divendres, 19 de setembre del 2008
En el nostre món de bojos
Tinc una finestra dins tancada amb pany i clau
mai no l'he pogut obrir
però pels seus vidres resistents
puc veure un món de bojos on la vida és diferent.
En un món de bojos només plores al teatre
ningú riu quan dius per sempre
perquè els cors de les persones
són d'acer inoxidable.
En un món de bojos els cobards no aixequen torres
per fugir dels enemics
ni se n'adonen que amb les presses
s'han tancat amb ells a dins.
M'agrada aquest món
però no hi puc entrar
i només puc esperar, respirar i somiar
fins que obris la finestra
fins que deixis de ser tu
i jo deixi de ser jo,
en el nostre món de bojos.
En un món de bojos
el que deixes escapar
sempre torna en cinc minuts
i es que el temps farà adonar-te'n
que tot sol estàs perdut.
M'agrada aquest món
però no hi puc entrar
i només puc esperar, respirar i somiar
fins que obris la finestra
fins que deixis de ser tu
i jo deixi de ser jo,
en el nostre món de bojos...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada