Entrevista Feliu Tura, president del CF Mollet

Entrevista que es publicarà a la revista GOL ESPORTS el proper mes de gener

“Hem aconseguit que el CF Mollet sigui un referent a la comarca”

Feliu Tura, de 52 anys, treballa com a periodista a Televisió Espanyola de Catalunya. Des de fa sis anys és el president del CF Mollet, període en el qual ha viscut els millors anys de l’entitat des de la presidència. A Gol Esports repassem la seva experiència al capdavant del club, les fites que ha assolit l’entitat i els reptes que vol aconseguir en el futur.

Aquesta és la teva sisena temporada presidint el Mollet. Durant aquests anys com has viscut l’evolució del club?

Hem tingut una evolució extraordinària, sobretot pel que fa al futbol base; fa sis anys quan ens vam fer càrrec del club, els equips inferiors estaven a categories força baixes i, amb tot aquest temps, hem aconseguit que puguin arribar a competir en divisions molt més altes i competitives.

De fet, el club s’ha convertit en un dels grans referents de la comarca en quan a futbol base amb més de 30 equips inferiors i amb totes les categories, com a mínim, amb un equip a Preferent i amb el juvenil a Lliga Nacional. Quina ha estat la recepta de l’èxit?

La recepta ha estat treballar, treballar i treballar. Hem tingut la sort que la coordinació esportiva ha fet una tasca excel·lent, primer de captació i després de treball al camp de joc. Aquí no hi ha miracles, per aconseguir aquesta fita s’han de fitxar els millors jugadors de la zona i llavors s’ha de fer que evolucionin com a futbolistes i com a persones. El més important ha estat tenir un engranatge magnífic perquè tot plegat funcionés a la perfecció.

A part de les esmentades, quines fites creus que has aconseguit al capdavant de l’entitat ?

Tenim l’assignatura pendent del primer equip. Aquest és el tercer any que estem a Primera Catalana i podríem millorar els resultats. Pel que fa als altres equips estan tots on creiem que els hi correspon. Podríem intentar que el cadet o l’infantil pugessin a Divisió d’Honor, però no és una prioritat. El que realment és difícil i és el que volem és mantenir aquestes categories, que és el que més costa.

El Granollers sempre havia estat el gran equip de la comarca, tant com a primer equip com a futbol base. Què creus que va canviar per què el Mollet li passes per davant?

No sé què li ha passat ni m’afecta. El que sé és que quan fa 6 anys vam entrar al club volíem que el Mollet fos un referent a la comarca i ho hem aconseguit. Crec que vam fer un tomb important, sobretot quan fa 3 anys vam poder gaudir d’un segon camp de gespa. Crec que som dels pocs equips de la comarca que tenen dos camps, a part de dos annexos per entrenar i, per tant, això ens permet tenir els 41 equips que tenim ara.

Hi ha hagut varis clubs de la comarca que s’han queixat de les formes del Mollet a l’hora de fitxar jugadors de futbol base perquè contacta directament amb el jugador i no amb el club. No creus que aquesta filosofia embruta la imatge de l’entitat?

A mi no m’ha arribat cap queixa ni de clubs, ni de coordinadors, ni de la Federació. De tota manera, jo et diria que quan el Granollers era capdavanter també es parlava del mateix per part seva. Els nostres coordinadors saben que s’han d’adreçar als clubs per fitxar jugadors i si no ho fan és cert que és una mala pràctica.

“Els nostres coordinadors saben que s’han d’adreçar als clubs per fitxar jugadors i si no ho fan és cert que és una mala pràctica”.

Per què creus que la teva candidatura va ser l’única que es va presentar ara farà dos anys per optar a la presidència de l'entitat?

És evident que els primers quatre anys es va fer una tasca molt important i vam acabar totes les temporades amb superàvit econòmic . A més, hem portat al Mollet a ser un referent de la comarca, per tant, crec que és per això que no hi havia una oposició.

Pel que fa al primer equip,  en la temporada del debut a Primera Catalana van quedar sisens, en la passada novens. Actualment ocupen la onzena posició. Quin objectiu teniu fixat aquest exercici?

En principi l’objectiu era estar el més amunt possible, però ara podríem dir que seria salvar la categoria sense problemes. En la situació actual si quedem setens o vuitens ja haurem fet una temporada correcte.

És curiós el que dius perquè Claudio Festa va ser destituït com a entrenador del primer equip a principis de novembre, quan l’equip ocupava la novena posició i després de dues derrotes consecutives per “no complir amb les previsions de la temporada”.

Claudio Festa havia entrenat en una dinàmica molt negativa i en el futbol, com en tot, s’ha de prevenir abans que curar i es veia que la tendència de resultats era dolenta.

El club va fer una aposta de qualitat amb el nou tècnic, Albert Cámara, entrenador del Badalona la temporada passada i jugador de l’entitat a Segona B durant 8 anys. Tot i així, de moment, després de tres partits l’equip encara no coneix la victòria i ha baixat fins a la dotzena posició. Què s’espera del nou entrenador?

Amb Albert Cámara hem empatat els últims tres partits, dels quals dos, tant a Girona com a Avià, ens van empatar als últims minuts, quan portàvem tot el partit guanyant. Per tant, creiem que l’evolució és més positiva, tot i que els resultats sembla que puguin dir el contrari. Cámara és l’entrenador més serio que he tingut en tots aquests anys en el club, per tant, si es treballa seriosament, com està fent ell, estic segur que arribaran els resultats.

“Albert Cámara és l’entrenador més serio que he tingut en tots aquests anys en el club, per tant, si es treballa seriosament, com està fent ell, estic segur que arribaran els resultats”.

Fa 60 anys, l’any 1954, el club va debutar a Tercera Divisió i s’hi va mantenir fins a tres temporades. Veus factible a curt o llarg plaç repetir aquesta fita?

Aquesta era la voluntat que teníem des de fa uns anys, però deixant de banda el fet merament esportiu, crec que realment no sé si ens mereixeríem estar a Tercera. Jo sempre m’he queixat del suport social que tenim; tenim pocs socis, i la ciutat crec que dóna una mica l’esquena al club de futbol.

De fet, tot i que l’equip porta temps desplegant un bon futbol, costa molt veure el municipal Germans Gonzalvo ple. A què creus que es degut?

És molt difícil veure camps de Primera Catalana plens. De tota manera, en algun partit amb els juvenils que ens hem enfrontat al Barça o a l’Espanyol hem tingut el camp amb més de mil persones. Pel que fa al primer equip, ens hauríem de remuntar tres anys i mig enrere, quan vam pujar a Primera Catalana contra el Gironella, que també es va omplir. Tot i això, costa molt omplir el camp, acostumem a tenir una mitjana d’assistència de 200-250 persones.

El fet que assisteixin pocs espectadors pot tenir a veure amb el fet que les entrades per veure futbol regional són massa cares?

És possible que afecti una mica, però la gent que vindria encara que fos gratuït no seria molta més. És una qüestió de tenir l’hàbit de seguir l’equip del poble. El diumenge a les 12 del migdia, en comptes de mirar els partís que fan a GolTV o Canal Plus, els aficionats al futbol de Mollet podrien pujar a veure l’equip al Germans Gonzalvo.

Quina creus que és la principal assignatura pendent del club?

Sobretot que pugin més jugadors del juvenil al primer equip. Aquest any n’han pujat tres, però crec que hauríem de tenir més jugadors del planter a l’equip de Primera Catalana.

Encara et queden quatre anys a la presidència de l’entitat. Després de tot el que ha aconseguit el club en aquests anys, quins objectius teniu de futur?

Un dels nostres objectius és que el primer equip sigui més competitiu i que els equips inferiors conservin les categories. L’equip  juvenil que segueixi donant guerra a Nacional i que l’infantil i el cadet aconsegueixen fer el salt a Divisió d’Honor, però tampoc ens treu el son.

“Un dels nostres objectius és que el primer equip sigui més competitiu i que els equips inferiors conservin les categories”

Què li demanes a aquest 2014 que acaba de començar?

Per davant de l’esport, sense cap mena de dubte, poso el benestar social, i el meu desig per aquest any nou és que la gent pugui viure millor i que tots plegats puguem començar a sortir d’aquesta crisi econòmica que ja fa massa anys que dura.

Entrevista Toni Garcia Guerrero, entrenador BM Granollers

Entrevista entrenador BM Granollers que es publicarà a la revista Gol Esports el proper mes de gener.

“El 2013 ha estat un any estratosfèric
per al BM Granollers”

Toni García Guerrero ha estat un dels responsables d’una de les etapes més brillants del primer equip del BM Granollers. Durant quatre temporades va ser assistent de Llorenç Rueda (2008-2010) i després de Manolo Cadenas (2010-2012), temps en el qual l’equip va aconseguir recuperar l’orgull, arribar a una final de la Recopa d’Europa i augmentar el seu estatus dins la lliga Asobal. Des de l’estiu del 2012 és el primer entrenador del conjunt vallesà, amb el qual està assolint les cotes competitives més altes de la seva història recent.

El BM Granollers ha tancat l’any com a subcampió d’hivern de la lliga Asobal, us esperàveu assolir aquesta fita a començaments de temporada? Quin objectiu es va marcar el club al començar l’exercici?

La veritat és que no ho esperàvem, el nostre objectiu era assolir les fites de l’any anterior, és a dir, quedar sisens o setens. Arribar al final de la primera volta com a subcampions ha estat complir un petit somni que teníem tots els que formem part del club.

Després d’algunes derrotes, la primera contra el Barça, l’equip ha aconseguit recuperar el segon lloc amb un balanç d’onze victòries en quinze partits. Com s’explica aquesta bona dinàmica que ha agafat el conjunt?

Fonamentalment ha estat gràcies al gran treball que està fent tot el grup. Van a totes, tant en els entrenaments com en els partits, i setmana rere setmana van creixent, i això fa que la dinàmica sigui molt bona i puguem competir amb plenes garanties. També és veritat que hem guanyat partits a l’últim moment o de només un gol, però la dinàmica del grup està fent que siguem diferents als altres equips.

Des de les temporades 1991-92 i 1992-93 que l’equip no queda segon a la lliga Asobal. Creus que podeu aspirar al subcampionat també a final de temporada?

Per nosaltres seria un somni, però això ja són paraules majors. Hem de deixar el futur que faci el seu camí i ja veurem on arribem. Hem d’anar setmana a setmana, partit a partit i amb la nostra lluita, la nostra entrega i el nostre treball, anirem a totes per aconseguir aquesta fita.

Quints punts forts i quins punts dèbils creus que té l’equip?

Els punts forts són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva, que ens ha portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats. Per contra, el punt dèbil és el ‘handicap’ del nostre atac, ja que cometem moltes errades en els llançaments i moltes vegades no passem dels 25 gols i crec és un punt que hauríem de millorar.

“Els punts forts de l’equip són el caràcter que estem mostrant i la solidesa defensiva, que ens ha portat a ser un dels equips de la lliga menys golejats”

Com has vist l’adaptació a l’equip dels dos fitxatges d’aquesta temporada, el central Álvaro Ruiz i el porter Matías Schulz? L’argentí sota pals està sent providencial...

Sí, Matías Schulz està sent una peça clau, ja que és molt regular i ha aconseguit substituir amb garanties el gran porter que teníem l’any passat, Gonzalo Pérez de Vargas. Pel que fa a l’Álvaro Ruiz és un central jove que està creixent molt i està ajudant moltíssim a l’equip. Són dos fitxatges que s’han adaptat plenament al grup i que estan posant el seu granet de sorra perquè l’equip funcioni.

Després de 20 anys el Granollers tornarà a participar a la Copa Asobal. Quines expectatives teniu vers la competició?

Sortirem a totes, a les semifinals contra el Naturhouse la Rioja ho donarem tot, i intentarem fer el nostre joc, que és el que ens ha funcionat fins ara, per intentar arribar a la final. Està clar que el Naturhouse és un equip molt poderós, que ha crescut molt els últims anys, que juguen la Champions i tenen un equip molt compacte. Per tant, costarà molt guanyar-los, i haurem de fer un gran partit, però ho intentarem amb totes les nostres forces.

Deixant de banda el mateix Barça, que està molt per sobre de la resta d’equips, creus que és la temporada en la qual els equips d’Asobal estan més igualats?

Sí, certament la competició així ho mostra. Hi ha molt poca diferència entre equips a nivell de punts i classificació, i amb quatre jornades pots pujar o baixar fàcilment quatre llocs a la taula. Això indica una igualtat absoluta i per tant pots guanyar contra qualsevol equip, però també pots perdre contra qualsevol. El que està clar és que hem de mostrar el nostre caràcter i la nostra intensitat per poder ser competitius. Tal com està la lliga Asobal, el més fàcil és perdre i el més difícil és guanyar.

“La lliga Asobal està més igualada que mai”

La desaparició de l’Atlético de Madrid va ser, sens dubte, una mala notícia per l’handbol, però si pensem només en el Granollers podríem afirmar que us beneficia, ja que teniu més possibilitats de quedar segons i per tant podeu aspirar a jugar la Champions...

Jo crec que la desaparició d’un equip no és una bona notícia per ningú i encara menys un equip històric com l’Atlético. Això denota que l’handbol està una mica ferit i que qualsevol club pot passar per aquesta situació. Hi sigui o no l’equip madrileny, nosaltres només hem de pensar en ser competitius.

Un dels grans mèrits i a l’hora trets distintius del Granollers és que és un dels millors planters de l’handbol estatal. De fet, 12 dels 17 jugadors del primer equip es van formar al planter granollerí. L’aposta de la gent de casa amb tres o quatre jugadors que marquen la diferència pot ser la recepta de l’èxit?

Sí, aquesta seria una bona filosofia però és molt difícil portar tres o quatre jugadors que puguin marcar una diferència en aquesta lliga Asobal. És molt complicat, primer per pressupost, però també perquè els millors jugadors estan preferint anar a altres lligues més competitives i on l’economia està més sanejada. El que és cert, però, és que seria una bona fórmula, tot i que nosaltres hem de tenir molt clar que la nostre realitat és la de treballar amb la gent jove i intentar atreure jugadors importants, que vulguin créixer amb nosaltres i creguin amb aquest projecte esportiu.

A l’estiu el club va decidir no participar a la Copa EHF per culpa de temes econòmics. Després que l’equip s’hagués guanyat la participació a la pista deuria ser un cop dur pels jugadors...

No va ser un cop dur. Jo porto molts anys al club i les he vist de tots colors, hem arribat a una final de Recopa, hem estat un any sense cobrar i crec que hem de ser molt realistes amb el que podem fer i a on podem arribar.  Encara que esportivament ens pot fer mal perquè sempre vols jugar el màxim nombre de competicions possibles, la realitat del club i de l’economia és una altra i vam entendre perfectament que es prengués aquesta decisió.

Aquesta temporada el pavelló està presentant aforaments més notables que en darrers exercicis. Des de l’equip sentiu que el caliu de l’afició és major que en altres temporades?

Sí, cada vegada ve més gent. Crec que el que està fent aquest equip és molt gran, anar per darrere del Barça, que és el totpoderós, té un mèrit increïble i potser ens agradaria que el pavelló estigués ple. Tot i això, haig de dir que el públic que ve ens dóna molta força. Per exemple, fa uns dies contra el Cangas vam estar molt desencertats en la primera part, però el públic va ser un jugador més en el segon període i ens va empènyer a aconseguir la victòria. Crec que és fonamental que el camí el fem el club, l’equip i l’afició.

“El públic ens dóna molta força, és un jugador més i ens empeny a aconseguir victòries”

Com portes el fet de compaginar la teva feina de professor a l’escola Jardí amb el de ser entrenador del primer equip de l’handbol Granollers¿

La veritat és que és complicat. Combinar dues feines que són tan intenses i tan apassionades és difícil. Mentalment has d’estar molt fort perquè són dos àmbits molt diferents. Tanmateix, intento portar-ho de la millor manera possible.

El pròxim mes de juny finalitza el teu contracte amb el club. Seguiràs més temporades al capdavant de l’equip?

No ho sé. Sempre he estat entrenador del club, menys els sis anys que vaig estar a l’handbol base del Barça i realment estic molt content. Tot i això, crec que no ho haig de dir jo si continuaré, sinó que ha de ser la directiva qui ho decideixi. Per part meva, crec que el més important és valorar si el projecte que vam iniciar l’any passat té continuïtat i camí per endavant. Jo crec que sí i, si tot això segueix com fins ara, seria una bona possibilitat continuar.

Aquest 2014 el Fraikin Granollers complirà 70 anys d’existència. Quin desig demanes a  aquest any que acaba de començar?

Demanaria que fos igual que el 2013. Durant aquest any hem crescut, hem madurat i hem tirat endavant i ha estat un any estratosfèric pel que fa als resultats de l’equip. Si miren els números i els partits de la segona volta de la temporada passada i els ajuntem amb la primera volta d’aquesta, seríem un equip classificat per la Champions. Intentarem tornar a fer un altre any tan bo com aquest darrer 2013 que ja hem deixat enrere.