No m'agrada el Nadal, de fet, mai m'ha agradat. Són aquells dies que la gent és torna com boja, amb els factors del consumisme i la falça felicitat com a principals elements. És bastant comú caure en l'engany que tot això suposa. I per no parlar dels que falten, suposo que en aquestes dates és quan hi pensem més, quan recordem aquells anys que estaven aquí, entre nosaltres i sovint és fa difícil evitar que una tímida llàgrima faci presència. No és tristesa, és enyorança, un llarg nus de melangia que el destí va convertir en etern.
dimecres, 24 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ets un friki calls!!! jejej
Publica un comentari a l'entrada