" Dormies mig agafada al meu braç
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat
Has obert un ull mandrós i callat
I has tornat al teu somni privat...
Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans...
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de
felicitat...
De moment no et riure més les gràcies, per una vegada he entès el que cal...
Passi-ho bé, que m’esborro del mapa per perpetrar a l’ombra un gran pla
quinquennal...
Sento que et despertes i et vinc a buscar...
- Nena, tens cafè, vols que torri pa?
El diari, res massa estimulant...
Mica en mica, ja et vas despertant...
I fumes mirant els cotxes passar, t’entregues a l’aire dens del veïnat
Penso en proposar que baixem al far...
Jo que mai he estat home de mar...
El primer, em compraré una corbata ben llarga, estampada amb colors crus...
I el segon, els millors professors europeus m’ensenyaran a fer el nus...
El tercer, guardo l’antologia de grans decasíl•labs que parlen de tu...
I pel quart, l’edició límitada folrada en vellut...
I el cinquè ens creuarem per l’Eixample i demanarem taula en un bar de menús...
Trauré pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependrà de tu..."
Manel PLA QUINQUENNAL
dilluns, 26 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
Els Amics de les Arts
"Els Amics de les Arts són la sensació de la música que es fa al país actualment..."
Jordi Basté (El Món a Rac1)
Amb un estil de música diferent, definit per ells mateixos com 'Electro Avant Pop d'Autor', que barreja música pop indie, amb folk i electrònica, i fins i tot, amb petites pinzellades de drum”n”bass, en els seus orígens, Els Amics de les arts, estan sent una de les revelacions del panorama musical català.
- Són 4, i alguns col.laboradors, i així és presenten:
Joan Enric Barceló: Veus i guitarra
Eduard Costa: Veus, kazoo, xilofon i melòdica
Ferran Piqué: Veus, guitarra, bases
Dani Alegret: Veus i piano
I uns bons amics que col•laboren amb nosaltres:
Pere Piquet: Poeta
Albert Cortada: Tècnic de so i mescles
Xavi Serrat: Escriptor
Se’ls ha comparat molt amb Manel, i és que certament algunes semblances si que existeixen. Cal dir, però, que en els seus fans no els hi fa gaire gràcia : “ ens molesta que es parli dels Amics de les Arts com els que són una còpia de Manel, els amics tocaven de molt abans, i aquest xic d’estil que comparteixen és seu...”
El grup, que es va formar l’any 2004, durant un viatge per Eivissa, ha anat aconseguint cert èxit i reconeixement al llarg d’aquests anys. Curiosament, al tornar d’aquell viatge, els membres del grup se’n van anar a viure junts en un pis del carrer Muntaner de Barcelona.
La seva història en la música comença l’any 2005, quan es graben ells mateixos un disc, com una demo, anomenada Catalonautes (Pistatxo Records). Amb aquesta primera maqueta es planten a la final del concurs Sona 9 del 2005 i actuen en el Festival Acústica de Figueres. Són finalistes en la categoria de cançó d’autor i guanyen el premi de millor grup per votació popular.
L’any 2006 els membres del grup decideixen prendre camins diferents. Un se’n va a als Estats Units, San Francisco, l’altre a l’oceà gelat, l’Antàrtida, i finalment l’últim s’en va a Edimburg, Escòcia. Quan tornen posen vivències, experències i pensaments en comú i treuen un disc el mateix dia de Nadal anomenat Roulotte Polar. El disc es presenta de manera oficial en el festival de cantautors de Reus (Festival Autúria), el dissabte 24 de febrer del 2007.
Al cal d’un temps, el maig del 2008, surt el seu segon disc de estudi, Castafiore Cabaret.
El disc és presentat de forma oficial en la festa de Ritmes.cat de Televisió de Catalunya, el dimecres 11 de juny de l’any 2008 a la sala Castelló de Barcelona. També el presenten en el festival Festinova de Lleida, aquell mateix mes de Juny.
El mes següent la revista Enderrock, en la seva edició número 153 del Juliol del 2008
publica un reportage especial de Els Amics de les Arts, i inclou de forma gratuïta el disc Castafiore Cabaret edició especial. Es va publicar una tirada de 8000 còpies.
El disc agrada i molt i mica en mica el públic els comença a conèixer...
Lluis Gendrau, Enderrock
"Breakfast situa Els Amics de les Arts a la primera divisió de l’actualitat musical amb la ironia com a eina de complicitat. Diuen que totes les bromes tenen part de veritat... l’única certesa absoluta és que aquest quartet són la bomba i canten un grapat de bones cançons"
Elisenda Soriguera, Enderrock
"Llevo un par de días escuchando, del derecho y del revés, el segundo disco de un grupo sensacional que tiene el atrevimiento de llamarse Els Amics de les Arts y comportarse en consecuencia. "
Màrius Serra (La Vanguardia)
El dimarts 16 de Març del 2010, Els Amics de les Arts, van tenir un èxit absolut a la gala Enderrock 2010, celebrada la Sala Bikini de Barcelona
'Bed & Breakfast' va ser galardonat amb el premi de millor disc de l'any, i millor disc de cançó d'autor, segons la votació de la crítica dels premis Enderrock. A més a la votació popular va aconseguir el premi a millor directe, millor cançó de categoria de cançó d'autor, millor grup revelació, millor lletra per la cançó "l'home que treballa fent de gos", i millor disseny de portada.
Així doncs el grup barceloní es va endur fins a 7 galardons de la prestigiosa revista de música en català, una gesta magnífica, sens dubte, i el pròxim dia 19 d’Abril del 2010 rebrà el Premi Disc Català de l’Any de radio 4, al costat dels estudis, al carrer Roc Boronat 127 de Barcelona. També hi haurà actuacions de Cesk Freixas, Miquel Abras, i un dels pares de la nova cançó, Raimon, rebrà un premi especial per la seva històrica cançó “Al vent”.
Sens dubte, les claus de l’èxit d’aquest grup d’arrel barcelonina és el haver anat millorant el so, i sobretot haver treballat lletres molt divertides i molt bones, com per exemple la anomenada 4-3-3, cançó manual de com lligar amb paraules futbolístiques....
Pròxims concerts
17 abr 2010 22:00
AUDITORI DE PORRERES PORRERES (MALLORCA)
19 abr 2010 19:00
FESTA DEL PREMI DISC CATALÀ DE L’ANY (3 temes en directe) BARCELONA
23 abr 2010 21:00
TEATRE KURSAAL MANRESA
23 abr 2010 23:45
FESTIVAL ESCENA BCN BARCELONA
14 may 2010 20:00
MINIFESTIVAL AUTÒCTON (La [2]) + (Samitier, Defelpa, Tired Hippo BARCELONA
3 jun 2010 21:00
21 FESTIVAL DE GUITARRA-AUDITORI (+ Anna Roig i l’ombre de ton Chien) BARCELONA
Jordi Basté (El Món a Rac1)
Amb un estil de música diferent, definit per ells mateixos com 'Electro Avant Pop d'Autor', que barreja música pop indie, amb folk i electrònica, i fins i tot, amb petites pinzellades de drum”n”bass, en els seus orígens, Els Amics de les arts, estan sent una de les revelacions del panorama musical català.
- Són 4, i alguns col.laboradors, i així és presenten:
Joan Enric Barceló: Veus i guitarra
Eduard Costa: Veus, kazoo, xilofon i melòdica
Ferran Piqué: Veus, guitarra, bases
Dani Alegret: Veus i piano
I uns bons amics que col•laboren amb nosaltres:
Pere Piquet: Poeta
Albert Cortada: Tècnic de so i mescles
Xavi Serrat: Escriptor
Se’ls ha comparat molt amb Manel, i és que certament algunes semblances si que existeixen. Cal dir, però, que en els seus fans no els hi fa gaire gràcia : “ ens molesta que es parli dels Amics de les Arts com els que són una còpia de Manel, els amics tocaven de molt abans, i aquest xic d’estil que comparteixen és seu...”
El grup, que es va formar l’any 2004, durant un viatge per Eivissa, ha anat aconseguint cert èxit i reconeixement al llarg d’aquests anys. Curiosament, al tornar d’aquell viatge, els membres del grup se’n van anar a viure junts en un pis del carrer Muntaner de Barcelona.
La seva història en la música comença l’any 2005, quan es graben ells mateixos un disc, com una demo, anomenada Catalonautes (Pistatxo Records). Amb aquesta primera maqueta es planten a la final del concurs Sona 9 del 2005 i actuen en el Festival Acústica de Figueres. Són finalistes en la categoria de cançó d’autor i guanyen el premi de millor grup per votació popular.
L’any 2006 els membres del grup decideixen prendre camins diferents. Un se’n va a als Estats Units, San Francisco, l’altre a l’oceà gelat, l’Antàrtida, i finalment l’últim s’en va a Edimburg, Escòcia. Quan tornen posen vivències, experències i pensaments en comú i treuen un disc el mateix dia de Nadal anomenat Roulotte Polar. El disc es presenta de manera oficial en el festival de cantautors de Reus (Festival Autúria), el dissabte 24 de febrer del 2007.
Al cal d’un temps, el maig del 2008, surt el seu segon disc de estudi, Castafiore Cabaret.
El disc és presentat de forma oficial en la festa de Ritmes.cat de Televisió de Catalunya, el dimecres 11 de juny de l’any 2008 a la sala Castelló de Barcelona. També el presenten en el festival Festinova de Lleida, aquell mateix mes de Juny.
El mes següent la revista Enderrock, en la seva edició número 153 del Juliol del 2008
publica un reportage especial de Els Amics de les Arts, i inclou de forma gratuïta el disc Castafiore Cabaret edició especial. Es va publicar una tirada de 8000 còpies.
El 1 de Desembre del 2009 el grup torna a la càrrega amb un altre disc, anomenat Bed&Brekfast, un disc fresc, sorprenent, madur i divertit; farcit d'anècdotes vitals que és tot un èxit, i que rep un allau de bones crítiques.
N’he tret un recull del myspace del grup que ho mostren sobradament...:
"S'acaba de reinventar el pop-folk català des dels caps pensants i les veus cantants d'un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel•ligent, provocador i carregat d'ironia. Es diuen Els Amics de les Arts."
Lluis Gendrau, Enderrock
"Breakfast situa Els Amics de les Arts a la primera divisió de l’actualitat musical amb la ironia com a eina de complicitat. Diuen que totes les bromes tenen part de veritat... l’única certesa absoluta és que aquest quartet són la bomba i canten un grapat de bones cançons"
Elisenda Soriguera, Enderrock
"Llevo un par de días escuchando, del derecho y del revés, el segundo disco de un grupo sensacional que tiene el atrevimiento de llamarse Els Amics de les Arts y comportarse en consecuencia. "
Màrius Serra (La Vanguardia)
El dimarts 16 de Març del 2010, Els Amics de les Arts, van tenir un èxit absolut a la gala Enderrock 2010, celebrada la Sala Bikini de Barcelona
'Bed & Breakfast' va ser galardonat amb el premi de millor disc de l'any, i millor disc de cançó d'autor, segons la votació de la crítica dels premis Enderrock. A més a la votació popular va aconseguir el premi a millor directe, millor cançó de categoria de cançó d'autor, millor grup revelació, millor lletra per la cançó "l'home que treballa fent de gos", i millor disseny de portada.
Així doncs el grup barceloní es va endur fins a 7 galardons de la prestigiosa revista de música en català, una gesta magnífica, sens dubte, i el pròxim dia 19 d’Abril del 2010 rebrà el Premi Disc Català de l’Any de radio 4, al costat dels estudis, al carrer Roc Boronat 127 de Barcelona. També hi haurà actuacions de Cesk Freixas, Miquel Abras, i un dels pares de la nova cançó, Raimon, rebrà un premi especial per la seva històrica cançó “Al vent”.
Sens dubte, les claus de l’èxit d’aquest grup d’arrel barcelonina és el haver anat millorant el so, i sobretot haver treballat lletres molt divertides i molt bones, com per exemple la anomenada 4-3-3, cançó manual de com lligar amb paraules futbolístiques....
Pròxims concerts
17 abr 2010 22:00
AUDITORI DE PORRERES PORRERES (MALLORCA)
19 abr 2010 19:00
FESTA DEL PREMI DISC CATALÀ DE L’ANY (3 temes en directe) BARCELONA
23 abr 2010 21:00
TEATRE KURSAAL MANRESA
23 abr 2010 23:45
FESTIVAL ESCENA BCN BARCELONA
14 may 2010 20:00
MINIFESTIVAL AUTÒCTON (La [2]) + (Samitier, Defelpa, Tired Hippo BARCELONA
3 jun 2010 21:00
21 FESTIVAL DE GUITARRA-AUDITORI (+ Anna Roig i l’ombre de ton Chien) BARCELONA
dimecres, 7 d’abril del 2010
MIC Mediterranean International Cup
Aquesta setmana santa va tenir lloc a la Costa Brava la desena edició del Mic ( Mediterranean International Cup), un mundialet de futbol d'equips d'arreu del món i de seleccions nacionals que es juga en 17 seus diferents de la costa gironina. Amb més de 172 equips, la competició compte amb quatre categories: aleví, infantil, cadet i juvenil.
Gràcies a un company de classe, el David, vaig tenir l'oportunitat de seguir 4 partits per televisió de girona, tots ells a Vilartagües, Sant Feliu de Guíxols.
Els dos primers, el Dijous a la tarda, van ser primer, el Sant Feliu F.C contra l'Aspire Football Dreams, que va acabar amb golejada del sorprenent i prometedor projecte de l'escola Aspire de Qatar, que ha fet un gran equip format per jugadors africans trobats per cercapromeses catalans. Un projecte el del Aspire, de formació de joves i futbolistes amb una qualitat humana i competitiva excel.lent, sens dubte. Darrere aquest projecte hi ha el experimentat i conegut entrenador serbi Bora Milutinovic, amb una llarga carrera a la seva esquena.
Ha entrenat a 8 seleccions nacionals: Mèxic, Costa Rica, Honduras, Nigeria, Xina, Estats Units, Jamaica, Irak, algunes d'elles en Mundials. Abans d'iniciar el projecte amb l'Aspire era l'ajudant de Radomir Antic a la selecció serbia. També cal dir que havia entrenat en clubs d'arreu del món, com el Pumas de Mèxic, el San Lorenzo d'Argentina, el Udinese de Itàlia, el MetroStars de Estats Units i el Al Sadd de Aràbia Saudita.
En el projecte del Aspire també hi ha personalitats del futbol català, com Pere Gratacós, ex-seleccionador català, o Josep Colomé, que va ser encarregat del futbol base de can Barça però va dimitir juntament amb Sandro Rosell.
L'entrenador del Aspire ens va explicar que només portaven 2 mesos entranant junts, i es que són una selecció dels millors jugadors que van trobar en el llarg viatge per trobar promeses per Àfrica. Hi havia jugadors de Argelia, Camerun, Ghana, Kenia, Nigeria, Senegal y Sud-àfrica.
Ens van sorprendre moltíssim, tots ells amb una qualitat individual altíssima, amb un toc de pilota exquísit, una potència enorme, i sobretot, una actitud boníssima, lluitant per totes les pilotes, i amb un ritme constant altíssim, van estar al 100% els 50 minuts que van jugar.
Destacar sobretot un d'aquests jugadors africans, el número 7, Stephen, que ens va demostrar una gran qualitat ens els dos partits que el vàrem veure jugar. Un jugador molt semblant a una de les grans promeses del futbol base blaugrana de fa uns anys, Haruna Babangida. Aixó doncs, n'haurem d'estar pendents ja que pot ser que d'aquí uns anys el veiem en qualsevol important equip europeu.
A més el seu físic, per l'edat que tenien, -categoria infantil-, era molt exagerat. Perquè ens en fem una idea, els seus rivals, els jugadors infantils del Sant Feliu eren la mitat d'alts i la mitat de forts que els brillants i forts jugadors africans. El resultat del partit ho va dir tot, un contundent 13-0.
L'equip d'aquesta cerca de talents africana està donant els seus fruits, i és que l'equip va acabar guanyant el MIC en categoria infantil contra el Girona F.C. En categoria d'alevins l'Atlètic de Madrid va guanyar per 4 gols a 2 al Futbol Club Barcelona, que també va perdre la final en la categoria cadet contra la Selecció Nacional del Brasil.
L'equip d'aquesta cerca de talents africana està donant els seus fruits, i és que l'equip va acabar guanyant el MIC en categoria infantil contra el Girona F.C. En categoria d'alevins l'Atlètic de Madrid va guanyar per 4 gols a 2 al Futbol Club Barcelona, que també va perdre la final en la categoria cadet contra la Selecció Nacional del Brasil.
El segon partit de la tarda el van disputar l'equip local, el Sant Feliu contra la selecció nacional de la Xina, que van guanyar aquests últims després d'una gran segona part. L'equip xinès va demostrar ser un bon conjunt demostrant que el nivell del futbol asiàtic s'ha de començar a tenir en compte. Més endavant ho confirmariem amb un conjunt nipó...
Així, ja havíem vist un combinat africà, l'Aspire, un asiàtic, la selecció xinesa, i dos catalans, el Sant Feliu en categoria infantil i juvenil.
El segon dia va ser el Dissabte, ja eren les semifinals del torneig i es jugaven qui jugaria la final al camp del Palamós F.C.
El primer partit va ser un derbi brasiler, s'enfrontava la selecció nacional del Brasil contra un equip d'aquell mateix país, el FCZ Brasilia, un equip creat per Zico, llegenda del futbol carioca.
Així doncs el partit es presentava interessant, ja que la qualitat dels dos conjunts prometia moltíssim. Abans de començar el matx vàrem poder entrevistar als dos entrenadors.
El partit va ser molt disputat i per sopresa nostre el jugador més destacat va ser Leandro, el porter del CFZ Brasilia .
Els jugadors del combinat nacional no van fer un mal partit però cap d'ells va destacar per sobre dels altres. Ens vem emportar una petita decepció de la canarinha juvenil, ja que tot i no ser dolents n'esperàvem molt més d'ells.
Així doncs, els 50 minuts van acabar amb un 0 a 0, i en el Mic no es juga prroròga i es va directament a tanda de penals.
La selecció nacional del Brasil es va emportar el partit al guanyar en els llençaments des dels 11 metres. L'equip brasiler es classificava així per la final, i havent guanyat les dues últimes eliminatories a la tanda de penaltis. També ho va fer així contra el Vilafranca del Penedès en els quarts de finals de la competició.
El segon partit del Dissabte enfrontava un altre equip brasiler, el Deportivo Brasil, contra un equip japonès, el Gamba Osaka.
En aquest matx vam poder veure jugadors amb una gran qualitat que destacaven sobre els demés, com un dels davanters brasilers, Jonathan Renato, que tots els seus companys el buscaven mitjançant pilotes aèries, i es que la seva velocitat s'havia d'aprofitar. Molts detalls tècnics ens va mostrar el jove davanter centre.
Pel que fa a l'equip nipó, ens va soprendre, ja que tots els seus jugadors eren força bons, sobretot els dos centrals, que tenien qualitats força similars, contundència, domini de joc aeri, toc de pilota, i bona defensa.
Els 50 minuts també van acabar amb 0 a 0 i altre cop els penals decidiríen el finalista. L'equip brasiler va ser el vencedor així que la final del Mic en categoria juvenil tindria un clar color carioca, la selecció nacional del Brasil contra el Deportivo Brasil. Cal observar que un dels finalistes, el Dep. Brasil va ser el botxí de la selecció catalana ja que la va eliminar als quarts de final.
Finalment, la selecció del Brasil es va emportar la final, disputada el Diumenge al camp municipal de Palamós. Sense una gran samba, però amb efectivitat, intensitat i actitud, el combinat d'un dels països amb més cantera futbolística, el Brasil, va acabar sent el vencedor del torneig.
dimarts, 6 d’abril del 2010
It's cloudy out in Pittsburgh
It's raining in Saigon
Snow's fallin' all across the Michigan line
Well she sits by the lights of the Christmas tree
With the radio softly on
Thinkin' how a good man is so hard to find
Well once she had a fella
Once she was somebody's girl
And she gave all she had that one last time
Now there's a little girl asleep in the back room
She's gonna have to tell about the meanness in this world
And how a good man is so hard to find
Well there's pictures on the table by her bed
him in his dress greens and her in her wedding white
She remembers how the world was the day he left
And nw how that world is dead
And a good man is so hard to find
She got time now for Casanovas
Yeah those days are gone
She don't want that anymore, she's made up het minde
just somebody told her
As the nights get on
When a good man is so hard to find
Well she shuts off the TV
And without a word
Into bed she climbs
Well she thinks how it was all so wasted
And how expendable their dreams all were
When a good man was so hard to find
Well it's cloudy out in Pittsburgh
Bruce Springsteen
It's raining in Saigon
Snow's fallin' all across the Michigan line
Well she sits by the lights of the Christmas tree
With the radio softly on
Thinkin' how a good man is so hard to find
Well once she had a fella
Once she was somebody's girl
And she gave all she had that one last time
Now there's a little girl asleep in the back room
She's gonna have to tell about the meanness in this world
And how a good man is so hard to find
Well there's pictures on the table by her bed
him in his dress greens and her in her wedding white
She remembers how the world was the day he left
And nw how that world is dead
And a good man is so hard to find
She got time now for Casanovas
Yeah those days are gone
She don't want that anymore, she's made up het minde
just somebody told her
As the nights get on
When a good man is so hard to find
Well she shuts off the TV
And without a word
Into bed she climbs
Well she thinks how it was all so wasted
And how expendable their dreams all were
When a good man was so hard to find
Well it's cloudy out in Pittsburgh
Bruce Springsteen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
