Que tinguem sort

* D'aquí una semana el gran mestre, el senyor Miquel del Roig ve a tocar molt aprop de casa, concretament a Granollers, aquest mateix divendres. Quan quedin pocs dies us posaré tots els videos d'en Miquel perquè aneu obrint boca però avui va dedicat a aquesta versió del Lluís Llach, una de les millors cançons que s'han escrit en català.

Que tinguem sort - Miquel del Roig

estic indignat

* Obsessionats i repetitius amb el seu "esos separatistas catalanes", periodistes amb poder informatiu, tertuliants de ment franquista, la extrema dreta disfraçada, maleducats en potència, instal.lats en grans tribunes de mitjans de comunicació espanyols, com la cope o la basura de libertad digital, encapçal.lats per el Senyor Gimenez Losantos, que prediquen una catalanofòbia preocupant i que vénen milers i milers de llibres per les Espanyes fomentan idees falces, odi i el que és més preocupant, enganyant i manipulant a la opinió pública, és molt lamentable tot plegat, no sé vosaltres però jo no em sento espanyol, ni ho sóc, més que res perquè m’està imposat, a mi ningú m’ha preguntat si ho vull ser i tot i així ho sóc, on està aquí la llibertat? Busqueu-la…
Aviam si l’ha trobeu perquè jo encara no l’he trobat…



- Portava temps rebotat, mirant videos i escoltant el que deia aquest cuc i no vaig poguer més, vaig enviar una carta a Libertad Digital, dirigida amb molt de carinyo a l'ésser més repulsiu del periodisme modern.

Un gran honor escriure en aquest gran mitjà de comunicació (pura ironia…), on per desgràcia hi treballa la persona més resentida de la història moderna actual. Si, és ben cert senyor Losantos que odies als catalans, ets pur odi i pur resentiment, això si, barrejat amb una extrema dosis de manipulació de l'informació, la mateixa que fas servir cada dia per enganyar la opinió pública espanyola. Si et referisis a mi ho faries amb la teva típica dosis de estupidesa " esos separatistas i radicales catalanes", no senyor Losantos no, hauria de dir aquella gent que només vol el que és seu, només vol ser un país lliure, un país no oprimit per l'estat espanyol igual que Euskal Herria. Som un cas molt semblant, dues nacions dins d'un estat que diu ser democràtic però que a l’hora de la veritat, no deixa que és faci un referèndum, entre altres coses, perquè té por de perdre els dos pilars bàsics de la seva economia. I diguim senyor Losantos, que seria Espanya sense Catalunya i Euskal Herria? ens critiquen, ens fan mal amb terrorisme informatiu, això si, tenen una por extrema a que algun dia arribem a ser independents. Jo crec que aquell tret a la cama et va tocar el cervell, tot i que cal dir que ja el tenies tocat, perquè tenir els grans nassos de dir l'any 1982 que el castellà estava perseguit a Catalunya, és ser un gran manipulador, un gran mentider, i el que és pitjor, un gran feixista espanyol renegat.
Diuen que cadascú té el que és mereix i tu sembres rencor, odi i ràbia. No és pot anar així per la vida, més que res, perquè dia a dia, ofens a milions de persones, i tot, bàsicament perquè no ets, ni seràs mai, capaç de superar el que un dia et va fer Terra Lliure. Llavors, i ara, existeix la democràcia i tu ets un cuc que se
n'aprofita a la seva manera, les teves paraules fan molt mal i indignen a molta gent a qui humilies, calumnies, menyspreas i insultes. És molt trist que ningú et paris els peus… Tard o d’hora ho pagaràs. No, això que estic escrivint no és cap amenaça, només és una opinió comú a molts catalans indignats amb les tonteries i bestieses que arribes a treure per aquesta bruta i fastigosa boca. Ets l'ésser més repulsiu que mai ha trepitjat la terra. Espanyol, nascut a Barcelona, curiós no? Diuen que en l'odi hi ha un puntet d'amor, però tu senyor meu, m'has fet veure que aquesta frase no és certa, és impossible sentir ni que sigui un 1% d'amor per algú amb cara de nomo resentit i malformat com tu. I així sense més, em despedeixo pensant que algún dia deixaràs de treure merda per la boca, ja sigui de mort natural o accidental…

Betagarri Compilation

. Recopil.lació de videos de Betagarri.


. Mienten mi amor . Arenys de munt, setembre 07'



. Verde , Llinars del Vallès, Febrer 08'



. Euskadi antifeixista. Llinars del Vallès, febrer 08'



. Jabe Izan arte , Arenys de munt, setembre 08'



. l'Estaca , Llinars del Vallès, febrer 08'



. la chica del batzoki , Arenys de munt, setembre 07'



. el poble parlarà, Llinars del Vallés, Febrer 08'

Fira de la Castanya, Viladrau 08'

La Fira de la Castanya de Viladrau és una fira única situada en un entorn privilegiat, el Parc Natural del Montseny. La gastronomia, l’ oci i l’espectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya i la tardor com a protagonistes. Cultura, tradició i activitat comercial es donen la mà.




- Aquesta fira neix l’any 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament d’una activitat comercial, econòmica, social i mediambientalment sostenible. Una proposta respectuosa i coherent amb el medi ambient, mitjançant la recuperació d’un producte tant nostre i a vegades tan desconegut com és la castanya de Viladrau i del Montseny.




- Cal dir que Viladrau és un poblet molt maku, situat al bell mig de la natura, transmet calma i tranquilitat, és d'aquells indrets que t'enamoren.



- Pel que fa a l'edició d'aquest any, tot i que força gent del mateix poble i d'altres indrets s'han desplaçat fins a Viladrau, la tónica general pel que fa a l'opinió de comerciants era " és cert aquest any hi ha hagut una lleugera baixada de visitants a la fira...". Molts d'ells també atribueixen aquesta baixada a la crisi ecònomica global, "degut a la crisi la gent és mira molt més a l'hora de comprar..."

- Paradetes de menjar, ja siguin embotits de tota classe, pastissos de formatge, pastissos de xocolata, creps,panallets, bombons de tota mena, etc..., paradetes de castanyes i de tot tipus de cosa relacionada, una paradeta de pesca, una altre amb un pagès ensenyant de forma interactiva (amb tv i tot...) com plantar castanyes, paradetes de formatges de tota mena, paradetes de bolets i de cabassos per anar a buscar-ne, paradetes de flors, i sobretot la paradeta de la Padros i la Dioni, de davantals per nens i per grans pintats a mà, regadores i galledes pintades a mà, teules pintades per decoració, espelmes decorades, mocadors amb punta, sense punta i amb punta ample, bosses grans i petites per nens amb un dibuix pintat, caixetes de fusta i de cartró pintades a mà, draps de cuina pintats a mà, cubiteres de cava pintades i galledes pintades a mà, etc, etc, etc..




- Caixes i espelmes...

- Davantal amb dibuix pintat a mà

Recopil.lació Obrint Pas Volum I

.


º Palafrugell, Juliol 08'

.Viure.



.La presó del rei de França. tribut a la d'harma



.avui com ahir.



.l´últim combat.



.Més lluny.





COntinuarà...

C.F Catalunya - Kuruhoo

- Un dels derbis més interessants de la contrada, el Fire Catalunya contra el Kuruhoo, un partit que alguns només saben guanyar fent trampes, o bé dient mentides de la tàctica que faràn, o bé, dient que jugaràn amb els suplents i acaben jugant amb fins a 6 titulars.. jo ho entenc, si no fa trampes tant rancies com aquesta, li pot caure un 0-5,un 6-1 o un 9-0...

.Seguirem amb un petit balanç dels partits jugats entre els dos equips




. I l'últim.. tot i jugar amb tots els suplents i ell jugar amb 5 titulars, les estadístiques diuen que el Fire va tenir 4 ocasions i només va marcar un gol, i en canvi, el kuruhoo, va tenir 3 ocasions i va marcar 2 gols.. més efectivitat, això si amb el mig del camp titular... això és jugar brut :)

El Son Goku i l'Arare es troben

. Aquests dibuixos animats ens fan tornar a quan erem petitons, el Son Goku i l'arare és coneixen i tot i que està en xino i no s'entén res, fa molta gràcia, sobretot l'arare que no para de liarla i vacilar al Son Goku... la gatxans fent els seus típics sorollets, poi poi, el núvol kinton i el bastó que s'allarga i les buscades boles de drac que no faltin, son mt bons :)

Espanya em fa fàstic

Si, és cert, quan t'expresses lliurament i parles amb alguna persona de pensament més aviat " de la españa unida" i li exposes que realment som catalans, et diuen allò que ja s'ha fet tant típic " que pone en tu DNI..." si, és cert en el meu DNI posa que sóc espanyol, això si, totalment en contra de la meva voluntat. És injust, extremadament injust. Tenim la nostre història, cultura i llengüa propia, som un país no reconegut. I si amb això no n'hi ha prou, ens roben els diners i el que és pitjor, fomenten l'odi amb mentidesi demagogia informativaMai em sentiré identificat amb Espanya i tota la "parafarnalia" que la rodeja. I per acabar, ( no tinc ganes d'escriure i menys sobre això) l'inspiració em va venir a buscar el passat 12 d'octubre..

Pikes amb en kimo

- Avui capítol sencer dedicat als pikes amb en Kimo. Primer, sense cap mena de dubte:


1er, arosa vs a3,



2on, a l'ap7



3er, akest es un pike d'aquells que és fan en el mateix moment en que penjo el video "Kimo absolute festival"

La boireta audiovisual

Si, un titol innovador xD, és aquest però, el que designo per fer aquesta petita recopil.lació de videos de la boireta, desde que era petita fins ara. No té desperdici...


- Quan era una coseta molt petita i peluda



- Primera nit a kasona



- A ksa la berta




- A la muntanya, tope petita!



- Al Puiggràcios



- A la platja



- Durmint a un llitet a l'apartament de l'Escala



- A Calella



- En busca del pal



- poteta + besito= menjar





. Continuarà...

2cançons patxi

- La manta al coll i el cabaset, k gran akesta cançó mare de deu, jaja!





- I per finalitzar aquest mini recopilatori desde ASturias, en el concert de la Llagosta d'aquest estiu, Canciu d'amor de Dixebra.





.

Encara estas aquí

Em vaig passar moltes, masses hores i dies perdent el temps,

i aquest no para i arriba un dia que sents que t'ha faltat

fer moltes coses, que canviaries moltes coses del teu propi

passat, però que el que està fet, fet està i si, realment

crec en que els errors ens fan aprendre, ens fan crèixer.

A vegades en el camí, el dia menys pensat marxa aquella

persona que sense saber-ho, era el teu punt de referència

i sembla ser que això crea dins teu algo rar, algo extrany

que no ets capaç de treure i que se't queda aquí dins tancat

amb clau. Hem quedaré amb tot allò que em vas dir, i em

quedarè amb les ganes de poguerte dir que si, que tenies raó,

i que pensaria en tu quan ho veiés...

quanta raó tenies... com ho sabies? pk vas marxar? si...

el destí ens té preparades sorpreses que mai acabem d'acceptar,

perquè per mi encara estàs aquí, i et noto, sobretot a les nits,

quan la mare ja dorm, hi ets. Et diria tantes coses que no sé ni

per on començar, però una no me la deixo, que t'estimo, i que

donaria el que fos per poguer-te tornar a escoltar, perquè és

cert, molt cert, que quan més valorem les coses es quan ja les

hem perdut. I amb el Louis Armstrong de fons, desitjant i pensant

en un món perfecte... what a wonderful world , bonanit, demà

serà un altre dia.



#

Quan plou

.


M'encanten els dies de pluja

aquí a baix al sotano

sentint com a fora van caient les gotes

amb la llardafoc encesa i

aquesta sensació de protecció

i de benestar...

I la boireta al sofà

aquí al costat tota endurmiscada...




.

.

Que tinguem sort - Miquel del Roig

De les moltes cançons amb que ens obsequia el Miquel, aquesta una de les més makes, " que tinguem sort" del Lluís Llach i que també versiona de forma excel.lent el Dani Flaco.




Si em dius et vull
que el sol faci el dia molt més llarg
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

. Lluís Llach .



#

Puff era un drac màgic

Homenatge al Puff, aquell drac que estimavem tant quan erem petitons...




"Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avurria molt
i sortia a jugar

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar..."




Tant de bo, els nens, no es fesin mai grans...

#