Un dia...

Va per tu, Pepa

2012-02-16T15:53:00.002-08:00

Aquests han estat els treballs que la meva estimada amiga i gran professora de la UAB,

va qualificar com a

"no en tens ni puta idea de disseny".

Tots aquests treballs van per tu, Pepa...

són pàgines de diversos treballs juntes

Que tinguis Sort, Soriano

2012-01-21T19:05:00.000-08:00

Alguns van dir que va fer un pas enrere quan va fitxar pel Barça B el juliol del 2009 amb 24 anys però amb dos anys i mig ha tornat a ser aquell golejador que s'inflava a marcar gols a les categories inferiors.

El FC Barcelona ha traspassat aquesta passada setmana a un dels grans davanters del Barça B dels últims anys. Luis Enrique li va donar una segona oportunitat: la sort no l'havia acompanyat. Si bé s'havia fet un fart de marcar gols a les categories inferiors quan va debutar a Primera amb l'Espanyol no es va acabar d'adaptar i no va tenir molta continuïtat fet que va fer que acabés cedit a l'Almería, al Poli Ejido i a l'Albacete. Cap equip el va renovar però l'asturià buscava un davanter experimentat que pugués donar gols a un filial amb el clar objectiu de l'ascens. Des d'aquell juliol del 2009 el del Pont de Vilomar es va anar adaptant a la filosofia del Barça B i adquirint un adn Barça, que a més, li va permetre tornar a recuperar la pòlvora golejadora.
No va tardar gaire en debutar, de la mà de Josep Guardiola, amb el primer equip, tot i que de forma esporàdica. Va ser en uns setzens de final de la Copa del Rei contra la Cultural Lleonesa lluny del Camp Nou. El Barça va guanyar per 0-2 i Soriano va substituir Jeffren a falta de deu minuts per la fi del matx. El del Pont de Vilomara va fer totes les pretemporades amb el primer equip, tot i que jugava sempre amb l'equip filial. 32 gols de 37 partits la primera temporada, fan meravelles amb Nolito i són part de l'exit del millor Barça B de la història. Quan sembla que pot fitxar per algun club avalat per la seva capacitat golejadora es lesiona de gravetat. Reapareix al cap de 5 mesos i marca 5 gols en 10 partits abans de fitxar pel Redbull Salzburg el 20 de gener, a les acaballes del mercat d'hivern.

La lliga austríaca guanya un gran jugador. Jonathan Soriano es pot convertir fàcilment en el gran pitxixi d'una de les lligues mitjanes baixes del continent. Té 16 jornades per demostrar que la pòlvora no se li ha tornat a mullar. Jo crec que ben bé, en marcará 10. Sort Jonathan!

El trobarem a faltar. Sí? És la gran oportunitat de Rodri per demostar que de davanter centre clàssic rendeix molt més. O si no tenim Rafinha de falç nou

Es fa oficial el traspàs
http://lajornada.cat/2012/01/20/soriano-ja-es-oficialment-jugador-del-redbull-salzburg/

Preacord amb el Red Bull Salzburg de la lliga d'Àustria
http://lajornada.cat/2012/01/18/jonathan-soriano-a-punt-de-ser-jugador-del-redbull-salzburg/

Se'n va un gran golejador

2012-01-21T18:43:00.001-08:00

Foto cedida per la UD Las Palmas, retocada per Jordi Calls Padrós.

2012-01-21T18:42:00.000-08:00

Foto cedida per la UD Las Palmas, retocada per Jordi Calls Padrós.

El Barça de les 5 Copes

2011-12-21T16:47:00.000-08:00

Josep Guardiola continua fent història amb el FC Barcelona. Després de guanyar totes les competicions que va disputar el seu equip i ser anomenat "El Barça de les 6 Copes", només dos anys després, ha aconseguit una gesta casi igual de meritòria. Només la final de Copa perduda en la prorròga contra el Real Madrid de Jose Mourinho ha impedit que l'equip català tornés a guanyar totes les competicions que disputava. El balanç és brillant: tretze títols de setze possibles. Així, a Yokohama es va tornar a coronar un equip que serà recordat com el Barça de les 5 Copes, igual que aquell Barça dels anys 50 liderat per Kubala. La història es repeteix i es repetirà...

El món es rendeix als peus del Barça (0-4)

2011-12-19T16:38:00.000-08:00

El món es rendeix als peus del Barça (0-4)

Jordi Calls Publicat: 18 desembre 2011

El Barça ha donat una autèntica lliçó de futbol al Santos amb nou jugadors formats al planter a l’onze inicial i s’ha proclamat Campió del Món per segona vegada a la seva història. Messi en dos ocasions, Xavi i Cesc, han estat els anotadors del conjunt blaugrana que aconsegueix així el tretzè títol de l’era Guardiola

El FC Barcelona ha aixecat el segon Mundial de Clubs de la seva història // FCB

PER LLEGIR LA CRÒNICA SENCERA: http://lajornada.cat/2011/12/18/el-mon-es-rendeix-als-peus-del-barca-0-4/

Ens hem aixecat ben d'hora...

2011-12-18T02:16:00.000-08:00

Avui hem fet cas al Pep i ens hem aixecat d'hora. És diumenge i a l'aixecar la persiana feia un sol radiant. Només començar al dia, ja un camp de futbol glaçat i un grup de veterans jugant. És el que té dormir a casa la meva nena que viu al costat del camp de futbol de l'Ametlla. Bé, que ja marxem del tema. Fa un dia radiant, un sol que peta i en un dia com el d'avui, sembla com si l'aire portés bones vibracions. No sé si és perquè el Barça juga la final del Mundial de Clubs i es pot proclamar Campió del món... Posats a pensar-hi potser sí. I amb els nervis, potser difícils d'entendre per aquell que ha d'explicar els partits i fer una crònica en un partit com avui, en una final, que alguns diuen que no és important però no pot deixar de ser, en cas de victòria, la gran confirmació que aquest és el millor equip de futbol del món i perquè no, de la història. Si més no, serà el primer equip que ha guanyat dos Mundials de Clubs en el format actual i serà el tretzè títol de l'Era Guardiola, tretze de setze... IMPRESSIONANT...

Eusebio torna a casa en un partit de sensacions contraposades

2011-12-16T17:44:00.000-08:00

Jordi Calls Publicat: 16 desembre 2011

Valladolid i Barça B es veuran les cares aquesta tarda al José Zorrilla en un partit molt especial pel tècnic blaugrana que s’enfrontarà a l’equip de la seva terra, el mateix que el va veure créixer i penjar les botes

El tècnic del Barça B tindrà el cor dividit en el partit d'aquesta tarda // FCB

El filial blaugrana arriba a Valladolid amb la moral intacte després del vibrant empat (3-3) en l’última jornada de lliga contra l’Almeria al Miniestadi. Dotzens a la classificació, a vuit punts de la zona de descens i a cinc punts de la zona de play-off d’ascens, els blaugrana afronten el matx amb optimisme, avalats pel bon rendiment que solen donar lluny de casa on han aconseguit quatre victòries i dos empats en els vuit partits disputats. Tot i així, El Barça B, però, té nombroses baixes per afrontar el matx: Oier, Dos Santos i Cuenca són al Japó amb el primer equip disputant el Mundial de Clubs i Kiko Femenía, Carmona, Gustavo Ledes i Ilie són baixa per lesió.

“El Valladolid és un aspirant a pujar i té grans jugadors. Serà un partit dur perquè és un equip que té la necessitat de sumar de tres en tres” ha afirmat Eusebio Sacristán que ha afegit: “Confiem en nosaltres i si fem les coses bé tindrem possibilitats d’obtenir la victòria”.

El partit serà molt especial pel tècnic blaugrana i és que s’enfrontarà per primera vegada com a entrenador a l’equip de la seva terra, el mateix que el va veure créixer com a futbolista. Sacristán va debutar a Primera Divisió a les files del Real Valladolid on hi va jugar quatre temporades abans de fitxar pel FC Barcelona. Després de set temporades de blaugrana va fitxar pel Celta i posteriorment va tornar al José Zorrilla on després de cinc anys acabaria penjant les botes.

Un dels aspirants a assolir l’ascens

El rival del filial d’aquesta tarda, el Valladolid, és un dels equips de la part alta de la taula. Els homes entrenats per Miroslav Djukic són quarts a la classificació, tot i que han empatat els últims tres enfrontaments. Cal dir, però, que els val·lisoletans asseguren i molt els punts a casa on han guanyat 6 dels 8 partits que hi han disputat.

Djukic no podrà comptar amb un dels jugadors claus de l’equip, l’extrem Nauzet, que va ser expulsat en l’últim partit, ni amb Lázaro ni Varela, lesionats. El tècnic serbi és conscient de l’estil de joc del filial blaugrana: “Estan acostumats a tenir la possessió de l’esfèrica i haurem d’estar molt concentrats defensivament i ser molt agressius sense pilota; serà fonamental saber patir i estar preparats per quan no la tinguem”.

Així doncs, s’espera un partit molt vibrant i disputat, com el de la temporada passada, en el qual els locals van aconseguir la victòria (2-1) en l’última jugada del partit, gràcies a un gol de Javi Guerra.

La fitxa tècnica (alineacions probables)
Valladolid: Jaime; Balenziaga, Rueda, Valiente, Peña; Nafti, Víctor Pérez, Sisi, Jofre o Marquitos; Óscar i Guerra.
Barça B: Masip; Montoya, Marc Muniesa, Marc Bartra, Carles Planas; Sergi Roberto; Rafinha, Riverola; Tello, Deulofeu i Soriano.
Àrbitre: Arias López (Comitè càntabre)
Hora: 16.00h
Estadi: José Zorrilla

Quan la piloteta no entra

2011-10-18T16:43:00.000-07:00

Després de vuit jornades el filial blaugrana comença a preocupar i molt. Només 5 punts sumats de 24 possibles o el que és el mateix, una sola victòria, cinc derrotes i dos empats. Unes dades que el porten fins a la vintena posició, en plena zona de descens i que encenen les alarmes a Can Barça

Per llegir complet http://lajornada.cat/2011/10/18/quan-la-piloteta-no-entra/

El nou disseny de lajornada.cat

2011-10-18T16:36:00.000-07:00

El passat 20 d'agost el diari digital de l'esport català va canviar de cara, amb un nou disseny més professional

www.lajornada.cat

Més futbol, més bàsquet, més motor… més esport! Més esport català, explicat i analitzat en català. Perquè el que hauria de ser el més normal del món –que la majoria de la premsa fos en la llengua pròpia del país–, a Catalunya no es compleix. La premsa esportiva al quiosc és majoritàriament en castellà i a la xarxa, tres quarts del mateix. laJornada.cat va néixer l’11 de setembre de l’any passat amb l’objectiu d’omplir aquest buit i de treballar per canviar una situació que consideràvem injusta per a tots aquells lectors catalans que volien informar-se de l’actualitat esportiva del seu país en la seva llengua.

Durant la temporada passada, tots aquests lectors han tingut l’opció d’escollir laJornada.cat. Pels motius que sigui, alguns ho han fet regularment; d’altres, puntualment, i d’altres no ho han fet de cap manera perquè encara no coneixen el diari digital de l’esport català. No ens ho podem permetre. Per fer-lo créixernecessitem l’ajuda de tots. Ja sigui mitjançant el boca-orella o les xarxes socials*, on cada vegada tenim més presència, cadascú de vosaltres pot posar el seu granet de sorra per donar a conèixer un projecte, el de construir el diari digital de tot l’esport català, que encara és jove, però que a partir d’avui pretén fer un salt de qualitat.

Igual que la lliga de Segona B, aquest cap de setmana laJornada.cat també estrena la seva temporada. Serà la segona i l’afrontarà amb el repte de consolidar les bases que es van posar durant tot el curs passat. Per fer-ho, hem decidit rentar-nos la cara. Som conscients que qualsevol producte primer entra pels ulls, i, si no agrada, no es consumeix més. Per això, a partir del dia 20, els lectors que ja ens coneixíeu notareu un canvi important que esperem que sigui ben valorat i que serveixi per fidelitzar nova audiència.

Hi haurà canvis, però seguirem defensant el nostre esport, la nostra llengua i el periodisme esportiu de qualitat, aquell que fuig del sensacionalisme i que es basa en el rigor informatiu. Aquests són els nostres valors. Si els comparteixes, ets part del projecte.

*Al Twitter podeu comentar l’estrena de la temporada de @lajornadacat amb l’etiqueta#ensrentemlacara.

Carlos Checa torna a pujar a l’esglaó més alt a Silverstone

2011-07-31T15:16:00.000-07:00

Feia dues carreres que Carlos Checa no pujava al podi. Avui ho ha tornat a fer i, a l’esglaó més alt, a Silverstone. D’aquesta manera, el pilot català aconsegueix la seva novena victòria de la temporada i en suma 300 a les de Ducati.

Carlos Checa ha estat prudent a la carrera, ja que ha esperat que els pneumàtics s’escalfessin per a començar a imposar un ritme més fort que l’ha portat al capdavant. Una vegada establert a la primera posició, Checa no ha deixat el lloc fins al final. Eugene Laverty ha vist com es veia atrapat i avançat pel pilot de Sant Fruitós de Bages, però ha aconseguit mantenir la segona posició fins a l’última volta. Per darrera Leon Camier deia adéu a la tercera plaça per culpa de la seva Aprilia i, regalava així, el podi a Marco Melandri. Tot i això ha pogut acabar i entrar a la desena posició.
Leon Haslam ha estat quart, mantenint-se sempre en el grup davanter però sense lluitar en cap moment pel podi. L’home de la “superpole”, Jonh Hopkins, ha estat finalment cinquè i Max Biaggi onzè. Noriyuki Haga no ha pogut acabar, ja que ha patit una carrera sense conseqüències greus quan només quedaven nou voltes.
Carlos Checa ha sortit beneficiat d’aquesta carrera, ja que ha tret vint punts més de diferència a Biaggi a la general. A la tercera posició es troba Marco Melandri, tot i que ja ho comença a tenir més complicat per a intentar aconseguir el títol.

2011-07-19T14:25:00.000-07:00

Agost

Amistós	dijous 4 d’agost	2:00	Chivas Guadalajara	Sun Life Stadium (Miami)
Amistós	dissabte 6 d’agost	22:00	Amèrica	Cowboys Stadium (Dallas)
Copa Catalunya Semifinals	dilluns 8 d’agost	21:45	Girona	Municipal de Tarragona
Supercopa d’Espanya (anada)	diumenge 14 d’agost	22:00	Reial Madrid	Santiago Bérnabeu
Supercopa d’Espanya (tornada)	dimecres 17 d’agost	23:00	Reial Madrid	Camp Nou
Lliga, jornada 1	diumenge 21 d’agost	17:00	Màlaga FC	La Rosaleda
Joan Gamper	dilluns 22 d’agost	21:00	Nàpols	Camp Nou
Supercopa d’Europa	divendres 26 d’agost	20:45	Oporto	Louis II (Mònaco)
Lliga, jornada 2	Diumenge 28 d’agost	per confirmar	Vila-real CF	Camp Nou

“La prioritat és fitxar un davanter”

2011-07-19T05:27:00.001-07:00

Roda de premsa del Pep aquest mateix migdia a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí
Cobert per lajornada.cat (Jordi Calls)

Pep Guardiola ha fet, juntament amb Andoni Zubizarreta, la seva primera roda de premsa de la temporada.

El cas Bojan

El primer entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, i el secretari tècnic de l’entitat, Andoni Zubizarreta, han comparegut aquest migdia en roda de premsa per parlar sobre la nova temporada que començarà d’aquí poc menys d’un mes. Aquesta ja és la quarta temporada de Guardiola al capdavant de l’equip i després d’haver guanyat tots els títols possibles i aconseguir èxits any rere any el de Santpedor creu que encara es pot millorar: “Per suposat que aquest equip té marge de millora, si no pensés així no caldria seguir”.

Preguntats sobre Bojan Krick, Zubizarreta ha explicat que “estem en la part final de la negociació amb la Roma, per això hem decidit que no s’incorpori als entrenaments fins que la situació no estigui resolta”. Guardiola ha explicat que Bojan volia participar molt més del que ell, com a entrenador, li ha donat aquests anys i per això el de Linyola va presentar al club l’oferta de la Roma perquè pogués disposar de molts més minuts, encara que fos lluny del Camp Nou.

Fitxatge de Cesc

Guardiola ha explicat que el club farà tot el possible per incorporar Cesc Fàbregas a l’equip: “Fins al final intentarem portar-lo. Espero que al final tot es pugui arreglar”. També ha volgut deixar clar que és un fitxatge necessari ja que “dóna més amplitud a la plantilla”. Tot i així ha afirmat: “Cesc ha de fer el que l’Arsenal li demana. Si no ha anat a la gira és perquè té molèsties. Ell és jugador de l’Arsenal”.

De la mateixa manera ha volgut deixar clar que la renovació de Thiago no té res a veure amb el fitxatge de Cesc: “ Hi ha molts partits durant tot l’any i el centre de camp és l’essència del nostre joc. Al mig del camp mai sobren bons jugadors”. Segons el de Santpedor, “s’ha volgut interpretar que un seguiria en funció de l’altre però en cap moment s’ha plantejat així”. Guardiola s’ha desfet en elogis cap a Thiago: “És un jugador d’una personalitat inacabable, és molt valent i molt atrevit. Intentarem donar-li molts minuts i que pugui expressar tot el potencial que té”.

Prioritat: fitxar Alexis

El secretari tècnic de l’entitat blaugrana, Andoni Zubizarreta, ha afirmat que les negociacions pel fitxatge del xilè Alexis Sánchez estan força avançades: “Estem en un procés final de negociació pel fitxatge d’Alexis però el que és important és que el jugador vol venir”. Tot i així, Zubizarreta ha deixat clar que “tot depèn de l’Udinese”. Guardiola ha definit el davanter xilè com “un jugador molt jove, molt vertical, amb una gran intensitat defensiva i que desborda molt bé. A més és genial en l’u contra u”.

Així, segons els dos màxims responsables de l’àrea tècnica blaugrana, la gran prioritat és fitxar un davanter abans que un migcampista però han deixat clar que hi ha suficients diners per fitxar tots dos jugadors.

L’eliminació del Brasil i l’Argentina

Guardiola ha lamentat l’eliminació de les seleccions nacionals de l’Argentina i el Brasil a la Copa Amèrica: “Em sap greu l’eliminació de l’Argentina i el Brasil. Ara els toca descansar…”. El de Santpedor ha explicat que ha parlat amb Messi i Milito per animar-los i que ara el que és important és que descansin: “Necessiten dos o tres setmanes per recuperar-se”. De totes maneres, els cinc jugadors que han disputat el torneig (Alves, Adriano, Milito, Mascherano i Messi) s’incorporaran a la plantilla el proper dilluns 8 d’agost.

Josep Guardiola no ha volgut parlar del Real Madrid i, preguntat pels seus fitxatges, ha afirmat: “Si ells els fitxen es que són molt bons jugadors”. També ha deixat clar que Milito seguirà, ja que “encara té un any de contracte”. Sobre Jeffren, els dos màxims responsables de l’àrea tècnica blaugrana han afirmat que “s’està treballant perquè el jugador trobi un equip per seguir jugant a futbol”.

Per últim, ha afirmat que no esperava assolir tants títols i que després d’aquests quatre anys continua amb la mateixa motivació: “El primer any tot era nou, un punt d’incertesa, de passió; ara hi ha un punt més de calma però amb les mateixes ganes de fer-ho bé”.

“La prioritat és fitxar un davanter”

2011-07-19T05:26:00.000-07:00

El cas Bojan

Fitxatge de Cesc

Prioritat: fitxar Alexis

L’eliminació del Brasil i l’Argentina

Plantilla Barça B 2011-2012 fins dissabte 9 juliol

2011-07-09T17:42:00.000-07:00

Plantilla Barça B 2011-2012

Porters

*Nom*	*Lloc naixement*	*Edat*	*Futur/ Procedència*
Oier Olazábal	Irún	*21 anys*	segueix
Jordi Masip	Sabadell	*22 anys*	segueix
Ruben Miño	Cornellà	*22 anys*	segueix

Defenses

Albert Dalmau	Sils	*19 anys*	Juvenil A
Oriol Rossell	Barcelona	*18 anys*	Juvenil A
Marc Bartra	Sant Jaume dels Domenys	*20 anys*	segueix
Martín Montoya	Barcelona	*20 anys*	segueix
Armando Lozano	Motril	*26 anys*	dubte
Marc Muniesa	Lloret de Mar	*19 anys*	segueix
Sergi Gómez	Arenys de Mar	*19 anys*	Juvenil A
Carles Planas	Sant Celoni	*20 anys*	segueix
Iván Balliu	Girona	*18 anys*	Juvenil A

Migcampistes

Oriol Romeu	Ulldecona	*20 anys*	segueix
Illie Sánchez	Barcelona	*21 anys*	segueix
Carlos Carmona	Palma de Mallorca	*24 anys*	segueix
Javier Espinosa	Toledo	*19 anys*	Juvenil A
Sergi Roberto	Reus	*19 anys*	segueix
Jonathan Dos Santos	Ciutat de Mèxic	*21 anys*	dubte
Martí Riverola	Barcelona	*20 anys*	Vitesse (cedit)
Rafinha	Sao Paolo	*18 anys*	Juvenil A
Gustavo Ledes	Mèxic	*18 anys*	Juvenil A

Davanters

Isaac Cuenca	Reus	*20 anys*	Sabadell (cedit)
Kiko Femenía	Alacant	*20 anys*	Hércules
Saül Berjón	Oviedo	*25 anys*	dubte
Jonathan Soriano	El Pont de Vilomara	*26 anys*	dubte
Cristian Tello	Sabadell	*20 anys*	segueix
Cristian Lobato	Barcelona	*22 anys*	Hospitalet

Fins a dia d’avui, sis baixes respecte la plantilla de l’any passat, dotze incorporacions i una plantilla amb una mitjana d’edat de menys de 21 anys (20,7).

El Barça B compte amb 17 jugadors catalans, un 63% de l'equip. No és d'estranyar, i és que el club compte amb un organigrama de cercapromeses molt competent arreu del territori. Aquest és un dels grans objectius i fets distintius del millor Barça de tots els temps. En l'onze titular del Barça B hi ha 9 jugadors catalans. En el primer equip quatre però a la selecció estatal campiona de la Copa del Món ara fa un any eren sis els jugadors catalans que la van guanyar.

Plantilla Barça B 2011-2012 fins dissabte 9 juliol

2011-07-09T17:37:00.000-07:00

Plantilla Barça B 2011-2012

Porters

*Nom*	*Lloc naixement*	*Edat*	*Futur/ Procedència*
Oier Olazábal	Irún	*21 anys*	segueix
Jordi Masip	Sabadell	*22 anys*	segueix
Ruben Miño	Cornellà	*22 anys*	segueix

Defenses

Albert Dalmau	Sils	*19 anys*	Juvenil A
Oriol Rossell	Barcelona	*18 anys*	Juvenil A
Marc Bartra	Sant Jaume dels Domenys	*20 anys*	segueix
Martín Montoya	Barcelona	*20 anys*	segueix
Armando Lozano	Motril	*26 anys*	dubte
Marc Muniesa	Lloret de Mar	*19 anys*	segueix
Sergi Gómez	Arenys de Mar	*19 anys*	Juvenil A
Carles Planas	Sant Celoni	*20 anys*	segueix
Iván Balliu	Girona	*18 anys*	Juvenil A

Migcampistes

Oriol Romeu	Ulldecona	*20 anys*	segueix
Illie Sánchez	Barcelona	*21 anys*	segueix
Carlos Carmona	Palma de Mallorca	*24 anys*	segueix
Javier Espinosa	Toledo	*19 anys*	Juvenil A
Sergi Roberto	Reus	*19 anys*	segueix
Jonathan Dos Santos	Ciutat de Mèxic	*21 anys*	dubte
Martí Riverola	Barcelona	*20 anys*	Vitesse (cedit)
Rafinha	Sao Paolo	*18 anys*	Juvenil A
Gustavo Ledes	Mèxic	*18 anys*	Juvenil A

Davanters

Isaac Cuenca	Reus	*20 anys*	Sabadell (cedit)
Kiko Femenía	Alacant	*20 anys*	Hércules
Saül Berjón	Oviedo	*25 anys*	dubte
Jonathan Soriano	El Pont de Vilomara	*26 anys*	dubte
Cristian Tello	Sabadell	*20 anys*	segueix
Cristian Lobato	Barcelona	*22 anys*	Hospitalet

Fins a dia d’avui, sis baixes respecte la plantilla de l’any passat, dotze incorporacions i una plantilla amb una mitjana d’edat de menys de 21 anys (20,7).

El Barça B compte amb 17 jugadors catalans, un 63% de l'equip. No és d'estranyar, i és que aquest és l'objectiu del millor club de fubtol del país, formar els jugadors de la casa.

Girona viurà l’inici del nou filial blaugrana

2011-07-09T17:29:00.000-07:00

08/07/2011

Per Jordi Calls

Amb la plantilla gairebé tancada i algunes baixes per compromisos internacionals, el Barça B d’Eusebio Sacristán començarà la pretemporada el proper 12 de juliol

pretemporada 2011-2012. Les instal·lacions de l’hotel Torre Mirona Golf&Spa Resort han convençut als tècnics blaugranes, que trenquen així la tradició dels últims anys de concentrar-se a l’Hotel El Montanyà per realitzar l’inici de la pretemporada. L’estada del FC Barcelona B a les instal·lacions gironines serà de sis dies, del 12 al 18 de juliol. Durant aquestes dates queda per concretar un amistós contra algun equip local.

Eusebio Sacristán podrà disposar de la major part de la plantilla per començar la pretemporada. Els nous fitxatges: Cristian Lobato i Kiko Femenía, els jugadors que tornen cedits: Martí Riverola i Isaac Cuenca i cinc dels jugadors que pujen del juvenil, podran començar l’stage plegats.

Els qui s’incorporaran als entrenaments a prinicpis d’agost són Rafinha, Gerard Deulofeu i Sergi Gómez, que estan concentrats amb la selecció estatal sub-19 per disputar l’europeu que es jugarà a Romania a partir del 20 de juliol. Les convocatòries internacionals continuaran trencant, en certa manera, la preparació de la pretemporada del filial ja que a finals de juliol, fins a sis jugadors abandonaran el grup per participar en el Mundial sub-20, amb la selecció estatal, a Colòmbia. D’aquesta manera, Kiko Femenía, Cristian Tello, Sergi Roberto, Oriol Romeu, Marc Muniesa i Marc Bartra no tornaran a la concentració del filial fins l’última setmana d’agost.

Un dels partits més interessants que s’esperen just abans que comenci la temporada és el clàssic torneig Costa Brava que disputaran el dissabte 13 d’agost, a Montilivi, el Girona i el Barça B. El derbi català servirà per calibrar forces i veure en quin moment de forma i de joc comencen dos dels quatre equips catalans que jugaran aquesta temporada a Segona Divisió A. Tan sols tres dies després, el 21 d’agost el nou Barça B d’Eusebio Sacristán debutarà al camp de l’Osca.

El Barça B es nodreix del juvenil

2011-07-09T17:22:00.000-07:00

Vuit jugadors del Juvenil A d’Òscar Garcia que han aconseguit l’històric triplet juvenil -Copa, Lliga i Copa de Campions- jugaran la temporada que ve amb el Barça B d’Eusebio Sacristan.

El Barça B d’Eusebio Sacristán es nodrirà amb vuit dels jugadors del Juvenil A d’Oscar García que han aconseguit un triplet històric en la darrera temporada. Es tracta dels defenses Sergi Gómez, Oriol Rosell, Ivan Balliu i Albert Dalmau, els migcampistes Javier Espinosa, Rafa Alcántara, Gustavo Ledes i el davanter Gerard Deoulofeu.

Alguns d’ells ja saben que és jugar amb el Barça B a Segona Divisió A. Un és Sergi Gómez. El d’Arenys, de només 18 anys, va combinar el filial amb el juvenil durant tota la temporada passada oferint en ambdós casos un rendiment excel·lent. És un central fort, segur i contundent, que va molt bé de cap i posseeix un bon toc de pilota. A més, lidera la defensa a la perfecció i se situa molt bé sobre el terreny de joc. Va arribar al club fa cinc anys provinent del Mataró, club que precisament ha desaparegut aquesta mateixa temporada.

L’altre jugador que ja ha participat en nombroses ocasions amb el Barça B és Rafa Alcántara. El migcampista brasiler ha tingut una evolució extraordinària en la darrera temporada i ha aprofitat les oportunitats amb el filial a Segona A on ha sumat 504 minuts, ha marcat dos gols i ha tingut grans actuacions. La seva qualitat tècnica, la seva velocitat i la seva visió de joc el converteixen en un jugador completíssim amb una gran projecció.Va arribar a Can Barça fa cinc temporades, juntament amb el seu germà, Thiago. Sens dubte, aquesta pot ser la seva temporada.

Dels sis jugadors restants, quatre van debutar amb el filial la passada temporada tot i que només van jugar un partit o en alguns casos, dos. És el cas d’Albert Dalmau que va disputar dos partits amb el Barça B de Luis Enrique. El de Sils és un jugador molt polivalent, normalment juga de lateral dret, però la seva gran vocació ofensiva li ha permès actuar d’extrem en alguns enfrontaments. Quan va arribar al club jugava de central però els tècnics van decidir passar-lo al lateral per aprofitar la seva velocitat i la seva potència per la banda.

Javier Espinosa també és dels que pot dir que va jugar un partit amb el millor filial de la història del Barça. El de Talavera de la Reina va anar convocat en diverses ocasions i, tot i que només va jugar un partit, va ser suficient perquè anotés un gol amb l’equip de Luis Enrique. Espinosa sempre ha destacat per la seva tècnica però, a més, és un gran especialista en eslàloms i posseeix una gran visió de joc. De ben segur que aquesta temporada se’n sentirà molt a parlar i és que el migcampista està cridat a ser el nou Andrés Iniesta.

Qui segur que no oblidarà aquesta temporada és Ivan Balliu. El capità del Juvenil A ha aixecat amb els seus propis braços els tres títols que ha guanyat el Juvenil A entrenat per l’exblaugrana Oscar García. Balliu, de 19 anys, és un defensa molt complet, que pot jugar a les dues bandes i fins i tot de central. Luis Enrique el va fer debutar amb el filial en el tram final de la temporada. Serà un jugador molt important en l’eix de la defensa.

Dels vuit joves futbolistes que formaran part del filial, Gerard Deulofeu és el mes jove -té 17 anys- i el sisè i últim que ja ha participat amb el filial. Deulofeu és una de les grans estrelles del planter i aquesta darrera temporada ha segellat actuacions magnífiques amb l’equip juvenil. Dotat d’una tècnica extraordinària i una gran velocitat, desequilibra el rival amb gran facilitat i té un gran olfacte golejador. Va arribar al club quan era benjamí i des de llavors ha tingut una evolució espectacular. Tot i la seva joventut està cridat a ser la gran estrella del Barça B 2011-2012.

Els jugadors que completen el grup de juvenils que pugen al Barça B són Oriol Rosell i Gustavo Ledes. Cap dels dos va jugar amb el filial la passada temporada però han estat peces molt importants en l’èxit de l’equip juvenil. Rosell és un central de 18 anys que destaca per la seva solidesa en defensa i per una gran capacitat en el joc aeri. Gustava Ledes, per la seva part, és un pivot defensiu amb una gran capacitat per distribuir el joc i recuperar pilotes. A més, el brasiler nacionalitzat portuguès, és un excel·lent xutador de faltes.

27 jugadors en plantilla a l’espera de possibles baixes

Amb aquestes vuit incorporacions, els fitxatges de Cristian Lobato i Kiko Femenía, i els retorns d’Isaac Cuenca i Martí Riverola, el club dóna quasi per finalitzat l’equip del Barça B per afrontar la propera temporada. Això sí, dels 27 jugadors que actualment hi ha en plantilla alguns poden causar baixa en els propers dies. Un exemple és Jonathan Soriano. El del Pont de Vilomara encara té un any de contracte, però els seus 26 anys i sobretot, la trentena de gols que ha marcat aquesta passada temporada, ha propiciat que hagi rebut una allau d’ofertes i per tant es plantegi seguir la seva carrera en un equip de primer nivell. Per altra banda, Armando, Saül o Jonathan Dos Santos també podrien deixar Can Barça en els pròxims dies.

notícia a la jornada.cat el dia 8 de juliol de 2011

2011-07-08T06:38:00.001-07:00

"Dir-li al sol... que s'amagui rere el mar.. que no torni a brillar si no ets amb mi..."

2011-06-20T16:58:00.000-07:00

Dir-li al sol

Si pogués fer que un instant
S'adormís entre els meus braços
I robar l'eternitat...

Si pogués fer que les ombres
Descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recordant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans

He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula
No parava de bufar...
Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensible
I et parlaria un huracà
Transportant imatges d'aquell temps sense paraules
Retornant com una onada
Veuràs tota una vida dins d'una mirada

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si tu ja no ets aquí...

Liverpool de Mataró

2011-06-09T05:33:00.001-07:00

Liverpool de Mataró

2011-06-09T05:13:00.000-07:00

El diari digital de l'esport català www.lajornada.cat

2011-06-08T17:02:00.000-07:00

El mercat del futbol català

Tots els moviments de mercat dels equips catalans de Primera, Segona i Segona B, en un sol quadre:

http://lajornada.cat/mercat

L’era Luis Enrique deixa una herència immillorable

2011-06-05T15:44:00.001-07:00

06/06/2011

Per Jordi Calls

La victòria del Barça B abans-d’ahir al camp del Rayo Vallecano -nou equip de Primera Divisió- va ser la gran culminació d’una temporada històrica dels homes de Luis Enrique. L’asturià, juntament amb dues peces clau de l’èxit, com Soriano i Nolito, es va acomiadar deixant d’herència el millor equip filial de la història del club.

Luis Enrique deixa el filial amb la màxima satisfacció: “A Madrid jugàvem davant un equip de Primera, i volíem fer un bon partit per acomiadar la temporada. Estem molt satisfets de tots els fronts que teníem oberts, primer, perquè hem guanyat un equip de Primera, i després, perquè som el millor filial de la història blaugrana.”.La més que meritòria tercera posició final a la classificació de Segona Divisió A, amb 71 punts, converteix el Barça B en el millor filial de la història del club. Una posició que dóna dret a disputar el play-off d’ascens, però com que el filial no pot pujar a Primera, serà el Valladolid, setè classificat, qui el jugarà. Els petits de Can Barça s’han confirmat com la gran revelació d’aquesta Liga Adelante i, juntament amb el campió, el Real Betis, han estat els màxims golejadors, amb 85 gols.

L’estil de joc del millor Barça de la història

El clàssic 4-3-3 amb alguns matisos, la possessió de pilota -amb un joc directe i ofensiu-, la pressió a camp contrari, els dos laterals ben oberts i la defensa avançada -que arrisca amb la tàctica de buscar el fora de joc-, són algunes de les claus del filial, com també ho són del primer equip. Potser és per això que al llarg de tota la temporada, l’equip de Luis Enrique ha estat comparat amb l’actual campió d’Europa. Sigui com sigui, el joc que ha desplegat ha estat magnífic i ha aconseguit ser temut arreu del territori estatal. Les golejades per 4-6 a Los Pajaritos de Sòria, per 1-4 a l’Heliodoro Rodríguez López de Tenerife o per 4-0, en el darrer derbi català disputat al Mini contra el Nàstic, no són més que tres detalls representatius d’una temporada per emmarcar. Com va dir un periodista de RAC1: “El filial del Barça té el joc de Guardiola i la força de Luis Enrique”.

La gran revelació de la temporada

Van començar la temporada fora de casa guanyant, de forma sorprenent, tot un històric de Primera com el Celta, i l’han acabat també lluny del Miniestadi, guanyant un futur equip de Primera Divisió, com el Rayo Vallecano. La trajectòria durant tot l’exercici ha estat força regular i, tot i algun petit sotrac, han aconseguit ratxes de victòries i golejades espectaculars. Fins a nou partits seguits sense perdre o quatre partits seguits golejant el seu rival, són dinàmiques que han sorgit d’un equip que ha estat destacat i elevat allà on ha viatjat.

Una tornada molt dolça a Segona A

Després de l’ascens, l’estiu passat, del Barça B a la categoria de plata del futbol estatal, el repte de Luis Enrique de cara a aquesta temporada, que ahir va acabar, no era un altre que assolir la permanència, mantenir l’equip filial a Segona Divisió A. Però el seu treball ha anat molt més enllà: ha format un equip competitiu, ofensiu i guanyador, i ha estat capaç d’encomanar aquell esperit de lluita i de sacrifici a tots els seus homes, que s’ha vist plasmat sobre el terreny de joc en espectacle futbolístic. Al veure com avançava la temporada i que l’objectiu inicial s’havia complert -l’equip estava entre els cinc primers classificats- va anunciar que marxaria al final de la temporada, però es va posar com a repte aconseguir la millor classificació del filial a la seva història. Així ha estat i, tal com va fer quan era jugador, marxa de l’entitat deixant un gran llegat.

Tres veterans que faran les maletes

Soriano s’ha convertit en el gran anotador de l’equip amb 32 gols // FCB

Aquesta fita aconseguida és un premi, sobretot de l’equip, però també de noms propis. Un d’ells, Jonathan Soriano, que va ser una peça clau en l’ascens a la divisió de plata de l’any passat -marcant 22 gols-, i ha explotat aquesta temporada. El del Pont de Vilomara ha estat el pichichi de la categoria amb 32 dianes i s’ha convertit en el tercer màxim golejador de la història de Segona A. L’excel·lent temporada de Soriano li pot servir de trampolí per fitxar per algun equip de Primera Divisió. El duet que han conformat juntament amb Nolito ha estat molt rellevant en el joc ofensiu blaugrana. L’andalús s’ha convertit en un extrem absolutament desequilibrant, i les seves internades per la banda han creat molt de perill a les defenses rivals. Els seus gols i les seves assistències van fer que, al desembre, el Benfica li fes una oferta que no va poder refusar. Acabava contracte, però no va voler escoltar la contraoferta blaugrana que li oferia formar part de la primera plantilla.

Un altre dels veterans que deixarà la plantilla és Víctor Vázquez. El jugador, de 24 anys, que va formar part de la generació de Messi i Piqué, entre altres, buscarà sort a la lliga belga a les files del FC Bruges.

Projecció internacional

Tres veterans que marxen, però molts joves de camí cap a l’èxit professional. Ha estat la temporada de molts d’ells, i no és casualitat, perquè un gran nombre de jugadors del filial són internacionals. La majoria dels defenses, Andreu Fontàs, Marc Muniesa, Marc Bartra, Martín Montoya, Sergi Gómez i Carles Planas, com els migcampistes, Thiago, Sergi Roberto, Oriol Romeu o el davanter Gerard Deulofeu, són fixos en els combinats estatals sub-19 i sub-21, respectivament. Igual que Jonathan dos Santos, que ha estat l’encarregat de portar el timó de l’equip durant tota la temporada. Molt bona feina la del mexicà que ha jugat molt motivat, després de quedar-se a un pas de jugar amb la selecció del seu país, al passat Mundial de Sud-Àfrica. Aquest bon rendiment, a més, li ha servit per treure’s l’espineta i poder jugar la Copa Amèrica, que es disputarà a l’Argentina aquest estiu. Un cop acabada, a finals de juliol, decidirà el seu futur.

Èxit esportiu, futbolístic però també formatiu

El gironí Andreu Fontàs completarà la defensa del primer equip la temporada que ve // somosche.com

A part del bon joc i els èxits en competició, aquest equip ha complert amb una de les característiques que requereix tot equip filial: acabar de formar jugadors amb garanties i nodrir el primer equip dels més destacats. De fet, durant aquesta temporada, l’entrenador del primer equip, Josep Guardiola, ha comptat amb fins a deu jugadors del filial. Miño, Bartra, Thiago, Dos Santos i Oriol Romeu ja van participar amb el primer equip a la Supercopa d’Espanya, però durant la temporada -tant en la Lliga, com en la Champions, com en la Copa del Rei- s’hi van unir Nolito, Andreu Fontàs, Víctor Vázquez i Sergi Roberto, entre altres. Els que han disposat de més minuts amb l’equip del de Santpedor són Thiago i Andreu Fontàs, que és probable que ja formin part del primer equip de cara a la propera temporada. El fill de Mazinho ha estat el que més minuts ha disposat a les ordres de Guardiola, i ha demostrat ser una perla, però que encara cal llimar. Pel que fa a Andreu Fontàs, es convertirà en un jugador important per Josep Guardiola de cara al futur. El fet que el de Banyoles sigui polivalent i pugui jugar en tres posicions diferents (central, lateral o mig defensiu) és molt valorat pel tècnic del primer equip, que continuarà donant oportunitats als joves catalans sorgits del planter.

Els juvenils truquen a la porta

El fet que Guardiola utilitzés jugadors del filial, juntament amb algunes baixes que ha tingut l’equip per lesió, ha obligat Luis Enrique a utilitzar fins a vuit jugadors del juvenil A d’Òscar Garcia al llarg de la temporada: Sergi Gómez, Rafinha, Albert Dalmau, Ivan Balliu, Espinosa, Gerard Deulofeu, Pepe Palau i Jordi Massó. Alguns d’ells poden tenir més rellevància en el nou filial d’Eusebio Sacristán de la propera temporada. S’acaba el cicle amb més èxits del Barça B, l’era Luis Enrique, que deixa el filial al més amunt possible i obre noves expectatives de cara al futur.

El Vic, nou equip de Tercera Divisió

2011-05-22T08:46:00.000-07:00

La victòria d’aquest migdia al camp del Santfeliuenc ha convertit a la Unió Esportiva Vic en nou equip de Tercera Divisió. Els de Pere Vila han remuntat un 1-0 desfavorable i han acabat guanyant per 1-2, fet que els fa assolir matemàticament l’ascens, quan queden dues setmanes per acabar la competició.

La temporada dels osonencs ha estat espectacular: han aconseguit ratxes de fins a deu partits sense perdre i han mostrat un joc molt vistós i ofensiu. El jugador revelació ha estat Oscar Muñoz, procedent de la Grama, que amb un gran olfacte golejador ha captivat l’afició vigatana. L’altre peça important de l’engranatge osonenc ha estat Cesc Pla. L’ex de l’Aiguafreda i el Manlleu ha meravellat tothom amb els seus gols – fins a quinze- i ha mostrat detalls de qualitat d’autèntic crack.

Tot i ser líders en solitari durant moltes jornades i proclamar-se campions d’hivern, en el tram final s’han anat desinflant , en benefici de l’Olot, que va poder assolir l’ascens la jornada passada. Així, els dos equips, que s’estrenaven a Primera Catalana, aquesta temporada, es disputaran el títol i, a falta de dues jornades perquè finalitzi el campionat, només queda per saber quin serà el conjunt que els acompanyarà a la nova aventura de Tercera Divisió. Els dos únics candidats són el Rubí o el Tàrrega

De baixar a Primera regional a pujar a Tercera Divisió

Ara fa un any la Unió Esportiva Vic lluitava per no baixar a Primera regional. Llavors militaven a Regional Preferent i van acabar la lliga a la part baixa de la taula. Però l’equip de la capital d’Osona va fer una gran inversió de futur: va arribar a un acord amb la Unió Esportiva Aiguafreda per fusionar les dues entitats i, així, el Vic assolia la plaça a Primera Catalana, que havia aconseguit l’Aiguafreda sobre el terreny de joc. La fita del conjunt del petit poble del Vallès Oriental havia estat increïble: en cinc anys havien portat l’equip de Tercera Regional a Primera Catalana.

El President de l’Aiguafreda, Ricard Campasol, i el cos tècnic, Pere Vila i Jordi Larraz van passar a formar part del Vic. Campasol com a director esportiu i Vila i Larraz, com a primer i segon tècnic, respectivament. A més, fins a dotze jugadors de l’Aiguafreda van passar a formar part de la plantilla del conjunt osonenc, sumats a set jugadors de la plantilla viguetana que van continuar i cinc fitxatges que van reforçar l’equip. L’aposta va ser encertada i casi un any després a la capital osonenca ja poden celebrar que el Vic torna a Tercera Divisió.

http://lajornada.cat/2011/05/15/lolot-torna-a-la-tercera-divisio/

La finia línia entre la independència periodística i la manipulació informativa del poder

2011-05-16T10:54:00.000-07:00

Una visió sobre la relació entre el poder i el quart poder -el periodisme- barrejat amb una recepta d’actualitat: els escàndols de la classe política. Aquestes són les claus de desclassificats, l’obra del jove Pere Riera - autor i director - que reflexiona sobre l’ètica periodística i política, la moral i el poder barrejat amb els conflictes d’interessos personals.

Una periodista molt prestigiosa –interpretada de forma magnífica per Emma Vilarassau, que fugint dels registres habituals en ella, fa el personatge molt creïble i el dota de molta profunditat i dinamisme- ha de realitzar l’entrevista més important de la seva llarga i dilatada carrera periodística al President del Govern, que s’ha vist involucrat en un escàndol sexual, amb una menor, fet que pot ser molt rellevant per la seva trajectòria política i pel país en qüestió. Toni Sevilla, tot i tenir una actuació més breu, interpreta el paper de President del

Govern amb una gran precisió i fa el seu personatge molt creïble.

És en aquest context on apareix el cap de premsa del President, un personatge sorprenent i maquiavèl·lic que pressiona tàcticament la periodista -que té proves del delicte del màxim mandatari del país- amb la bruta arma del xantatge personal, per tal que no surti a la llum pública l’escàndol sexual. Abel Folk interpreta el seu personatge amb molta credibilitat i és capaç de donar-li aquell punt de perversió que requereix el “representant” d’un personatge corrupte. Així, els personatges, interpretats de forma magistral, donen un toc de qualitat a l’obra i, segurament, sense aquests actors de reconeguda trajectòria, el producte final no seria el que és.

Tot amb un ritme àgil i un argument i un llenguatge senzill i precís explicat de forma lineal, de manera que l’obra s’entén a la perfecció i s’apropa i connecta amb el públic. A més, els acudits sortits de la boca del cap de premsa cap a la periodista fan més amena l’obra i, de pas, menys implícit el xantatge i porten a la periodista a perdre els papers en alguna ocasió, fet que la fa fugir d’un to planer.

El muntatge i la escenografia és correcte i funcional en totes les escenes i tan sobri com ideal, com és habitual en Sebastià Brossa.

L’obra de Pere Riera ens recorda al teatre comercial de Jordi Galceran, segurament l’autor que més s’acosta i vol connectar amb al públic, dels dramaturgs catalans. Així, podem dir que desclassificats és un teatre comercial de qualitat, que enganxa el públic ja que posa en escena temàtiques actuals i populars de les quals se’n vol sentir a parlar. El fet que posi en qüestió la integritat moral dels tres protagonistes i, sobretot, que deixi entreveure la petita i minúscula línia que hi ha entre la independència i la manipulació informativa que es produeix des del poder, donen a l’obra un interès que va més enllà de l’oci.

Desclassificats no és més que una reflexió dels salts combulsos entre el periodisme i el poder, entre punts de vista oposats, sobre l’ètica i la integritat professional i en definitva, sobre la dignitat de les persones.

La victòria de la llibertat i la democràcia:

2011-05-11T02:58:00.000-07:00

Finalment el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència en virtut de la qual Bildu es podrà presentar a les eleccions del proper 22 de maig. 6 vots contra 5, una decisió sorprenent per molts, però una gran victòria de la llibertat política i la democràcia, que topa amb la decisió del Tribunal Suprem que va considerar que Bildu era l’herència de Batasuna, això si, sense cap mena d’indici. Malgrat que, des de la coalició independentista basca es desmarquen àmpliament del terrorisme, sembla que aquesta victòria de la llibertat democràtica ha estat interpretada, per alguns, com un atemptat terrorista. Sí, pel Partit Popular i els mitjans de comunicació més conservadors de l’estat, que no volen veure la diferència entre l’esquerra abertzale i el terrorisme d’ETA

És curiós que siguin els mateixos que mai han condemnat un dels episodis més foscos de la història recent d’Espanya i que, fins i tot, tenen com a membre d’honor el senyor Fraga Iribarne, un dels ministres de la dictadura franquista. És graciós, si més no, que aquesta gent, tot i formar part d’un dels grans partits de l’Estat, es permetin el luxe de donar lliçons de democràcia i de legalitat.

Ja no val fer trampes, ja no val interpretar la llei de partits segons la seva conveniència, el Tribunal Constitucional, el mateix que va retallar l’Estatut de Catalunya, ha expressat que Bildu és legal i es pot presentar a les eleccions. Llavors van brindar amb cava i s’havia de respectar la decisió del màxim òrgan judicial de l’estat, evidentment la decisió afavoria la seva política imperialista i retallava el que el poble català havia decidit a les urnes. Però ara s’han quedat garrativats, la presència de Bildu a les eleccions basques els perjudica – perden una gran arma electoral- i a més fa que tan ells com el PSOE puguin perdre la majoria parlemantària al País Basc. Els bons resultats del Partit Popular a Euskal Herria sempre han anat lligats amb la no presència a les urnes dels partits de l’esquerra abertzale, per tant, aquí trobem un dels grans motius del seu discurs...

Primer acusen els magistrats, aquells que temps enrere eren els millors, ara són còmplices d’ETA? Els queda un petit bri de decència? I per continuar amb l’espectacle demanen al president del Govern que dimiteixi “perquè és vergonyós deixar participar a Bildu en el marc polític”. Tenen una interpretació de la justícia molt particular i encara més, quan demanen dimissions, quan són el partit polític de l’Estat amb més imputats per delictes de corrupció. Això si que és una vergonya...

Fa temps que han perdut el nord, però amb tot, i per si de cas, tenen les esquenes tapades per l’artilleria de tots els mitjans conservadors que ja disparen contra tot aquell que estigui en contra de la posició que defensen – la il•legalització de Bildu perquè sí-. Les portades dels rotatius espanyolitzats fins la medul•la, l’endemà de la decisió, com “España pierde, ETA gana” de la Razón o “El TC lleva a los proetarras a las urnas” de l’Abc, ens fan veure fins a quin punt l’extrema dreta manipula i enganya els seus lectors per tal de crear una opinió molt llunyana a la realitat. En cap cas s’ha demostrat que Bildu tingui cap relació amb ETA, tot el contrari, però ells s’hi aferren sense tenir cap prova per demostrar-ho. Ens trobem davant titulars que mostren quin és l’esperit democràtic d’aquesta gent i com el rigor periodístic brilla per la seva absència: atemptats a la veritat i contaminació a l’opinió pública, sens dubte, tot un exercici democràtic i humà. El més greu de tot, però, es que alguns s’ho arriben a creure.

Potser, el que no tenen gaire en compte els senyors del Partit Popular és que si Bildu hagués estat il•legalitzat s’hauria posat en evidència l’enorme deficiència democràtica que viu l’Estat espanyol. En cap estat democràtic del món s’il•legalitza un partit polític per fets no demostrables. De fet, Bildu va anunciar que si finalment haguessin estat il•legalitzats haurien recorregut als tribunals de la Unió Europea, que haguessin pogut posar a la llum europea les mancances democràtiques i la politització que viuen els tribunals espanyols. Sembla ser que això ho ha tingut ben en compte el Tribunal Constitucional i, de fet, la conclusió dels magistrats és prou explícita: “la simple sospita no es pot constituir en argument jurídicament acceptable per excloure ningú del ple exercici del seu dret fonamental de participació política”.

Finalment doncs, després de molts anys l’esquerra abertzale es podrà presentar a unes eleccions, tot i els intens d’impedir-ho per part de l’extrema dreta espanyola, política, mediàtica i judicial. Aquesta ha estat la gran victòria de la societat basca, la gran victòria de la pluralitat d’idees, però sobretot, la gran victòria de la democràcia i la llibertat, amb la presència de totes les forces polítiques, sense restriccions.

Tornem a Wembley, 19 anys després...

2011-05-03T15:26:00.000-07:00

Hem enfonsat a l'imperi galàctic, superb i manipulador. Tornem a ser a Wembley... i serà la quarta!

Una victòria humana

4 de setembre del 2010, http://lajornada.cat/2010/09/14/tornen-les-cruyffades-pero-toca-ser-optimista/ :"amb el permís dels Mishima: tan cert com que tenim el bloc del millor Barça de la història, tan cert com que el Pep sap el que fa, tan clar com que la Champions ens espera, tan clar com que no serà fàcil, i tan llarg, tan llarg, com el camí que ens queda… Ara, i aquí, confiem amb vosaltres…" hi hem arribat, algú ho dubtava? tornem a Wembley, el 28 de Maig, d'aquí a 24 dies, tornem a ser a la final, en el mateix escenari, 19 anys després, però no és la Sampdoria, és el Manchester United, però sabeu què? la tornarem a aixecar, i ja serà la quarta. Amb alguna que altre "cruyfada" però ho hem aconseguit. 4 a 4 a les Espanyes, les altre 5 que tenen estan tacades d'espanyitis, plenes de pols i amb olor a dictadura. Humilitat, senzillesa i espectacle, algú dóna més?

·cert, clar, breu· http://www.youtube.com/watch?v=5QqVF5b_Pk4

La crònica de lajornada.cat http://lajornada.cat/2011/05/03/a-wembley/

El Barça va caure amb el cap ben alt

2011-04-21T07:58:00.000-07:00

Per Jordi Calls

A la final de la Copa del Rei, disputada ahir a Mestalla, vam poder veure els dos extrems de la pràctica del futbol: un equip elegant que crea joc i fa gaudir a l’espectador i l’altre que el destrueix, sense miraments i amb l’agressivitat com a bandera. Però el futbol és capritxós i no sempre guanya el millor, sinó el que té més efectivitat. I precisament això és el que va tenir el Real Madrid i li va faltar al Barça de Josep Guardiola, que això si, va lluitar, es va entregar fins el darrer instant i va caure amb el cap ben alt.

Les claus de la final

La tàctica antifutbol

Mourinho va guanyar la batalla tàctica durant el primer temps. Els seus jugadors van mostrar una agressivitat que rosava de ben a prop la violència, exercien una pressió absoluta sobre els blaugrana i no només sobre l’equip rival sinó també sobre l’àrbitre: a cada decisió arbitral fins a cinc jugadors blancs s’acostaven al col·legiat per recriminar-li l’acció. I no un cop, sinó un rere l’altre. Trepitjades, cops de colze, tot un seguit d’accions que van convertir el Madrid en un autèntic equip de rugbi, segurament i com es va demostrar, la forma més eficaç de parar el joc de toc del conjunt català.

PHOTO Messi ho va intentar de totes maneres // PERE ARAGAY

A tot això cal afegir la muralla defensiva dels blancs, que tancats al darrere s’incorporaven a l’atac amb molta rapidesa. A més a més, van tapar i ofegar els elements organitzatius blaugrana, fet que va comportar que els catalans no xutessin entre els tres pals en tot el primer temps.

Casillas i la poca eficàcia

Tot el desgast físic desplegat durant la primera part pels blancs es va notar en el segon temps i vam poder tornar a veure el Barça de sempre. Els blaugrana trobaven molts més espais, podien realitzar un joc molt més fluid i van convertir el matx en un autèntic monòleg de futbol ofensiu. Les ocasions arribaven de les botes de Messi, de Pedro i de David Villa però el poc encert i, sobretot, la gran actuació d’Iker Casillas van ser providencials perquè s’arribés a la fi dels noranta minuts reglamentaris amb el 0-0. Sens dubte, el porter titular de la selecció espanyola va ser el gran salvador del seu equip.

L’arma del contraatac acaba decidint

El cansament va ser la nota dominant en els dos conjunts en la mitja hora que va durar la pròrroga. El Barça va afluixar el ritme que havia portat durant el segon temps i els blancs es van créixer: continuaven tancats al darrere però sortien amb molta facilitat al contraatac, l’arma blanca que acabaria decidint la final. Després d’una gran jugada col·lectiva, Di Maria va centrar la pilota dins l’àrea i Cristiano Ronaldo amb un gran cop de cap va enviar la pilota al fons de la xarxa. Seria el gol definitiu. Quedaven minuts i els homes de Guardiola ho van seguir intentant, amb més cor que cap, però per enèsima vegada es van topar amb la muralla defensiva madridista.

Els tècnics i jugadors blaugranes van encaixar la derrota amb total esportivitat, demostrant que tot i haver-ho guanyat tot també saben perdre. Una derrota dolorosa, però una autèntica lliçó que els ajudarà a ser més forts i a estar més units en aquest últim tram de la temporada.

El Barça va caure amb el cap ben alt

2011-04-21T07:56:00.000-07:00

Per Jordi Calls

Les claus de la final

La tàctica antifutbol

Casillas i la poca eficàcia

L’arma del contraatac acaba decidint

El Madrid es proclama campió de la Copa del Rei (0-1)

2011-04-21T06:36:00.000-07:00

PHOTO Messi no ha pogut marcar // PERE ARAGAY

21/04/2011

Per Jordi Calls

El Real Madrid ha aconseguit la divuitena Copa del Rei de la seva història en una final que s’ha hagut de decidir a la pròrroga. La primera part ha estat pels blancs i els blaugrana s’han refet a la segona, amb un clar domini del matx, però tot i les múltiples ocasions no han pogut inaugurar el marcador. Ho han acabat pagant car i és que el gol de Ronaldo a la primera part de la pròrroga ha acabat sent decisiu.21 anys després, els dos grans equips del futbol estatal s’han tornat a veure les cares en una final de Copa del Rei, en el mateix escenari, Mestalla, plegat de banderes catalanes, de blanc, de blau-i-grana, d’estelades i de banderes espanyoles. Un partit amb ingredients de política, de sentiments, d’orgull, de sensacions, però sobretot de lluita i de futbol. Un clàssic convertit en final on els nervis i la tensió han estat a flor de pell durant els 120 minuts.

El Madrid ha sortit molt endollat

El partit ha començat amb una gran intensitat per part dels dos conjunts que s’han encomanat de la força de les graderies. Els nervis dels jugadors estaven a flor de pell i les picabaralles han estat contínues. El Madrid pressionava molt la sortida de pilota blaugrana i arribava amb certa facilitat a la porteria de Pinto. La primera ocasió dels blancs ha sortit de les botes de Cristiano Ronaldo, després d’una gran assistència d’Ozil però Mascherano l’ha refusat des de la mateixa línia de gol.

Els homes de Guardiola sortien amb la pilota jugada des del darrere però es topaven amb el mur defensiu dels blancs que tapaven els espais a la perfecció, pressionaven amb molta agressivitat i sortien a la contra amb molt perill.

Primer temps de color blanc

Al quart d’hora de joc ha semblat que els blaugrana revifaven però ha estat un miratge i és que el Madrid tapava molt bé la línia de creació blaugrana: Xavi i Iniesta estaven massa pressionats per organitzar amb garanties el joc de l’equip. A més, el Barça no se sentia bé sobre el terreny de joc i els homes de Mourinho anaven portant el matx a la dinàmica que els interessava: enfrontament, polèmica i molta agressivitat. Tan és així, que en una jugada en què Arbeloa ha fet caure a Villa, el defensa li ha endossat un cop de colze i tan ell, com Sergio Ramos, l’han aixecat de la gespa amb total violència.

El joc del Madrid, molt ben tancat al seu camp i sortint a la contra a la perfecció, ha portat més d’un ensurt a la parròquia culé. Cristiano Ronaldo ha tornat a tenir el primer gol a les seves botes, als 35 minuts, però Pinto ha estat providencial amb una gran aturada. Els blancs han utilitzat les seves millors armes i han deixat indefensos als homes de Josep Guardiola que no han sabut com plantar cara a l’eficàcia tàctica de l’equip de Jose Mourinho. De fet, no han xutat entre els tres pals en tot el primer temps. A falta d’un minut per la fi del primer temps, el Madrid ha estat a punt d’avançar-se amb un gran cop de cap de Pepe que s’ha estavellat al pal.

Clar domini blaugrana

A la represa, la dinàmica ha canviat molt i hem pogut veure un Barça molt més viu, que tocava i tocava, trobava més espais i aconseguia arribar amb més facilitat a la porteria del conjunt de la Castellana. El Madrid s’ha apagat molt, fruit del desgast físic del primer temps i ha baixat molt la pressió sobre els blaugrana, fet que ha provocat que els catalans es fessin totalment amb el control del matx.

El domini no es materialitza

Una gran assistència de Messi cap a Pedro hagués significat el primer gol blaugrana, però el col·legiat l’ha anul·lat per un dubtós fora de joc. El monòleg de joc dels de Guardiola ha continuat i semblava que el gol de la victòria podria arribar en qualsevol moment. El Madrid estava fos i ja no donava sensació de perill: els seus homes ja no pressionaven i es veien clarament superats en cada acció. El minut 74, una gran jugada d’Alves l’ha culminat Messi amb un gran xut que Casillas ha refusat i Villa no ha pogut aprofitar el refús. El Barça no parava d’avisar i, tan sols, un minut després, Pedro l’ha tornat a tenir amb una gran vaselina, però Casillas l’ha tornat a desviar amb la punta dels dits.

PHOTO Puyol i Xavi, després de rebre la medalla de subcampió // PERE ARAGAY

Tots els forats que els de Guardiola no han trobat en el primer temps els han trobat en el segon, i és que el Madrid es mostrava indefens davant l’huracà ofensiu blaugrana, que provocava que el partit es jugués en camp contrari. Iniesta l’ha tornat a tenir a falta de deus minut pel final, però una altra vegada Casillas ha desviat a córner amb la punta dels dits. Els últims minuts del temps reglamentari el Madrid ha portat perill a la contra i fins i tot, Di Maria ha estat a punt de marcar amb un gran xut des de fora l’àrea, però Pinto ha estat providencial i l’ha enviat a córner. Amb tot, s’ha arribat a la pròrroga.

Reneixen en el moment clau

A la pròrroga, el Barça ha continuat dominant, però el Madrid ha tornat a renéixer. Portaven molt perill al contraatac, sobretot amb Cristiano Ronaldo, que ja ha avisat amb un xut creuat. I l’avís s’ha convertit en el primer gol del matx, en el minut 103 de la pròrroga, quan una gran centrada de Di Maria l’ha aprofitat Ronaldo per inaugurar el marcador, amb un gran gol de cap. A la segona part de la pròrroga els blancs s’han tancat al seu camp i els homes de Guardiola ho han continuat intentant amb més cor que efectivitat. No hi ha hagut temps per més i la Copa del Rei viatjarà cap a la capital de l’estat.

El Real Madrid ha tornat a guanyar una Copa del Rei divuit anys després. El Barça ho ha donat tot i ha lluitat fins al final però li ha faltat l’eficàcia de cara al gol necessària per guanyar partits i finals. Sens dubte, però, una derrota dolorosa que traurà l’amor propi dels jugadors blaugrana i de ben segur que farà que donin el millor de si mateixos i treballin amb més força per arribar a la final de la Champions League.

La fitxa tècnica

Barça: Pinto, Alves, Piqué, Mascherano, Adriano (Maxwell 119′), Busquets (Keita 107′), Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa (Afellay 105′).
Real Madrid: Casillas, Arbeloa, Ramos, Carvalho (Garay 118′), Marcelo, Pepe, Xabi Alonso, Khedira (Granero 103′), Cristiano, Di María i Özil (Adebayor 70′).
Gols: 0-1 :Cristiano Ronaldo (103’).
Àrbitre: Undiano Mallenco (col·legi navarrès). Ha ensenyat targeta groga a Pepe (25′), Pedro (33′), Xabi Alonso (49′), Messi (63′), Adebayor (73′) i Adriano (117′). Ha expulsat Di María, per doble amonestació (120′).
Incidències: 50.000 espectadors a Mestalla.

2011-04-16T16:37:00.001-07:00

2011-04-11T03:09:00.001-07:00

2011-04-10T16:54:00.001-07:00

Pas enrere per a la permanència (5-1)

2011-04-10T14:53:00.000-07:00

La Gramanet ha sortit golejada del camp de l’Atlètic Balears i perd una gran oportunitat d’acostar-se a la permanència. Els de Ramón Moya han comès massa errades defensives que els han acabat condemnant

Després de guanyar un equip de la part alta en l’última jornada, la Grama afrontava el partit d’aquest migdia a l’Estadi Balear amb molta moral i és que una victòria els hagués acostat una mica més a la permanència. Però no ha pogut ser. El conjunt de Santa Coloma ha sortit molt fort, però a mesura que anaven passant els minuts s’ha anat desinflant.

Quan encara no s’havien complert tres minuts de joc, els locals s’han avançat en el marcador amb un potent xut d’Ernesto, que ha entrat per tot l’escaire tot i l’espectacular estirada de Barragán, que ha estat insuficient. El matx era molt intens, amb un joc molt ofensiu i vistós, i els de Ramón Moya arribaven amb certa facilitat a la porteria balear. Un xut molt col·locat de Joaquín, des de fora l’àrea, els ha permès empatar el partit en el minut 17. Semblava que el gol els esperonaria, però han estat els locals els que han reaccionat, amb un futbol molt directe que, a la mitja hora de joc, els ha permès desfer la igualada: una gran passada de Lawal ha deixat tot sol Thiago, que amb un xut ras i creuat no ha fallat i ha enviat la pilota al fons de la xarxa. La Grama ho ha seguit intentant, sense massa fortuna i s’ha arribat al descans amb aquest 2-1.

A la represa, els de Ramón Moya han sortit molt adormits, fet que contrastava amb el gran joc i la bona actitud dels locals, que al minut 51 han ampliat distàncies amb un gran cop de cap de Valentín, després d’un gran llançament de falta de Thiago. Al rebre el tercer, la Grama ha tingut una tímida reacció i ha creat perill al contraatac, però els defenses locals Del Castillo i Valentín han estat molt atents. I quan semblava que el gol visitant podria arribar, al minut 62, l’Atlètic Balears ha sentenciat el matx: Peter ha driblat un defensa colomenc i, des de dins l’àrea, s’ha tret un gran xut que Barragán ha pogut refusar, però amb tanta mala fortuna que ha anat a parar als peus de Thiago, que amb una gran vaselina ha posat el 4-1 en el marcador.

Els balears han aprofitat els moments de desconcert dels visitants per llançar-se a l’atac i, al cap de 5 minuts, han fet el cinquè: Martins s’ha quedat sol davant Barragán que ha enviat la pilota al travesser, però ha pogut aprofitar el rebot i amb un cop de cap ha fet pujar el definitiu 5-1. Encara quedaven 25 minuts, però la reacció ja era impossible i els locals s’han limitat a tocar i tocar al mig del camp davant una Grama molt tocada que s’ha vist impotent i ha deixat escapar una gran oportunitat per acostar-se a la salvació.

L’equip de Santa Coloma encara té possibilitats matemàtiques de conservar la categoria, però haurà de mirar de sumar els 15 punts que queden en joc. La pròxima final serà a Can Peixauet, el proper diumenge davant el Sant Andreu.

La fitxa tècnica

Atlètic Balears: Nico, Tolo Reus, Del Castillo, Valentín, Bigas, Checa (Laurent, 80’), Ernesto, Lawal (Willian, 88’), Thiago, Peter i Marins (Ruddy, 73’).
Grama: Barragan, Rubén, Pedro, Postigo, Joaquín (Oriol, 57’) Toni (Roger, 65’), Bustillo, Juste, Cazorla, Santos i Guille (Alcaraz, 46’).
Gols: 1-0: Ernesto (6’), 1-1: Joaquín (14’), 2-1: Thiago (30’), 3-1: Valentín (50’), 4-1: Thiago (62’), 5-1: Martins(67’).
Àrbitre: García Cabrera (comité de Tenerife). Ha ensenyat groga al local Del Castillo i als visitants Barragán, Pedro, Toni, Alcaraz i Guille.
Incidències: 3500 persones a l’Estadi Balear.

El Madrid - barça, dissabte a les 10

2011-04-05T03:08:00.000-07:00

La Lliga de Futbol Professional ha confirmat que el Madrid-Barça de la 32a jornada de lliga es disputarà el dissabte 16 d'abril a les deu de la nit. El partit es podrà seguir en directe per TV3 i la Sexta. L'Espanyol, per la seva banda, rebrà l'Atlético de Madrid diumenge a les nou de la nit (Canal Plus). Serà un enfrontament clau entre dos rivals que aspiren a jugar Europa la temporada que ve.

A la Segona Divisió A, el Recreativo-Barça B obrirà la 34a jornada. Els de Luis Enrique visitaran el degà del futbol espanyol en un partit que televisarà Canal Plus Liga i Gol Televisión. El Girona i el Nàstic, en canvi, jugaran dissabte a les sis de la tarda. Els gironins, en directe per Esport 3, rebran a Montilivi l'Elx de Jordi Xumetra, mentre que els tarragonins es veuran les cares amb l'Osca a l'Alcoraz.

Els jugadors del Fraikin Granollers avisen que prendran mesures

2011-04-04T15:32:00.000-07:00

La plantilla al complet de l’equip vallesà, amb el seu capità, Álvaro Ferrer, al capdavant, ha aparegut en roda de premsa, aquest matí, per anunciar que si el club no els paga les nomines que els deu, quan tornin de jugar la Copa del Rei prendran mesures dràstiques.

Ferrer acompanyat de tots els seus companys i el tècnic, Manolo Cadenas, ha explicat que la situació dels jugadors és insostenible: “el que fa menys que no cobra fa 2 mesos i mig però hi ha jugadors que fa fins a 10 mesos que no cobren”. És per això que han decidit que si el club no els paga quan tornin de disputar la Copa del Rei: “prendrem les mesures que calguin, siguin quines siguin les conseqüències.” A més, ha avisat que “no és una broma, anem totalment en serio”.

La mesura de protesta presa pels jugadors, fa uns mesos, de deixar-se barba fins que el club els pagués les nòmines, va ser el primer avís, però no ha servit per aconseguir les solucions que la plantilla demanava i és per això que han decidit afeitar-se: “Ens miràvem cada dia al mirall i no ens vèiem a nosaltres mateixos; a més, la barba ens recordava que continuàvem en la mateixa situació i això ens estava afectant el rendiment”. De fet, l’equip granollerí fa dues setmanes estava situat en una meritòria tercera posició a la lliga, però les dues últimes derrotes contra el Barça i el Ciudad Real l’han fet baixar fins a la cinquena posició.

Tot i així, avui mateix viatgen cap a Vigo amb molta il·lusió per afrontar una competició que els doni vida i els allunyi dels problemes econòmics en els quals estan immersos: la Copa del Rei. Dimecres a les 7 de la tarda debuten contra el BM CAI Aragó en el partit corresponent als quarts de final de la competició. Sens dubte, pels jugadors granollerins no serà una competició qualsevol, i és que per sobre de tot volen demostrar que, tot i les circumstàncies, són uns grans professionals.

Notícia publicada a www.lajornada.cat : http://lajornada.cat/2011/04/04/els-jugadors-del-fraikin-granollers-anuncien-mesures-contundents/

04/04/2011

Per Jordi Calls

Els jugadors del Fraikin Granollers avisen que prendran mesures

2011-04-04T15:30:00.000-07:00

Notícia publicada a www.lajornada.cat : http://lajornada.cat/2011/04/04/els-jugadors-del-fraikin-granollers-anuncien-mesures-contundents/

04/04/2011

Per Jordi Calls

La plantilla al complet de l’equip vallesà, amb el seu capità, Álvaro Ferrer, al capdavant, ha aparegut en roda de premsa, aquest matí, per anunciar que si el club no els paga les nomines que els deu, quan tornin de jugar la Copa del Rei prendran mesures dràstiques.

Una justícia espanyola tristament polititzada: ells no posen bombes, simplement dinamiten la democràcia.

2011-03-27T17:29:00.000-07:00

La suposada independència de la justícia espanyola ha tornat a quedar en un interrogant que dóna peu a la reflexió. El Tribunal Suprem ha decidit il·legalitzar Sortu, la nova formació política de l’esquerra abertzale, que per primer cop en la seva història condemna la violència i explícitament la de la banda terrorista ETA i es basa en principis democràtics per tenir presencia política i així defensar el pensament del 20% del poble basc. Aquesta decisió és conseqüència dels al·legats realitzats per l’advocacia i la fiscalia de l’estat, que reclamaven que no es permetés la inscripció de Sortu en el registre de partits per ser, suposadament, la successora de la il·legalitzada Batasuna.

Tot i així, cal observar que, per primera vegada en 6 anys, s’ha trencat la unanimitat en aquest tipus de processos, ja que fins a tres magistrats del Tribunal Suprem van votar a favor de la legalització de Sortu, ja que defensen que els seus estatuts compleixen amb els requisits que exigeix la llei de partits i perquè consideren que el rebuig a aquesta marca vulnera el dret d’associació.

Aquest fet ens fa adonar de la feblesa jurídica de la decisió, que simplement es basa en suposats paral·lelismes sense demostrar, i és que una justícia que funciona correctament ha de prendre les seves resolucions en base a fets i no a simples creences com ha fet el Tribunal Suprem. El que és evident i innegable, és que fins avui no hi ha cap fet que demostri que Sortu no condemna ETA, i encara menys que Sortu sigui l’herència de Batasuna.

Arribats en aquest punt, cal tenir en compte que, des de l’anunci del seu naixament, Sortu ja va ser vista amb prejudicis infundats per els dos gran partits de l’estat espanyol. La falça relació que han establert des d’un primer moment PSOE i PP, entre Sortu i Eta, ha contaminat clarament la decisió dels magistrats i també, i de pas, l’opinió pública.

Perquè han comès l’error de relacionar un nou partit polític que defensa la democràcia amb el terrorisme? Perquè acusen sense proves? Són preguntes a l’aire, amb una resposta força evident, però encara en faré dues més: és casualitat que vulguin criminalitzar un partit independentista? Quants cops han utilitzat la lluita contra Eta de forma partidista? El que és evident és que els seus ideals són francament contraris als de Sortu, i fonamentant-se en prejudicis ataquen una formació amb l’únic objectiu de deixar sense veu política la que saben que pot ser la que conformi l’inici de la pèrdua d’una de les poques colònies que els queda. El que queda clar, en tot cas, és que ells no posen bombes, simplement dinamiten la democràcia.

Aquí veiem un greu problema, sorgit de les mentalitats esmentades, i és que tot el que vingui del món abertzale, segons ells, està tacat de terrorisme: quin greu error i quina gran falta a la democràcia! Però no és la primera vegada que passa una cosa similar. Cal recordar el cas del diari Egunkaria, fa uns anys,tancat a la força, sense demostrar la seva suposada relació amb ETA. Curiosament es va acabar reconeixent que havia estat un error i que la decisió havia estat absolutament desmesurada i polititzada. Quina casualitat que amb la nova esquerra abertzale hagi passat quelcom similar.

El més greu de tot, però, és que la il·legalització de Sortu allunya la pau a Euskal Herria, tancant les portes a la independència d’una nació per la via democràtica, i qüestiona ampliament la suposada independència de la justícia espanyola, que sense fer-ho explícit es decanta per unes decisions tacades de nacionalisme espanyol, tan poc just com innecessari. I és que algú els hi hauria d’ensenyar que “tothom és innocent fins que no es demostri el contrari”.

Andreu Subies es presenta

2011-03-18T10:39:00.000-07:00

redacció: David Planella

fotografia: Jordi Calls

Amb l’eslògan Seny i passió s’ha presentat aquest migdia la candidatura d’Andreu Subies, el màxim favorit a guanyar les eleccions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol del 26 de març.

“Durant dos mesos no he dit cap mala paraula”, ha advertit, però avui ha llançat més d’un dard cap al fins fa poc president, Jordi Casals. En aquest sentit, Subies ha dit que “enganyar passa factura”, perquè “la veritat no es pot amagar i sempre surt”, i ha avisat Casals que ”una institució no és de ningú”.“Donar servei als clubs i no crear problemes”. Aquest és l’objectiu del candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF) Andreu Subies. Segons Subies, fins ara la FCF ha creat “massa problemes” als clubs i ara ha arribat el moment d’escoltar-los. Per això va dimitir del seu càrrec de vicepresident primer a finals d’any i avui ha presentat el programa de la seva candidatura, en què destaca la intenció de “buscar i trobar la pau social, econòmica i política” que, a hores d’ara, no existeix. Subies ha assegurat que va deixar la FCF perquè part de la junta ve prendre moltes decisions unilateralment que desconeixia. En aquest sentit, el candidat ha deixat anar que ”encara es deuen diners a diversos respresentants de l’Argentina i a Can Barça”.

El programa

Andreu Subies ha presentat un programa electoral basat en cinc valors: l’honestedat i la transparència, el compromís i el diàleg, l’innovació tecnològica, el seny i l’austeritat i la passió pel futbol. Pel que fa a l’àrea econòmica i patrimonial, el candidat vol “desenvolupar un model de FCF sostenible i transparent amb un equilibir econòmic” que s’hauria d’aconseguir “a llarg termini”. Per aconseguir-ho, “congelarem les quotes federatives de totes les categories i defensarem fins l’últim euro dels clubs”. “Sóc català i de Lleida, i, en l’aspecte econòmic, ho demostraré”, ha dit.

Subies ha volgut deixar clar que, per garantir l’excel·lència del servei de mutualitat, té tot el suport del doctor Cugat, malgrat que la filla d’aquest formi part de la candidatura de Jaume Llauradó. En aquest sentit, la seva candidatura promet “mantenir la gratuïtat de les mútues per a tot el futbol base”. De la mateixa manera, Subies assegura que intentarà “reformar el futbol base” i celebrar un congrés anual especialitzat en això.

A més, també ha expressat la seva voluntat de fer més independent el futbol sala, “a partir de la temporada que ve, si pot ser”.

El partit de la Selecció

Subies vol convertir el partit anual de la selecció catalana en una “festa del futbol català amb risc econòmic zero”. Així, assegura que “m’és igual jugar contra els bascos, els andalusos, els aragonesos o els madrilenys”. Només li interessa que el partit sigui una festa en què participin “els clubs, els presidents i els nens” i en què no només hi hagi el partit de la selecció absoluta. En les hores prèvies al partit, que intentarà que no es jugui al mes de desembre, Subies està disposat a organitzar partits per a les seleccions catalanes de categories inferiors.

Sobre les relacions amb la Federació Espanyola de Futbol, Subies ha dit que “la FCF és com el seu fill”, de manera que “s’ha de respectar el pare i la mare, que és Madrid, però sempre amb una certa independència”.

Luis Enrique: “Això és i serà sempre casa meva”

2011-03-17T17:17:00.000-07:00

17/03/2011

Per Jordi Calls

Se’n va però es marca un objectiu final

El tècnic del Barça B, Luis Enrique, ha aparegut aquest matí en roda de premsa per confirmar que deixarà el filial blaugrana un cop finalitzi la temporada, tot i que no sap quin serà el seu futur. L’asturià ha volgut començar la compareixença donant suport a Abidal: “des d’aquí vull donar suport a Éric Abidal i també al jugador del Betis Miki Roqué. Això és molt més important que qualsevol partit de futbol, sentiments de colors o rivalitats. Desitjo de tot cor que tot els vagi bé”.

El primer entrenador del filial blaugrana ha afirmat que, després de tres anys al capdavant del vaixell del B, s’ha acabat un cicle esportiu i creu que “aquest era el millor moment per anunciar-ho” un cop assolit l’objectiu de consolidar l’equip a Segona Divisió A. Tot i així, s’ha marcat un repte d’aquí fins a final de temporada: “aconseguir la millor classificació d’un equip filial en la història del Barça”. Tenint en compte que, el filial és quart a falta de tretze jornades pel final del campionat, és probable que aconsegueixi l’objectiu que s’ha marcat, i és que la millor classificació del filial va ser una sisena posició amb Quique Costas d’entrenador. Així doncs, ha deixat clar que es centrarà al màxim en el seu treball fins a finals de temporada i que no vol sentir ni a parlar de rumors: “llegeixes la premsa i et marejes, però no són més que rumors”.

No sap quin serà el seu futur

Luis Enrique ha assegurat que no sap que farà un cop finalitzi la temporada amb l’entitat barcelonina: “Tant puc seguir entrenant molt més anys, com no tornar mai més a una banqueta”. Tanmateix, no vol renunciar a un dels seus grans hobbies: “potser segueixo amb la vida de fer maratons i Ironmans”. En tot cas, el que ha quedat clar és que l’asturià no té gens clar el seu futur: “ la vida t’ofereix moltes coses i no tanco cap porta, però la veritat és que no sé res del meu futur”.

Tot i això, té clar que el seu desig és entrenar algun dia l’equip de la seva terra, l’Sporting de Gijón: “encara em queden molts anys per complir aquest objectiu, de moment veuré els toros des de la barrera i si mai arriba ja ho valoraré”.

Vol Guardiola molts anys més

“Guardiola és la persona ideal per ser l’entrenador del primer equip, ara i d’aquí a quinze o vint anys” així de clar i contundent ha estat al ser preguntat pel tècnic del primer equip del Barça. A més ha afegit: “la nostra relació personal i professional ha estat perfecta en aquests tres anys, hem ajudat al primer equip i hem treballat tots en una mateix línia”. També ha declarat que manté una gran relació amb el Pep: “ja vam coincidir com a jugadors i ens uneix una gran amistat que va més enllà del que és estrictament professional”.

Avala Andreu Fontàs

Qui millor que ell per parlar sobre Andreu Fontàs, i és que l’asturià ha confiat molt amb el gironí durant els tres anys que porta dirigint el filial blaugrana: “Crec que està més que preparat per afrontar aquest repte. És un jugador de la terra, català, que sap perfectament què és ser jugador del Barça, amb uns valors humans i esportius fora de qualsevol dubte i és un exemple de paciència i esforç”.

Un idil·li amb Catalunya

L’asturià ha admès tenir un idil·li, no només amb el Barça, sinó amb Catalunya des que va arribar el 1996: “vaig jugar al club, em vaig casar aquí, he tingut fills que són catalans i espero viure-hi molts anys més, sempre tindré un idil•li amb el Barça i amb Catalunya, també amb el principat d’Astúries i amb Gijón. Sóc asturià pels quatre costats però tinc una relació amb Catalunya que no sé com explicar, això és i serà sempre casa meva”.

Abans de marxar de la sala de premsa s’ha acomiadat dels periodistes presents amb un somriure i un “Visca el Barça!”.

2011-03-10T03:52:00.001-08:00

Soriano, el golejador del filial, fa història

2011-03-04T06:23:00.000-08:00

Jonathan Soriano està en un gran estat de forma. El davanter del filial blaugrana, de 26 anys, ha anotat 5 gols en els dos últims partits: un hattrick al camp del Numància i dos gols més, en l’últim partit, davant el Còrdova. D’aquesta manera ja en suma 17 i es troba a només dos gols del màxim golejador de la categoria, el davanter del Granada Geijo, que n’ha anotat 19.

: Soriano celebrant un gol al Miniestadi // FCB

Amb tot, el d’El Pont de Vilomara s’ha convertit en el màxim golejador de la història del filial a Segona Divisió A. Així, supera l’anterior marca, que data de la temporada 1987/1988 i que tenia Martín Domínguez amb 15 gols.

Per llegir l'article complet: http://lajornada.cat/2011/03/03/soriano-el-golejador-del-filial-fa-historia/

Toca guanyar per continuar a dalt

2011-02-26T14:37:00.001-08:00

El CE Sabadell buscarà una victòria aquesta tarda davant el Gandia a La Nova Creu Alta per continuar situat a les places que donen dret a disputar el play-off d’ascens

Una llotja presidencial integrada només per dones

2011-02-22T07:00:00.000-08:00

22/02/2011

Per Jordi Calls

En el pròxim partit al Camp Nou, el proper 5 de març, que l’equip blaugrana jugarà contra el Saragossa, la llotja presidencial estarà integrada únicament per dones

En el proper partit que el FC Barcelona jugarà al Camp Nou, d’aquí dues setmanes contra el Saragossa, es produirà un fet inèdit en la història del club: la llotja presidencial estarà integrada exclusivament per dones. Així ho ha anunciat Susana Monje, directiva blaugrana i impulsora de la iniciativa, que pretén reivindicar el paper que ha tingut la dona al llarg de la història de l’entitat. “El Barça sempre ha estat un reflex de la societat, un club actiu i capdavanter i la junta vol fer iniciatives perquè continuï sent així i, una d’elles, és que s’incorpori la dona dins a tots els àmbits del club”, ha afirmat Monje, qui ha afegit: “La llotja del partit del Saragossa serà la primera acció de cara a veure com la dona participa dins la vida del club.”

Per llegir més: http://lajornada.cat/2011/02/22/una-llotja-presidencial-integrada-per-dones/

Una llotja presidencial integrada només per dones

2011-02-22T06:56:00.000-08:00

22/02/2011

Per Jordi Calls

En el pròxim partit al Camp Nou, el proper 5 de març, que l’equip blaugrana jugarà contra el Saragossa, la llotja presidencial estarà integrada únicament per dones

Contra el Saragossa, a la llotja ni hi haurà cap home // FCB

Per llegir més: http://lajornada.cat/2011/02/22/una-llotja-presidencial-integrada-per-dones/

atemptat a la veritat capítol 567890261

2011-02-21T09:23:00.000-08:00

L’As esborra Koikili per deixar Alves en fora de joc

21/02/2011

Per Jordi Calls

En l’edició de paper del rotatiu madrileny hi apareix una foto retocada per justificar un fora de joc inexistent

La sorpresa ha saltat aquest matí, quan en les pàgines de l’edició de paper del diari As s’hi podia veure una imatge manipulada de l’acció del primer gol blaugrana, en la merescuda victòria dels de Guardiola, ahir contra l’Athletic al Camp Nou. El cas és que el diari esportiu de Madrid ha esborrat un defensa basc d’una fotografia per deixar Alves en fora de joc en la jugada del primer gol del Barça i, així, poder concloure que el brasiler estava en posició irreglamentària. En la imatge publicada hi faltava un dels 5 jugadors que formaven la rereguarda basca en aquella acció, Koikili, que precisament era el que trencava el fora de joc.

Per llegir més:http://lajornada.cat/2011/02/21/l%E2%80%99as-borra-koikili-per-deixar-alves-en-fora-de-joc/

La disculpa del rotatiu a mig matí...

Cal allargar la ratxa

2011-02-20T03:30:00.000-08:00

El Sant Andreu visita aquesta tarda el Benidorm (17.00 hores/Esport3) amb l’objectiu d’aconseguir una victòria per no perdre opcions en la lluita per l’ascens i, així, confirmar la dinàmica positiva de joc i de resultats. El Benidorm, però, arriba ferit i necessita els punts per no caure en el pou del descens.

Per llegir més a: http://lajornada.cat/2011/02/20/cal-allargar-la-ratxa/

Calella de Palafrugell al febrer

2011-02-15T10:27:00.000-08:00

Platja del Canadell

Llafranch des del camí de ronda

La platja de Llafranch

Les Illes Formigues al fons des del camí de ronda

Vista de Port Bo amb Port Pelegrí al fons

Platja de Port Bo

Les barques de la platja de Port Bo i les voltes...

La platja de Port Pelegrí

Raül Agné planta cara a Les Espanyes

2011-02-15T09:48:00.000-08:00

lajornada.cat va seguir de ben a prop la polèmica de la roda de premsa posterior del partit Huesca- Girona, en la qual, Raül Agné, el tècnic gironí, va abandonar la roda de premsa ja que els periodistes locals no van respectar que parlés en català amb els periodistes gironins.

David Planella ens va acostar la informació:
Raül Agné abandona la sala de premsa en defensa del català
http://lajornada.cat/2011/02/13/abandona-la-sala-de-premsa-en-defensa-del-catala/

Un dia després els mitjans informatius de Osca i el mateix club, van manipular la informació capgirant els fets i afirmant que la situació es va crear ja que Agné no va voler parlar en castellà. És falç i és demostra en el video que conté cada un dels articles. Sembla que la manipulació ja sigui quelcom natural en aquells que no accepten la llibertat i la pluralitat.

L'Osca posa més llenya al foc
http://lajornada.cat/2011/02/14/losca-posa-mes-llenya-al-foc/

Muniesa, blaugrana fins al 2012

2011-02-15T09:30:00.000-08:00

15/02/2011

Per Jordi Calls

Marc Muniesa, jugador del filial blaugrana, ha renovat amb el FC Barcelona fins al 2012.

Muniesa després de la signatura amb Sandro Rossell // FCB

El defensa natural de Lloret ha signat un contracte que l’uneix a l’entitat blaugrana fins al 2012, amb una clàusula de rescissió de 30 milions d’euros.

Per llegir més a: http://lajornada.cat/2011/02/15/muniesa-blaugrana-fins-al-2012/

La secció dels catalans pel món a www.lajornada.cat

2011-02-15T04:50:00.000-08:00

Una de les seccions més interessants de la jornada.cat és la de Internacional, en la qual es parla dels jugadors catalans que juguen a les diferents lligues d'arreu del territori europeu.

Des dels catalans que juguen a la lliga holandesa, com Oleguer en el Ajax de Amsterdam o Jordi López i Martí Riverola, entrenats pel també català, i exdefensa blaugrana del Dream Team, Xapi Ferrer; passant pels catalans que juguen a la Premier League, com Cesc o l'entrenador del Wigan, Roberto Martinez; fins als exespanyolistes Victor Ruiz i Didac Vilà que recentment han provat sort en el Calcio italià...

Cada setmana un resum dels catalans en el futbol internacional a www.lajornada.cat
http://lajornada.cat/category/futbol/internacional/

El darrer: http://lajornada.cat/2011/02/13/jornada-positiva-dels-catalans-a-l%E2%80%99estranger/

Una societat injusta

2011-02-15T04:05:00.000-08:00

Les forces de l'ordre, per dir-ho d'alguna manera, -podríem parlar-ne ampliament sobre això-, van fer fora de casa seva a una familia de Ghana que feia prop de 2 anys que no podia pagar l'hipoteca per problemes econòmics derivats de la crisis que, vivim tots. L 'estat hauria d'ajudar més als immigrants i, a vegades, aplicar les lleis segons la ètica.

El fet és que els Mossos d'Esquadra van desallotjar totes les persones que van fer costat a la família i que es van oposar de forma pacífica a l'execució de les ordres de la llei. Els manifestants, entre ells un jove vigatà, va reclamar a les forces policials que la mateixa constitució parla del dret a un habitatge digne, donant també rellevància al fet que hi ha molts pisos buits. Tot i que, algunes fonts informatives ho han minimitzat, quan els Mossos van treure un a un als manifestants, es van viure algunes escenes de tensió, malgrat els ciutadans van actuar de forma pacífica.

Fonts: El 9 Nou, OSONA http://www.el9nou.cat/noticia_o_0/16713
notícia video: http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_99999/16713/16713_5032.mp4/cronica_d_el_9_sobre_desnonament_d_aquest_dimecres_mati

La jugada bruta que va canviar la història, la mà franquista en el Cas Di Stefano (SENCER)

2011-02-15T03:45:00.000-08:00

Article publicat el 6 de gener del 2011 a lajornada.cat: http://lajornada.cat/2011/01/06/la-jugada-bruta-que-va-canviar-la-historia-la-ma-franquista-en-el-cas-di-stefano/

La jugada bruta que va canviar la història, la mà franquista en el Cas Di Stefano

Per Jordi Calls

Ens situem al 1953, en un país en plena dictadura franquista on el FC Barcelona liderat per Laszi Kubala estava vivint una època plena d’èxits. Era l’equip conegut com “El Barça de les 5 copes”. La tuberculosi de l’hongarès va fer que el club li busqués un substitut, un tal Alfredo Di Stefano, i tot i que Kubala es va recuperar abans d’hora, el club el va fitxar. Els dos formaven una parella letal però la dictadura franquista va fer mans i mànigues per emportar-se l’argentí a l’equip de la capital, que s’acabaria convertint en el líder d’aquell Madrid que guanyaria 5 Copes d’Europa consecutives. Una jugada bruta que, sens dubte, va canviar la història.

El Barça de les 5 Copes // fcbarcelona.cat

El juny del 1950 marcaria un punt d’inflexió en la història del FC Barcelona, i és que gràcies a les gestions de Josep Samitier el club va incorporar a la seva plantilla a Laszi Kubala, un dels grans artífexs dels anys d’èxits que vindrien. No va poder debutar amb el conjunt blaugrana fins la temporada següent, però ho va fer de forma magistral ja que va conduir el club a realitzar un dels millors exercicis de la seva història. Aquella temporada 1951-1952 l’equip va guanyar la lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte (l’actual Supercopa) i la Copa Martini. Aquell conjunt conegut com “el Barça de les 5 copes” va fer que el camp de Les Corts es quedés petit i és que l’hongarès va ser tot un fenomen a la capital catalana.Durant la tardor de 1952 li van diagnosticar una tubercolosis, de la qual es va recuperar molt més ràpid del que els metges es pensaven. Tot i així, el club ja l’hi havia buscat un substitut, un argentí que llavors no era gaire conegut. El mateix Josep Samitier es va fixar amb ell el març del 1952, quan va disputar un partit contra el Real Madrid, amb el seu equip, el Millonarios de Bogotà, i va començar a moure fils. Amb tot, Kubala va tornar als terrenys de joc el febrer del 1953 i va ajudar a l’equip a revalidar el títol de lliga. Aquella temporada 1952-1953 també guanyarien la Copa, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini. No van poder tornar a fer un quintet ja que la Federació Espanyola va decidir que la Copa Llatina la jugués el València.

Kubala va revolucionar el Barça // fcbarcelona.cat

El club portava dos anys guanyant molts títols i el número de socis va incrementar d’una manera espectacular, es va arribar als 30.000, fet que va fer pensar als dirigents del club a construir un nou camp. Però abans de tirar endavant aquest projecte, l’estiu del 1953, el club va fitxar Alfredo Di Stefano, l’argentí que Josep Samitier tenia en cartera. Llavors ja era un dels millors jugadors del moment. El fitxatge va causar molta expectació i, sobretot, molta il·lusió als aficionats culers, i més, tenint en compte que en el primer i únic partit en que va jugar amb el conjunt blaugrana, juntament amb Kubala, va realitzar un partit magnífic i van golejar el conjunt brasiler del Vasco de Gama per 6-2. Realment formaven una parella imparable i, l’argentí era el complement perfecte per l’hongarès per continuar així amb l’època gloriosa del conjunt català.

El fitxatge es trunca, la jugada bruta de la història

Josep Samitier, l’etern capità blaugrana i llavors secretari tècnic, va arribar a un acord amb el jugador i, l’advocat català Ramon Trias Fargas va negociar amb River Plate – el club que tenia els drets – i amb Millonarios -l’equip en el que jugava l’argentí- per tal de fitxar-lo. Amb el jugador el club s’hi va posar d’acord de seguida i ,fins i tot, el 24 de Juliol del 1953, quan ja havia aterrat a Barcelona i abans que comencessin els problemes, el mateix Di Stefano va declarar al diari Marca: “Jo vull jugar amb el Barcelona, per això he vingut”. Amb el club que tenia el transfer del jugador, River, també s’hi van posar d’acord de seguida, però amb el Millonarios de Colòmbia, les coses es van començar a truncar, i més, quan el govern franquista hi va posar cullerada. Tot i que el Barça va pagar els drets del jugador a l’equip de Buenos Aires, va cometre un greu error: no cedir a les pretensions econòmiques del Millonarios ( 2 milions de pessetes) i no preveure a temps la reacció del règim franquista, clarament favorable als interessos del Real Madrid. El fet és que el president blaugrana, Enric Martí Carreto, va rebre pressions i amenaces del règim autoritari perquè deixés fitxar l’argenti per l’equip blanc. Carreto era un empresari català del tèxtil i ,tenint en compte les circumstàncies del règim, va haver de cedir a les seves pretensions per no tenir “problemes majors”.

Kubala i Di Stefano van arribar a jugar un partit junts // fcbarcelona.cat

La mà de Santiago Bernabéu, el llavors president del Real Madrid i militar durant la guerra civil amb el bàndol colpista, també va ser important ja que va ser l’encarregat de viatjar a Barcelona i intentar convèncer a Di Stefano perquè fitxés pel club blanc. Precisament, i arribats a aquest punt, cal destacar que en el llibre “Santiago Bernabéu, el presidente” de Julián García Candau, s’aporten testimonis personals de l’època que reconeixen obertament que “el règim franquista no podia consentir que Di Stefano i Kubala juguessin junts en el FC Barcelona”. A més hi ha una carta de Ramon Trias Fargas – la persona que va negociar amb River Plate- dirigida a Enric Martí Carreto, que demostra clarament que el president blaugrana va actuar com va actuar perquè va rebre amenaces: “Me consta ahora que si a lo largo de todo aquel asunto actuó Vd. como lo hizo fue únicamente con miras a la prosperidad del Club de Fútbol Barcelona y sin consideraciones que no fueran altruistas, al extremo que no vaciló en tomar decisiones que sabía habían de perjudicarle personalmente.”

Un règim peculiar i oportunista

Tot i que la FIFA donava la raó al Barça i l’argentí ja s’havia incorporat a l’equip català, la Federació Espanyola pressionada per la dictadura franquista i pel Real Madrid va retenir la fitxa del jugador, impedint així que Di Stefano pogués debutar oficialment amb l’equip català. Aquesta situació es va mantenir durant tres mesos fins que la “Delegación Nacional de Educación Física y Deportes” va dictar una sentència que afirmava que els clubs ja no podien fitxar jugadors estrangers. Amb aquesta decisió el règim pretenia que un cop acabés la cessió de Di Stefano al Millonarios, el 14 d’Octubre del 1954, el club català no el pogués fitxar. Més endavant es farien enrere i afirmarien que aquesta sentència no afectava Di Stefano. Però la cosa no va quedar aquí, i és que el 15 de setembre, la Federació Espanyola, representada per Moscardó, un General militar franquista, va decidir que l’argentí jugaria dues temporades amb el Madrid i dues temporades amb el Barça. La salomònica decisió va fer que el president blaugrana, Enric Martí Carreto, pressionat per la massa social que ja veia el jugador amb la samarreta blaugrana i, sobretot, pressionat, i amenaçat pel règim, dimitís i “regalés” a l’argentí al conjunt blanc. Com hem dit anteriorment, aquell govern autoritari i antidemocràtic no podia permetre que els millors jugadors de futbol del moment juguessin en el club que representava un poble i un sentiment que portaven anys intentant eliminar. Se’n van sortir, i Carreto, davant l’amenaça d’aquells, que per aconseguir els seus objectius utilitzaven els mètodes que fessin falta, va haver de cedir. Sens dubte, però, aquella jugada bruta i llefiscosa va canviar la història del futbol.

Què hagués passat si unes mans tacades d’imposició no s’haguessin emportat a Di Stefano cap a la capital d’Espanya? Què hagués passat si haguessin jugat juntes dues llegendes del futbol com Kubala i Di Stefano? Això no ho sabrem mai, però el que si podem dir és que després d’aquell “fitxatge forçat”, l’equip blanc va guanyar cinc Copes d’Europa consecutives, curiosament, liderat indiscutiblement per aquell jugador que hauria d’haver sigut blaugrana.

- Realment és molt trist que una dictadura feixista i autoritària, a part de destrossar un país durant més de 40 anys, també posés la seva mà bruta i tacada de sang en assumptes merament esportius per tal de trepitjar als “enemics” i fer gran l’equip del règim mitjançant l’amenaça i la coacció. Veritablement creieu que les cinc Copes d’Europa que va guanyar el Real Madrid els anys següents són legítimes?

El Nàstic surt de la zona de descens (2-0) 13/02/2011

2011-02-15T03:40:00.000-08:00

El Nàstic surt de la zona de descens (2-0)

13/02/2011

Per Jordi Calls

El Nàstic torna a guanyar al Nou Estadi per 2-0 contra el Salamanca i aconsegueix sortir de la zona de descens quatre mesos després

Powel celebrant el segon gol // GIMNÀSTIC

Els homes de Joan Carles Oliva han fet un bon partit i han estat molt més efectius de cara a porteria que els castellans. Els Grana han sortit de la zona de descens contra un rival directe que cau a les zones de perill.

Per llegir la crònica sencera: http://lajornada.cat/2011/02/13/el-nastic-surt-de-la-zona-de-descens-2-0/

Els millors de la primera dècada del segle XXI

2011-02-15T03:36:00.000-08:00

Els millors de la primera dècada del segle XXI

14/02/2011

Per Jordi Calls

Segons la Federació Internacional d’Història i Estadística (IFFHS), el FC Barcelona és el millor equip de la primera dècada d’aquest segle XXI

El Barça va guanyar el Mundial de Clubs el 2009 // FCB

La consecució del darrer títol de lliga ha propiciat que el FC Barcelona passi a ser el millor equip de futbol de la primera dècada del segle XXI, en detriment del Manchester United que s’ha situat en la segona posició de la classificació. El tercer i quart lloc corresponen al Liverpool i l’Arsenal, seguits de l’Inter de Milà i el Bayern de Munich, els dos finalistes de l’últimaChampions League, que han desplaçat a l’AC Milan fins la setena posició. El Real Madrid en una llunyana vuitena posició, el Chelsea i la Roma tanquen eltop ten.

Per més informació:http://lajornada.cat/2011/02/14/els-millors-de-la-primera-decada-del-segle-xxi/

Una victòria que permet somiar (2-0)

2011-02-13T07:18:00.000-08:00

El Sant Andreu ha guanyat per 2-0 a l’Sporting Mahonès i fa un pas endavant per assolir les posicions que donen dret a disputar el play-off d’ascens

La crònica del partit a lajornada.cat:

http://lajornada.cat/2011/02/13/una-victoria-que-permet-somiar-2-0/

Sant Andreu

2011-02-12T16:45:00.001-08:00

Tot un honor fer els cròniques, les notícies i els partits del Sant Andreu per lajornada.cat

www.lajornada.cat
El diari digital de l'esport català

Barça B 2010: un any magnífic

2011-01-21T17:48:00.001-08:00

El filial blaugrana tanca aquest any 2010 amb molt bon gust de boca. Els homes entrenats per Luis Enrique van assolir l’ascens a Segona Divisió A aquest estiu passat, en derrotar en l’última eliminatòria del play-offd’ascens el Sant Andreu. L’ascens va ser un premi a l’esforç i al treball del planter blaugrana, que tornava a la divisió de plata del futbol estatal, dotze anys després.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/12/31/2010-un-any-magnific-pel-filial-blaugrana/

Els rècords del Barça de Pep Guardiola

2011-01-21T17:46:00.000-08:00

Des que Pep Guardiola va començar a entrenar el FC Barcelona, fa dos anys i mig, l’equip català no ha parat de guanyar títols i batre rècords, un rere l’altre. De fet, dels deu títols disputats fins al moment amb el de Santpedor a la banqueta, l’equip blaugrana n’ha aconseguit vuit: 1 Copa d’Europa, 1 Mundial FIFA de clubs, 2 lligues, 1 Copa del Rei, 2 Supercopes d’Espanya i 1 Supercopa d’Europa. Però més enllà dels títols, la seva etapa com a entrenador del Barça s’està caracteritzant pels rècords batuts, tant a nivell absolut com particular.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2011/01/18/els-records-del-barca-de-pep-guardiola/

Thiago i Rafinha, junts al Barça B

2011-01-21T17:41:00.000-08:00

La tornada de Thiago al Barça B ha permès que els dos germans es trobin per primera vegada en un mateix equip. Thiago, amb només 19 anys, ha viscut una bona experiència amb el primer equip, però torna al filial per disposar dels minuts necessaris per continuar creixent com a futbolista. I ho fa d’una manera especial, ja que tindrà de company d’equip al seu germà petit, Rafa, de només 17 anys. Per llegir més: http://lajornada.cat/2011/01/20/thiago-i-rafinha-junts-al-barca-b/

La jugada bruta que va canviar la història, la mà franquista en el Cas Di Stefano

2011-01-21T17:39:00.000-08:00

Reportatge sobre la desigualtat en l'esport: "L'esport femení sempre en l'oblit?"

2011-01-11T16:17:00.000-08:00

Thiago continuarà amb fitxa del filial

2010-12-26T16:19:00.000-08:00

Tot i que des de fa mesos és un fix en les convocatòries amb el primer equip, Thiago Alcántara continuarà formant part del filial blaugrana. Així ho va anunciar ahir el director esportiu del FC Barcelona, Andoni Zubizarreta, en afirmar que “el club no es planteja concedir més dorsals del primer equip a jugadors procedents del Barça B”. Per llegir més a: http://lajornada.cat/2010/12/25/thiago-continuara-amb-fitxa-del-filial/

Tres catalans en l’onze ideal de “L’Équipe”

2010-12-26T16:17:00.000-08:00

El prestigiós diari esportiu francès “L’Équipe”, com cada temporada per aquestes dates, ha publicat el millor onze de l’any. Tres jugadors catalans: Xavi, Busquets i Piqué, i els barcelonistes Andrés Iniesta i Lionel Messi, figuren en l’equip ideal del 2010. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/12/25/tres-catalans-en-lequip-ideal-de-%e2%80%9cl%e2%80%99equipe%e2%80%9d/

Josep Guardiola, de la Masia a la història

2010-12-17T19:16:00.000-08:00

Ahir va fer 20 anys del debut de Josep Guardiola amb la samarreta del FC Barcelona. Amb el de Santpedor, primer com a jugador i, després com a tècnic, el Barça ha viscut els millors èxits de tota la seva història

Només tenia 13 anys i aquell 28 de juny del 1984 el recordarà tota la seva vida. Va ser el dia que va fitxar pel FC Barcelona gràcies a un mític cercapromeses blaugrana, Oriol Tort, que se’l va emportar de Manresa cap a la gran ciutat. Des de llavors, es va instal.lar a la Masia de davant del Camp Nou i va anar creixent com a futbolista jugant a totes les categories inferiors de l’equip blaugrana. Però no va ser fins ahir va fer 20 anys, quan Josep Guardiola va debutar amb el primer equip del Barça. La premsa d’aleshores va comparar el jove jugador amb Guillermo Amor, al·legant que tenia unes característiques molt similars. El 16 de Desembre de 1990, el Cadis visitava el Camp Nou i el de Santpedor va sortir en l’onze titular ocupant la clàssica posició de quatre amb el número 10 a l’esquena. Aquell onze va estar format pel que seria l’arrel del futur Dream Team: Zubizarreta, Nando, Alexanko, Guardiola, Serna, Bakero, Eusebio, Goikoetxea, Laudrup, Txiki, Julio Salinas. Les baixes del mateix Guillermo Amor i de Ronald Koeman van portar a Johan Cruyff a donar l’oportunitat a aquell jove del planter que tantes bones maneres apuntava. El Barça va guanyar per 2-0 i el jugador va fer un partit prou complet. A partir d’aquest moment va alternar els partits amb el filial amb convocatòries amb el primer equip. Aquella temporada coincidint amb el seu debut, el FC Barcelona de Johan Cruyff va aconseguir la primera lliga del Dream Team.
Per llegir més a : http://lajornada.cat/2010/12/17/josep-guardiola-de-la-masia-a-la-historia/

Andreu Fontàs, molt futur per endavant

2010-12-10T12:34:00.000-08:00

L’estiu passat vam començar a sentir a parlar d’aquest jove de només 21 anys, Andreu Fontàs, quan Josep Guardiola el va convocar per fer la pretemporada amb el primer equip del FC Barcelona. Aleshores ja va disputar alguns partits amistosos amb el conjunt blaugrana i, fins i tot, va ser convocat per jugar la Supercopa d’Espanya. El seu debut oficial amb el primer equip del Barça va ser a finals d’aquell mateix estiu, el 31 d’agost del 2009, quan va substituir Gerard Piqué en el minut 84, en el partit que va enfrontar l’equip blaugrana i l’Sporting de Gijón. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/12/10/andreu-fontas-molt-futur-per-endavant/

Pep Guardiola: “No tinc res a amagar a Mourinho, sap que anirem a atacar”

2010-11-29T08:52:00.000-08:00

Josep Guardiola ha aparegut a la sala de premsa amb la tranquil·litat que li és habitual. El tècnic de Santpedor afronta el seu cinquè clàssic -ha guanyat els quatre que ha disputat- amb molta serenor. Com sempre ha tingut paraules d’elogi pel rival: “el Real Madrid és un rival espectacular, molt físic, potent, ràpid, amb molt bons jugadors i molt ben organitzat”. I ha afegit: “ells saben com jugarem nosaltres, no tinc res a amagar a Mourinho, sap que anirem a atacar”. Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/28/pep-guardiola-%e2%80%9cno-tinc-res-a-amagar-a-mourinho-sap-que-anirem-a-atacar%e2%80%9d/

Mourinho: “El Barça és feliç amb Iturralde”

2010-11-29T08:51:00.000-08:00

Molta expectació a la roda de premsa del tècnic del Real Madrid, Jose Mourinho davant els mitjans de comunicació abans del gran clàssic. L’entrenador portuguès, que ha sortit recolzat pel segon tècnic blanc, Aitor Karanka, i per Zinedine Zidane, s’ha mostrat molt més calmat del que s’esperava, tot i que s’ha encarregat personalment de posar pressió a l’àrbitre del matx: “el Barça és feliç amb Iturralde i el Madrid ho és menys. Són dades demostrables”. Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/28/mourinho-%e2%80%9cel-barca-es-felic-amb-iturralde%e2%80%9d/

Suspès el Betis - Barça B per la pluja

2010-11-27T08:27:00.000-08:00

La gran quantitat de pluja que ha caigut a Sevilla des de primera hora del matí ha provocat que el col.legiat valencià, Martínez Munuera, suspengui el partit que havien de disputar el Betis i el filial blaugrana a les quatre de la tarda. L’estat del terreny de joc de l’estadi Benito Villamarín, totalment impracticable, inundat d’aigua i ple de bassals, provocava que la pilota no rodés per sobre la gespa i, per tant, feia totalment impossible la pràctica del futbol. Llegeix més a : http://lajornada.cat/2010/11/27/suspes-el-betis-barca-b-per-la-pluja/

El Barça B vol assaltar el camp del líder

2010-11-26T19:13:00.000-08:00

Prèvia Real Betis - Barça B
27/11/2010
Per Jordi Calls

Els homes de Luis Enrique volen canviar la mala ratxa a domicili i donar la sorpresa contra el Betis a un dels camps històrics de Segona

Aquesta tarda a les 16.00 hores, el filial del Barça s’enfronta al Real Betis a l’estadi Benito Villamarín. Els homes de Luis Enrique arriben a Sevilla amb la moral intacta després de fer un bon partit en l’última jornada de competició. Davant tindran un Betis que és el líder de la Segona Divisió A... Llegeix més a:
http://lajornada.cat/2010/11/27/el-barca-b-vol-assaltar-el-camp-del-lider/

La "Caverna" ataca de nou

2010-11-25T10:47:00.001-08:00

I ja hi som, ja ataquen, ja comencen la seva guerra electoral, contra algú, Jan Laporta, que ja odien des de fa anys. Perquè ha sigut l’únic, que amb educació o sense, més aviat sense, els hi ha planta’t cara i diu les coses tal i com són. Sí, com ell diu “la caverna mediàtica” ja s’ha aliat, ja han orquestrat una campanya explícita i bruta per enfonsar al expresident del Barça i de pas, i amb més motiu encara, destrossar un futur polític que s’atreveix a dir que proclamaria la independència de Catalunya si tingués els 68 escons necessaris en el Parlament. Ui que l’imperi trontolla, i aquí els neix la por, la ràbia, l’ira, l’enveja, quans sentiments tòxics junts, és ben bé que hi ha coses que van més enllà de la racionalitat.

Primer l’ABC: “El despatx de Joan Laporta és el domicili social d'empreses de cíber pornografia". I per si això fos poc, una altre difamació en un diari esportiu de la capital, el Marca, que comença a pecar de cavernisme barat i patètic. El rotatiu treu en portada a Maria Lapiedra amb la samarreta del barça afirmant que “ Laporta em mirava em desig, és una mica sortir, em tibava el tanga”. Que un diari esportiu tregui aquestes declaracions en portada no mostra res més que el rigor del seu periodisme està per sota a terra, però clar, tot és vàl.lid alhora d’enfonsar a aquells que volen dividir “la pàtria espanyola”. Senyors, estem al segle XXI, ja començaria a ser hora d’obrir una mica més la ment i deixar-se de tantes xuminades.

50 anys de la primera nit màgica al Camp Nou

2010-11-23T15:24:00.000-08:00

Avui es compleixen 50 anys del famós gol d’Evaristo que va suposar la primera eliminació del Real Madrid en competició europea

Corrien els anys 60 en un país immers en plena dictadura franquista i l’equip del règim feia cinc anys que es passejava per Europa. El conjunt blanc, com a vigent campió, i el FC Barcelona, com a campió de la Lliga Espanyola, van disputar a la temporada 1959-1960 la llavors anomenada Copa d’Europa. I la casualitat va voler que els dos conjunts quedessin emparellats als vuitens de final de la competició. L’expectació que va generar aquella eliminatòria va ser impressionant, amb un Real Madrid liderat per Di Stefano i Gento, i un Barça encapçalat per Laszli Kubala i Luis Suárez. En el partit d’anada disputat en el estadi Santiago Bernabéu... Llegeix més a: http://lajornada.cat/2010/11/23/50-anys-de-la-primera-nit-magica-al-camp-nou/

A la zona de premsa del Mini per primera vegada

2010-11-21T16:22:00.000-08:00

El 19 de Novembre del 2010 serà un dia que recordaré sempre, i és que per primera vegada vam tenir acreditació per lajornada.cat per assistir al Mini Estadi amb acreditacions de premsa per cobrir el filial del Barça. El partit es presentava interessant, tot i que el Recreativo de Huelva ocupés les últimes posicions de la Liga Adelante. Vaig arribar a les instal.lacions blaugranes i vaig anar a les oficines a recollir l'acreditació. Sincerament, no m'ho podia creure! Em va tocar seure al costat de dos periodistes, bé tres. A la dreta hi tenia un company de Radio Marca que mirava el partit i cada quart d'hora conectaven amb ell i explicava el minut, el resultat i la situació del joc. A l'esquerra hi tenia dos kraks molt grans de radio Canal Sur d'andalusia. El club facil.lita un full a tot color amb les dades del partit i els jugadors titulars però no indica la posició en què jugaran. Va ser per això, que un d'ells em va preguntar en quines posicions jugaven els petits de Can Barça. A partir d'aqui vam començar a parlar i em van explicar que retransmetien en directe el partit per Canal Sur.

Vaig començar a redactar l'alineació ja que quedaven encara alguns minuts perquè comencés el matx. Des de la tribuna de premsa el partit es veu molt bé. Em va venir a visitar un company de classe, i del diari, el Pere, amb qui vem compartir una conversa molt interessant amb els periodistes andalusos. I sense temps per gaire més va començar el partit. En el video que surt a la part inferior es pot veure la sortida dels jugadors al terreny de joc des de la mateixa tribuna de premsa.

Tot i que, el filial blaugrana va tenir moltes més ocasions i va jugar millor, el partit va acabar en empat a un.
Un cop acabat el partit vaig poder assistir a la zona mixta on hi ha reunits tots els mitjans de comunicació esperant la sortida dels jugadors. Vaig poder parlar amb el Marc Muniesa, que per cert es va mostrat molt humil i proper. Posteriorment vaig poder assistir a la roda de premsa del tècnic del filial, Luis Enrique, de la qual vaig fer-ne un petit resum en format video que he adjuntat aquí sota:

A retrobar-se amb la victòria al Mini

2010-11-18T17:03:00.000-08:00

Per Jordi Calls

Els jugadors del planter volen recuperar el bon joc que els ha portat a situar-se en les zones capdavanteres de la Liga Adelante davant un Recreativo, que tot i estar en zona de descens, arriba amb la moral molt alta

El filial blaugrana juga aquest vespre el partit avançat de la tretzena jornada de lliga, a les 21.00 hores, contra el Recreativo de Huelva al Miniestadi. Els homes de Luis Enrique volen tornar a guanyar després de sortir golejats de Granada la jornada passada i recuperar el bon joc que els ha portat a situar-se en les zones capdavanteres de Segona Divisió A. L’entrenador asturià compte amb tots els seus efectius, menys Thiago i Andreu Fontàs, que és probable que vagin convocats amb el primer equip. L’alta del defensa granollerí Abraham, després d’un més de baixa, és una gran notícia pel tècnic blaugrana. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/11/19/a-retrobar-se-amb-la-victoria-al-mini/

Setmana de seleccions

2010-11-18T12:55:00.000-08:00

Per Jordi Calls

Fins a tretze jugadors blaugrana han estat convocats per les seves respectives seleccions estatals per disputar partits amistosos durant la setmana

El Barça no podrà comptar amb els seus jugadors internacionals durant la setmana per preparar el proper partit de lliga que el conjunt blaugrana juga a Almeria aquest proper dissabte. El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha convocat als vuit campions del món: Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa, per disputar un partit amistós contra la selecció portuguesa. L’al.licient serà veure la majoria de jugadors culers jugant contra els madridistes Cristiano Ronaldo, Pepe i Carvalho.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/11/15/setmana-de-seleccions/

Entrevista a la revista garriguenca GAR

2010-11-12T17:47:00.000-08:00

Lajornada.cat a la revista garriguenca GAR

Entrevista a lagarrigadigital.cat

2010-11-08T15:50:00.000-08:00

Dins la nostra sèrie d'entrevistes a emprenedors garriguencs parlem avui amb Jordi Calls, un dels fundadors de lajornada.cat. Aquest diari online és un exemple perfecte d'emprenedoria, i sorgeix d’una situació en la que molts s'han trobat: Calls va ser acomiadat de la seva anterior feina en el món de les arts gràfiques i va decidir dedicar-se al periodisme esportiu, superant la prova de selectivitat per a majors de 25 anys i entrant a la carrera. La seva vocació el va portar a fundar lajornada.cat amb un grup de companys. Llegeix més a http://www.lagarrigadigital.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=544%3Agarriguencs-emprenedors-jordi-calls-lajornadacat&catid=35%3Aentrevista&Itemid=35

Entrevista a Joan Laporta

2010-11-07T16:52:00.000-08:00

A http://www.lajornada.cat/ vam entrevistar a Joan Laporta, número 1 del nou partit independentista Solidaritat Catalana i expresident del FC Barcelona.

“Què seria la lliga espanyola sense el Barça? A qui insultaria la caverna?”

• Segueix pensant que si Catalunya aconsegueix un estat propi, s’hauria de recórrer a la creació d’una lliga ibèrica per garantir la competitivitat?

- Tant de bo haguéssim de decidir això! Quan em pregunten quina lliga jugarà el Barça si som independents, sempre responc que el Barça jugarà la lliga que vulgui, perquè totes les lligues voldrien tenir un equip com el Barça. El club tindrà totes les opcions obertes: podem seguir jugant la lliga de l’estat espanyol amb un conveni com el que té Mònaco amb la lliga francesa, podem fer una lliga d’estats ibèrics amb Espanya, Portugal i el País Basc… Si vols llegir l'entrevista completa: http://lajornada.cat/2010/11/04/joan-laporta-ja-no-faria-el-partit-de-costellada-es-un-model-esgotat-i-humiliant/

Entrevistem als candidats a les eleccions al Parlament

2010-11-07T16:46:00.000-08:00

El proper 28 de novembre es decideix bona part del nostre futur com a país esportiu: hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.

És per això que, durant tot el mes de novembre, http://www.lajornada.cat/ entrevistarà els candidats dels partits polítics, amb la intenció de conèixer a fons els seus projectes esportius. Què faran els partits en matèria d’esports si guanyen les eleccions? L’oficialitat de les seleccions catalanes, el suport a la Plataforma Pro Seleccions, les subvencions i el suport als clubs i a les federacions, la promoció d’esports minoritaris… Són només alguns dels temes de què parlarem amb els candidats!

Llegeix les entrevistes que ja hem fet!

A lajornada.cat ja hem entrevistat a:

•JOAN CARRETERO (Reagrupament). Enllaç a l’entrevista: http://lajornada.cat/2010/11/01/joan-carretero-ni-en-els-pitjors-malsons-no-hem-de-pensar-en-una-lliga-iberica/

•JOAN LAPORTA (Solidaritat Catalana ). Enllaç a l’entrevista: http://lajornada.cat/2010/11/04/joan-laporta-ja-no-faria-el-partit-de-costellada-es-un-model-esgotat-i-humiliant

“No es va informar bé el soci perquè prengués la decisió”

2010-10-27T09:57:00.000-07:00

Xavier Sala i Martin, extresorer del Barça ha donat les seves explicacions després que ahir Joan Laporta anunciés que impugnaria l’assamblea de socis de dissabte passat. L’economista català, al “Món a RAC1″ de Jordi Bastè, ha estat força contundent: “L’assemblea de l’altre dia va ser una posada en escena disfressada de transparència. No es va informar bé al soci perquè prengués la decisió i no es va permetre a les persones acusades defensar-se”. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/19/%e2%80%9cno-es-va-informar-be-al-soci-perque-prengues-la-decisio%e2%80%9d/

Laporta presentarà una querella criminal contra Rosell i la seva junta

2010-10-27T09:55:00.000-07:00

L’expresident es querellarà contra la junta de Rosell i acusa a CIU i a sectors d’ERC de voler perjudicar-lo

Joan Laporta prepara accions penals contra l’actual junta directiva del Barça i el seu president, Sandro Rosell, com a resposta a l’acció de responsabilitat social contra la seva gestió econòmica, que va aprovar l’assemblea de compromissaris el passat cap de setmana. Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/23/laporta-presentara-una-querella-criminal-contra-rosell-i-la-seva-junta/

El Barça B cau per la mínima i perd la imbatibilitat al Mini (0-1)

2010-10-27T09:51:00.000-07:00

Els homes de Luis Enrique han realitzat un bon futbol, però els hi ha faltat encert de cara a porteria i s’han vist superats per l’Osca d’Onésimo, que ha realitzat un bon treball defensiu i una gran pressió al mig del camp

L’Osca ha estat el primer equip en puntuar al Mini aquesta temporada, i amb els tres punts, trencant així una ratxa de 4 victòries consecutives del filial blaugrana al seu estadi. El partit ha estat molt equilibrat, i des del primer minut s’ha vist un joc molt intens per part dels dos conjunts. El Barça B tocava la pilota però no aconseguia penetrar en la defensa aragonesa, molt ordenada i eficient.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/23/el-barca-b-cau-per-la-minima-i-perd-la-imbatibilitat-al-mini-0-1/

Tres catalans, candidats a la Pilota d'Or

2010-10-27T09:44:00.000-07:00

La FIFA ha anunciat els 23 nominats per al premi Pilota d’Or d’aquest any, en el qual hi ha tres jugadors catalans: Carles Puyol, Xavi Hernández i Cesc Fàbregas. Enguany el prestigiós premi l’atorga el màxim organisme del futbol en col.laboració amb la revista France Football. Els blaugrana Andrés Iniesta, David Villa i Dani Alves també opten al guardó, a més de Leo Messi que l’ostenta des de la temporada passada.
Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/26/tres-catalans-candidats-a-la-pilota-d%e2%80%99or/

L'eix central del futur

2010-10-27T09:40:00.000-07:00

Els joves del planter Marc Bartra i Andreu Fontàs van formar ahir la parella de centrals del Barça a Ceuta amb dues actuacions brillants

No és nou que Pep Guardiola confiï cegament amb els jugadors del planter i ahir ens ho va tornar a demostrar. El tècnic del Barça va deixar a la banqueta a Carles Puyol i a Eric Abidal i va apostar per un eix central format per Marc Bartra i Andreu Fontàs. Els dos, ja consolidats en el filial blaugrana, van demostrar tenir un gran futur per endavant.

Per llegir més: http://lajornada.cat/2010/10/27/leix-central-del-futur/

Jo sóc “laportista”

2010-10-18T18:31:00.000-07:00

Ja ha començat la guerra. Ja no hi ha marxa enrere, tornen els dos bàndols, i és que el barcelonisme torna a estar dividit -fet cíclic en la història del club, per cert-. Havent deixat enrere les èpoques de ”cruiyffistes” i “nuñistes” torna el trencament, la desunió de la parròquia culer, que enguany -tal com va apuntar David Planella en l’anterior article d’opinió- serà protagonitzada per “rosellistes” i “laportistes”. No sé per què, però diria que el primer ja s’ha entrebancat, tot just en la recta inicial, quan encara aquest nou projecte està escalfant motors.
Per llegir més http://lajornada.cat/?p=3554

Seguim de ben a prop la informació de l'esport del nostre país

2010-10-18T08:29:00.000-07:00

A la jornada.cat seguim de ben a prop la informació de tot l'esport del nostre país. La polèmica decisió aprovada en l'assemblea de compromisaris del FC Barcelona aquest passat Dissabte, i les seves repercussions a lajornada.cat

- dissabte 16 d'octubre "Laporta als jutjats"
L’assemblea de compromissaris del FC Barcelona ha acordat aquest matí emprendre accions legals contra l’anterior junta directiva del club presidida per Joan Laporta, i la seva junta directiva a causa de les pèrdues acumulades per l’entitat, i és que segons l’empresa auditora Deloitte, les pèrdues del club volten els 79 mililons d’euros. Els més de 1100 socis compromissaris reunits al Palau de Congressos de Catalunya han aprovat la proposta amb 468 vots favorables, 439 en contra i 113 en blanc. Sens dubte es tracta d’una votació histórica ja que és la primera vegada que l’assemblea decideix exercir l’anomenada acció social de responsabilitat.

Per llegir més: http://lajornada.cat/?p=3268

- dilluns 18 d'Octubre "Laporta impugnarà l’acord de l’assemblea de compromissaris"

L’expresident del Barça, Joan Laporta, ha manifestat aquest migdia que impugnarà l’acció social de responsabilitat que es va acordar dissabte a l’assemblea de compromissaris del club. El fet que no hagi tingut dret a defensar els seus comptes davant dels socis, i la interpretació de la majoria dels vots han estat les bases del seu discurs.

Laporta ha aparegut a la roda de premsa somrient, acompanyat de l’exdirector general, Joan Oliver. L’ expresident s’ha mostrat molt indignat amb l’actual junta: “Veig intents de deshonrar la meva junta directiva, la mateixa que ha situat el Barça com el millor equip del món i no hi ha manera que em deixin tranquil”. De seguida ha fet referència al tema central de la roda de premsa: “Els comptes que jo vaig entregar no són els que s’han presentat al soci i per tant tinc tot el dret d’impugnar l’assemblea de dissabte”.
Per llegir més: http://lajornada.cat/?p=3511

Empat just en el derbi català - Nàstic 1, Barça B 1

2010-10-17T19:04:00.000-07:00

El Nàstic i el Barça B han disputat un matx molt intens i igualat amb molt bon joc per part dels dos conjunts. L’empat manté els grana a la zona de descens i als blaugrana a la part alta de la classificació
El segon derbi català de la temporada a Segona A ha acabat amb taules. Els dos equips han sortit molt forts des del xiulet inicial, i els aficionats que s’han desplaçat fins al Nou Estadi de Tarragona, han pogut veure un bon partit de futbol, amb molta intensitat en el joc i amb molta actitud per part dels dos equips.

crònica publicada el 16 d'Octubre a la jornada.cat, El diari digital de l'esport català,
per llegir més http://lajornada.cat/?p=3322

Nolito, el motor del filial que ja apunta cap al primer equip

2010-10-17T18:58:00.000-07:00

L’explosiu inici de temporada de Nolito amb el filial no ha passat desapercebut per Pep Guardiola que ja l’ha fet debutar amb el primer equip. En el seu debut, només li van caldre quinze minuts per meravellar el Camp Nou amb el seu joc ràpid i dinàmic

Nolito ha estat un dels homes claus del gran inici de Lliga del filial barcelonista. L’andalús és un extrem esquerre molt ràpid, que dotat d’una gran tècnica desequilibra per la banda i és un autèntic perill per les defenses visitants. Amb cinc assistències de gol i tres gols anotats, ha estat un dels grans protagonistes de les contínues victòries del Barça B en aquesta nova aventura a la Segona Divisió A.

Per llegir més, accedir a l'article publicat a la jornada.cat http://lajornada.cat/?p=3040

El diari digital de l'esport català http://www.lajornada.cat/

Tota l'actualitat de l'esport català

Xavi rebrà el tercer premi de la temporada

2010-10-06T06:55:00.000-07:00

El jugador del Futbol Club Barcelona, Xavi Hernández rebrà el tercer títol personal de la temporada com a guanyador dels premis Catalunya de l’esport 2010. Així ho ha anunciat el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira, un dels membres del jurat. El trofeu, va ser creat aquest passat mes d’agost amb l’objectiu de reconèixer a l’esportista o entitat esportiva que hagi contribuït més a impulsar la projecció internacional de l’esport català durant l’última temporada.

POTS CONTINUAR LLEGINT LA NOTÍCIA a http://lajornada.cat/?p=2544

http://www.lajornada.cat/ El diari digital de l'esport català

El Barça B planta cara a Segona A (1-0)

2010-09-27T10:41:00.000-07:00

El Barça B planta cara a Segona A (1-0)