Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau mai no l'he pogut obrir però pels seus vidres resistents puc veure un món de bojos on la vida és diferent.
En un món de bojos només plores al teatre ningú riu quan dius per sempre perquè els cors de les persones són d'acer inoxidable.
En un món de bojos els cobards no aixequen torres per fugir dels enemics ni se n'adonen que amb les presses s'han tancat amb ells a dins.
M'agrada aquest món però no hi puc entrar i només puc esperar, respirar i somiar fins que obris la finestra fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo, en el nostre món de bojos.
En un món de bojos el que deixes escapar sempre torna en cinc minuts i es que el temps farà adonar-te'n que tot sol estàs perdut.
M'agrada aquest món però no hi puc entrar i només puc esperar, respirar i somiar fins que obris la finestra fins que deixis de ser tu i jo deixi de ser jo, en el nostre món de bojos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada