" El 16 de juliol les barreres de la frontera entre el Líban i Israel es van obrir per deixar pas als fèretres de dos soldats israelians i a 200 milicians àrabs, que van creuar la línia de separació en direccions contràries.
L’odi entre Israel i certes organitzacions musulmanes és profund, terrible. Però ningú no va gosar discutir aquella escena. Des que el món és món que els que lluiten han permès que l’enemic, derrotat o no, reculli els morts. Per tant, no puc imaginar què fa dir a certs polítics espanyols que desenterrar els ossos dels assassinats durant la Guerra Civil i la repressió posterior no condueix a res. Em sembla que són els pitjors guanyadors del món."
Adaptat de Salvador Cot, diari Avui (4 de setembre, 2008)
- M'encanta aquest final, contundent i clar, l’autor manifesta obertament la seva indignació per les paraules de molts polítics espanyols, ja que defensa que s’haurien de trobar les fosses comunes i els cadàvers de la Guerra Civil. Quan es refereix als pitjors guanyadors del món, ho fa parlant del bàndol guanyador de la guerra, aquell bàndol feixista que va assasinar milers de persones i ens va fer caure en una dictadura durant 40 anys. Avui en dia encara estan representats, de diferent forma (ara vivim en una teòrica democràcia...), dins d’alguns partits polítics espanyols, els mateixos que tremolen en pensar que tot això reobrirà ferides ja mig tancades. És evident, és clar, que són molts els interessats en que tot això no passi, però els agradi o no, la memòria històrica forma part de tots nosaltres.
No convenceràs
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada