La suposada independència de la justícia espanyola ha tornat a quedar en un interrogant que dóna peu a la reflexió. El Tribunal Suprem ha decidit il·legalitzar Sortu, la nova formació política de l’esquerra abertzale, que per primer cop en la seva història condemna la violència i explícitament la de la banda terrorista ETA i es basa en principis democràtics per tenir presencia política i així defensar el pensament del 20% del poble basc. Aquesta decisió és conseqüència dels al·legats realitzats per l’advocacia i la fiscalia de l’estat, que reclamaven que no es permetés la inscripció de Sortu en el registre de partits per ser, suposadament, la successora de la il·legalitzada Batasuna.
Tot i així, cal observar que, per primera vegada en 6 anys, s’ha trencat la unanimitat en aquest tipus de processos, ja que fins a tres magistrats del Tribunal Suprem van votar a favor de la legalització de Sortu, ja que defensen que els seus estatuts compleixen amb els requisits que exigeix la llei de partits i perquè consideren que el rebuig a aquesta marca vulnera el dret d’associació.
Aquest fet ens fa adonar de la feblesa jurídica de la decisió, que simplement es basa en suposats paral·lelismes sense demostrar, i és que una justícia que funciona correctament ha de prendre les seves resolucions en base a fets i no a simples creences com ha fet el Tribunal Suprem. El que és evident i innegable, és que fins avui no hi ha cap fet que demostri que Sortu no condemna ETA, i encara menys que Sortu sigui l’herència de Batasuna.
Arribats en aquest punt, cal tenir en compte que, des de l’anunci del seu naixament, Sortu ja va ser vista amb prejudicis infundats per els dos gran partits de l’estat espanyol. La falça relació que han establert des d’un primer moment PSOE i PP, entre Sortu i Eta, ha contaminat clarament la decisió dels magistrats i també, i de pas, l’opinió pública.
Perquè han comès l’error de relacionar un nou partit polític que defensa la democràcia amb el terrorisme? Perquè acusen sense proves? Són preguntes a l’aire, amb una resposta força evident, però encara en faré dues més: és casualitat que vulguin criminalitzar un partit independentista? Quants cops han utilitzat la lluita contra Eta de forma partidista? El que és evident és que els seus ideals són francament contraris als de Sortu, i fonamentant-se en prejudicis ataquen una formació amb l’únic objectiu de deixar sense veu política la que saben que pot ser la que conformi l’inici de la pèrdua d’una de les poques colònies que els queda. El que queda clar, en tot cas, és que ells no posen bombes, simplement dinamiten la democràcia.
Aquí veiem un greu problema, sorgit de les mentalitats esmentades, i és que tot el que vingui del món abertzale, segons ells, està tacat de terrorisme: quin greu error i quina gran falta a la democràcia! Però no és la primera vegada que passa una cosa similar. Cal recordar el cas del diari Egunkaria, fa uns anys,tancat a la força, sense demostrar la seva suposada relació amb ETA. Curiosament es va acabar reconeixent que havia estat un error i que la decisió havia estat absolutament desmesurada i polititzada. Quina casualitat que amb la nova esquerra abertzale hagi passat quelcom similar.
El més greu de tot, però, és que la il·legalització de Sortu allunya la pau a Euskal Herria, tancant les portes a la independència d’una nació per la via democràtica, i qüestiona ampliament la suposada independència de la justícia espanyola, que sense fer-ho explícit es decanta per unes decisions tacades de nacionalisme espanyol, tan poc just com innecessari. I és que algú els hi hauria d’ensenyar que “tothom és innocent fins que no es demostri el contrari”.
