El passat Dissabte, el Miquel del Roig va tocar en les 4es festes populars de Vilassar de Mar. Davant d'unes 200 persones, ens va obsequiar amb més de dues hores de concert i amb el seu ampli, divertit i dinàmic repartori. Com sempre, ens va fer ballar, riure i disfrutar de la petita festa que va muntar la gent del maresme. Aquí alguns videos...
Inici concert
La gallineta + selecció spain eliminada
Copa, lliga i Champions!
Dedicat als USA...
Versions sangtrait + obrint pas
Sempre ens quedarà l'empordà
dilluns, 29 de juny del 2009
dilluns, 22 de juny del 2009
Vida Privada, Josep Maria de Sagarra
El retrat d'un grup social barceloní i la seva decadència
El grup social del qual parla l'autor és l'aristocràcia, exemplificada amb la família Lloberola. És una aristocràcia sense iniciativa, improductiva, ociosa, no han treballat mai a causa del seu estatus social i viuen del patrimoni sense preocupar-se de les seves propietats. Mantenen la religiositat lligada als costums i obligacions, però no lligat a la fe. Tenen una doble moral, la interna, segons les conveniències, i l’externa, segons el que marca la societat. Dins aquest grup social hi trobem dos tipus diferenciats, l'aristocràcia rància i la fresca. La primera té una vida social amb un cercle limitat i són d'origen rural. En aquesta hi englobaríem Tomàs de Lloberola. L'altra, l'aristocràcia fresca [d’èxit econòmic i social relativament recent], es relaciona amb molta mes diversitat de gent, com artistes i burgesos. El Baró de Falset en seria un exemple.
La novel.la mostra dues etapes polítiques molt diferenciades, la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, tot i que a la novel.la es parla sobretot del 1927, i la República, a partir de 1931. Aquesta primera fase beneficia l'aristocràcia, i a les acaballes es produeix una revifalla social amb l'exposició internacional de Montjuïc del 1929, tot i que seria un miratge, ja que amb la República canviarien molt les coses per als aristòcrates. N'hi va haver que es va tornar republicans, altres, els més monàrquics, conspiraven i molts es van quedar amb els braços encreuats sense fer res. Van perdre estatus, poder, i l'únic que podien fer era emmirallar-se en el seu passat gloriós. A partir d'aquí s'exagera més la seva decadència moral i econòmica. Tomàs de Lloberola i la seva dona van haver de deixar la casa de tota la vida per anar a viure a un barri socialment menys considerat. El seu fill Frederic acaba en un poble tot sol, amb la soledat i una malaltia com a companyes, i quan es veu molt malalt, decideix tornar a casa. El seu germà Guillem i la filla de Frederic, Maria Lluïsa, la decadència moral. El primer per prostituir-se, fer xantatge a un burgès que s'acaba suïcidant, i després ajuntar-se sentimentalment amb la viuda d'aquest. L'altra, la jove, per ajuntar-se sentimentalment amb un home molt més gran que ella per pur interès econòmic i de subsistència. Tot i així, la Maria Lluïsa fa més coses. Al final, se’n va de Barcelona, casada amb un bilbaí. Aquest, potser, és el trencament definitiu amb la seva família.
Els judicis de valor emesos per la veu narradora i els seus recursos
És un narrador omniscient, és a dir, ho veu i sap tot dels personatges que descriu. Aquests són extrets de la realitat i són criticats per la seva superficialitat i buidor. Transmet una valoració moral de sectors socials, personatges i fets a través de judicis de valor directes i repetits. Per fer-ho utilitza ironia, sàtires, burla, ridiculització (la sàtira i la ridiculització són, pràcticament, sinònims), comparacions, metàfores i elements simbòlics com els mobles vells, les roses o les llums de colors de Montjuïc. Degut a la seva visió subjectiva deforma la realitat amb exageracions. [Deforma la realitat per explicar-la de manera subjectiva; utilitza exageracions, simplificacions esquemàtiques, expressions populars... De fet, la ironia i la sàtira també reforcen la subjectivitat.] També fa servir expressions populars, descripcions desagradables i el llenguatge és detallista, amb precisió i riquesa lèxica. En la narració existeixen grans contrastos, de l'època, dels personatges i socials.
Cal observar que la sexualitat és un element determinant.
Tots aquests recursos i judicis de valor els utilitza per fer una crònica de la decadència de l'aristocràcia a Barcelona, tant econòmica com moral.
1927-1932: La història viscuda a través dels personatges
Es parla de la història viscuda a través dels personatges per mitjà del contrast entre dues èpoques de característiques polítiques diferents. Primer, la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment l'inici de la República. La primera època suposava un bon viure de l'aristocràcia ja que d'alguna manera els beneficiava. En canvi, la República fa que perdin estatus i poder. En tot cas , els personatges estan basats en la realitat.
El fil argumental de la novel.la gira al voltant de la família Lloberola, que representa la decadència moral i econòmica de l'aristocràcia. Tomàs de Lloberola és el representant de l'aristocràcia rancia, clerical i carlí. Juntament amb el seu fill Frederic, que és l'hereu, mantenen un vincle amb el passat gloriós de la família. No treballen, són ociosos i no cuiden gens les seves propietats. Guillem és l'altre fill de Tomàs, el qual uneix la família amb la nova classe burgesa. Aquest és un dels exemples de decadència moral, ja que a causa de la manca d’ingressos, decideix prostituir-se i posteriorment provoca un suïcidi fent xantatge a un burgès. Curiosament acabarà unint-se sentimentalment a la viuda d'aquest. L'altre exemple de decadència moral és Maria Lluïsa, la néta de don Tomàs i filla de Frederic, que, entre altres coses, s'ajunta sentimentalment amb un home molt més gran que ella per pur interès.
Cal observar que tant Guillem, Maria Lluïsa com Ferran, l'altre fill de Frederic representen la voluntat de desvinculació dels llaços familiars ja que no volen saber res del passat de la seva família.
A més dels Lloberola hi ha altres personatges molt significatius; per exemple: Hortènsia Portell i Pilar Romaní. Hortènsia Portell és una burgesa rica que s'adapta als règims polítics organitzant festes a casa seva, que representa el lloc de reunió dels diversos sectors socials de la classe alta en les dues èpoques diferenciades. L'últim personatge és Pilar Romaní, també anomenada viuda Xuclà, que és el símbol de l’antiga aristocràcia barcelonina i espectre del passat. És el contrapunt dels Lloberola, ja que sap viure amb plena dignitat, tot i la caiguda de la seva classe social. El llibre acaba fent referència a la seva mort, per tant, podem interpretar que és un personatge important en la novel.la.
El grup social del qual parla l'autor és l'aristocràcia, exemplificada amb la família Lloberola. És una aristocràcia sense iniciativa, improductiva, ociosa, no han treballat mai a causa del seu estatus social i viuen del patrimoni sense preocupar-se de les seves propietats. Mantenen la religiositat lligada als costums i obligacions, però no lligat a la fe. Tenen una doble moral, la interna, segons les conveniències, i l’externa, segons el que marca la societat. Dins aquest grup social hi trobem dos tipus diferenciats, l'aristocràcia rància i la fresca. La primera té una vida social amb un cercle limitat i són d'origen rural. En aquesta hi englobaríem Tomàs de Lloberola. L'altra, l'aristocràcia fresca [d’èxit econòmic i social relativament recent], es relaciona amb molta mes diversitat de gent, com artistes i burgesos. El Baró de Falset en seria un exemple.
La novel.la mostra dues etapes polítiques molt diferenciades, la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, tot i que a la novel.la es parla sobretot del 1927, i la República, a partir de 1931. Aquesta primera fase beneficia l'aristocràcia, i a les acaballes es produeix una revifalla social amb l'exposició internacional de Montjuïc del 1929, tot i que seria un miratge, ja que amb la República canviarien molt les coses per als aristòcrates. N'hi va haver que es va tornar republicans, altres, els més monàrquics, conspiraven i molts es van quedar amb els braços encreuats sense fer res. Van perdre estatus, poder, i l'únic que podien fer era emmirallar-se en el seu passat gloriós. A partir d'aquí s'exagera més la seva decadència moral i econòmica. Tomàs de Lloberola i la seva dona van haver de deixar la casa de tota la vida per anar a viure a un barri socialment menys considerat. El seu fill Frederic acaba en un poble tot sol, amb la soledat i una malaltia com a companyes, i quan es veu molt malalt, decideix tornar a casa. El seu germà Guillem i la filla de Frederic, Maria Lluïsa, la decadència moral. El primer per prostituir-se, fer xantatge a un burgès que s'acaba suïcidant, i després ajuntar-se sentimentalment amb la viuda d'aquest. L'altra, la jove, per ajuntar-se sentimentalment amb un home molt més gran que ella per pur interès econòmic i de subsistència. Tot i així, la Maria Lluïsa fa més coses. Al final, se’n va de Barcelona, casada amb un bilbaí. Aquest, potser, és el trencament definitiu amb la seva família.
Els judicis de valor emesos per la veu narradora i els seus recursos
És un narrador omniscient, és a dir, ho veu i sap tot dels personatges que descriu. Aquests són extrets de la realitat i són criticats per la seva superficialitat i buidor. Transmet una valoració moral de sectors socials, personatges i fets a través de judicis de valor directes i repetits. Per fer-ho utilitza ironia, sàtires, burla, ridiculització (la sàtira i la ridiculització són, pràcticament, sinònims), comparacions, metàfores i elements simbòlics com els mobles vells, les roses o les llums de colors de Montjuïc. Degut a la seva visió subjectiva deforma la realitat amb exageracions. [Deforma la realitat per explicar-la de manera subjectiva; utilitza exageracions, simplificacions esquemàtiques, expressions populars... De fet, la ironia i la sàtira també reforcen la subjectivitat.] També fa servir expressions populars, descripcions desagradables i el llenguatge és detallista, amb precisió i riquesa lèxica. En la narració existeixen grans contrastos, de l'època, dels personatges i socials.
Cal observar que la sexualitat és un element determinant.
Tots aquests recursos i judicis de valor els utilitza per fer una crònica de la decadència de l'aristocràcia a Barcelona, tant econòmica com moral.
1927-1932: La història viscuda a través dels personatges
Es parla de la història viscuda a través dels personatges per mitjà del contrast entre dues èpoques de característiques polítiques diferents. Primer, la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment l'inici de la República. La primera època suposava un bon viure de l'aristocràcia ja que d'alguna manera els beneficiava. En canvi, la República fa que perdin estatus i poder. En tot cas , els personatges estan basats en la realitat.
El fil argumental de la novel.la gira al voltant de la família Lloberola, que representa la decadència moral i econòmica de l'aristocràcia. Tomàs de Lloberola és el representant de l'aristocràcia rancia, clerical i carlí. Juntament amb el seu fill Frederic, que és l'hereu, mantenen un vincle amb el passat gloriós de la família. No treballen, són ociosos i no cuiden gens les seves propietats. Guillem és l'altre fill de Tomàs, el qual uneix la família amb la nova classe burgesa. Aquest és un dels exemples de decadència moral, ja que a causa de la manca d’ingressos, decideix prostituir-se i posteriorment provoca un suïcidi fent xantatge a un burgès. Curiosament acabarà unint-se sentimentalment a la viuda d'aquest. L'altre exemple de decadència moral és Maria Lluïsa, la néta de don Tomàs i filla de Frederic, que, entre altres coses, s'ajunta sentimentalment amb un home molt més gran que ella per pur interès.
Cal observar que tant Guillem, Maria Lluïsa com Ferran, l'altre fill de Frederic representen la voluntat de desvinculació dels llaços familiars ja que no volen saber res del passat de la seva família.
A més dels Lloberola hi ha altres personatges molt significatius; per exemple: Hortènsia Portell i Pilar Romaní. Hortènsia Portell és una burgesa rica que s'adapta als règims polítics organitzant festes a casa seva, que representa el lloc de reunió dels diversos sectors socials de la classe alta en les dues èpoques diferenciades. L'últim personatge és Pilar Romaní, també anomenada viuda Xuclà, que és el símbol de l’antiga aristocràcia barcelonina i espectre del passat. És el contrapunt dels Lloberola, ja que sap viure amb plena dignitat, tot i la caiguda de la seva classe social. El llibre acaba fent referència a la seva mort, per tant, podem interpretar que és un personatge important en la novel.la.
divendres, 19 de juny del 2009
Aigües encantades, Joan Puig i Ferreter
El modernisme, conflicte entre individu i societat
El modernisme era un moviment artístic i cultural que, a Catalunya, pretenia una transformació de la cultura del país. Consistia a fer-la més moderna, europea i nacional. Els modernistes consideraven l'art una activitat superior, fins i tot mística, i rebutjaven la burgesia i la societat industrial de la qual eren fills. Per tant, el conflicte sorgeix en la diferent manera de veure la vida entre els modernistes i la resta de la societat d'aquells temps.
Altres punts importants: individualisme, marginació...
Aigües encantades, conflicte entre individu i societat
En l'obra de teatre de Joan Puig i Ferreter es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els propis principis, seguint així una clara actitud vitalista.
Puig i Ferreter. Model teatral
Puig i Ferreter és un dels principals autors del modernisme català. Feia teatre compromès i d'idees. El seu principal autor de referència va ser Henrik Ibsen. Els aspectes que analitza en l’obra són les idees, referint-se a valors positius i negatius. Els primers els associava a la modernitat i al procés d'individualització ( consciència, voluntat ,acció). Pel que fa als negatius els vinculava al conservadorisme i la manipulació religiosa. De l'autor noruec es va fixar sobretot en el conflicte individu i societat que queda molt ben exemplificat al llarg d'Aigües encantades.
Pels modernistes, utilitzar un autor europeu de referència com a model per a les obres de teatre pròpies ja era una manera de renovar el teatre.
Aigües encantades. Característiques importants
L'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida [de fet, més que comparar-les, convé relacionar-les].
El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccions, la voluntat de sacrificar-se per la comunitat i el convenciment que l'acte heroic té valor per ell mateix encara que sigui estèril. I considerar la vida com a valor suprem.
El segon és el regeneracionisme, que s'oposava al conservadorisme de la burgesia. Se sentien capaços de transformar la societat d'una manera objectiva, documentada i científica. Van intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art. I, en l’obra, per mitjà del coneixement social i científic.
Conflictes de l'obra
El primer conflicte que apareix és el de la Cecília i Amat (pare i filla), degut al desig de llibertat d'aquesta i la ment extremadament tancada i arcaica del seu pare, per tant, podríem parlar d'un primer conflicte familiar.
El segon conflicte és ideològic, amb dos tipus de mentalitats diferents. Una basada en el progrés, el coneixement, el vitalisme i el valor científic. Ho exemplifiquen el Foraster i la Cecília, que estan disposats a lluitar i canviar la manera de pensar del poble. Pensen que la vida és un valor màxim i representa l'energia, l'impuls i la lluita pels ideals. Tenen una clara actitud vitalista i regeneracionista.
I l'altre mentalitat, totalment contrària, és la de la fe religiosa. Volen mantenir els costums i els violenta que algú els faci dubtar del que sempre han cregut. El poble (la massa anònima) que es revolta contra el Foraster, Pere Amat o el Mossén en son tres grans exemples.
I l'últim conflicte que reflecteix l'obra és el masclisme evident per part de Pere Amat, que minimitza i menysprea la seva dona de forma continuada. Ella és la Juliana, que ho accepta i es resigna fins que la Cecília l'ajuda a veure que no pot seguir així. Potser no és un conflicte molt evident però crec que val la pena remarcar-lo tot i que sigui cap al final i quedi una mica a l'aire.
Aigües encantades, Personatges importants
- Els personatges positius principals són:
La Cecília és una persona inconformista, no vol quedar-se al poble. Rebutja les creences religioses. Té amb unes idees molt clares. Des de la consciència acaba prenent una decisió que la individualitza respecte a la resta de la societat. És un personatge vitalista i regeneracionista.
El Foraster és un personatge atrevit, de característiques molt semblants a la Cecília. Les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals. És un verdader heroi, capaç d'establir una relació profunda i completa amb el món que l'envolta.
- Els personatges principals amb valors negatius
Pere Amat és una persona autoritària, masclista, molt feta a l'antiga. És creient, però a la seva manera, i totalment tradicional, ja que està molt interessat ___ que les tradicions es mantinguin. És propietari rural i un tirà.
El Mossèn és un personatge molt influent en el poble. Té un gran domini de la parla oral, sovint parla de forma metafòrica i és totalment manipulador. Per ell, no hi ha punts intermedis, i maneja el bé i el mal segons els seus interessos.
El modernisme era un moviment artístic i cultural que, a Catalunya, pretenia una transformació de la cultura del país. Consistia a fer-la més moderna, europea i nacional. Els modernistes consideraven l'art una activitat superior, fins i tot mística, i rebutjaven la burgesia i la societat industrial de la qual eren fills. Per tant, el conflicte sorgeix en la diferent manera de veure la vida entre els modernistes i la resta de la societat d'aquells temps.
Altres punts importants: individualisme, marginació...
Aigües encantades, conflicte entre individu i societat
En l'obra de teatre de Joan Puig i Ferreter es veu clarament el conflicte entre individu i societat. Aquesta darrera simbolitza la realitat opressora, cegada per la fe religiosa i la ignorància. En canvi, l'individu representa l'ideal, el coneixement basat en la ciència i sobretot en la lluita per la “supervivència” mantenint els propis principis, seguint així una clara actitud vitalista.
Puig i Ferreter. Model teatral
Puig i Ferreter és un dels principals autors del modernisme català. Feia teatre compromès i d'idees. El seu principal autor de referència va ser Henrik Ibsen. Els aspectes que analitza en l’obra són les idees, referint-se a valors positius i negatius. Els primers els associava a la modernitat i al procés d'individualització ( consciència, voluntat ,acció). Pel que fa als negatius els vinculava al conservadorisme i la manipulació religiosa. De l'autor noruec es va fixar sobretot en el conflicte individu i societat que queda molt ben exemplificat al llarg d'Aigües encantades.
Pels modernistes, utilitzar un autor europeu de referència com a model per a les obres de teatre pròpies ja era una manera de renovar el teatre.
Aigües encantades. Característiques importants
L'obra ens mostra dues maneres força similars però alhora diferents de veure la vida [de fet, més que comparar-les, convé relacionar-les].
El primer és el vitalisme, que és la fidelitat a unes conviccions, la voluntat de sacrificar-se per la comunitat i el convenciment que l'acte heroic té valor per ell mateix encara que sigui estèril. I considerar la vida com a valor suprem.
El segon és el regeneracionisme, que s'oposava al conservadorisme de la burgesia. Se sentien capaços de transformar la societat d'una manera objectiva, documentada i científica. Van intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art. I, en l’obra, per mitjà del coneixement social i científic.
Conflictes de l'obra
El primer conflicte que apareix és el de la Cecília i Amat (pare i filla), degut al desig de llibertat d'aquesta i la ment extremadament tancada i arcaica del seu pare, per tant, podríem parlar d'un primer conflicte familiar.
El segon conflicte és ideològic, amb dos tipus de mentalitats diferents. Una basada en el progrés, el coneixement, el vitalisme i el valor científic. Ho exemplifiquen el Foraster i la Cecília, que estan disposats a lluitar i canviar la manera de pensar del poble. Pensen que la vida és un valor màxim i representa l'energia, l'impuls i la lluita pels ideals. Tenen una clara actitud vitalista i regeneracionista.
I l'altre mentalitat, totalment contrària, és la de la fe religiosa. Volen mantenir els costums i els violenta que algú els faci dubtar del que sempre han cregut. El poble (la massa anònima) que es revolta contra el Foraster, Pere Amat o el Mossén en son tres grans exemples.
I l'últim conflicte que reflecteix l'obra és el masclisme evident per part de Pere Amat, que minimitza i menysprea la seva dona de forma continuada. Ella és la Juliana, que ho accepta i es resigna fins que la Cecília l'ajuda a veure que no pot seguir així. Potser no és un conflicte molt evident però crec que val la pena remarcar-lo tot i que sigui cap al final i quedi una mica a l'aire.
Aigües encantades, Personatges importants
- Els personatges positius principals són:
La Cecília és una persona inconformista, no vol quedar-se al poble. Rebutja les creences religioses. Té amb unes idees molt clares. Des de la consciència acaba prenent una decisió que la individualitza respecte a la resta de la societat. És un personatge vitalista i regeneracionista.
El Foraster és un personatge atrevit, de característiques molt semblants a la Cecília. Les seves vies de coneixement són racionals, científiques i emocionals. És un verdader heroi, capaç d'establir una relació profunda i completa amb el món que l'envolta.
- Els personatges principals amb valors negatius
Pere Amat és una persona autoritària, masclista, molt feta a l'antiga. És creient, però a la seva manera, i totalment tradicional, ja que està molt interessat ___ que les tradicions es mantinguin. És propietari rural i un tirà.
El Mossèn és un personatge molt influent en el poble. Té un gran domini de la parla oral, sovint parla de forma metafòrica i és totalment manipulador. Per ell, no hi ha punts intermedis, i maneja el bé i el mal segons els seus interessos.
Pilar Prim de Narcís Oller
Funció del paisatge i tècniques de descripció
El paisatge és el recurs per emmarcar els personatges, és un element protagonista en la primera part de l'obra, que serveix per a la creació d'ambients, i sobretot és el mirall on es reflecteixen les emocions i els sentiments dels personatges. Aquests espais són descrits pel narrador perquè se'ls miren i provoquen en ells alguna mena d'efecte. Per tant, existeix una relació constant entre paisatge i personatge.
En les tècniques de descripció Narcís Oller utilitza molts detalls, una gran precisió i riquesa lèxica, i recursos poètics com metàfores, comparacions, enumeracions, etc., per explicar al lector la llum, els colors, l’espai, les formes... En aquestes descripcions intenta acostar-se als modernistes Víctor Català i Raimon Casellas, entre d'altres.
En la segona part de la novel.la, el narrador canvia radicalment de tècnica i trasllada l'acció a Barcelona, on reclou els personatges en espais tancats i en dóna molts pocs detalls de descripció. És aquí on apareix la introspecció, és a dir, el narrador se situa en el mateix indret on neixen els pensaments i els dubtes dels dos protagonistes (la Pilar i en Deberga), però sobretot d'ella: ens n'ofereix una visió psicològica i de pensament completa. Per tant, podríem dir que en aquesta segona part predomina l'acció, a diferència de la primera, en que l'acció és emmarcada pel paisatge.
Personatges femenins; afinitats i antagonismes
Podríem parlar de cinc personatges femenins importants dins de la novel.la, entre els quals hi ha afinitats i antagonismes. La més important és la Pilar Prim, una dona somiadora, d'aparença fràgil, idealista, sentimental i romàntica que s'acabarà revoltant contra el seu destí. Amb qui té més afinitats és amb les seves dues amigues, Osita i Clotilde, les quals li donen suport moral, totalment incondicional i sincer, sense interessos econòmics per darrere. Cal observar que són més actives que la pròpia protagonista.Curiosament amb qui no es porta gaire bé la Pilar és amb la seva pròpia filla, l'Elvireta, ja que són molt diferents de caràcter i les distancia molt la seva rivalitat amorosa amb en Deberga. També cal tenir en compte la dependència de la jove envers els seus oncles amb qui la Pilar desgraciadament no té una bona relació. Per tant, podríem dir que la relació mare-filla és força freda i tensa.
L'altra antagonista és la viuda Roig, una persona grotesca, xafardera, traïdora i maliciosa, que posa molts impediments a la protagonista, i que a més, és una adversària amorosa, ja que també se sent atreta per en Deberga.
La viuda Roig i Pilar Prim tenen algunes afinitats: pertanyen a la classe alta, són viudes, se senten atretes pel mateix home, i són mares d’una filla o fill per casar. Pel que fa als antagonismes, a més de tenir personalitats oposades, físicament són personatges de característiques molt diferents.
Individu i Societat
L'entorn social de Pilar Prim és una societat burgesa i masclista, tant per homes com per dones. Existeixen molts prejudicis socials que generen por i incomunicació, i s'han de mantenir les aparences, ja que hi ha moltes conductes sancionades. És una societat de classes, és a dir, classista i, per tant, tenen molta importància els interessos econòmics. El motiu argumental de la novel.la gira al voltant de l'usdefruit condicional, és a dir, Pilar Prim només disposa de la renda del difunt marit si no es torna a casar.
L'individu és la Pilar, marcada pel que diu la societat i per l'entorn familiar, que li nega l'autonomia, tant el marit amb la decisió del testament com l'Ortal i la filla amb les seves respectives accions. Primer se sent indefensa, frustrada, rabiosa, sola i oprimida, però mica en mica acaba optant per viure, estimant en Deberga; així prevalen el sentiment i el desig de viure, abans que les normes establertes per la pròpia societat. Per tant, podríem dir que el seu nom és un símbol per remarcar uns trets essencials de feblesa, que acaba vencent al lluitar contra la seva naturalesa i conviccions. També es mostra activa pel que fa a la gestió de la fàbrica.
Estil i Llengua
Té elements del realisme, però no ho és del tot, és un realisme poc ortodox. Narcís Oller parla d'una realitat que coneix (època, espais geogràfics, entorn social...), i de l'usdefruit condicional, és a dir, que la viuda només disposa de la renda del difunt marit en cas de no casar-se. Aquest és el motiu de l'argument de la novel.la. Al llarg de l’obra, es posa de manifest que Narcís Oller no estava d'acord amb aquest tipus d’imposició. També cal destacar que en els diàlegs s’hi observen una gran varietat de dialectes.
Té elements que escapen del realisme ortodox, ja que és una novel.la narrada des de dins dels personatges, s’hi narren processos anímics i s'hi fa un retrat psicològic de la personatge principal; per tant, podríem considerar que s'inclina cap al realisme psicològic. El narrador és omniscient, ja que ho sap tot dels personatges. Però, en la segona part, renuncia a l’omnisciència total, ja que és quan els personatges monologuen més. En les introspeccions manté un estil indirecte, és a dir, s'endinsa dins el personatge encara que sovint hi utilitza la tercera persona.
Dins la novel.la existeixen alguns elements romàntics, com el personatge de la Pilar Prim, la relació entre el personatge i el paisatge, i entre els sentiments i el paisatge, etc.
Per finalitzar, destacar la gran influència d'autors modernistes com Víctor Català o Raimon Casellas, entre d'altres. Es nota sobretot en la descripció de paisatges, el gran nombre de detalls, la riquesa i la precisió lèxica, i els recursos poètics.
El paisatge és el recurs per emmarcar els personatges, és un element protagonista en la primera part de l'obra, que serveix per a la creació d'ambients, i sobretot és el mirall on es reflecteixen les emocions i els sentiments dels personatges. Aquests espais són descrits pel narrador perquè se'ls miren i provoquen en ells alguna mena d'efecte. Per tant, existeix una relació constant entre paisatge i personatge.
En les tècniques de descripció Narcís Oller utilitza molts detalls, una gran precisió i riquesa lèxica, i recursos poètics com metàfores, comparacions, enumeracions, etc., per explicar al lector la llum, els colors, l’espai, les formes... En aquestes descripcions intenta acostar-se als modernistes Víctor Català i Raimon Casellas, entre d'altres.
En la segona part de la novel.la, el narrador canvia radicalment de tècnica i trasllada l'acció a Barcelona, on reclou els personatges en espais tancats i en dóna molts pocs detalls de descripció. És aquí on apareix la introspecció, és a dir, el narrador se situa en el mateix indret on neixen els pensaments i els dubtes dels dos protagonistes (la Pilar i en Deberga), però sobretot d'ella: ens n'ofereix una visió psicològica i de pensament completa. Per tant, podríem dir que en aquesta segona part predomina l'acció, a diferència de la primera, en que l'acció és emmarcada pel paisatge.
Personatges femenins; afinitats i antagonismes
Podríem parlar de cinc personatges femenins importants dins de la novel.la, entre els quals hi ha afinitats i antagonismes. La més important és la Pilar Prim, una dona somiadora, d'aparença fràgil, idealista, sentimental i romàntica que s'acabarà revoltant contra el seu destí. Amb qui té més afinitats és amb les seves dues amigues, Osita i Clotilde, les quals li donen suport moral, totalment incondicional i sincer, sense interessos econòmics per darrere. Cal observar que són més actives que la pròpia protagonista.Curiosament amb qui no es porta gaire bé la Pilar és amb la seva pròpia filla, l'Elvireta, ja que són molt diferents de caràcter i les distancia molt la seva rivalitat amorosa amb en Deberga. També cal tenir en compte la dependència de la jove envers els seus oncles amb qui la Pilar desgraciadament no té una bona relació. Per tant, podríem dir que la relació mare-filla és força freda i tensa.
L'altra antagonista és la viuda Roig, una persona grotesca, xafardera, traïdora i maliciosa, que posa molts impediments a la protagonista, i que a més, és una adversària amorosa, ja que també se sent atreta per en Deberga.
La viuda Roig i Pilar Prim tenen algunes afinitats: pertanyen a la classe alta, són viudes, se senten atretes pel mateix home, i són mares d’una filla o fill per casar. Pel que fa als antagonismes, a més de tenir personalitats oposades, físicament són personatges de característiques molt diferents.
Individu i Societat
L'entorn social de Pilar Prim és una societat burgesa i masclista, tant per homes com per dones. Existeixen molts prejudicis socials que generen por i incomunicació, i s'han de mantenir les aparences, ja que hi ha moltes conductes sancionades. És una societat de classes, és a dir, classista i, per tant, tenen molta importància els interessos econòmics. El motiu argumental de la novel.la gira al voltant de l'usdefruit condicional, és a dir, Pilar Prim només disposa de la renda del difunt marit si no es torna a casar.
L'individu és la Pilar, marcada pel que diu la societat i per l'entorn familiar, que li nega l'autonomia, tant el marit amb la decisió del testament com l'Ortal i la filla amb les seves respectives accions. Primer se sent indefensa, frustrada, rabiosa, sola i oprimida, però mica en mica acaba optant per viure, estimant en Deberga; així prevalen el sentiment i el desig de viure, abans que les normes establertes per la pròpia societat. Per tant, podríem dir que el seu nom és un símbol per remarcar uns trets essencials de feblesa, que acaba vencent al lluitar contra la seva naturalesa i conviccions. També es mostra activa pel que fa a la gestió de la fàbrica.
Estil i Llengua
Té elements del realisme, però no ho és del tot, és un realisme poc ortodox. Narcís Oller parla d'una realitat que coneix (època, espais geogràfics, entorn social...), i de l'usdefruit condicional, és a dir, que la viuda només disposa de la renda del difunt marit en cas de no casar-se. Aquest és el motiu de l'argument de la novel.la. Al llarg de l’obra, es posa de manifest que Narcís Oller no estava d'acord amb aquest tipus d’imposició. També cal destacar que en els diàlegs s’hi observen una gran varietat de dialectes.
Té elements que escapen del realisme ortodox, ja que és una novel.la narrada des de dins dels personatges, s’hi narren processos anímics i s'hi fa un retrat psicològic de la personatge principal; per tant, podríem considerar que s'inclina cap al realisme psicològic. El narrador és omniscient, ja que ho sap tot dels personatges. Però, en la segona part, renuncia a l’omnisciència total, ja que és quan els personatges monologuen més. En les introspeccions manté un estil indirecte, és a dir, s'endinsa dins el personatge encara que sovint hi utilitza la tercera persona.
Dins la novel.la existeixen alguns elements romàntics, com el personatge de la Pilar Prim, la relació entre el personatge i el paisatge, i entre els sentiments i el paisatge, etc.
Per finalitzar, destacar la gran influència d'autors modernistes com Víctor Català o Raimon Casellas, entre d'altres. Es nota sobretot en la descripció de paisatges, el gran nombre de detalls, la riquesa i la precisió lèxica, i els recursos poètics.
divendres, 12 de juny del 2009
Intent d'eclipsi mitjançant fitxatges milionaris
Acaba la temporada 2008-2009, amb el Barça tricampió, la Lliga, la Copa del Rey i la Champions League. Sens dubte, ha sigut una temporada històrica de l'equip català, tant a nivell nacional com europeu. Pocs clubs han aconseguit guanyar els tres títols que disputaven la mateixa temporada, pocs equips han desplegat quelcom similar al joc blaugrana, aquest “tiki-taka” que tant ens agrada, força similar al Dreamteam, que ens ha fet disfrutar i gaudir dels partits com mai. Però bé, clar, desde Madrid, i concretament desde l'equip de Chamartin, aquesta fita històrica aconseguida pel Barça ha fet molt mal. Tant ha sigut aquest dolor intern causat per les històriques fites del Barça, i tant deteriorat ha trobat el club blanc, el nou president, Florentino Perez, que només mitjançant el que ha fet podia cridar l'atenció dels seguidors merengues, dels mitjans de comunicació i en definitiva, del món del futbol. Ha fitxat dos estrelles mundials pagant uns preus extremadament desorbitats. El primer Kaká, un mitjapunta brasiler que atesora una qualitat impresionant, ha estat fitxat per 67 milions d'euros, i el segon, i sense cap mena de dute, el més mediàtic, Cristiano Ronaldo ha estat fitxat per 94 milions d'euros. La suma del preu dels dos jugadors puja a 161 milions d'euros, una quantitat escandalosa, lamentable i realment molt alta, però que serveix a l'equip de la capital d'espanya per captar l'atenció de tothom en aquest període de descans de les competicions de clubs. No cal ser molt llest, però, per veure-hi en aquests dos fitxatges, apart de la incorporació de dos grans estrelles del futbol mundial, un cop d'efecte, amb el clar intent d'eclipsar els elogis cap al conjunt blaugrana i el que ha sigut aquesta temporada, en què el Barça ha mostrat ser l'actual millor equip del món. Per altre banda, comentar com un equip de futbol, o en aquest cas un president pot arribar a gastar-se tants milions d'euros per el traspàs de dos jugadors, tenint en compte la crisis econòmica mundial, tenint en compte els temps en què vivim i sobretot la manca de diners que viu la societat en general. Considero que això ha estat, apart d'un cop d'efecte com ja he dit anteriorment, una demostració de poder tant innecessària com irracional.
M'agradaria poder-li preguntar al president del Real Madrid Club de futbol, d'on treurà tots aquests diners, i sobretot m'agradaria preguntar-li si no em va tenir prou fa unes temporades quan va formar un Madrid galàctic i va acabar fracassant...
I és així, el futbol no només són estrelles mediàtiques i diners, el fubtol és esforç, és il.lusió, és compactar un equip i saber gestionar els jugadors independentment que siguin estrelles, i d'això en sap molt el nostre estimat Pep Guardiola, que ens ho ha demostrat ampliament en aquesta temporada ja acabada. N'hauran d'aprendre molt els nous tècnics blancs perquè entre tanta “estrellita” el vestidor merengue no sigui un polvorí i sobretot per aconseguir formar un conjunt com el Blaugrana. El repte i els diners ja estan sobre la taula però encara queda tota la pre-temporada i que comenci a rodar la pilota...
M'agradaria poder-li preguntar al president del Real Madrid Club de futbol, d'on treurà tots aquests diners, i sobretot m'agradaria preguntar-li si no em va tenir prou fa unes temporades quan va formar un Madrid galàctic i va acabar fracassant...
I és així, el futbol no només són estrelles mediàtiques i diners, el fubtol és esforç, és il.lusió, és compactar un equip i saber gestionar els jugadors independentment que siguin estrelles, i d'això en sap molt el nostre estimat Pep Guardiola, que ens ho ha demostrat ampliament en aquesta temporada ja acabada. N'hauran d'aprendre molt els nous tècnics blancs perquè entre tanta “estrellita” el vestidor merengue no sigui un polvorí i sobretot per aconseguir formar un conjunt com el Blaugrana. El repte i els diners ja estan sobre la taula però encara queda tota la pre-temporada i que comenci a rodar la pilota...
dimecres, 3 de juny del 2009
Calella de Palafrugell, la bellesa del paisatge costaner
Sens dubte, vivim en un país, Catalunya, en el qual l'abundància pel que fa a la riquesa del paisatge és més que evident, però m'agradaria destacar per sobre de tot, una petita població costanera, que sense ser gens exagerat, qualificaria de màgica, Calella de Palafrugell. El contrast entre mar i muntanya, les caletes d'aigua transparent, el caliu que té, la màgia de cada un dels petits raconets que la componen és quelcom que queda dins de cada una de les persones que hi han estiuejat, que l'han visitat o dels pocs que tenen la fortuna de viure-hi. La platja de Port Pelegri, la platja de Port Bo, la platja del Golfet, que s'hi accedeix per mitjà d'un camí de ronda que voreja el mar, i totes les caletes direcció Palamós de les quals en destaquem Cala Estreta, situada a uns vint minuts a peu des del Cap Roig, són maravelles naturals que no tenen res a envejar a moltes platjes d'arreu del món.
Les illes formigues al fons
I no només podriem destacar el poble de Calella en si, sinó que els seus voltants també val la pena destacar-los. Començant per el Far de Sant Sebastià que ens obsequia amb una vista magnífica tant de Calella com de Llafranch, i seguint per la ja anomenada Cala Estreta, tocant al terme municipal de Palamós i que realment val molt la pena visitar per valorar el perquè d'aquestes paraules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
