planter granollerí. L’aposta de la gent de casa amb tres o quatre jugadors que marquen la diferència pot ser la recepta de l’èxit?

Sí, aquesta seria una bona filosofia però és molt difícil portar tres o quatre jugadors que puguin marcar una diferència en aquesta lliga Asobal. És molt complicat, primer per pressupost, però també perquè els millors jugadors estan preferint anar a altres lligues més competitives i on l’economia està més sanejada. El que és cert, però, és que seria una bona fórmula, tot i que nosaltres hem de tenir molt clar que la nostre realitat és la de treballar amb la gent jove i intentar atreure jugadors importants, que vulguin créixer amb nosaltres i creguin amb aquest projecte esportiu.

A l’estiu el club va decidir no participar a la Copa EHF per culpa de temes econòmics. Després que l’equip s’hagués guanyat la participació a la pista deuria ser un cop dur pels jugadors...

No va ser un cop dur. Jo porto molts anys al club i les he vist de tots colors, hem arribat a una final de Recopa, hem estat un any sense cobrar i crec que hem de ser molt realistes amb el que podem fer i a on podem arribar.  Encara que esportivament ens pot fer mal perquè sempre vols jugar el màxim nombre de competicions possibles, la realitat del club i de l’economia és una altra i vam entendre perfectament que es prengués aquesta decisió.

Aquesta temporada el pavelló està presentant aforaments més notables que en darrers exercicis. Des de l’equip sentiu que el caliu de l’afició és major que en altres temporades?

Sí, cada vegada ve més gent. Crec que el que està fent aquest equip és molt gran, anar per darrere del Barça, que és el totpoderós, té un mèrit increïble i potser ens agradaria que el pavelló estigués ple. Tot i això, haig de dir que el públic que ve ens dóna molta força. Per exemple, fa uns dies contra el Cangas vam estar molt desencertats en la primera part, però el públic va ser un jugador més en el segon període i ens va empènyer a aconseguir la victòria. Crec que és fonamental que el camí el fem el club, l’equip i l’afició.

“El públic ens dóna molta força, és un jugador més i ens empeny a aconseguir victòries”

Com portes el fet de compaginar la teva feina de professor a l’escola Jardí amb el de ser entrenador del primer equip de l’handbol Granollers¿

La veritat és que és complicat. Combinar dues feines que són tan intenses i tan apassionades és difícil. Mentalment has d’estar molt fort perquè són dos àmbits molt diferents. Tanmateix, intento portar-ho de la millor manera possible.

El pròxim mes de juny finalitza el teu contracte amb el club. Seguiràs més temporades al capdavant de l’equip?

No ho sé. Sempre he estat entrenador del club, menys els sis anys que vaig estar a l’handbol base del Barça i realment estic molt content. Tot i això, crec que no ho haig de dir jo si continuaré, sinó que ha de ser la directiva qui ho decideixi. Per part meva, crec que el més important és valorar si el projecte que vam iniciar l’any passat té continuïtat i camí per endavant. Jo crec que sí i, si tot això segueix com fins ara, seria una bona possibilitat continuar.

Aquest 2014 el Fraikin Granollers complirà 70 anys d’existència. Quin desig demanes a  aquest any que acaba de començar?

Demanaria que fos igual que el 2013. Durant aquest any hem crescut, hem madurat i hem tirat endavant i ha estat un any estratosfèric pel que fa als resultats de l’equip. Si miren els números i els partits de la segona volta de la temporada passada i els ajuntem amb la primera volta d’aquesta, seríem un equip classificat per la Champions. Intentarem tornar a fer un altre any tan bo com aquest darrer 2013 que ja hem deixat enrere.