Thiago continuarà amb fitxa del filial

Tot i que des de fa mesos és un fix en les convocatòries amb el primer equip, Thiago Alcántara continuarà formant part del filial blaugrana. Així ho va anunciar ahir el director esportiu del FC Barcelona, Andoni Zubizarreta, en afirmar que “el club no es planteja concedir més dorsals del primer equip a jugadors procedents del Barça B”. Per llegir més a: http://lajornada.cat/2010/12/25/thiago-continuara-amb-fitxa-del-filial/

Tres catalans en l’onze ideal de “L’Équipe”

El prestigiós diari esportiu francès “L’Équipe”, com cada temporada per aquestes dates, ha publicat el millor onze de l’any. Tres jugadors catalans: Xavi, Busquets i Piqué, i els barcelonistes Andrés Iniesta i Lionel Messi, figuren en l’equip ideal del 2010. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/12/25/tres-catalans-en-lequip-ideal-de-%e2%80%9cl%e2%80%99equipe%e2%80%9d/

Josep Guardiola, de la Masia a la història

Ahir va fer 20 anys del debut de Josep Guardiola amb la samarreta del FC Barcelona. Amb el de Santpedor, primer com a jugador i, després com a tècnic, el Barça ha viscut els millors èxits de tota la seva història


Només tenia 13 anys i aquell 28 de juny del 1984 el recordarà tota la seva vida. Va ser el dia que va fitxar pel FC Barcelona gràcies a un mític cercapromeses blaugrana, Oriol Tort, que se’l va emportar de Manresa cap a la gran ciutat. Des de llavors, es va instal.lar a la Masia de davant del Camp Nou i va anar creixent com a futbolista jugant a totes les categories inferiors de l’equip blaugrana. Però no va ser fins ahir va fer 20 anys, quan Josep Guardiola va debutar amb el primer equip del Barça. La premsa d’aleshores va comparar el jove jugador amb Guillermo Amor, al·legant que tenia unes característiques molt similars. El 16 de Desembre de 1990, el Cadis visitava el Camp Nou i el de Santpedor va sortir en l’onze titular ocupant la clàssica posició de quatre amb el número 10 a l’esquena. Aquell onze va estar format pel que seria l’arrel del futur Dream Team: Zubizarreta, Nando, Alexanko, Guardiola, Serna, Bakero, Eusebio, Goikoetxea, Laudrup, Txiki, Julio Salinas. Les baixes del mateix Guillermo Amor i de Ronald Koeman van portar a Johan Cruyff a donar l’oportunitat a aquell jove del planter que tantes bones maneres apuntava. El Barça va guanyar per 2-0 i el jugador va fer un partit prou complet. A partir d’aquest moment va alternar els partits amb el filial amb convocatòries amb el primer equip. Aquella temporada coincidint amb el seu debut, el FC Barcelona de Johan Cruyff va aconseguir la primera lliga del Dream Team.
Per llegir més a : http://lajornada.cat/2010/12/17/josep-guardiola-de-la-masia-a-la-historia/

Andreu Fontàs, molt futur per endavant

L’estiu passat vam començar a sentir a parlar d’aquest jove de només 21 anys, Andreu Fontàs, quan Josep Guardiola el va convocar per fer la pretemporada amb el primer equip del FC Barcelona. Aleshores ja va disputar alguns partits amistosos amb el conjunt blaugrana i, fins i tot, va ser convocat per jugar la Supercopa d’Espanya. El seu debut oficial amb el primer equip del Barça va ser a finals d’aquell mateix estiu, el 31 d’agost del 2009, quan va substituir Gerard Piqué en el minut 84, en el partit que va enfrontar l’equip blaugrana i l’Sporting de Gijón. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/12/10/andreu-fontas-molt-futur-per-endavant/

Pep Guardiola: “No tinc res a amagar a Mourinho, sap que anirem a atacar”

Josep Guardiola ha aparegut a la sala de premsa amb la tranquil·litat que li és habitual. El tècnic de Santpedor afronta el seu cinquè clàssic -ha guanyat els quatre que ha disputat- amb molta serenor. Com sempre ha tingut paraules d’elogi pel rival: “el Real Madrid és un rival espectacular, molt físic, potent, ràpid, amb molt bons jugadors i molt ben organitzat”. I ha afegit: “ells saben com jugarem nosaltres, no tinc res a amagar a Mourinho, sap que anirem a atacar”. Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/28/pep-guardiola-%e2%80%9cno-tinc-res-a-amagar-a-mourinho-sap-que-anirem-a-atacar%e2%80%9d/

Mourinho: “El Barça és feliç amb Iturralde”

Molta expectació a la roda de premsa del tècnic del Real Madrid, Jose Mourinho davant els mitjans de comunicació abans del gran clàssic. L’entrenador portuguès, que ha sortit recolzat  pel segon tècnic blanc, Aitor Karanka, i per Zinedine Zidane, s’ha mostrat molt més calmat del que s’esperava, tot i que s’ha encarregat personalment de posar pressió a l’àrbitre del matx: “el Barça és feliç amb Iturralde i el Madrid ho és menys. Són dades demostrables”. Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/28/mourinho-%e2%80%9cel-barca-es-felic-amb-iturralde%e2%80%9d/

Suspès el Betis - Barça B per la pluja

La gran quantitat de pluja que ha caigut a Sevilla des de primera hora del matí ha provocat que el col.legiat valencià, Martínez Munuera, suspengui el partit que havien de disputar el Betis i el filial blaugrana a les quatre de la tarda. L’estat del terreny de joc de l’estadi Benito Villamarín, totalment impracticable, inundat d’aigua i ple de bassals, provocava que la pilota no rodés per sobre la gespa i, per tant, feia totalment impossible la pràctica del futbol. Llegeix més a : http://lajornada.cat/2010/11/27/suspes-el-betis-barca-b-per-la-pluja/

El Barça B vol assaltar el camp del líder

Prèvia Real Betis - Barça B
27/11/2010
Per Jordi Calls

Els homes de Luis Enrique volen canviar la mala ratxa a domicili i donar la sorpresa contra el Betis a un dels camps històrics de Segona


Aquesta tarda a les 16.00 hores, el filial del Barça s’enfronta al Real Betis a l’estadi Benito Villamarín. Els homes de Luis Enrique arriben a Sevilla amb la moral intacta després de fer un bon partit en l’última jornada de competició. Davant tindran un Betis que és el líder de la Segona Divisió A... Llegeix més a:
http://lajornada.cat/2010/11/27/el-barca-b-vol-assaltar-el-camp-del-lider/

La "Caverna" ataca de nou

I ja hi som, ja ataquen, ja comencen la seva guerra electoral, contra algú, Jan Laporta, que ja odien des de fa anys. Perquè ha sigut l’únic, que amb educació o sense, més aviat sense, els hi ha planta’t cara i diu les coses tal i com són. Sí, com ell diu “la caverna mediàtica” ja s’ha aliat, ja han orquestrat una campanya explícita i bruta per enfonsar al expresident del Barça i de pas, i amb més motiu encara, destrossar un futur polític que s’atreveix a dir que proclamaria la independència de Catalunya si tingués els 68 escons necessaris en el Parlament. Ui que l’imperi trontolla, i aquí els neix la por, la ràbia, l’ira, l’enveja, quans sentiments tòxics junts, és ben bé que hi ha coses que van més enllà de la racionalitat.

Primer l’ABC: “El despatx de Joan Laporta és el domicili social d'empreses de cíber pornografia". I per si això fos poc, una altre difamació en un diari esportiu de la capital, el Marca, que comença a pecar de cavernisme barat i patètic. El rotatiu treu en portada a Maria Lapiedra amb la samarreta del barça afirmant que “ Laporta em mirava em desig, és una mica sortir, em tibava el tanga”. Que un diari esportiu tregui aquestes declaracions en portada no mostra res més que el rigor del seu periodisme està per sota a terra, però clar, tot és vàl.lid alhora d’enfonsar a aquells que volen dividir “la pàtria espanyola”. Senyors, estem al segle XXI, ja començaria a ser hora d’obrir una mica més la ment i deixar-se de tantes xuminades.

50 anys de la primera nit màgica al Camp Nou

Avui es compleixen 50 anys del famós gol d’Evaristo que va suposar la primera eliminació del Real Madrid en competició europea


Corrien els anys 60 en un país immers en plena dictadura franquista i l’equip del règim feia cinc anys que es passejava per Europa. El conjunt blanc, com a vigent campió, i el FC Barcelona, com a campió de la Lliga Espanyola, van disputar a la temporada 1959-1960 la llavors anomenada Copa d’Europa. I la casualitat va voler que els dos conjunts quedessin emparellats als vuitens de final de la competició. L’expectació que va generar aquella eliminatòria va ser impressionant, amb un Real Madrid liderat per Di Stefano i Gento, i un Barça encapçalat per Laszli Kubala i Luis Suárez. En el partit d’anada disputat en el estadi Santiago Bernabéu... Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/23/50-anys-de-la-primera-nit-magica-al-camp-nou/

A la zona de premsa del Mini per primera vegada

El 19 de Novembre del 2010 serà un dia que recordaré sempre, i és que per primera vegada vam tenir acreditació per lajornada.cat per assistir al Mini Estadi amb acreditacions de premsa per cobrir el filial del Barça. El partit es presentava interessant, tot i que el Recreativo de Huelva ocupés les últimes posicions de la Liga Adelante. Vaig arribar a les instal.lacions blaugranes i vaig anar a les oficines a recollir l'acreditació. Sincerament, no m'ho podia creure! Em va tocar seure al costat de dos periodistes, bé tres. A la dreta hi tenia un company de Radio Marca que mirava el partit i cada quart d'hora conectaven amb ell i explicava el minut, el resultat i la situació del joc. A l'esquerra hi tenia dos kraks molt grans de radio Canal Sur d'andalusia. El club facil.lita un full a tot color amb les dades del partit i els jugadors titulars però no indica la posició en què jugaran. Va ser per això, que un d'ells em va preguntar en quines posicions jugaven els petits de Can Barça. A partir d'aqui vam començar a parlar i em van explicar que retransmetien en directe el partit per Canal Sur.

Vaig començar a redactar l'alineació ja que quedaven encara alguns minuts perquè comencés el matx. Des de la tribuna de premsa el partit es veu molt bé. Em va venir a visitar un company de classe, i del diari, el Pere, amb qui vem compartir una conversa molt interessant amb els periodistes andalusos. I sense temps per gaire més va començar el partit. En el video que surt a la part inferior es pot veure la sortida dels jugadors al terreny de joc des de la mateixa tribuna de premsa.

Tot i que, el filial blaugrana va tenir moltes més ocasions i va jugar millor, el partit va acabar en empat a un.
Un cop acabat el partit vaig poder assistir a la zona mixta on hi ha reunits tots els mitjans de comunicació esperant la sortida dels jugadors. Vaig poder parlar amb el Marc Muniesa, que per cert es va mostrat molt humil i proper. Posteriorment vaig poder assistir a la roda de premsa del tècnic del filial, Luis Enrique, de la qual vaig fer-ne un petit resum en format video que he adjuntat aquí sota:

A retrobar-se amb la victòria al Mini

Per Jordi Calls

Els jugadors del planter volen recuperar el bon joc que els ha portat a situar-se en les zones capdavanteres de la Liga Adelante davant un Recreativo, que tot i estar en zona de descens, arriba amb la moral molt alta

El filial blaugrana juga aquest vespre el partit avançat de la tretzena jornada de lliga, a les 21.00 hores, contra el Recreativo de Huelva al Miniestadi. Els homes de Luis Enrique volen tornar a guanyar després de sortir golejats de Granada la jornada passada i recuperar el bon joc que els ha portat a situar-se en les zones capdavanteres de Segona Divisió A. L’entrenador asturià compte amb tots els seus efectius, menys Thiago i Andreu Fontàs, que és probable que vagin convocats amb el primer equip. L’alta del defensa granollerí Abraham, després d’un més de baixa, és una gran notícia pel tècnic blaugrana. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/11/19/a-retrobar-se-amb-la-victoria-al-mini/

Setmana de seleccions

Per Jordi Calls

Fins a tretze jugadors blaugrana han estat convocats per les seves respectives seleccions estatals per disputar partits amistosos durant la setmana

El Barça no podrà comptar amb els seus jugadors internacionals durant la setmana per preparar el proper partit de lliga que el conjunt blaugrana juga a Almeria aquest proper dissabte. El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha convocat als vuit campions del món: Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa, per disputar un partit amistós contra la selecció portuguesa. L’al.licient serà veure la majoria de jugadors culers jugant contra els madridistes Cristiano Ronaldo, Pepe i Carvalho.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/11/15/setmana-de-seleccions/

Entrevista a la revista garriguenca GAR

Lajornada.cat a la revista garriguenca GAR

Entrevista a lagarrigadigital.cat

Dins la nostra sèrie d'entrevistes a emprenedors garriguencs parlem avui amb Jordi Calls, un dels fundadors de lajornada.cat. Aquest diari online és un exemple perfecte d'emprenedoria, i sorgeix d’una situació en la que molts s'han trobat: Calls va ser acomiadat de la seva anterior feina en el món de les arts gràfiques i va decidir dedicar-se al periodisme esportiu, superant la prova de selectivitat per a majors de 25 anys i entrant a la carrera. La seva vocació el va portar a fundar lajornada.cat amb un grup de companys. Llegeix més a http://www.lagarrigadigital.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=544%3Agarriguencs-emprenedors-jordi-calls-lajornadacat&catid=35%3Aentrevista&Itemid=35

Entrevista a Joan Laporta

A http://www.lajornada.cat/ vam entrevistar a Joan Laporta, número 1 del nou partit independentista Solidaritat Catalana i expresident del FC Barcelona.

“Què seria la lliga espanyola sense el Barça? A qui insultaria la caverna?”


• Segueix pensant que si Catalunya aconsegueix un estat propi, s’hauria de recórrer a la creació d’una lliga ibèrica per garantir la competitivitat?

- Tant de bo haguéssim de decidir això! Quan em pregunten quina lliga jugarà el Barça si som independents, sempre responc que el Barça jugarà la lliga que vulgui, perquè totes les lligues voldrien tenir un equip com el Barça. El club tindrà totes les opcions obertes: podem seguir jugant la lliga de l’estat espanyol amb un conveni com el que té Mònaco amb la lliga francesa, podem fer una lliga d’estats ibèrics amb Espanya, Portugal i el País Basc… Si vols llegir l'entrevista completa: http://lajornada.cat/2010/11/04/joan-laporta-ja-no-faria-el-partit-de-costellada-es-un-model-esgotat-i-humiliant/

Entrevistem als candidats a les eleccions al Parlament

El proper 28 de novembre es decideix bona part del nostre futur com a país esportiu: hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.


És per això que, durant tot el mes de novembre, http://www.lajornada.cat/ entrevistarà els candidats dels partits polítics, amb la intenció de conèixer a fons els seus projectes esportius. Què faran els partits en matèria d’esports si guanyen les eleccions? L’oficialitat de les seleccions catalanes, el suport a la Plataforma Pro Seleccions, les subvencions i el suport als clubs i a les federacions, la promoció d’esports minoritaris… Són només alguns dels temes de què parlarem amb els candidats!

Llegeix les entrevistes que ja hem fet!

A lajornada.cat ja hem entrevistat a:

•JOAN CARRETERO (Reagrupament). Enllaç a l’entrevista: http://lajornada.cat/2010/11/01/joan-carretero-ni-en-els-pitjors-malsons-no-hem-de-pensar-en-una-lliga-iberica/

•JOAN LAPORTA (Solidaritat Catalana ). Enllaç a l’entrevista: http://lajornada.cat/2010/11/04/joan-laporta-ja-no-faria-el-partit-de-costellada-es-un-model-esgotat-i-humiliant

“No es va informar bé el soci perquè prengués la decisió”

Xavier Sala i Martin, extresorer del Barça ha donat les seves explicacions després que ahir Joan Laporta anunciés que impugnaria l’assamblea de socis de dissabte passat. L’economista català, al “Món a RAC1″ de Jordi Bastè, ha estat força contundent: “L’assemblea de l’altre dia va ser una posada en escena disfressada de transparència.  No es va informar bé al soci perquè prengués la decisió i no es va permetre a les persones acusades defensar-se”. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/19/%e2%80%9cno-es-va-informar-be-al-soci-perque-prengues-la-decisio%e2%80%9d/

Laporta presentarà una querella criminal contra Rosell i la seva junta

L’expresident es querellarà contra la junta de Rosell i acusa a CIU i a sectors d’ERC de voler perjudicar-lo



Joan Laporta prepara accions penals contra l’actual junta directiva del Barça i el seu president, Sandro Rosell, com a resposta a l’acció de responsabilitat social contra la seva gestió econòmica, que va aprovar l’assemblea de compromissaris el passat cap de setmana. Per llegir més:  http://lajornada.cat/2010/10/23/laporta-presentara-una-querella-criminal-contra-rosell-i-la-seva-junta/

El Barça B cau per la mínima i perd la imbatibilitat al Mini (0-1)

Els homes de Luis Enrique han realitzat un bon futbol, però els hi ha faltat encert de cara a porteria i s’han vist superats per l’Osca d’Onésimo, que ha realitzat un bon treball defensiu i una gran pressió al mig del camp


L’Osca ha estat el primer equip en puntuar al Mini aquesta temporada, i amb els tres punts, trencant així una ratxa de 4 victòries consecutives del filial blaugrana al seu estadi. El partit ha estat molt equilibrat, i des del primer minut s’ha vist un joc molt intens per part dels dos conjunts. El Barça B tocava la pilota però no aconseguia penetrar en la defensa aragonesa, molt ordenada i eficient.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/23/el-barca-b-cau-per-la-minima-i-perd-la-imbatibilitat-al-mini-0-1/

Tres catalans, candidats a la Pilota d'Or

La FIFA ha anunciat els 23 nominats per al premi Pilota d’Or d’aquest any, en el qual hi ha tres jugadors catalans: Carles Puyol, Xavi Hernández i Cesc Fàbregas. Enguany el prestigiós premi l’atorga el màxim organisme del futbol en col.laboració amb la revista France Football. Els blaugrana Andrés Iniesta, David Villa i Dani Alves també opten al guardó, a més de Leo Messi que l’ostenta des de la temporada passada.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/26/tres-catalans-candidats-a-la-pilota-d%e2%80%99or/

L'eix central del futur

Els joves del planter Marc Bartra i Andreu Fontàs van formar ahir la parella de centrals del Barça a Ceuta amb dues actuacions brillants

No és nou que Pep Guardiola confiï cegament amb els jugadors del planter i ahir ens ho va tornar a demostrar. El tècnic del Barça va deixar a la banqueta a Carles Puyol i a Eric Abidal i va apostar per un eix central format per Marc Bartra i Andreu Fontàs. Els dos, ja consolidats en el filial blaugrana, van demostrar tenir un gran futur per endavant.

 Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/27/leix-central-del-futur/

Jo sóc “laportista”

Ja ha començat la guerra. Ja no hi ha marxa enrere, tornen els dos bàndols, i és que el barcelonisme torna a estar dividit -fet cíclic en la història del club, per cert-. Havent deixat enrere les èpoques de ”cruiyffistes” i “nuñistes” torna el trencament, la desunió de la parròquia culer, que enguany -tal com va apuntar David Planella en l’anterior article d’opinió- serà protagonitzada per “rosellistes” i “laportistes”. No sé per què, però diria que el primer ja s’ha entrebancat, tot just en la recta inicial, quan encara aquest nou projecte està escalfant motors.
Per llegir més http://lajornada.cat/?p=3554

Seguim de ben a prop la informació de l'esport del nostre país

 A la jornada.cat seguim de ben a prop la informació de tot l'esport del nostre país. La polèmica decisió aprovada en l'assemblea de compromisaris del FC Barcelona aquest passat Dissabte, i les seves repercussions a lajornada.cat

- dissabte 16 d'octubre "Laporta als jutjats"
L’assemblea de compromissaris del FC Barcelona ha acordat aquest matí emprendre accions legals contra l’anterior junta directiva del club presidida per Joan Laporta, i la seva junta directiva a causa de les pèrdues acumulades per l’entitat, i és que segons l’empresa auditora Deloitte, les pèrdues del club volten els 79 mililons d’euros. Els més de 1100 socis compromissaris reunits al Palau de Congressos de Catalunya han aprovat la proposta amb 468 vots favorables, 439 en contra i 113 en blanc. Sens dubte es tracta d’una votació histórica ja que és la primera vegada que l’assemblea decideix exercir l’anomenada acció social de responsabilitat.

Per llegir més: http://lajornada.cat/?p=3268

- dilluns 18 d'Octubre "Laporta impugnarà l’acord de l’assemblea de compromissaris"

L’expresident del Barça, Joan Laporta, ha manifestat aquest migdia que impugnarà l’acció social de responsabilitat que es va acordar dissabte a l’assemblea de compromissaris del club. El fet que no hagi tingut dret a defensar els seus comptes davant dels socis, i la interpretació de la majoria dels vots han estat les bases del seu discurs.

Laporta ha aparegut a la roda de premsa somrient, acompanyat de l’exdirector general, Joan Oliver. L’ expresident s’ha mostrat molt indignat amb l’actual junta: “Veig intents de deshonrar la meva junta directiva, la mateixa que ha situat el Barça com el millor equip del món i no hi ha manera que em deixin tranquil”. De seguida ha fet referència al tema central de la roda de premsa: “Els comptes que jo vaig entregar no són els que s’han presentat al soci i per tant tinc tot el dret d’impugnar l’assemblea de dissabte”.
Per llegir més: http://lajornada.cat/?p=3511

Empat just en el derbi català - Nàstic 1, Barça B 1

El Nàstic i el Barça B han disputat un matx molt intens i igualat amb molt bon joc per part dels dos conjunts. L’empat manté els grana a la zona de descens i als blaugrana a la part alta de la classificació
El segon derbi català de la temporada a Segona A ha acabat amb taules. Els dos equips han sortit molt forts des del xiulet inicial, i els aficionats que s’han desplaçat fins al Nou Estadi de Tarragona, han pogut veure un bon partit de futbol, amb molta intensitat en el joc i amb molta actitud per part dels dos equips.

crònica publicada el 16 d'Octubre a la jornada.cat, El diari digital de l'esport català,
 per llegir més http://lajornada.cat/?p=3322

Nolito, el motor del filial que ja apunta cap al primer equip

L’explosiu inici de temporada de Nolito amb el filial no ha passat desapercebut per Pep Guardiola que ja l’ha fet debutar amb el primer equip. En el seu debut, només li van caldre quinze minuts per meravellar el Camp Nou amb el seu joc ràpid i dinàmic

Nolito ha estat un dels homes claus del gran inici de Lliga del filial barcelonista. L’andalús és un extrem esquerre molt ràpid, que dotat d’una gran tècnica desequilibra per la banda i és un autèntic perill per les defenses visitants. Amb cinc assistències de gol i tres gols anotats, ha estat un dels grans protagonistes de les contínues victòries del Barça B en aquesta nova aventura a la Segona Divisió A.

Per llegir més, accedir a l'article publicat a la jornada.cat http://lajornada.cat/?p=3040

El diari digital de l'esport català http://www.lajornada.cat/

Tota l'actualitat de l'esport català

Xavi rebrà el tercer premi de la temporada

El jugador del Futbol Club Barcelona, Xavi Hernández rebrà el tercer títol personal de la temporada com a guanyador dels premis Catalunya de l’esport 2010. Així ho ha anunciat el vicepresident de la Generalitat,  Josep Lluís Carod Rovira, un dels membres del jurat. El trofeu, va ser creat aquest passat mes d’agost amb l’objectiu de reconèixer a l’esportista o entitat esportiva que hagi contribuït més a impulsar la projecció internacional de l’esport català durant l’última temporada.

POTS CONTINUAR LLEGINT LA NOTÍCIA a http://lajornada.cat/?p=2544

 http://www.lajornada.cat/ El diari digital de l'esport català

El Barça B planta cara a Segona A (1-0)

El Barça B planta cara a Segona A (1-0)

Ni “villaratos” ni mentides; simplement, la realitat

http://www.lajornada.cat/

Article publicat a lajornada.cat, el nou diari digital de l'esport català, el 21 de setembre del 2010
Ni “villaratos” ni mentides; simplement, la realitat
http://lajornada.cat/?p=1265

El diari digital de l'esport català / www.lajornada.cat

lajornada.cat és un diari digital centrat únicament i exclusivament en l’esport català. Es tracta d’un projecte jove i ambiciós que neix amb la intenció de consolidar-se a la xarxa i ocupar un espai que, a hores d’ara, és buit. El fet que no hi hagi cap diari digital, editat en català, especialitzat en la informació esportiva catalana ha propiciat la creació del diari, que es vol convertir en un instrument d’informació i de promoció de l’esport del nostre país.
 
Ens podeu trobar a la xarxa http://www.lajornada.cat/

"Tornen les cruyffades..." http://lajornada.cat/?p=634

Actualiza't tot el dia, atents a l'actualitat esportiva diària.

Porto molts dies fullejant la nova antologia poètica de Miquel Martí i Pol, he trobat poemes que ja recordava, brutals, i alguns de nous, però amb la mateixa pinzellada. Aquí en deixo un...

Em fan ressó la pluja i la mar tan llunyana
d'aigua recent les mans i els ulls i tot.
Voldria purificar el silenci amb un gest
i omplir secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors, un enfilall de coses no sabudes encara:
gavines i silenci, i els teus ulls, i silenci, i la tarda concreta
pensant-se  novament en tot, i jo i l'espai
en una desigual recerca de colomes,
i el prodigi només pressentit del teu cos
fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

Rauxa

Rauxa - collarets de llum

la meva nit

Em sentiràs ardent

com terra assedegada,

però abraça’m ben fort

i encén-te amb el meu foc.



No veuràs el meu fons

de mar que res no calma,

però solca’m ardit

i encén la meva nit.

Núria Albó La meva nit  (dins de Díptic, 1972)

Espanya, el país de la vergonya democràtica

Per desgracia és una realitat que vivim en un país imposat, Espanya, però no només és això, sinó que hi ha milers i milers de detalls que ens fan veure que aquest Imperi vingut a menys en els anals de la història, és un autèntic circ, i el que és pitjor, té una clara herència franquista, que disfressada de democràcia va cosint el fil del nostre present i el passat que vindrà.

Hi ha una cosa que mai entendré, i és la llei per la qual tots els franquistes i poderosos d'aquell règim autoritari que va viure el nostre país durant 40 anys, no van pagar tots els crims, assassinats i barbaritats que van arribar a realitzar durant tots aquells anys d'absència de llibertats. És la llei aprovada l'any 1979, la llei d'amnistia, que deixava sense càrrecs a tots els assassins, torturadors i feixistes que van actuar amb total impunitat durant aquella trista època.

És cert que eren temps de transició, que les ferides de la dictadura i les ments arcaiques que la recolzaven eren moltes, però d'aquí a deixar en l'absolut oblit totes les barbaritats que "el movimiento" havia perpetrat va ser de pura injustícia.

L'herència del pensament franquista no va tardar gaire a materialitzar-se com a partit polític, teòricament democràtic, primer com a confederació de partits i després ja com a partit polític, Alianza Popular, que va ser creat per ex ministres franquistes i per falangistes. Veritables criminals de guerra, veritables feixistes, disfressats llavors de demòcrates. Com aquella societat podia legalitzar o donar veu a un partit format per feixistes? Es veu que des de llavors s'havia d'oblidar la història i fer com si res hagués passat.

Hi ha una persona, que va ser ministre franquista, Manuel Fraga, que s'ha rigut de la democràcia ja que va formar part durant molts anys del règim, -si aquell règim feixista que oprimia nacions i imposava el seu caràcter autoritari-. Doncs aquest senyor, va fundar Alianza Popular i anys més tard passaria a ser el president d'honor del Partido Popular. Si, el Partido Popular, aquell partit polític que defensa la democràcia, la llibertat i la justícia. Aquell mateix partit polític que no vol ni sentir a parlar del franquisme, que vol enterrar en el passat la història tràgica d'aquest país. Potser serà que no són més que l'herència d'aquell pensament, això si transformat en un marc democràtic...
Cal dir que la justícia espanyola és la única del món que deixa impunes els crims d'una dictadura. Tant Argentina, Xile, Brasil com Alemanya van marcar la via jurídica per investigar els milers i milers de desapareguts durant les diverses èpoques de cada un dels diferents règims. Us podeu imaginar que els nazis que van sembrar el terror abans i durant la Segona Guerra Mundial no haguessin pagat els seus crims?
Això només pot passar en un país de broma, com és Espanya, en un país on es volen amagar les injustícies, un país inventat el 1714 i que va conquerir Catalunya per les armes i la violència.
Com pot ser que senyors que van ordenar assassinar milers i milers de persones siguin lliures i que se'ls hi hagin perdonat els seus crims? I dic perdona't, tot i que per molts no sigui així, perquè és el que la realitat ens mostra.

Espanya encara té molta herència del franquisme, i la més estesa és una simple frase que ho exemplifica, tot i que cal dir que ja era present abans de la dictadura, però amb aquesta es va intensificar: " la unidad nacional de la patria española"

He trobat un fragment que va escriure Manuel Fraga l'any 1967, sí, el mateix senyor que és el president d'honor del Partido Popular, perquè veiem quin és el seu pensament vers Catalunya.

"...hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España. Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Catalunya fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario, y por ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aqyí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar..."

És a dir, aquest discurs mostra un pensament clar i rotund d'imposició i d'utilització de la violència per aconseguir uns objectius, en aquest cas la "conquesta" de Catalunya, sigui com sigui, amb la conseqüent "espanyolització" del que és a dia d'avui la nació catalana. Que un president d'honor d'un partit democràtic com diuen que és el Partido Popular tingués aquest pensament diu moltíssim del que és la ment de tota aquesta colla de senyors. Després de la dictadura, van deixar la violència de banda, i des de llavors han utilitzat la violència de paraula, la demagògia i la mentida, amb la conseqüent sembrada d'odi que ha comportat, i amb una sèrie de mitjans de comunicació al darrere, que podríem dir que són el "NO-DO" del segle XXI...

La legitimitat històrica per la qual Catalunya actualment és Espanya es fruit d’una conquesta, d’una guerra que va acabar el 1714, la guerra de successió, però cal dir que llavors en va començar una altre, una històrica lluita identitària que a ple segle XXI no ha acabat…

Senyors, nosaltres tenim paraules, i una història, la mateixa que ens mostra que si som espanyols és per pura imposició, per un imperialisme, l’espanyol, que fa molts segles que dura…

Si no ho va aconseguir fa 300 anys Felip V amb el decret de Nova Planta, si no ho va aconseguir Primo de Rivera amb el famós “real decreto ley para la represión del separatismo”, si no ho va aconseguir el règim de Franco amb la seva política autoritària i feixista, permeteu-me que us digui que mai ho aconseguirà ningú. Els catalans no som espanyols per més que ens ho vulguin fer creure.

Hi ha un factor molt important que pesa en l’actualitat, i que si l’anomenes, segons qui et tracta de xenòfob. Però no és ni molt menys això, és una pura realitat. Ens situem als anys 50, 60 i mitjans dels 70 del segle XX, quan van arribar aquí a Catalunya onades d’immigració vingudes de Extremadura, Andalusia, Murcia, etc. Totes aquestes persones van arribar aquí en uns temps en els quals hi havia una dictadura instaurada, aquella que oprimia la nació catalana –entre altres, i entre altres coses-, aquella que va abolir les institucions catalanes, aquella que criminalitzava l’ús de la nostra llengua. En definitva, totes aquelles persones van arribar aquí pensant i creient que arribaven a una terra espanyola. Aquí neix un greu conflicte ja que el que la dictadura va aconseguir va ser que totes aquestes persones es creiessin que estaven a Espanya. Han de tenir present que era i és Espanya per imposició, que Catalunya era una nació oprimida per una dictadura feixista i que per tant van ser enganyats de forma terrible.

El que es va aconseguir amb aquella immigració, -n’hi ha hagut altres però no tant nombroses-, va ser espanyolitzar Catalunya, fer creure a tots aquells immigrants que arribaven que estaven a Espanya i per tant van actuar i han continuat actuant en conseqüència.

Evidentment totes aquelles persones que van arribar llavors ja són avis o fins i tot ja estan morts però evidentment han tingut descendència a la qual han inculcat que Catalunya és Espanya. Aquest és un dels principals motius pels quals dins de la terra catalana trobem tantes persones que creuen firmament que Catalunya no és més que una comunitat autònoma d’Espanya. I també és un motiu pel qual si mai s’arriba a fer un referèndum per l’autodeterminació del nostre país és molt probable que surti el no.

En cap moment estic en contra de tota aquesta gent, ni crec en una raça catalana, simplement vull i volem que se’ns respecti, que siguin conscients de la història, i que no es tanquin amb la seva genètica que pensa únicament “en la unidad de españa”, més que res, perquè ja estem al segle XXI i per tant la llibertat hauria d’estar present en la nostre societat, i en aquest cas en el país que ENS IMPOSEN...

No em vull extendre gaire, per no dir gens en el tema de l’estatut, el mateix que va votar el poble català en referèndum, és a dir, un estatut democràtic i escollit pel poble català, però que ha sigut retallat per un tribunal que anomenen constitucional, donant clares mostres amb això que aquest no és un país democràtic, ans al contrari, però de fet, és el que ens volen fer veure.

La democràcia es basa en la voluntat del poble, i repeteixo, aquesta voluntat ha estat retallada... Que s’ho facin mirar, i que continuin amb aquesta política imperialista i agressiva, n’estic segur que un dia tot això se’ls hi girarà en contra...

Jo per aquí ja no hi passo, una vegada més, i ja en van moltes al llarg de la història, Espanya s’ha rigut de nosaltres a la nostra cara.

Selecció Catalana de futbol

Una nació, una selecció

Diuen que no s'ha de barrejar la política amb l'esport, però arriben els grans esdeveniments mundials de futbol, com és aquest Mundial de Sud-àfrica, i els jugadors catalans se'ns escapen cap a la selecció espanyola.

Molts catalans no seguim a la “roja” perquè no ÉS la nostre selecció, més que res, perquè ja tenim les nostres pròpies seleccions catalanes.

De fet, són molts els esports en els quals les diferents seleccions espanyoles estan conformades per molts jugadors catalans: bàsquet, hoquei, Waterpolo, hoquei herba, etc...

És important tenir present, que des del mateix moment en que la Selecció Catalana no pot participar en competicions internacionals L'ESPORT i la POLÍTICA van ben agafats de la mà.
He enganxat un petit fragment del llibre, Jo no sóc espanyol, del magnífic escriptor Victor Alexandre, que parla sobre nosaltres, els catalans:
"Obligats a explicar-nos en el buit, a reafirmar-nos en les petites victòries d'una quotidianitat captiva, l'orgull, ves per on, és justament allò que ens ha permès arribar fins aquí. Som ben poca cosa, és cert, però som, i qui és té dret a ser.Els catalans som persones que anem per la vida amb unes credencials que no diuen la veritat. Per més que insistim, ningú no ens dóna crèdit, llevat, és clar, que acceptem passar per l'adreçador d'un joc en les regles del qual no hem intervingut. No son pas unes regles difícils, cal reconèixer-ho, fins i tot un nen petit ho entendria: o som espanyols o som espanyols. La veritat és que tanta simplicitat parla per si sola... No és la nostra existència el que els molesta, sinó que tinguem els cullons de proclamar-la. Volen que renunciem a allò que som tot diluint-nos com un terrós de sucre en el cafè. Aquí surgeix un gran problema, darrere tot això hi ha una Espanya que no concep una altre manera de viure que no sigui ofegant identitats alienes, engolint-ne llengüa i cultura i negant-ne a l'existència"

M'he permès el luxe de fer de particular seleccionador català, i configurar un equip format per 24 jugadors que hipotèticament jugarien el Mundial actualment. I dic, jugarien el Mundial, més que res, perquè mirant les seleccions europees, -serien amb les que ens enfrontaríem a la fase de classificació-, hi ha combinats francament fluixos comparat amb el potencial que tindria la selecció catalana.

El plantejament seria bastant defensiu, amb un pes molt important en el mig del camp, i amb l'arma del contraatac molt present en el joc de l'equip. Amb un equip sortint des del darrere, o bé com hem dit, armant el contraatac, la selecció Catalana crec que podria fer un bon paper en una cita mundialista com la d'aquests dies. Potser, i sent realistes, la fita seria arribar a vuitents de final. Arribar aquí ja seria tot un èxit per la selecció futbolística del nostre petit país.


Millors jugadors catalans per la SELECCIÓ ABSOLUTA

A la porteria, convocaríem els 3 porters següents: Valdés com a titular, Jorquera com a suplent i Jordi Codina com a tercer. El primer, el millor porter de la Lliga espanyola, l'avalen els nombrosos premis Zamora a porter menys golejat, i ser el porter titular del millor Barça de l'història. Jorquera, porter titular del Girona, seria el recanvi natural, i finalment Jordi Codina del Getafe, o fins i tot algun porter que destaqués de filials com el “perico” o el blaugrana.

A la defensa convocaríem 8 jugadors, l'eix central titular del Barça, que són dels millors centrals del món, Piqué, Puyol. De lateral dret posaríem Joan Capdevila, gran defensa del Villareal, i finalment per l'esquerra, Damià, jugador del Betis, format a les categories inferiors del Barça, que destaca per el seu impressionant físic.

A la banqueta hi deixaríem a Oleguer, central ex-blaugrana que milita a les files del Ajax, i Albert Lopo, format a les categories inferiors de l'Espanyol i actualment jugador del Deportivo de la Corunya. També tindriem un gran jugador reserva, Bruno Saltor, defensa del València que atesora una gran qualitat. Finalment, inclouríem a una jove promesa, en aquest cas, optaríem per Andreu Fontás, central titular del Barça Atlètic, que apunta molt bones maneres. Observar que tres dels quatre defenses titulars de la selecció catalans són els titulars de la selecció espanyola...

El mig del camp, convocaríem a 8 jugadors: formaríem una mitja de 3 jugadors, Xavi, jugaria per davant de la defensa i Cesc i Busquets, al seu davant, formant un rondo. Què dir d' aquests magnífics jugadors?   Tal com passa amb la defensa, el mig del camp està format per els mateixos jugadors que juguen a aquesta posició a la selecció espanyola.

A la banqueta hi tindríem a Gerard del Girona, Marc Crosas del Celtic de Glasgow, Gabri del Ajax de Amsterdam, Jordi Gomez del Wigan Athletic anglès i Sergio Gonzalez del Deportivo de la Corunya.
D'extrems jugarien  Riera del Liverpool per la dreta i Joan Verdú del Deportivo de la Corunya per l'esquerra.

I finalment a davant, com a únic davanter, i movent-se en la zona d'atac, Bojan Krkic. El de Linyola és un grandíssim jugador, de fet, ja ho ha demostrat a "Can Barça" tot i tenir pocs minuts de joc.
Tindria fins a quatre recanvis, Sergio Garcia del Betis, Corominas de l'Espanyol, Albert Luque del Màlaga i Jonathan Soriano del Barça B.

Hem fet la selecció però evidentment tindríem un seleccionador, si fos l'actual, tot un luxe, Johan Cruyff, un dels millors jugadors de l'història del futbol – això diuen, la veritat mai el vaig veure jugar-, i un dels entrenadors més gloriosos del Barça, que va marcar un model en l'estil de joc del conjunt blaugrana que encara dura, i el que durarà...!

Imaginant un equip així, de fet, el real, el que seria actualment , la selecció catalana optaria a poder passar una fase de grups com a màxima fita, i fins i tot, amb sort i bon joc, podria anar més endavant.

Senyors, somiar és gratuït.

Potser algun dia podrem competir internacionalment, però falta encara molt camí per endavant, i és que a vegades, i tot i estar al segle XXI, la llibertat brilla per la seva absència.
"La llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol escoltar."
-- George Orwell


I ja dura casi 300 anys...
"La traició no és res més que convertir en realitat una mentida sostinguda."
-Pedro Eliécer Gutiérrez

Elements d'un diari

El centre de la Garriga que ha imposat la socialista Neus Bulbena

Poc menys d'un mes perquè comencin les obres de remodelació del centre de la Garriga

A finals d'aquest mes de juny, començaran les obres de rehabilitació del centre de la Garriga. Ideada per l'actual consorci, liderat per la poc popular Neus Bulbena, la remodelació del centre és un projecte que engloba la rehabilitació de l'anomenat "Carrer Gran", és a dir, el carrer Banys, el Centre i el Calàbria, des del carrer Figueral fins a la carretera Nova.
Segons l'ajuntament, les obres permetran modernitzar els serveis de l'aigua i soterrar les línies de llum i telèfon, i sobretot, donaràn prioritat a les persones: "volem que el centre del municipi sigui un espai per passejar, per conviure, per estar i per comprar".
Tal com va afirmar l'arquitecte encàrregat de realitzar el projecte,  la idea bàsica és la pacificació del centre urbà respecte els vehicles de motor: «A la nostra proposta integrem, conjuntament amb el carrer del centre que les vincula, les places de Can Dachs i Doctor Vich, i ho transformem en una zona únicament de vianants en la qual els únics vehicles que podran entrar seran els d'emergència».

Tal com quedarà la Plaça de l'Esglèsia

Finals de maig

És Dilluns, d'aquells que són com un diumenge, més que res perquè és festa. I s'hi uneix la no presència de l'ordre, però bé, més aviat seria de la Padrós. Ja ens entenem.
Fa un dia d'aquells radiants, sense un sol núvol al cel, i un sol molt brillant. Segurament totes les platjes estan plenes, a rebentar, i és que el dia que fa s'ho val, i posar-se "moreno", o també podriem dir-li "colorao", és una prioritat per una enorme quantitat de gent, -si tinguessim dades a mà ni ens ho creuriem-. Aquests dies de final de Maig, on la presència de l'estiu sembla ja trucar a la porta se senten frases molt típiques com " ja he agafat color...", o els més realistes " ja no estic tant blanca no?" I és que l'obsessió per posar-se "moreno" quan s'acosta l'estiu és exageradíssima.

La cosa està en que sí, estaria bé anar a prendre el sol a la platjeta, però no pot ser. Més que res perquè tenim un munt de llibres per llegir, un munt d'apunts per repassar, i el que és pitjor, cal posar-se a estudiar. Bé, si més no ho intentarem, però diríem que el temps no acompanya, i curiosament, no és perquè plogui, sinó perquè fa bo...

Podríem intentar emportar-nos els apunts a la platja?

Una gesta històrica extraordinària

El Reportatge

La Unió Esportiva Aiguafreda ha pujat 4 divisions en 5 temporades, des de 3era regional ha anat pujant fins a Primera Catalana.

L'equip del Vallès ha aconseguit una gesta històrica extraordinària

Maqueta i informació El Periódico de Catalunya en català

Ja que hi he hagut de dedicar tantes hores, aburrit, i fent zooms, i això no està alineat, i ara el text es mou, i tot plegat, ho penjo.

EL Periódico de Catalunya en català, en el qual, les seves notícies són informació del mateix rotatiu, i el seu grup de comunicació, el Grupo Zeta.

Disseny Jordi Calls

" Dormies mig agafada al meu braç

Ha sonat un clàxon de cotxe encallat
Has obert un ull mandrós i callat
I has tornat al teu somni privat...


Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans...
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de
felicitat...


De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal...
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla
quinquennal...


Sento que et despertes i et vinc a buscar...


- Nena, tens cafè, vols que torri pa?
El diari, res massa estimulant...
Mica en mica, ja et vas despertant...


I fumes mirant els cotxes passar, t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far...
Jo que mai he estat home de mar...

El primer, em compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors crus...


I el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus...


El tercer, guardo l’antologia de grans decasíl•labs que parlen de tu...


I pel quart, l’edició límitada folrada en vellut...

I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús...


Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu..."








Manel PLA QUINQUENNAL

Els Amics de les Arts

"Els Amics de les Arts són la sensació de la música que es fa al país actualment..."

Jordi Basté (El Món a Rac1)

Amb un estil de música diferent, definit per ells mateixos com 'Electro Avant Pop d'Autor', que barreja música pop indie, amb folk i electrònica, i fins i tot, amb petites pinzellades de drum”n”bass, en els seus orígens, Els Amics de les arts, estan sent una de les revelacions del panorama musical català.
- Són 4, i alguns col.laboradors, i així és presenten:

Joan Enric Barceló: Veus i guitarra

Eduard Costa: Veus, kazoo, xilofon i melòdica

Ferran Piqué: Veus, guitarra, bases

Dani Alegret: Veus i piano

I uns bons amics que col•laboren amb nosaltres:

Pere Piquet: Poeta

Albert Cortada: Tècnic de so i mescles

Xavi Serrat: Escriptor

Se’ls ha comparat molt amb Manel, i és que certament algunes semblances si que existeixen. Cal dir, però, que en els seus fans no els hi fa gaire gràcia : “ ens molesta que es parli dels Amics de les Arts com els que són una còpia de Manel, els amics tocaven de molt abans, i aquest xic d’estil que comparteixen és seu...”

El grup, que es va formar l’any 2004, durant un viatge per Eivissa, ha anat aconseguint cert èxit i reconeixement al llarg d’aquests anys. Curiosament, al tornar d’aquell viatge, els membres del grup se’n van anar a viure junts en un pis del carrer Muntaner de Barcelona.

La seva història en la música comença l’any 2005, quan es graben ells mateixos un disc, com una demo, anomenada Catalonautes (Pistatxo Records). Amb aquesta primera maqueta es planten a la final del concurs Sona 9 del 2005 i actuen en el Festival Acústica de Figueres. Són finalistes en la categoria de cançó d’autor i guanyen el premi de millor grup per votació popular.

L’any 2006 els membres del grup decideixen prendre camins diferents. Un se’n va a als Estats Units, San Francisco, l’altre a l’oceà gelat, l’Antàrtida, i finalment l’últim s’en va a Edimburg, Escòcia. Quan tornen posen vivències, experències i pensaments en comú i treuen un disc el mateix dia de Nadal anomenat Roulotte Polar. El disc es presenta de manera oficial en el festival de cantautors de Reus (Festival Autúria), el dissabte 24 de febrer del 2007.

Al cal d’un temps, el maig del 2008, surt el seu segon disc de estudi, Castafiore Cabaret.



El disc és presentat de forma oficial en la festa de Ritmes.cat de Televisió de Catalunya, el dimecres 11 de juny de l’any 2008 a la sala Castelló de Barcelona. També el presenten en el festival Festinova de Lleida, aquell mateix mes de Juny.

El mes següent la revista Enderrock, en la seva edició número 153 del Juliol del 2008
publica un reportage especial de Els Amics de les Arts, i inclou de forma gratuïta el disc Castafiore Cabaret edició especial. Es va publicar una tirada de 8000 còpies.

El disc agrada i molt i mica en mica el públic els comença a conèixer...

El 1 de Desembre del 2009 el grup torna a la càrrega amb un altre disc, anomenat Bed&Brekfast, un disc fresc, sorprenent, madur i divertit; farcit d'anècdotes vitals que és tot un èxit, i que rep un allau de bones crítiques.

N’he tret un recull del myspace del grup que ho mostren sobradament...:

"S'acaba de reinventar el pop-folk català des dels caps pensants i les veus cantants d'un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. Es diuen Els Amics de les Arts."

Lluis Gendrau, Enderrock

"Breakfast situa Els Amics de les Arts a la primera divisió de l’actualitat musical amb la ironia com a eina de complicitat. Diuen que totes les bromes tenen part de veritat... l’única certesa absoluta és que aquest quartet són la bomba i canten un grapat de bones cançons"

Elisenda Soriguera, Enderrock


"Llevo un par de días escuchando, del derecho y del revés, el segundo disco de un grupo sensacional que tiene el atrevimiento de llamarse Els Amics de les Arts y comportarse en consecuencia. "

Màrius Serra (La Vanguardia)


El dimarts 16 de Març del 2010, Els Amics de les Arts, van tenir un èxit absolut a la gala Enderrock 2010, celebrada la Sala Bikini de Barcelona
 
'Bed & Breakfast' va ser galardonat amb el premi de millor disc de l'any, i millor disc de cançó d'autor, segons la votació de la crítica dels premis Enderrock. A més a la votació popular va aconseguir el premi a millor directe, millor cançó de categoria de cançó d'autor, millor grup revelació, millor lletra per la cançó "l'home que treballa fent de gos", i millor disseny de portada.
 
Així doncs el grup barceloní es va endur fins a 7 galardons de la prestigiosa revista de música en català, una gesta magnífica, sens dubte, i el pròxim dia 19 d’Abril del 2010 rebrà el Premi Disc Català de l’Any de radio 4, al costat dels estudis, al carrer Roc Boronat 127 de Barcelona. També hi haurà actuacions de Cesk Freixas, Miquel Abras, i un dels pares de la nova cançó, Raimon, rebrà un premi especial per la seva històrica cançó “Al vent”.

Sens dubte, les claus de l’èxit d’aquest grup d’arrel barcelonina és el haver anat millorant el so, i sobretot haver treballat lletres molt divertides i molt bones, com per exemple la anomenada 4-3-3, cançó manual de com lligar amb paraules futbolístiques....

Pròxims concerts

17 abr 2010 22:00


AUDITORI DE PORRERES PORRERES (MALLORCA)

19 abr 2010 19:00

FESTA DEL PREMI DISC CATALÀ DE L’ANY (3 temes en directe) BARCELONA

23 abr 2010 21:00

TEATRE KURSAAL MANRESA

23 abr 2010 23:45

FESTIVAL ESCENA BCN BARCELONA

14 may 2010 20:00

MINIFESTIVAL AUTÒCTON (La [2]) + (Samitier, Defelpa, Tired Hippo BARCELONA

3 jun 2010 21:00

21 FESTIVAL DE GUITARRA-AUDITORI (+ Anna Roig i l’ombre de ton Chien) BARCELONA

MIC Mediterranean International Cup

Aquesta setmana santa va tenir lloc a la Costa Brava la desena edició del Mic ( Mediterranean International Cup), un mundialet de futbol d'equips d'arreu del món i de seleccions nacionals que es juga en 17 seus diferents de la costa gironina. Amb més de 172 equips, la competició compte amb quatre categories: aleví, infantil, cadet i juvenil.
Gràcies a un company de classe, el David, vaig tenir l'oportunitat de seguir 4 partits per televisió de girona, tots ells a Vilartagües, Sant Feliu de Guíxols.

Ell va fer la narració del partit, boníssima sens dubte, i jo vaig pecar una mica d'inexperència sense saber massa què dir i molt nerviós en els primers partits. En els 2 últims, el Dissabte pel matí, però, que eren semifinals la cosa ja va funcionar molt millor.

Els dos primers, el Dijous a la tarda, van ser primer, el Sant Feliu F.C contra l'Aspire Football Dreams, que va acabar amb golejada del sorprenent i prometedor projecte de l'escola Aspire de Qatar, que ha fet un gran equip format per jugadors africans trobats per cercapromeses catalans. Un projecte el del Aspire, de formació de joves i futbolistes amb una qualitat humana i competitiva excel.lent, sens dubte. Darrere aquest projecte hi ha el experimentat i conegut entrenador serbi Bora Milutinovic, amb una llarga carrera a la seva esquena.

 Ha entrenat a 8 seleccions nacionals: Mèxic, Costa Rica, Honduras, Nigeria, Xina, Estats Units, Jamaica, Irak, algunes d'elles en Mundials. Abans d'iniciar el projecte amb l'Aspire era l'ajudant de Radomir Antic a la selecció serbia. També cal dir que havia entrenat en clubs d'arreu del món, com el Pumas de Mèxic, el San Lorenzo d'Argentina, el Udinese de Itàlia, el MetroStars de Estats Units i el Al Sadd de Aràbia Saudita.

En el projecte del Aspire també hi ha personalitats del futbol català, com Pere Gratacós, ex-seleccionador català, o Josep Colomé, que va ser encarregat del futbol base de can Barça però va dimitir juntament amb Sandro Rosell.

L'entrenador del Aspire ens va explicar que només portaven 2 mesos entranant junts, i es que són una selecció dels millors jugadors que van trobar en el llarg viatge per trobar promeses per Àfrica. Hi havia jugadors de Argelia, Camerun, Ghana, Kenia, Nigeria, Senegal y Sud-àfrica.

Ens van sorprendre moltíssim, tots ells amb una qualitat individual altíssima, amb un toc de pilota exquísit, una potència enorme, i sobretot, una actitud boníssima, lluitant per totes les pilotes, i amb un ritme constant altíssim, van estar al 100% els 50 minuts que van jugar.

Destacar sobretot un d'aquests jugadors africans, el número 7, Stephen, que ens va demostrar una gran qualitat ens els dos partits que el vàrem veure jugar. Un jugador molt semblant a una de les grans promeses del futbol base blaugrana de fa uns anys, Haruna Babangida. Aixó doncs, n'haurem d'estar pendents ja que pot ser que d'aquí uns anys el veiem en qualsevol important equip europeu.

A més el seu físic, per l'edat que tenien, -categoria infantil-, era molt exagerat. Perquè ens en fem una idea, els seus rivals, els jugadors infantils del Sant Feliu eren la mitat d'alts i la mitat de forts que els brillants i forts jugadors africans. El resultat del partit ho va dir tot, un contundent 13-0.

L'equip d'aquesta cerca de talents africana està donant els seus fruits, i és que l'equip va acabar guanyant el MIC en categoria infantil contra el Girona F.C. En categoria d'alevins l'Atlètic de Madrid va guanyar per 4 gols a 2 al Futbol Club Barcelona, que també va perdre la final en la categoria cadet contra la Selecció Nacional del Brasil.

El segon partit de la tarda el van disputar l'equip local, el Sant Feliu contra la selecció nacional de la Xina, que van guanyar aquests últims després d'una gran segona part. L'equip xinès va demostrar ser un bon conjunt demostrant que el nivell del futbol asiàtic s'ha de començar a tenir en compte. Més endavant ho confirmariem amb un conjunt nipó...

Així, ja havíem vist un combinat africà, l'Aspire, un asiàtic, la selecció xinesa, i dos catalans, el Sant Feliu en categoria infantil i juvenil.

El segon dia va ser el Dissabte, ja eren les semifinals del torneig i es jugaven qui jugaria la final al camp del Palamós F.C.

El primer partit va ser un derbi brasiler, s'enfrontava la selecció nacional del Brasil contra un equip d'aquell mateix país, el FCZ Brasilia, un equip creat per Zico, llegenda del futbol carioca.

Així doncs el partit es presentava interessant, ja que la qualitat dels dos conjunts prometia moltíssim. Abans de començar el matx vàrem poder entrevistar als dos entrenadors.

El partit va ser molt disputat i per sopresa nostre el jugador més destacat va ser Leandro, el porter del CFZ  Brasilia .

Els jugadors del combinat nacional no van fer un mal partit però cap d'ells va destacar per sobre dels altres. Ens vem emportar una petita decepció de la canarinha juvenil, ja que tot i no ser dolents n'esperàvem molt més d'ells.

Així doncs, els 50 minuts van acabar amb un 0 a 0, i en el Mic no es juga prroròga i es va directament a tanda de penals.

La selecció nacional del Brasil es va emportar el partit al guanyar en els llençaments des dels 11 metres. L'equip brasiler es classificava així per la final, i havent guanyat les dues últimes eliminatories a la tanda de penaltis. També ho va fer així contra el Vilafranca del Penedès en els quarts de finals de la competició.

El segon partit del Dissabte enfrontava un altre equip brasiler, el Deportivo Brasil, contra un equip japonès, el Gamba Osaka.

En aquest matx vam poder veure jugadors amb una gran qualitat que destacaven sobre els demés, com un dels davanters brasilers, Jonathan Renato, que tots els seus companys el buscaven mitjançant pilotes aèries, i es que la seva velocitat s'havia d'aprofitar. Molts detalls tècnics ens va mostrar el jove davanter centre.

Pel que fa a l'equip nipó, ens va soprendre, ja que tots els seus jugadors eren força bons, sobretot els dos centrals,  que tenien qualitats força similars, contundència, domini de joc aeri, toc de pilota, i bona defensa.

Els 50 minuts també van acabar amb 0 a 0 i altre cop els penals decidiríen el finalista. L'equip brasiler va ser el vencedor així que la final del Mic en categoria juvenil tindria un clar color carioca, la selecció nacional del Brasil contra el Deportivo Brasil. Cal observar que un dels finalistes, el Dep. Brasil va ser el botxí de la selecció catalana ja que la va eliminar als quarts de final.

Finalment, la selecció del Brasil es va emportar la final, disputada el Diumenge al camp municipal de Palamós. Sense una gran samba, però amb efectivitat, intensitat i actitud, el combinat d'un dels països amb més cantera futbolística, el Brasil, va acabar sent el vencedor del torneig.