El Vic, nou equip de Tercera Divisió

La victòria d’aquest migdia al camp del Santfeliuenc ha convertit a la Unió Esportiva Vic en nou equip de Tercera Divisió. Els de Pere Vila han remuntat un 1-0 desfavorable i han acabat guanyant per 1-2, fet que els fa assolir matemàticament l’ascens, quan queden dues setmanes per acabar la competició.

 La temporada dels osonencs ha estat espectacular:  han aconseguit ratxes de fins a deu partits sense perdre i han mostrat un joc molt vistós i ofensiu. El jugador revelació ha estat Oscar Muñoz, procedent de la Grama, que amb un gran olfacte golejador ha captivat l’afició vigatana. L’altre peça important de l’engranatge osonenc ha estat Cesc Pla. L’ex de l’Aiguafreda i el Manlleu ha meravellat tothom amb els seus gols – fins a quinze- i ha mostrat detalls de qualitat d’autèntic crack.

 Tot i ser líders en solitari durant moltes jornades i proclamar-se campions d’hivern, en el tram final s’han anat desinflant , en benefici de l’Olot, que va poder assolir l’ascens la jornada passada. Així, els dos equips, que s’estrenaven a Primera Catalana, aquesta temporada, es disputaran el títol i, a falta de dues jornades perquè finalitzi el campionat, només queda per saber quin serà el conjunt que els acompanyarà a la nova aventura de Tercera Divisió. Els dos únics candidats són el Rubí o el Tàrrega

De baixar a Primera regional a pujar a Tercera Divisió

Ara fa un any la Unió Esportiva Vic lluitava per no baixar a Primera regional. Llavors militaven a Regional Preferent i van acabar la lliga a la part baixa de la taula. Però l’equip de la capital d’Osona va fer una gran inversió de futur:  va arribar a un acord amb la Unió Esportiva Aiguafreda per fusionar les dues entitats i, així, el Vic assolia la plaça a Primera Catalana, que havia aconseguit l’Aiguafreda sobre el terreny de joc. La fita del conjunt del petit poble del Vallès Oriental havia estat increïble: en cinc anys havien portat l’equip de Tercera Regional a Primera Catalana.

El President de l’Aiguafreda, Ricard Campasol, i el cos tècnic, Pere Vila i Jordi Larraz van passar a formar part del Vic. Campasol com a director esportiu i Vila i Larraz, com a primer i segon tècnic, respectivament. A més, fins a dotze jugadors de l’Aiguafreda van passar a formar part de la plantilla del conjunt osonenc, sumats  a set jugadors de la plantilla viguetana que van continuar i cinc fitxatges que van reforçar l’equip. L’aposta va ser encertada i casi un any després a la capital osonenca ja poden celebrar que el Vic torna a Tercera Divisió.

http://lajornada.cat/2011/05/15/lolot-torna-a-la-tercera-divisio/

La finia línia entre la independència periodística i la manipulació informativa del poder

Una visió sobre la relació entre el poder i el quart poder -el periodisme- barrejat amb una recepta d’actualitat: els escàndols de la classe política. Aquestes són les claus de desclassificats, l’obra del jove Pere Riera - autor i director - que reflexiona sobre l’ètica periodística i política, la moral i el poder barrejat amb els conflictes d’interessos personals.

Una periodista molt prestigiosa –interpretada de forma magnífica per Emma Vilarassau, que fugint dels registres habituals en ella, fa el personatge molt creïble i el dota de molta profunditat i dinamisme- ha de realitzar l’entrevista més important de la seva llarga i dilatada carrera periodística al President del Govern, que s’ha vist involucrat en un escàndol sexual, amb una menor, fet que pot ser molt rellevant per la seva trajectòria política i pel país en qüestió. Toni Sevilla, tot i tenir una actuació més breu, interpreta el paper de President del 

Govern amb una gran precisió i fa el seu personatge molt creïble.

És en aquest context on apareix el cap de premsa del President, un personatge sorprenent i maquiavèl·lic que pressiona tàcticament la periodista -que té proves del delicte del màxim mandatari del país- amb la bruta arma del xantatge personal, per tal que no surti a la llum pública l’escàndol sexual. Abel Folk interpreta el seu personatge amb molta credibilitat i és capaç de donar-li aquell punt de perversió que requereix el “representant” d’un personatge corrupte. Així, els personatges, interpretats de forma magistral, donen un toc de qualitat a l’obra i, segurament, sense aquests actors de reconeguda trajectòria, el producte final no seria el que és.

Tot amb un ritme àgil i un argument i un llenguatge senzill i precís explicat de forma lineal, de manera que l’obra s’entén a la perfecció i s’apropa i connecta amb el públic. A més, els acudits sortits de la boca del cap de premsa cap a la periodista fan més amena l’obra i, de pas, menys implícit el xantatge i porten a la periodista a perdre els papers en alguna ocasió, fet que la fa fugir d’un to planer.

El muntatge i la escenografia és correcte i funcional en totes les escenes i tan sobri com ideal, com és habitual en Sebastià Brossa.

L’obra de Pere Riera ens recorda al teatre comercial de Jordi Galceran, segurament l’autor que més s’acosta i vol connectar amb al públic, dels dramaturgs catalans. Així, podem dir que desclassificats és un teatre comercial de qualitat, que enganxa el públic ja que posa en escena temàtiques actuals i populars de les quals se’n vol sentir a parlar. El fet que posi en qüestió la integritat moral dels tres protagonistes i, sobretot, que deixi entreveure la petita i minúscula línia que hi ha entre la independència i la manipulació informativa que es produeix des del poder, donen a l’obra un interès que va més enllà de l’oci. 

Desclassificats no és més que una reflexió dels salts combulsos entre el periodisme i el poder, entre punts de vista oposats, sobre l’ètica i la integritat professional i en definitva, sobre la dignitat de les persones.

La victòria de la llibertat i la democràcia:

Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència en virtut de la qual Bildu es podrà presentar a les eleccions del proper 22 de maig. 6 vots contra 5, una decisió sorprenent per molts, però una gran victòria de la llibertat política i la democràcia, que topa amb la decisió del Tribunal Suprem que va considerar que Bildu era l’herència de Batasuna, això si, sense cap mena d’indici. Malgrat que, des de la coalició independentista basca es desmarquen àmpliament del terrorisme, sembla que aquesta victòria de la llibertat democràtica ha estat interpretada, per alguns, com un atemptat terrorista. Sí, pel Partit Popular i els mitjans de comunicació més conservadors de l’estat, que no volen veure la diferència entre l’esquerra abertzale i el terrorisme d’ETA

És curiós que siguin els mateixos que mai han condemnat un dels episodis més foscos de la història recent d’Espanya i que, fins i tot, tenen com a membre d’honor el senyor Fraga Iribarne, un dels ministres de la dictadura franquista. És graciós, si més no, que aquesta gent, tot i formar part d’un dels grans partits de l’Estat, es permetin el luxe de donar lliçons de democràcia i de legalitat.

Ja no val fer trampes, ja no val interpretar la llei de partits segons la seva conveniència, el Tribunal Constitucional, el mateix que va retallar l’Estatut de Catalunya, ha expressat que Bildu és legal i es pot presentar a les eleccions. Llavors van brindar amb cava i s’havia de respectar la decisió del màxim òrgan judicial de l’estat, evidentment la decisió afavoria la seva política imperialista i retallava el que el poble català havia decidit a les urnes. Però ara s’han quedat garrativats, la presència de Bildu a les eleccions basques els perjudica – perden una gran arma electoral- i a més fa que tan ells com el PSOE puguin perdre la majoria parlemantària al País Basc. Els bons resultats del Partit Popular a Euskal Herria sempre han anat lligats amb la no presència a les urnes dels partits de l’esquerra abertzale, per tant, aquí trobem un dels grans motius del seu discurs...

Primer acusen els magistrats, aquells que temps enrere eren els millors, ara són còmplices d’ETA? Els queda un petit bri de decència? I per continuar amb l’espectacle demanen al president del Govern que dimiteixi “perquè és vergonyós deixar participar a Bildu en el marc polític”. Tenen una interpretació de la justícia molt particular i encara més, quan demanen dimissions, quan són el partit polític de l’Estat amb més imputats per delictes de corrupció. Això si que és una vergonya...

Fa temps que han perdut el nord, però amb tot, i per si de cas, tenen les esquenes tapades per l’artilleria de tots els mitjans conservadors que ja disparen contra tot aquell que estigui en contra de la posició que defensen – la il•legalització de Bildu perquè sí-. Les portades dels rotatius espanyolitzats fins la medul•la, l’endemà de la decisió, com “España pierde, ETA gana” de la Razón o “El TC lleva a los proetarras a las urnas” de l’Abc, ens fan veure fins a quin punt l’extrema dreta manipula i enganya els seus lectors per tal de crear una opinió molt llunyana a la realitat. En cap cas s’ha demostrat que Bildu tingui cap relació amb ETA, tot el contrari, però ells s’hi aferren sense tenir cap prova per demostrar-ho. Ens trobem davant titulars que mostren quin és l’esperit democràtic d’aquesta gent i com el rigor periodístic brilla per la seva absència: atemptats a la veritat i contaminació a l’opinió pública, sens dubte, tot un exercici democràtic i humà. El més greu de tot, però, es que alguns s’ho arriben a creure.

Potser, el que no tenen gaire en compte els senyors del Partit Popular és que si Bildu hagués estat il•legalitzat s’hauria posat en evidència l’enorme deficiència democràtica que viu l’Estat espanyol. En cap estat democràtic del món s’il•legalitza un partit polític per fets no demostrables. De fet, Bildu va anunciar que si finalment haguessin estat il•legalitzats haurien recorregut als tribunals de la Unió Europea, que haguessin pogut posar a la llum europea les mancances democràtiques i la politització que viuen els tribunals espanyols. Sembla ser que això ho ha tingut ben en compte el Tribunal Constitucional i, de fet, la conclusió dels magistrats és prou explícita: “la simple sospita no es pot constituir en argument jurídicament acceptable per excloure ningú del ple exercici del seu dret fonamental de participació política”.

Finalment doncs, després de molts anys l’esquerra abertzale es podrà presentar a unes eleccions, tot i els intens d’impedir-ho per part de l’extrema dreta espanyola, política, mediàtica i judicial. Aquesta ha estat la gran victòria de la societat basca, la gran victòria de la pluralitat d’idees, però sobretot, la gran victòria de la democràcia i la llibertat, amb la presència de totes les forces polítiques, sense restriccions.

Tornem a Wembley, 19 anys després...

 Hem enfonsat a l'imperi galàctic, superb i manipulador. Tornem a ser a Wembley... i serà la quarta!

Una victòria humana

4 de setembre del 2010, http://lajornada.cat/2010/09/14/tornen-les-cruyffades-pero-toca-ser-optimista/ :"amb el permís dels Mishima: tan cert com que tenim el bloc del millor Barça de la història, tan cert com que el Pep sap el que fa, tan clar com que la Champions ens espera, tan clar com que no serà fàcil, i tan llarg, tan llarg, com el camí que ens queda… Ara, i aquí, confiem amb vosaltres…" hi hem arribat, algú ho dubtava? tornem a  Wembley, el 28 de Maig, d'aquí a 24 dies, tornem a ser a la final, en el mateix escenari, 19 anys després, però no és la Sampdoria, és el Manchester United, però sabeu què? la tornarem a aixecar, i ja serà la quarta.   Amb alguna que altre "cruyfada" però ho hem aconseguit. 4 a 4 a les Espanyes, les altre 5 que tenen estan tacades d'espanyitis, plenes de pols i amb olor a dictadura. Humilitat, senzillesa i espectacle, algú dóna més?

·cert, clar, breu· http://www.youtube.com/watch?v=5QqVF5b_Pk4

La crònica de lajornada.cat http://lajornada.cat/2011/05/03/a-wembley/